Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bilingüisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bilingüisme. Mostrar tots els missatges

dissabte, 4 d’abril del 2009

Hostes vingueren...



Us imagineu algun dia el Parlament de Catalunya presidit per algú que no parli el català?

Però és clar, aquest és el bilingüisme que demanen: que nosaltres siguem bilingües però no pas ells!

dimarts, 12 d’agost del 2008

Si als immigrants els parléssim en català, ells veurien la necessitat d'aprendre'l

Aquesta afirmació és de Cristina Morató, delegada del Centre d'Acolliment Lingüístic de Barcelona (CNL).

Clica damunt la imatge per veure el video de Vilaweb.tvI lliga amb l'article anterior, on parlava de la iniciativa de Bon Preu de repartir xapes entre els seus treballadors amb el lema de la campanya endegada per la Plataforma per la Llengua: "Si us plau, parla'm en català!".

Comptat i debatut, com ja han apuntat tants estudiosos de la llengua, si algun dia desapareix el català serà perquè els catalanoparlants hem deixat de parlar-lo. Ni pamflets, ni campanyes, ni persecucions, ni una història adversa. Res de tot això. Ras i curt: si els catalanoparlants la parlem, els nouvinguts s'hi afegiran, per necessitat i per adaptar-se millor al nou lloc d'acollida.

Si no la parlem i canviem automàticament a altres llengües, "perquè ens entenguin millor", estem demostrant als nouvinguts que el català no és una llengua necessària. I encara pitjor, els estem privant del dret a aprendre-la. Penseu-hi cada vegada que us canvieu a una altra llengua quan a algú li costa expressar-se en català (però potser ho entén!!) o quan us adreceu a algú que us sembla foraster i doneu per fet que no entendrà el català.

I tingueu present que pensar que els forasters no entenen el català, cada vegada serà més estrany. Ajudem-los!

dilluns, 21 d’abril del 2008

Ponts lingüístics

Llegeixo aquest matí un article de Pep Riera a Vilaweb-El Punt, En què pensen? En què pensem?, on diu:
L'altra cosa és un detall d'un discurs del diputat de CiU Ramon Espadaler al Parlament: «...com deia la meva àvia, quan fou mort el combregaren, que en castellà vol dir a buenas horas mangas verdes». Espadaler, conscientment o inconscientment, que encara seria pitjor, sabia que si no traduïa un refrany català de tota la vida potser no se l'entendria. I no només aquells ciutadans que hi parlen en castellà. Els asseguro que utilitzant un català de pedra picada no t'entenen en tot Barcelona i àrea metropolitana i més enllà (i no parlo dels nous immigrants). Sí, en canvi, en castellà d'on sigui. Per això ja incorporem al nostre mecanisme de pensament no fer servir determinades expressions i, si ho fem, les traduïm amablement. No només ens sotmetem pels trens o per l'aigua.
I és ben cert que els modismes són la part de la llengua més complexa i difícil d'adquirir, precisament perquè són «expressions particulars d'una llengua, que no s'adapten a les seves normes gramaticals o al sentit literal i usual de les seves paraules, sinó que posseeixen un sentit figurat adoptat de manera convencional.»

Però això no tan sols passa en català. I sociolingüísticament, la realitat del català és prou complexa per haver-hi de fer, encara, mans i mànigues, per arribar a una plenitud i normalitat encara llunyana.

I per això cal tota la pedagogia del món per aconseguir que els nous parlants adquireixin la fraseologia més específica del català i per aconseguir que aquells parlants de tota la vida que no van poder aprendre la seva llengua amb els mitjans i en les condicions desitjables, tinguin ara mateix les eines per refer el camí i avançar fins on el seu interès els porti.

Sense anar més lluny, aquest ideal em va moure a compartir el refranyer català-castellà a Internet: posar a disposició dels parlants i dels professionals de la llengua una eina de recuperació del cabal paremiològic català, sovint substituït, per desconeixement, per la fraseologia d'altres idiomes de contacte. I allà, sense anar més lluny hi trobareu un seguit d'expressions equivalents al a buenas horas, mangas verdes de l'article que ha motivat aquest comentari.

dimecres, 9 de gener del 2008

Ja som en plena precampanya!!

Ja és una veritable llàstima que els polítics només sàpiguen utilitzar les noves tecnologies i els mitjans audiovisuals per presentar una realitat esbiaixada i mentidera.

Ara sembla que s'ha imposat la moda de fer un vídeo o un DVD de precampanya que si no podem titllar de púrria i mentides, sent molt benevolents, segur que sí que podem dir que només són mitges veritats.

El darrer (que segur que no pas l'últim), el vídeo de precampanya del PP sobre la impossibilitat d'escolarització a Catalunya en castellà.

Ja n'estem tips d'aquest color. Les mateixes mentides a cada campanya. Suposo que els deuen donar uns bons rèdits polítics, perquè si no, no s'entén. La llengua, la sacrosanta Constitució, Espanya es trenca, els immigrants ens ocupen... Juguen amb la por de la gent, amb la xenofòbia i amb l'enfrontament entre pobles. Política irresponsable, sens dubte: mal va, qui no pensa per l'endemà, que diem aquí del pan para hoy, hambre para mañana d'allà...

És mentida que no hi hagi classes en castellà a l'escola de Catalunya. No volíeu bilingüisme? No ens heu exigit de sempre que siguem bilingües? Doncs bilingüisme per a tothom. Nosaltres ja fa molts anys que ho som. Ja va sent hora que aquest deure sigui extensible a tothom. Per deure i per respecte a la terra d'acollida.

L'actual normativa d'escolarització, que avala la Unió Europea i que sovint posen d'exemple d'integració, garanteix que qualsevol alumne, en acabar l'ensenyament obligatori, conegui i domini a la perfecció les dues llengües oficials per igual. I una tercera, si cal.

La llengua que cal defensar és el català, no ho oblidem. La llengua que no té presència en molts sectors socials i comercials és el català i no pas el castellà.

Prou doncs de mentides i d'enfrontaments inventats i tergiversats, que el bilingüisme que ens exigiu als catalans és d'aplicació a tothom. O tots moros, o tots cristians.


Nota: les imatges apunten als llocs on les he trobades.