I això del
reciclatge de continguts,
de les audiències i dels RSS està molt bé, però encara podem anar més enllà i veure alguns altres elements que poden fer que el nostre blog s'ajusti a l'audiència i respongui a la demanda o a les cerques dels lectors: cal
escriure en clau d'atemporalitat i sobre temes que resisteixin el
pas del temps i el sedàs de l'
actualitat.
Sens dubte hi ha articles que no caduquen, que no són d'actualitat rabiosa i que poden ser llegits, avui, demà, el mes que ve o d'aquí uns anys, sense que perdin interès. Per a aquests no val això que explico, perquè aquests articles perviuen en el temps i sobreviuen de visites a través del cercador, quan algú vol informar-se sobre aquell tema concret.
L'ideal doncs:
escriure en clau atemporal i que el que expliquem no perdi interès ni es marceixi amb el pas del temps. No fer escrits efímers, com els d'actualitat i les opinions dels diaris, que a l'endemà ja no tenen cap interès.
Podríem entrar també en l'anàlisi d'altres elements, com ara:
- Quin pes tenen els cercadors (i Google, en particular) en el nombre de visites que rebem? Aquí cal analitzar percentatge i les cerques amb què arriben els nostres lectors.
- Feedburner. Crec que ara com ara és l'únic que ens indica quants lectors sindicats tenim. Tot i ser un servei que s'integra prou bé dins Blogger, encara no l'he provat. També tinc deures pendents! Sembla que ofereix moltes dades estadístiques interessants. Ho deixo, doncs, per més endavant, que en parlarem.
Arribats a aquest punt, hi ha webmestres i bloguers que només valoren l'allau de visites, vinguin d'on vinguin i cerquin el que cerquin. Visites, visites... I per això poden intercalar en els seus escrits noms de dones desitjades o paraules que puguin fer pensar als cercadors que allà hi ha determinats continguts (de sexe explícit, per exemple), que sabem que mouen un tràfic considerable a la xarxa.
De veritat creieu que una persona que cerca, posem per cas, imatges de sexe explícit o practicar sexe cibernètic restarà més de 3 segons en el nostre blog? Sí que haurem comptabilitzat una visita, però qualitativament ens és d'alguna utilitat?
Estem generant tràfic fictici enganyant els internautes. I són visites que difícilment tornaran o que no ens aportaran res qualitatiu: ni comentaris, ni enllaços, ni bones crítiques.
Jo cerco usuaris que
vinguin i tornin i que se sentin com a casa en els meus blogs. Que em comentin, que em demanin, que m'enllacin, que em referenciïn i que em cataloguin.
El
boca-orella de sempre: aquesta és, en definitiva, la clau de l'èxit d'un bon blog. I un
bon contingut:
original, únic, especialitzat i ben elaborat.
No he volgut pas ser exhaustiu amb aquests quatre articles relacionats amb el fet de ser bloguer. Es pot anar molt més enllà, sens dubte. Em sentiré ben satisfet, però, només que aquestes reflexions us hagin servit per conèixer o per avaluar la tasca que feu.
I això del reciclatge de continguts, de les audiències i dels RSS està molt bé, però encara podem anar més enllà i veure alguns altres elements que poden fer que el nostre blog s'ajusti a l'audiència i respongui a la demanda o a les cerques dels lectors: cal escriure en clau d'atemporalitat i sobre temes que resisteixin el pas del temps i el sedàs de l'actualitat.
Jo cerco usuaris que vinguin i tornin i que se sentin com a casa en els meus blogs. Que em comentin, que em demanin, que m'enllacin, que em referenciïn i que em cataloguin.
Vèiem en els articles anteriors què ens portava a escriure un blog i quins sistemes teníem per optimitzar al màxim aquesta feina: dèiem, així, que cal reciclar continguts, que cal analitzar l'audiència i optimitzar els esforços ajustant la nostra producció als potencials lectors.
Això encara és més vàlid si els teus lectors són usuaris RSS (i molts dels meus lectors ho sou i ho sé perquè rebo comentaris als pocs minuts de penjar un article) i reben allaus d'actualitzacions: el més possible és que no llegeixin els articles pendents.
Google, d'entre les darreres novetats que ha incorporat a través de les aplicacions, permet des de fa uns dies que els lectors d'un blog determinat s'apuntin com a lectors d'aquell blog i hi constin com a seguidors.
Jo ho he incorporat en període de proves al meu blog. Si veig que us agrada o que realment aporta alguna utilitat, ho mantindré. Trobareu l'enllaç a la barra lateral dreta.
Avui he comprovat que ja ens podem subscriure a través dels canals RSS al RodaMots de cada dia.
Amb el volum d'informació que es mou cada dia, hem de prioritzar les nostres fonts d'informació i trobar els sistemes d'alertes que ens permetin estar al dia sense dedicar-li més hores de les necessàries.
Si utilitzem Internet per estar al dia i som persones inquietes que ens interessen prou temes diversos, hem de menester molt de temps per anar fent un seguiment de tots aquells llocs web que ens interessen. I això amb el web 2.0 cada vegada és més usual i amb una tendència de creixement exponencial. Diaris, blogs, actualitat d'associacions, novetats... Arriba un punt que, encara que siguem molt ordenats i metòdics se'ns fa impossible de seguir amb puntualitat tots els llocs que ens interessa.
