La confidencialitat de les correspondències

Trobo que és un tema de gran importància i pel qual no podem passar-hi de puntetes: les nostres adreces de correu electrònic són dades que han de tenir una protecció eficaç i garantida.

És la millor manera d'evitar fraus i el bombardeig de correus brossa, per exemple. O sorpreses desagradables. Oi que no deixem en llocs visibles els nostre nombre de telèfon o el de les targetes de crèdit? Sempre he pensat que en aquests casos ha de prevaldre el sentit comú, que diuen que és el sisè sentit de les persones, encara que Eugene O'Neill digui que «Creure en el sentit comú és la primera falta de sentit comú».

Però avui la meva reflexió anava cap una altra banda. Diguem que just al pol oposat: quan un excés de zel fa que ni tan sols les persones del nostre cercle més o menys íntim tinguin accés a determinades dades.

Recordo per exemple l'anecdota d'un company de feina a qui li vaig demanar una vegada el seu telèfon particular de casa... i, per costum, me'l va dir amb dos dígits girats. La sorpresa va ser seva quan li vaig trucar igualment, perquè vaig poder trobar el bo per altres vies. :)

Ara, la majoria de plataformes de la web 2.0 permeten l'enviament de missatges a altres persones d'una manera opaca, sense que tinguis la seva adreça de correu, a través d'una única plataforma que salvaguarda les dades personals.

Jo fa anys que em moc per Internet i sé com és d'important conservar i vetllar per les adreces dels coneguts i amics. Per exemple, el Networking s'alimenta d'això i és una eina de socialització i de comunicació formidable.

Però és clar, ara mateix em trobo amb molts coneguts (i més que coneguts), amb els quals em comunico regularment a través de diferents plataformes (Open Directory Project, Blogger, Flickr, Ipernity, Xing...) però dels quals no tinc ni tan sols el correu electrònic. I si em vull posar en contacte amb ells només ho puc fer a través de la plataforma que compartim.

Per tant, Internet ens acosta, i tant. Però de vegades, també ens aïlla.

Vull acabar amb una reflexió: hem de pensar per a què volem fer servir Internet. És clar que hem de ser curosos amb les nostres dades privades, però també hem de possibilitar que siguem accessibles per a qui li pugui interessar trobar-nos.

Per això jo tinc visible el correu en el meu perfil de Blogger i així ho disposo en la majoria d'entorns socials que ho possibiliten... o poso un enllaç a un correu en tots els blogs que publico. Perquè encara que de vegades algú faci ús i abús d'aquestes dades i puc rebre un mateix missatge més de cinc vegades (Spam!!!), també he de dir que la majoria d'interlocutors que he fet per Internet són cordials i fan un ús racional i adequat d'aquestes dades sensibles.

Networking: fent xarxa

Sempre he sentit a dir ─i crec que és així, sense embuts─ que cal saber trobar el temps per cuidar i mimar les amistats i les relacions diverses que ens presenta i possibilita la vida i que de vegades passen amb mes o menys força.

Allò que ara en diríem contactes. Que tant pot ser un veí, com un cosí, o una germana, o una excompanya de feina o algú que ens ha convidat a algun acte concret o aquella persona que ens va deixar la seva targeta de visita (o targeta personal) perquè el poguéssim localitzar si es presentava l'ocasió. Contactes, al capdavall.

Si tenim una mica de temps i una certa capacitat d'anàlisi, concreció i sistematització aquest pot ser el punt de partida del nostre networking. La nostra xarxa de contactes.

EL primer cop que vaig sentir a parlar d'aquest terme, va ser quan m'ho va comentar la Maria Antònia Plaxats, amiga i coach personal i professional, perquè ho apliqués al meu entorn per reactivar els meus contactes. I per a què vull jo una xarxa de contactes, em diràs? Bé, potser per a moltes coses i per a cap en concret.

Sense anar més lluny, a mi m'agrada mantenir determinades tradicions i fer un escrit als meus coneguts en moments determinats del calendari. Ja sigui Nadal, Sant Jordi o ara que ve la revetlla de Sant Joan. Tampoc se n'ha d'abusar, per tal de no caure en la tramesa indiscriminada de correus no desitjats. I sempre hem de donar l'opció que qui vulgui no torni a rebre aquests comunicats.

No sempre hi ha la transacció econòmica o el vessant publicitari en una xarxa de networking. Tinc uns amics, familiars i coneguts als quals aprecio i estimo de diferents maneres i intensitats i vull que ho sàpiguen, encara que sigui dos, tres o quatre cops a l'any. Com dic, no cal que hi hagi un interès econòmic o comercial al darrere.

És, simplement, alimentar una relació. Comunicar-los coses que et passen i que són importants per a tu. Coses que et passen i que poden ser importants per a ells. I estàs facilitant que coses que els passin i siguin importants per a ells s'atreveixin a destorbar-te per comunicar-te-les.

No sé, jo penso que les noves tecnologies ens obren un ventall molt ample de possiblitats. No només aïllen, com retreuen sovint a Internet. Encara que, depèn de com les utilitzis, sí que poden arribar-te a aïllar.

Jo puc fer servir el messenger per parlar amb la Maria i quedar un dia per sopar. O puc escriure-li un correu al Lluís per veure'ns i parlar dels nostres projectes. O perquè l'Anna m'avisi que el Miquel està molt malalt. És un mitjà que em permet passar de la virtualitat a la realitat i a l'inrevés: «dóna'm el correu, que t'enviaré una adreça que t'interessarà».

A mi, especialment, m'agrada enviar determinades notícies que llegeixo a persones molt concretes que penso que els pot interessar aquella informació. Res. Un correu curt. Dues ratlles i un enllaç. «Mira-t'ho, i ja em diràs».

Això és el networking. El networking cassolà, el que et fabriques tu mateix amb els teus contactes. Després, és clar, has de tenir el tacte i la paciència per anar contestant tots aquells correus que t'arriben i que esperen una resposta. Res resulta més decebedor que enviar un correu i no rebre cap resposta. S'haurà perdut? No l'hi haurà arribat? Ha canviat de correu i no m'ha dit res. L'he molestat amb el meu correu? Costa tan poc escriure dues ratlles, encara que només sigui per cortesia.

Després, l'actual web 2.0 ens obre un ventall inesgotable de recursos per a contactes personals, contactes professionals, contactes fugaços, compartir interessos, aficions, gustos. El que us pugueu imaginar i molt més.

Jo n'utilitzo uns quants (amb intensitat i fidelitat ben diferent), que us apunto per si poden fer servei a algú.

• Infonomia: En castellà. Una xarxa d'innovadors amb píndoles imaginatives per a crear i innovar. El meu perfil.
• Neurona: En castellà. Una xarxa de contactes professionals. Amb fòrums i xarxes temàtiques. El meu perfil.
• Estat Propi: per crear consciència nacional.
• Xarxes de blogs: Xarxa de blogs sobiranistes, Catablogs, Bitàcoles.net, Bitácoras.com [ES], Agregax [ES], Technorati [EN]: per donar presència i difusió al que escrius en els teus blogs.
• Xarxes socials: Orkut, Myspace, Xat.cat, i moltíssimes més.
• Compartir enllaços preferits: Mr. Wong, del.icio.us i no us oblideu pas de l'Open Directory Project.
• Compartir i votar notícies: La Tafanera, Menéame [ES] o Remou-me.
• Compartir fotografies: Flickr.

Si voleu informació d'alguna xarxa en especial o en coneixeu alguna que m'he oblidat de fer esment, deixeu-m'ho escrit en un comentari, sius plau, i ho esmenaré.