Raons que rimen: de juliol 2012

dimecres, 18 de juliol del 2012

Videotutorial: Paremiologia tòpica

No repetiré allò tan amanit que una imatge val més que mil paraules, però un vídeo explicatiu sempre facilita molt les coses. No sigueu molt crítics, que és la primera prova. I apugeu l'àudio que hi ha imatge i so!

Tot sigui per facilitar la navegació pels continguts que tant em costa d'elaborar! No us perdéssiu pas entre tants blogs!

Aquest primer, és sobre la paremiologia tòpica que estic acabant d'enllestir aquest estiu. S'admeten crítiques!

Us recomano subscriure-us al meu perfil a Screenr, que n'hi haurà molts més!

diumenge, 15 de juliol del 2012

Vols patrocinar la paremiologia tòpica?

Aquell vell projecte del 2007 va prenent forma i comença a ser una realitat palpable i consultable.

Amb un blog propi i un subdomini fàcil de recordar:

topica.dites.cat

L'objectiu és poder acabar mostrant les dites tòpiques dels gairebé 2.000 municipis de parla catalana ordenats al blog i visibles en etiquetes geolocalitzades en el mapa de Google Maps fet a aquest efecte.

Ara mateix tot funciona amb hiperenllaços i hi ha oberts gairebé 40 municipis de mostra. La il·lusió és poder-los obrir tots amb la vostra col·laboració. Us agrairé que m'envieu les dites tòpiques que jo no he recollit, a través del comentari del municipi concret si ja és obert o emplenant les dades del formulari que trobareu a l'encapçalament del blog.

També us ofereixo la possibilitat que sigueu micropatrocinadors d'aquest espai cultural i col·laboreu a fer-ne una versió informàtica completa i professional. Ofereixo, per a cada municipi, l'opció que el vostre negoci, botiga o empresa hi pugui constar en exclusiva (un únic anunciant per municipi) per un preu simbòlic i durant tot un any (ara mateix amb una promoció especial d'oferta).

Vosaltres ajudeu al manteniment i creixement d'aquest portal i en contrapartida sou visibles en un espai de caire cultural i amb un públic potencial interessat en informació local.

Si hi esteu interessats, empleneu el formulari i en parlem de les condicions i com fer-ho.

Ja sabeu que Qui no corre, vola. I que Qui primer arriba al molí, primer mol.

De moment, Vicenç Prims és el primer patrocinador del portal i té reservat l'espai de Vallromanes. Mireu quin goig que fa!

Pau Vidal ressenya Dites.cat a Tot Mataró

Ahir va sortir publicada una ressenya de Pau Vidal sobre el llibre Dites.cat, publicat a Ed. Barcanova.

Pau Vidal, escriptor, lingüista i traductor, escriu regularment a la revista Tot Mataró.

Us deixo l'enllaç a l'article i el reprodueixo a continuació:

A cal sabater...

Roda el món i torna el mot. Per Pau Vidal.

Sabates de paper. Vesteix un bastó i tindràs un senyor. Val més un té que cent te’n daré.

La col·leció ‘El català portàtil’ d’Editorial Barcanova acaba de treure un quart volum que és una bomba: Dites.cat, un recull de locucions, frases fetes i refranys catalans. A més de l’encert d’encarregar la feina al que probablement és el màxim expert català en paremiologia (que així es diu la disciplina que estudia aquests petits fòssils de saber popular), Dites.cat té la virtut d’incorporar un element que no havien tingut en compte, que jo sàpiga, cap dels molts volums dedicats a aquesta qüestió, inclosos els imprescindibles de Joana Raspall i Joan Martí: un índex ordenat alfabèticament dels equivalents castellans.

Perquè la vida moderna i la globalització estan arraconant, ja ho sabem, el saber antic, i a cada bugada perdem un llençol, i en part és per això que ens atreuen tant aquesta mena de reculls (més romànticament, siguem sincers, que no pas per fer-ne un ús real); però des del moment que els grans creadors del model de llengua que els altres seguim i imitem (vulgues no vulgues: la llengua s’escola i se’ns filtra al pensament molt més involuntàriament que no ens pensem) són els mitjans de comunicació, és fonamental que redactors de mitjans orals i escrits disposin d’un volumet on ells mateixos trobaran fàcilment, facilíssimament, la resposta a la pregunta que descol·loca més els pobres correctors lingüístics: “Ei, com es diu ’En casa del herrero cuchillo de palo’?” o “El hábito no hace al monje” o “Más vale pájaro en mano que ciento volando” (les respostes, al principi de l’article).

Dissortadament, la formació generalment deficient, per no dir pèssima, dels estudiants de Periodisme en matèria de llengua, afegida al bombardeig continu de material castellà de què es nodreixen les redaccions, fa que aquesta pregunta sigui molt freqüent, i el corrector tingui pocs minuts, de vegades segons, per contestar. Els mitjans sempre tenen pressa. El resultat és que, si la proposta del professional no el convenç, el periodista tot sovint acaba triant una mala solució: o bé renuncia a la frase feta i ho substitueix per una paràfrasi, que sempre és una pèrdua, o bé tira pel dret i la tradueix literalment (“A tranques i barranques”), que encara és pitjor. A partir d’ara, doncs, ja no tindran excusa. Qui no la dirà bé serà perquè no vol.

Per cert, ara que hi penso. Com es diu en castellà “Fer la puta i la Ramoneta”? I “Qui dia passa any empeny”?

dimarts, 10 de juliol del 2012

La teva frase feta preferida

Amb aquest títol, el Servei Local de Català de l'Ajuntament de Rubí va iniciar per Sant Jordi una crida per seleccionar la frase feta més popular dels rubinencs.

Com podeu llegir a la imatge que acompanya aquest escrit s'hi podia participar entre el 23 d'abril i el 15 de juny i només era obert a rubinencs.

Ara fa uns dies va sortir el resultat d'aquesta enquesta i em va agradar la manera divertida de presentar-ho, fent un joc de paraules amb les expressions més votades: «A Rubí tenim la mà trencada a posar fil a l’agulla i, sobretot, mirem de no dir blat fins que no sigui al sac i ben lligat».

Pels resultats podem concloure que de les 167 participacions, la majoria es podrien inscriure en fraseologia de llenguatge general, habituals a un domini bastant més estès que l'àrea municipal de Rubí o la comarcal del Vallès.

Vegem com ho presenten: «Un mosaic variat de frases, refranys i locucions, com per exemple: bon vent i barca nova; de mica en mica s’omple la pica; escampar la boira; estar curat d’espants; fer-ne cinc cèntims; a l’estiu tota cuca viu; haver-hi roba estesa; tal faràs, tal trobaràs; ser de l’any de la picor; ser un somiatruites; un tastaolletes o cornut i pagar el beure; anar a quarts de quinze, de boca en boca o de vint-i-un botó; treure foc pels queixals, les castanyes del foc o alguna cosa de polleguera; tocar la pera, el dos i de peus a terra. Aquesta és una mostra de la diversitat i el mosaic de fraseologia amb la qual els rubinencs han fet que la llengua sigui encara més viva. Per cert, el mes de juliol també n’hi ha dues que hi han fet forat: al juliol ni dona ni cargol, i nit de juliol, pluja no vol».

Em va fer gràcia la iniciativa, perquè em va recordar el Top ten de refranys catalans, de març del 2010. En aquella enquesta, el refrany més votat va ser Qui no vulgui pols que no vagi a l'era i No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat va quedar en tercera posició. Les estadfístiques, però els donaven bastant més força: el primer refrany el van dir 404 de les 1.205 persones i el del blat el van dir 305 informants.

Els resultats de l'SCL de Rubí són més modestos i s'hi endevina una gran dispersió: «Un total de 167 rubinencs han participat en aquest joc que ha tingut una metodologia ben senzilla: omplir una butlleta i dipositar-la a una urna. A partir d’aquí des del Servei Local de Català, han estudiat totes les frases pensades pels rubinencs. La que més vegades s’ha repetit, tres concretament, ha estat “No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat”. Li segueix “posar fil a l’agulla”. Amb dues repeticions, “bon vent i barca nova”, “de mica en mica s’omple la pica”, “estar durat d’espants” “Fer la puta i la ramoneta”, “fer-ne cinc cèntims”, “haver-hi roba estesa” i “tal faràs, tal trobaràs”. La Roser Tutusaus ha destacat durant la lectura del veredicte que les poques repeticions indiquen la creativitat de la gent quan utilitza la llengua catalana. I per posar més exemples, Tutusaus i Tercero han llegit altres frases preferides que han triat els rubinencs com ara “A cavall regalat no li miris el dentat”, “que a l’estiu tota cuca viu” i “bont vent i barca nova”».

Trobo interessants aquestes enquestes, que mostren, amb dades actuals, la vitalitat de la fraseologia catalana i la variació en els resultats.

dijous, 5 de juliol del 2012

Pau Vidal parla de Dites.cat a l'Extraradi, de Com Ràdio

Aquesta tarda, Pau Vidal, el lingüista de guàrdia del programa l'Extraradi, de COM Ràdio ha parlat del meu darrer llibre, Dites.cat, publicat a Editorial Barcanova i ha posat uns quants deures als oients sobre equivalències entre fraseologia en català i castellà. Us enllaço l'àudio del programa, al que, finalment he acabat participant d'una manera indirecta.

Si m'arriben les Moritz, us ho faré saber. És que jo sento parlar de cerveses i perdo el cap...

dimarts, 3 de juliol del 2012

Llibres

Qui m'havia de dir fa un parell d'anys que tindria una bona bibliografia en tant poc temps?

Sempre ho dic: el llibre en paper treu molt de temps. I ho podeu haver comprovat per les actualitzacions que he fet en aquest darrer any als blogs.

Paper o digital? Cada un té els seus inconvenients i avantatges. Jo pel tipus d'obres que faig (lexicogràfiques) penso que el format digital té molts avantatges respecte del paper. Però és clar, en última instància qui ho decideix és el lector.

Els llibres que he publicat gràcies al mecenatge obtingut a través del portal Verkami, Amb cara i ulls i En cap cap cap, els distribueixo jo gairebé exclusivament. Podeu trobar la manera d'aconseguir-los a través del blog de cada un dels llibres. Podeu fer la petició a través d'un formulari i jo us envio les dades necessàries per fer la transacció.

Així és més senzill, sense intermediaris, i jo sempre garanteixo que segueixin quedant existències de tots els volums. Fàcil i ràpid.

O sigui que ja ho sabeu, si voleu aconseguir els llibres que han fet possible els mecenes a Verkami, només els heu de demanar, clicant en les imatges que us enllaço a continuació:

I si voleu el que he editat a través de l'Editorial Barcanova, el podeu trobar a la majoria de llibreries o demanar-lo clicant en el següent enllaç:

dilluns, 2 de juliol del 2012

Ateneuesfera d'estiu 2012

M'havia perdut, molt al meu pesar, les darreres Ateneuesferes, i això ha fet que, si pot ser, visqués més intensament i amb més il·lusió aquesta nova oportunitat per trobar-nos uns quant blogaires a l'Ateneu Barcelonès, com sempre, convidats per Guillem Carbonell, l'ànima i esperit d'aquestes trobades.

Canvi de lloc de trobada, amb polèmica com en tot, aquest cop a la magnífica Sala de Juntes. Tot i trobar-la còmoda, espaiosa, condicionada i òptima, dono la raó al Galderich que la Sala Borralleras té un encant insubstituïble i aquell cert deix caòtic que fa que les trobades siguin especials i irrepetibles. Cada Ateneuesfera és diferent. Sempre. Ara bé, si el temps acompanya, jo prefereixo de llarg el Jardí Romàntic. Sense cap mena de dubte.

Una única convidada ampliava la nòmina d'ateneuesfèrics: la Neus de La meva Barcelona. Benvinguda!

Molts temes, tractats amb aquell punt de desordre ordenat que el Guillem tan sap manegar. El Guillem té l'art i la intuïció de fer que una tertúlia a 14 o a 20 o a 30, sigui una conversa ordenada, amb un fil conductor i que no esdevingui en una olla de grills o unes capelletes que se sobreposen. Un deu com sempre en la moderació!

Amb l'excusa d'explicar què havíem après durant aquest any del blog (què no hem d'aprendre en 365 dies endollats al ciberespai!) van anar apareixent temes ben diversos. La publicitat als blogs, els regals a blogaires, les cròniques induïdes per una marca que ens "afalaga" (per no dir suborna) amb algun obsequi, la mort digital, el prestigi, els blogs especialitzats...

No es pot descriure en quatre ratlles tres hores de converses entrecreuades. Jo us convido a participar-hi i viure-ho en viu i en directe.

Sempre acabem dient que això dels blogs s'acaba. Em sembla que ja ho deien quan vaig obrir el meu primer blog al 2005. I aquí som encara. No serà que som nosaltres que, d'alguna manera, ens hem quedat encallats, ancorats, reduïts als mateixos cercles i les mateixes temàtiques de sempre?

Jo crec que els blogs tenen corda i vitalitat per molt temps. I encara veurem moltes coses noves dins aquests espais.

Us convido, com feia dissabte, que feu una reflexió i un exercici senzill. Sobretot els qui fa anys que teniu un blog: mireu el primer escrit. O els 10 primers. Mireu la plantilla que teníeu llavors ( o recordeu-la si ja no és possible veure-la). I ara mireu els darrers escrits, les eines que s'han incorporat, la capacitat multimèdia del mitjà. Mireu-lo bé. Amb totes les funcionalitats, els seguidors, els comentaris, els canals RSS, les subscripcions, la vinculació amb les galeries de fotografies, els canals de vídeos... No penseu que ha esdevingut una xarxa social més, com Facebook i Twitter?

Participants (pispat amb nocturnitat i traïdoria de l'apunt del Guillem Carbonell):

Blog convidat per primera vegada