diumenge, 30 de setembre del 2007

El nèctar del foc







Què té de màgic el foc, que ens encisa i ens embota els sentits?

Foc i brogit. Recepta diabòlica.
Pólvora i tro. Còctel per als sentits.

Ahir Vallromanes va ser pres del soroll i la llum. Cercavila de llum. Èxtasi dels sentits. Explosió de records ancestrals latents.










La dansa de foc, amb les improvisades parelles de ball, emmascarades sota barrets i cotó que no pren.

Al so dels tabals i les carretilles estridents la dansa ens va dur fins al castell de focs. També música i foc... més llunyà, més majestuós.

Cada any la cita és inexcusable. Depurem les ànimes sota el foc del Diables de Montornès, aquests veïns infernals que cada any prenen el poble per sadollar la fam de la seva fera.

diumenge, 23 de setembre del 2007

Els llibres de la nostra escola

L'Editorial Ara Llibres, amb la col·laboració de la Biblioteca de Catalunya, treu una col·lecció de llibres de l'escola catalana d'inicis del segle XX. «Els llibres de la nostra escola» és una col·lecció setmanal que es troba als quioscs, al costat de totes aquelles col·leccions de vídeos, DVD, pel·lícules, capsetes, nines, cotxes, bonsais, rellotges, muntables i un llarg etcètera.

Són 50 llibres de diverses matèries, com ara gramàtica, aritmètica, natura, història o moral, escollits d'entre els manuals de més qualitat pedagògica i artística, dels pedagogs i escriptors de més renom de la tradició catalana. Per exemple, Rosa Sensat, Alexandre Galí, Lola Anglada, Àngel Guimerà o Joan Maragall, amb il·lustracions de Josep Obiols, Xavier Nogués, Josep Vinyals o Antoni Clavé i reproducció de les obres de l'Editorial Pedagògica o de l'Ed. Dalmau Carles.
“Volem recuperar la història del nostre país i recuperar els millors llibres de la nostra escola. Teníem els millors pedagogs i els millors mètodes d’ensenyament d’Europa, i les millors escoles i els millors mestres; teníem les millors editorials i els millors llibres de text”.
L'Enciclopèdia escolar catalana, del 1931, de Dalmau Carles, Pla, editors, és el volum del primer lliurament d'aquesta col·lecció. Una enciclopèdia escolar de primer i segon grau amb coneixements miscel·lanis. Sens dubte una bona obra de reforç o de consulta, complementària als manuals de cada una de les matèries impartides.

Al costat d'aquesta col·lecció, imprescindible pel seu valor sentimental, històric i pedagògic, no em vull estar de recomanar-vos de llegir un llibre, d'Ara Llibres també, que ens ofereix una visió històrica de l'escola catalana i dels mestres de primers de segle: Els mestres de la República, de Raimon Portell i Salomó Marquès (2006).

Després de llegir aquest llibre, podrem entendre noms com Pere Vila, Dolors Monserdà, Marta Mata, Francesc Ferrer i Guardia, Lluís Vives, Alexandre Galí, Pau Vila, Artur Martorell, Ignasi Iglésias i noms d'altres mecenes, pedagogs, mestres o polítics de l'època que van possibilitar el ressorgiment i brillantor d'una escola nova i moderna adaptada als nous temps.

Hi ha un article molt interessant publicat a «Ausa», del Patronat d'Estudis Osonencs, sobre L'impuls de l'educació durant la Segona República: l'ensenyament públic a Osona (1931-1936).

Com diu Josep González-Agápito “Aquests llibres escolars no sols evoquen com era l’escola del ‘temps dels nostres avis’ Són un mirall dels valors, els costums, les ideologies i la manera d’entendre la vida dominants de l’època. Aquesta col·lecció de manuals escolars en català mostra els esforços per modernitzar el país, regenerar la societat i prendre consciència de la pròpia identitat cultural i política que es visqué a les escoles del primer terç del segle XX. Són també una vindicació del nostre dret a ser.”

Interessants també de recomanar, les Exposicions sobre la recuperació de la memòria històrica del llibre escolar a Catalunya, exposició itinerant per les comarques de Lleida organitzada per l’Associació per a la Recerca Pedagògica de les Terres de Ponent, amb dibuixos fets expressament per a l'ocasió de Pilarin Bayés.

Ah!, i no us oblideu de passar per la 56a. Fira del llibre d'casió antic i modern de Barcelona, al Passeig de Gràcia (per sota d'Aragó) des del 21 de setembre al 7 d'octubre, organitzada pel Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya.

divendres, 21 de setembre del 2007

Comença la guerra dels paquets ofimàtics

Iniciàvem la setmana amb la grata notícia que Google completava la seva oferta d'ofimàtica en línia amb el programa Presentations.

Així, al processador de textos (Docs) i el full de càlcul (Spreadsheets) s'hi uneix el programa per fer presentacions de diapositives (Presentations).

Què cal tenir en compte d'aquesta oferta de programes?
  • + És gratuïta
  • + És Google
  • + Hi accedeixes en línia des de qualsevol ordinador
  • - Et cal un compte Gmail, per accedir a aquests programes i la resta de programes que ofereix Google
  • - És menys completa que l'Office de Microsoft
  • + Adopta els estàndards de documents de codi obert i permet diferents opcions d'exportació
  • + És suficient per a cobrir les necessitats de la majoria d'usuaris mitjans
  • - Té un límit de capacitat (en la mida i nombre de documents) en la seva versió gratuïta.
Amb totes aquestes dades a la mà, jo penso que, si hom no es mostra reaci o recelós a cedir les seves dades, amb una confidencialitat més o menys coneguda, el conjunt d'eines de Google són suficients per a qualsevol usuari mitjà d'Internet.

Jo sóc un usuari incondicional dels programes Google:
  • perquè són gratuïts,
  • perquè són molt intuïtius,
  • perquè Google es mostra obert a incorporar d'una manera respectuosa un bon ventall d'idiomes (entre els quals hi ha el català),
  • perquè amb un sol nom d'usuari i contrasenya ho tinc tot a l'abast,
  • perquè els programes estan interconnectats i permeten el flux de dades d'un a un altre i
  • perquè hi puc accedir en línia des de qualsevol ordinador amb connexió.
Una llista de les eines bàsiques que ja ofereix Google: correu electrònic, pàgina d'inici, documents (Text, full de càlcul i presentació de diapositives), calendari, llibreta de notes, blog, fotografies, lector de canals RSS, cercadors personalitzats, preferits, mapes, grups de discussió, alertes de cerques, a banda de les múltiples i diverses utilitats de cerques (llibres, dins el PC, vídeos, imatges, blogs, notícies, etc). A més, per a qualsevol ordinador que tinguem ens ofereix un paquet de programes gratuïts bàsics (antivirus, navegador, reproductor multimèdia, lector de documents PDF, telefonia per IP, retoc de fotografies...).

Però torno als paquets ofimàtics.

A l'oferta que ja he comentat (Google docs i Microsoft Office), la primera gratuïta i en línia i la segona de pagament, cal afegir-hi uns quants paquets gratuïts més:
Us recomano la lectura d'alguns articles que n'han parlat aquests dies o que presenten amb rigorositat i senzillesa aquests paquets:

dimarts, 18 de setembre del 2007

Cronologia d'un procés de canvi - II

Reprenc el fil iniciat a primers d'any sobre la disciplina del coaching i sobre com he percebut jo l'evolució d'aquest procés amb el pas del temps.

Diuen que quan el deixeble és a punt, apareix el mestre. És clar que no existeixen les casualitats, sinó que tot són causalitats. Així s'explica que just quan decideixo reprendre la meva carrera i formació professional, després del parèntesi obligat i volgut per atendre els meus fills Oriol i Lluc ─ara fa vora un any i mig─, just en aquest moment tinc la possibilitat d'iniciar sessions de coaching amb en Jesús Cosido i la Maria Antònia Plaxats, amics amb qui hem compartit un grapat d'esdeveniments i vivències arran de l'elaboració a quatre mans (les mans femenines de la Cristina i la Maria Antònia) del llibre Miradas hacia la vida - Ganar al perder.

És clar que quan decideixes un procés de canvi, en positiu, amb uns objectius i unes fites clares, l'ajuda d'un professional és imprescindible i inestimable. I en aquell moment inicio el meu procés de coaching.

Acordem fer les sessions presencials amb el Jesús, i un seguiment telefònic i per correu electrònic amb la Maria Antònia. Així, en les primeres sessions, aprenc els orígens del coaching, des del vessant humanista amb què ho enfoquen la Maria Antònia i el Jesús, i fem una iniciació a l'anàlisi transaccional i altres disciplines emmarcades dins la psicologia humanista, esencialment.

Acordem la periodicitat quinzenal de les trobades, fixem l'objectiu sobre el qual treballarem (vull trobar feina de lingüista) i marquem l'estratègia inicial:
  • Què em cal per trobar feina de lingüista?
  • Quines possibilitats hi ha al mercat?
  • Quins condicionants ─econòmics, familiars, formatius, professionals─ hem de tenir en compte?
Així, en les primeres sessions dissenyem l'estratègia inicial que consistirà en fer una anàlisi dels possibles llocs de feina i els requeriments per obtenir-la, veure quina formació em demanen en aquests llocs i avaluar cap on oriento la meva formació per omplir els possibles buits del meu currículum personal, i també actualitzem i fem un currículum personal complet i posat al dia.

En les meves circumstàncies actuals, la meva estratègia de futur és una aposta de millora professional i personal, però des de la tranquil·litat de tenir ja un bagatge professional consolidat i una feina a partir de la qual poder fer el salt.

Per tant, sense urgències, però amb molta il·lusió i ambició, dissenyem els ciments sobre els quals volem bastir el projecte de millora.

... continuarà...

dissabte, 8 de setembre del 2007

Com optimitzar el temps que destinem a cercar informació

Amb el volum d'informació que es mou cada dia, hem de prioritzar les nostres fonts d'informació i trobar els sistemes d'alertes que ens permetin estar al dia sense dedicar-li més hores de les necessàries.

El web 2.0 i en concret els canals RSS són un primer pas important per tenir monitoritzades determinades fonts d'informació per rebre'n els canvis, sense necessitat d'anar-les visitant totes, una a una, per veure si han escrit contingut nou.

Així, podeu veure les notícies que destaco de les meves fonts RSS en el meu perfil públic del Google Reader. Una estona a primera hora del matí em permet saber què ha passat al món. Després, em van arribant a poc a poc les novetats del dia. I en ressalto les que trobo interessants o que voldré consultar més endavant.

Precisament aquesta setmana, hem vist que el Google Reader s'actualitzava i millorava les seves prestacions i utilitats. Us recomano llegir l'article que ha escrit la Núria Masdéu al respecte.

Google, continuant amb la seva imparable actualització per mantenir el primer lloc en el camp de les cerques i la compartició de la informació, ja fa temps que ens va oferir una nova eina també molt útil: el Google Alerts.


Les alertes de Google són uns avisos per correu electrònic que ens envia el cercador sobre les novetats referents a la paraula o conjunt de paraules que nosaltres li indiquem. Ho podem delimitar al web en general, als blogs o a les notícies. Li podem dir que ens faci un informe diari, setmanal o cada cop que rebi una novetat. I podem fer servir qualsevol expressió (simple o combinada) que faríem servir al cercador per delimitar una cerca.


El cercador de blogs de Google ja ho incorpora a la part esquerra. Cada vegada que fem una cerca ens dóna la possibilitat de fer-ne un seguiment a través dels avisos per correu electrònic o amb un canal RSS.

Proveu-ho i ja em direu si és útil o no. I ja em direu també, què en fareu de les hores lliures de què disposareu amb aquests petits trucs de la tecnologia.

dimecres, 5 de setembre del 2007

Quan l'excepció esdevé la regla

Comença el nou curs polític (com l'escolar o el familiar), després del parèntesi de les vacances estivals amb uns visos de semblança amb el curs anterior que no permeten ser gaire optimista. Sobretot quan l'extraordinari esdevé ordinari en la presa de decisions de l'òrgan decissori més important del municipi: El Ple.

Ahir, 4 de setembre, hi va haver, com ordinàriament es podria pressuposar, un nou Ple extraordinari per desestimar el recurs de reposició presentat per MxV-ERC contra l'augment de la taxa de l'escola bressol.

Ens n'assabentem pel web de l'Ajuntament? Nooooo. Ho hem d'anar a cercar el nou gabinet de premsa del bipartit de Vallromanes. L'únic lloc on actualment s'informa de les coses que es fan i es desfan al poble. Amb puntualitat britànica: el mateix dia del Ple.

Ho llegeixo avui dimecres, 5 de setembre, a través de les notícies de Vallès Oriental.com, el diari digital del Vallès Oriental. I per a més inri, l'hora del Ple extraordinari (un més, és clar) era a les 8 hores del matí. Extraordinarietat matinal contra l'ordinarietat capvespral.

Diu l'article, sobre l'extraordinari punt únic del ple extraordinari (faig un extracte):
Des que l’any 2001 va començar a funcionar l’escola bressol municipal, l’Ajuntament ha fet pública la seva voluntat que el cost de l’escola bressol es reparteixi a parts iguals (el 33%) entre la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament i les famílies. En canvi, el curs 2006 ha acabat amb una aportació del 24% de l’Ajuntament, contra el 33,5% que han aportat les famílies i el 42,5% de la Generalitat de Catalunya. Amb l’increment que es va aprovar ahir, l’Ajuntament rebaixarà una mica més encara la seva aportació anual, i les famílies l’augmentaran, fet que contravé aquella voluntat de les administracions de garantir l’equilibri econòmic de les tres parts en un servei que és una necessitat social i familiar que permet les famílies compaginar la vida laboral i la cura dels més petits.
I segueix:
Els arguments que aporta l’Ajuntament per desestimar el recurs presentat per MxV-E es basen tan sols en la legalitat d’augmentar una taxa si el cost del servei és superior als ingressos que generen. El grup municipal considera que si bé aquest argument seria plenament vàlid per parlar de serveis en què l’Ajuntament fa de mer intermediari per contractar i gestionar (recollida d’escombraries, per exemple), no es pot utilitzar per un servei social i bàsic com és el de l’escola bressol, que demana d’un compromís ferm de l’administració local.
Segueixo pensant que no porta enlloc la tossuderia de mantenir trimestrals els plens ordinaris i després convocar cada dos per tres plens extraordinaris. Donaria una mica més de normalitat al poble que els plens ordinaris fossin mensuals i rarament se n'haurien de convocar d'extraordinaris. Només apunto la idea.

Sobre el tema de l'escola bressol, si és cert el compromís del 33% tripartit entre pares, Generalitat i Ajuntament, aquesta puja ens allunya d'aquesta fita.

És clar que pots justificar la puja i vestir-la com vulguis, però és una càrrega més sobre les famílies amb fills, aquelles famílies que precissament volem "premiar" i ajudar a sufragar la càrrega que els suposen els fills que tant es troben a faltar en aquesta societat nostra tan avançada. Polítiques socials.

Perquè, mira, entenc que serveis que puguin resultar deficitaris els haguem de pagar (fins a un cert punt, és clar), com els més de 60 euros que costa l'abonament trimestral de la piscina, que ja és una bona clatellada (mireu què costa als pobles del voltant i us en fareu creus!). Però l'escola bressol és un servei imprescindible per a les famílies amb nens petits i ja sense la puja representa una bona picossada dels ingressos familiars.

I llavors resulta que el que t'estan donant per una banda per incentivar que tinguem fills, ens ho esgarrapen per altres bandes. És com repartir subvencions i que després això et gravi a Hisenda.
O treure liquiditat de les famílies perquè es puguin pagar les puges dels sous de l'Ajuntament.

diumenge, 2 de setembre del 2007

Els refranys de la setmana / Los refranes de la semana

Mònica López, meteoròloga de TV3, manté una secció setmanal a El Periódico sobre refranys: Els refranys de la setmana, on d'una forma amena i puntual, fa un repàs dels refranys (majoritàriament meteorològics) referits a aquella època de l'any o a aquell mes en concret.

Sabeu que una de les pecurialitats de El Periódico és que surt en versió bilingüe semiautomatitzada, tant en la versió paper, com en la versió web. Així, la portada vermella correspon a la versió castellana, que té l'extensió .COM a Internet, i la portada blava, correspon a l'edició catalana, amb l'extensió .CAT a Internet.

Tornant a la Mònica López i a la secció que manté setmanalment al diari, observem que la traducció automàtica no passa, com així ha de ser, pels refranys que, imagino, que la Mònica López cerca en català inicialment. Fet que m'alegra especialment, atesa la meva preocupació per trobar referents bilingües als refranys catalans.

Vegem-ne algun exemple emblemàtic i demostratiu d'aquest bon savoir fair.

El diumenge 22 d'abril de 2007, just el dia abans de Sant Jordi, ML escrivia l'article Mil dites per a la diada de Sant Jordi i el mes d'abril, amb la versió castellana corresponent, Mil dichos para Sant Jordi y abril. Poso, un al costat de l'altre els diferents refranys en les dues versions idiomàtiques:
  • A l'abril, cada gota en val mil - En abril, aguas mil y todas caben en un barril
  • Per l'abril, espigues mil - En abril, espigas mil
  • Per Sant Jordi espiga l'ordi - Per Sant Jordi espiga l'ordi
  • El bon pagès per Sant Jordi ja sap el que farà l'ordi - El bon pagès per Sant Jordi ja sap el que farà l'ordi
  • L'ordi, si per Sant Jordi és espigat, per Sant Joan és madurat - L'ordi, si per Sant Jordi és espigat, per Sant Joan és madurat
  • Per Sant Jordi vés a veure ton ordi; si per Sant Jordi és en canella, per Sant Joan és en gavella; si per Sant Jordi és espigat, per Sant Joan és colltorçat - Per Sant Jordi vés a veure ton ordi; si per Sant Jordi és en canella, per Sant Joan és en gavella; si per Sant Jordi és espigat, per Sant Joan és colltorçat
Així, veiem que, amb bon criteri, quan el refrany té una versió anàloga o equivalent en castellà (per exemple, els dos primers sobre el mes d'abril), l'han fet servir acuradament. I quan aquell refrany no té tradició en l'altra llengua, n'han mantingut la versió original (per exemple, els quatre darrers sobre Sant Jordi i l'ordi). Però en cap cas ha passat el traductor automàtic per inventar versions idiomàtiques inexistents en la tradició. En aquest cas, clarament, Sant Jordi, com a patró de Catalunya, té molta tradició aquí. A més, rima amb ordi. Rima que no es manté en el Jorge/cebada castellà. Per això és molt difícil trobar equivalents castellanes a aquestes dites catalanes.

No cal dir que l'article setmanal de la Mònica López serà una nova font a tenir en compte per nodrir el meu refranyer català-castellà.

Tan de bo ben aviat puguem fruir d'aquest llibre sobre refranys meteorològics que apuntava la Mònica Lòpez en el programa del Cuní. Tot sigui dit, un llibre que es pugui afegir a la ja bona tradició en aquest camp, encetada pels Molina o Picó, entre d'altres.

Vull acabar amb uns quants enllaços sobre refranys meteorològics: