La revenja

Ara, ja amb els resultats a la mà (no definitius, però gairebé, amb un 90% del vot escrutat), puc explicar la meva aposta un mes abans de les eleccions. Abans de la campanya, abans de les enquestes, abans que es definissin els polítics.

Jo apostava per un escenari en què ERC faria president Mas. Per què?

Per venjança, per despit, per revenja. Diuen que la venjança és un plat que se serveix fred... d'una manera calculada, amb premeditació i alevosia.

Seqüencia dels fets:

1. ERC va donar suport a CiU per dues vegades.

2. Després CiU va renegar dels vots d'Esquerra Republicana de Catalunya, per cercar aliances en el PP.

3. Esquerra va castigar CiU, fent president Maragall i fent possible el tripartit.

4. El PSC després va fer fora Carod-Rovira com a conseller en cap, després de l'error d'entrevistar-se amb ETA a Perpinyà.

5. Finalment, el PSC va fer fora del govern Esquerra pel seu NO a l'Estatut.

Ara toca castigar els socialistes i fer president a Mas.

Aquesta era la meva lectura dels fets. Ara penso que una altra possibilitat és que Esquerra farà president qui li ofereixi més, a quien le ofrezca Mas.