Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mort. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mort. Mostrar tots els missatges

dijous, 4 de novembre del 2010

Eufemismes i fraseologia sobre el fet de morir-se

I ja, per tancar el tema de la mort, per al mateix programa Tassa i mitja d'IB3, vaig preparar també una llista d'eufemismes i fraseologia referits al fet de morir-se. És un camp molt ric, amb una sinonímia i imatges molt suggeridores i també amb molts eufemismes per no parlar clarament del fet de finir.
En una cerca ràpida, en vaig trobar gairebé una norantena.
Els comparteixo amb vosaltres i us agrairé qualsevol ampliació del llistat amb informacions dels llocs on els heu sentit o fet servir.


  1. Abandonar el cos
  2. Abandonar el món
  3. Acabar a Can Margarit (Castellbisbal) (Finca on està situat el cementiri)
  4. Acabar a la corva (Pla del Penedès)
  5. Acabar a la Doma (Garriga)
  6. Acabar al Ramassà (Granollers)
  7. Acabar al Saiol (Moià) (Nom de la masia del costat del cementiri)
  8. Acabar amb el pijama de fusta
  9. Acabar els alens
  10. Acabar els torrons
  11. Acabar-se la candela
  12. Aclucar els ulls
  13. Acollar (Mallorca)
  14. Adormir-se en el Senyor (o en la pau del Senyor)
  15. Adormir-se en la mort
  16. Aferrar el pallet
  17. Anar a Ca l'Encarnat (Granollers) (Els Encarnat era la família que feien d'enterramorts a Granollers)
  18. Anar a Cal Boc (Ripoll)
  19. Anar a Cal Guimerri (Celrà) 
  20. Anar a Cal Montfar (Montblanc) (Antic propietari dels terrenys del cementiri)
  21. Anar a Cal Saio (o darrere cal Saio) (El Prat de Llobregat)
  22. Anar a Cal Tamborino (La Seu d'Urgell) 
  23. Anar a Cal Trencalòs (Badalona) 
  24. Anar a Can Buac (Pont de Molins) (Nom del mas del costat)
  25. Anar a Can Catarra (Alella)
  26. Anar a Can Cirera (Tiana)
  27. Anar a Can Faló (Palau-solità i Plegamans)
  28. Anar a Can Falot (Centelles)
  29. Anar a Can Graells (Sant Cugat del Vallès) 
  30. Anar a Can Gurgui (Canovelles)
  31. Anar a Can Pairot (Besalú)
  32. Anar a Can Pelat (Esquirol)
  33. Anar a Can Roure (Matadepera) (pel taüt, la caixa de fusta)
  34. Anar a Can Torrella (Terrassa)
  35. Anar (o anar-se'n) al clot
  36. Anar a fer malves
  37. Anar (o Dur) (algú) a Gàlim (Olleria) 
  38. Anar a son Tril·lo (nom de l'antic cementiri, a Mallorca)
  39. Anar a veure en trompeta (Ciutadella) (Per l'àngel trompeter del judici final, que hi ha damunt la porta del cementiri)
  40. Anar a l'altre barri
  41. Anar a l'hort de Sinbala (Carcaixent) (Lloc on es troba el cementiri)
  42. Anar a l'ombra dels xiprers
  43. Anar [a parar] al canyet (Esparreguera)
  44. Anar a la carretera de Puigcerdà (La Seu d'Urgell)
  45. Anar a la casa del Pare
  46. Anar a la Malguer (Montblanc) (Partida on es troba el cementiri)
  47. Anar a la vinya del Cigala (Sant Sadurní d'Anoia)
  48. Anar a plegar
  49. Anar a plegar aulives (La Ràpita)
  50. Anar a Son Alegre (Algaida) (El cementiri és en una possessió del mateix nom)
  51. Anar a sopar amb el Pare etern (o amb el pare sant)
  52. Anar a sopar amb sant Pere
  53. Anar a Talló (Bellver de Cerdanya) (Talló és un poblet del costat de Bellver on hi ha el cementiri per a tots els de la batllia)
  54. Anar al camí de Balaguer (Linyola)
  55. Anar al lledoner (Montuïri) (Hi ha un arbre d'aquesta espècie davant del cementiri)
  56. Anar al pati de Can Llobet (Montroig del Camp)
  57. Anar al pot
  58. Anar al ribast (Rupit, Collsacabra)
  59. Anar al sequer
  60. Anar al Serret del Pip (Vilaplana)
  61. Anar al Solei d'en Rap (Plana de Vic) 
  62. Anar al Solell del Barber (Súria)
  63. Anar al sot
  64. Anar al tenyidor (Torredembarra)
  65. Anar al tros de l'era
  66. Anar (o Dur) als Escles (Gata)
  67. Anar als suros d'en Mas (Maçanet de Cabrenys)
  68. Anar (o Eixir) amb els peus per davant
  69. Anar cap al solei (Súria i Gironella) (El cementiri és en un lloc asolellat)
  70. Anar-se'n
  71. Anar-se'n a can Pistraus
  72. Anar-se'n a can Taps
  73. Anar-se'n a criar malves
  74. Anar-se'n a l'altre barri (o món)
  75. Anar-se'n a l'arxiu
  76. Anar-se'n a la carrera (Beneixama) 
  77. Anar-se'n a la fossa
  78. Anar-se'n a la Vinya de Ferreres
  79. Anar-se'n a les Ecles
  80. Anar-se'n al calaix
  81. Anar-se'n (o Anar) al canyet
  82. Anar-se'n al cel
  83. Anar-se'n al cial de les panses
  84. Anar-se'n al cop
  85. Anar-se'n al garrofer de la Tella
  86. Anar-se'n al garrofer del Crac
  87. Anar-se'n al Garrut (Lleida, DCVB)
  88. Anar-se'n amb els peus per davant
  89. Anar-se'n camí de l'Oret (Eslida)
  90. Anar-se'n cap allà
  91. Anar-se'n del món
  92. Arribar al darrer son
  93. Arribar l'hora
  94. Arribar la darrera hora
  95. Arribar la Magra
  96. Arribar la Seca
  97. Batre els peus
  98. Batre l'ala
  99. Batre les cames
  100. Batre les ferradures
  101. Batre les pernes (Maçanet de Cabrenys)
  102. Boquejar (Cat. i Val.)
  103. Cantar el gori-gori
  104. Cantar-li les absoltes (Beneixama)
  105. Carguinyolar-se (Torelló)
  106. Cascar-la
  107. Caure de l'església (Fígols i Alinyà)
  108. Cloure els ulls [a la llum]
  109. Colltorçar
  110. Colltrencar-se
  111. Cremar en el verd (o en el blau)
  112. Criar malves 
  113. De camí cap amunt i al clot (Òdena)
  114. Deixar de viure
  115. Deixar-hi els ossos
  116. Deixar-hi la pell
  117. Deixar-nos
  118. Desaparèixer de l'escena
  119. Descansar en pau (DEP, del llatí RIP: Requiescat in pace)
  120. Destinar l'hora
  121. Dinyar-la
  122. Deixar-se la pell
  123. Donar de menjar als cucs
  124. Donar (o lliurar, o retre) l'ànima a Déu
  125. Dur-lo a la pedrera (Ròtova) (És al costat del cementiri)
  126. Eixir amb els peus per davant
  127. El darrer sospir
  128. En l'article de la mort (a punt de morir-se)
  129. Estar a punt de lliurar (o entregar) l'ànima a Déu
  130. Estar caput
  131. Estar combregador (estar per morir)
  132. Estar en el gori-gori (Xàtiva)
  133. Estar en la darrera fulla ('darrê fulla', o en el darrer badall) (Camp d'Elx)
  134. Estar guardant la llàntia
  135. Estar més sec que un ripi (Algemesí)(Per associació d'idees amb el RIP)
  136. Estirar la pota (o la cama)
  137. Exhalar el darrer (o l'últim sospir)
  138. Exhalar l'ànima (o l'esperit)
  139. Expirar
  140. Fer atots
  141. Fer cap a l'ermita (Bràfim) (N'hi ha una al costat)
  142. Fer cap al tenyidor (Penedès, Torre d'en Barra)
  143. Fer coll de figa algú
  144. Fer el bategot
  145. Fer el darrer (o l'últim) badall
  146. Fer el dos de bastos (Santanyí, DCVB)
  147. Fer el pellot (Beneixama)
  148. Fer es darrer alè
  149. Fer es tres alens
  150. Fer ets alems (o es darrers alems)
  151. Fer flist
  152. Fer la clucaina
  153. Fer la [darrera] ganyota
  154. Fer la fel (Gandia)
  155. Fer la fi d'en Cagaelàstics
  156. Fer la fi d'en Pocarroba
  157. Fer l'ànec
  158. Fer l'ou
  159. Fer la clucaina
  160. Fer la ganyota
  161. Fer la pell
  162. Fer les darreres (o raderes)
  163. Fer l'últim (o el darrer) badall
  164. Fer nyec (entre d'altres llocs, sentida a Rupit, Collsacabra)
  165. Fer un pet com un aglà
  166. Fer-li la crida (Solsona) (Perquè el pregoner municipal anuncia l'enterrament pels carrers)
  167. Fer-se'n el pellot
  168. Fer-se'n l'aresta (Gir., Olot)
  169. Fer-se'n la pell
  170. Fer-se'n la pellissa
  171. Fer-se'n les calces
  172. Fer-se'n les set pedretes
  173. Fer-se'n l'estella
  174. Finar
  175. L'anada de l'avi
  176. La terra el crida
  177. Lliurar l'ànima a Déu
  178. Morir com un ca (sense els darrers sagraments)
  179. No alçar el cap del coixí (Beneixama)
  180. No ser d'aquest món
  181. Pagar amb la pell
  182. Pagar tribut a la mort
  183. Palmar-la
  184. Parar a l'estiba
  185. Passar (o Anar) a l'altra (o a millor) vida
  186. Passar el pont d'esquena (Reus, Baix Camp) (o d'esqueneta) (Lleida)
  187. Passar el portal de la bassa (Torredembarra)
  188. Passar els taps (d'algú) (sentida, entre d'altres llocs, a Torelló, Osona)
  189. Perdre-hi la vida
  190. Perir
  191. Petar
  192. Plegar gàbies (Valls)
  193. Plegar hams
  194. Plegar veles
  195. Podrir malves (Tavernes de la Valldigna)
  196. Posar-li un pijama de fusta
  197. Pringar-la
  198. Pujar-se'n al cel
  199. Que molts anys vagi per davant!
  200. Quedar-li dos xolla(d)es (Elx)
  201. Quedar-se com un pardalet
  202. Quedar-se fred
  203. Quedar-se sec
  204. Quedar-s'hi
  205. Retre l'ànima a Déu
  206. Rompre's el coll (morir d'accident)
  207. Sortir amb els peus (o les cames) per (o pel) davant
  208. Sucumbir
  209. Tancar els ulls
  210. Tancar els ulls a la llum (o a la llum d'aquest món)
  211. Tenir el peu a l'estrep
  212. Tenir un lloquet a la paret de Cotes (Algemesí)
  213. Tenir (algú) un peu a la fossa (o a la tomba) (estar a punt de morir)
  214. Tenir una cama al fossar
  215. Tindre els dies complits
  216. Tocar les barbes del Pare Etern
  217. Tòrcer (o torçar) el coll 
  218. Tornar a la pols
  219. Tornar la carn a la terra
  220. Tornar-se
  221. Transir
  222. Traspassar
  223. Trobar la mort
  224. Venir la Lletja
  225. Volar al cel

Mira també

  • Ramon Solsona hi dedica un programa monogràfic de les seves Perles cultivades [mp3] a RAC1 l' de novembre de 2011.
  • Màrius Serra fa una piulada al Twitter el 26 de març de 2012 sota l'etiqueta #malacaraquanmorirem

dilluns, 1 de novembre del 2010

La mort i el refranyer

La festivitat de Tots Sants va estretament vinculada al cicle vida-mort a través de reminiscències antigues del cicle de la terra: després de l'abundor de les collites de l'estiu, ve el repòs, la mort aparent de la natura.

Hi ha altres llocs on expliquen l'origen de la festa i les diferents representacions. Jo em vull cenyir al que explica el refranyer sobre la mort.

Hi heu pensat mai, així en fred, sobre la relació entre el refranyer i la mort? En parla? En quins termes? No vaig gaire errat si aposto que la primera impressió que tenim és que hi ha pocs refranys sobre la mort. Almenys, així ho apuntaven inicialment en un programa de ràdio on m'han convidat a parlar del refranyer i el tema de la mort. «Una trucada curta, que tampoc hi deu haver gaire cosa al refranyer sobre la mort!»

Impressions. Però cal confirmar-les. I què millor que fer una cerca a la meva base de dades per la paraula 'mort' o apartats de llibres referits a la mort? Resultat: més de 4.500 resultats. Quina feinada! I una contradicció absoluta amb la intuïció que teníem.

Espurgo, redueixo coincidències, elimino duplicitats i em quedo amb 1.500 refranys sobre la mort. Joan Amades, al seu llibre La mort. Costums i creences, en té recollits pocs més de 150. Multiplico per deu el cabal del llibre i ho afegeixo al meu refranyer temàtic.

Seria impossible en un escrit parlar d'aquests 1.500 refranys. I per tant faré només una aproximació als més emblemàtics, a algunes curiositats i a temàtiques generals detectades en aquesta exploració.

La mort va molt lligada a la vellesa. És llei de vida! Ja se sap que De vell ningú no passa. Pensem en exhaurir la vida i fer-nos vells. I que morin els joves abans que els vells se'ns fa estrany (i ho trobem injust!):
  • El jove pot morir aviat, però el vell no pot viure gaire
  • El vell pot morir, però el jove pot no envellir 
  • De joves, ne moren molts però de vells, no n'escapa cap

No cal deixar-ho tot per quan hàgim mort. No en sabem el moment. Sabem a on naixem i no a on morirem.

I de vegades quan volem redreçar una situació, ja fem tard:
  • Quan fou mort (o Després de mort), el combregaren
  • Després de mort Pasqual, li posaren l'orinal

La mort iguala tothom. No hi ha pobres ni rics davant del moment final i ningú s'emporta res del aconseguit en aquesta vida: De la mort ningú s'escapa, encara que sigui Papa o Tant hi va el rei com el papa com aquell que no té capa.

Potser per això el refranyer no té cap delicadesa en comparar els homes més influents i poderosos amb els animals més bruts i aprofitats: Al rei i al porc, l'afaiten després de mort.

També hi ha força refranys que fan referència al fet que les persones no canvien i d'alguna manera el seu comportament o caràcter ve determinat des del moment de néixer:
  • Això ho deixarà amb la mortalla
  • El que a la pila es pren, a la mortalla es deixa
  • El que es pren en els bolquers, en la mortalla es deixa
  • El que s'aprèn a la capella, es deixa a la mortalla
  • El que s'aprèn des del bres (o en els draps, o en la bolcada), se deixa amb la mortalla
  • Geni i figura fins a la sepultura 

Hi ha també molta superstició al voltant de la mort. Mireu sinó:
  • Bodes maials, bodes mortals
  • Casa nova sepultura de la mort
  • Donar sal a les ovelles en divendres, és la mort de tot el ramat
  • El porró damunt la taula, sempre apunta al qui s'ha de morir primer
  • Enterro en dijous, una altra mort vol
  • Foc follet a la vora, la mort a la porta (Respon a la creença que la presència del foc follet al cim de les orelles del bestiar és mal averany)
  • Pic d’aranya, la mortalla; pic d’escurçó, la extremaunció; pic de xaveta, la taüteta
  • Sàlvia a l’hort espanta la mort
  • Tretze a taula, al cap de l'any un de mort

També hi van molt vinculats els metges i els seus errors o limitacions:
  • A mal de mort, no hi valen metges
  • A mal mortal, cap metge hi val
  • Contra la mort, no hi ha res fort, i no hi valen metges
  • Del mal de la mort, metges no en curen
  • El metge guareix de malalties, però no de la mort; així com el retir preserva de la indigència, però no de la pobresa
  • Les errades dels metges, la terra les cobreix
  • Malalt de morir, no hi valen metges
  • Massa metges, mort segura
  • Per al mal de la mort no hi ha metge savi

Pel que fa a la fraseologia. Hi ha força locucions i frases fetes amb la mort com a tema central o de comparació. Vegem-ne i expliquem-ne algunes:
  • A mata-degolla: A sang i foc, a degolla
  • A mort: A totes
  • Anar a buscar la mort: Ser lent (amb ironia)
  • Anar a matar la llúdriga: Emprendre grans coses
  • Burlar se del mort i de qui el vetlla: Riure's de tot i de tothom
  • Callar com un mort: No dir res
  • Carregar-li el mort: Donar-li la culpa
  • Combregar-lo un cop mort: Trigar massa a prendre una decisió
  • De mala mort: Molt pobre, misèrrim
  • De mort: Extraordinari
  • Entre la vida i la mort: En gran perill de morir
  • Estar mort de... (gana, fred, por, son, etc.): Tenir molta...
  • Fer el mort: Restar completament immòbil
  • Morir com a rates (o com mosques): En gran quantitat
  • Morir com un gos: Sol, sense companyia
  • Morir-se de ganes: Tenir un desig molt fort
  • Pesar com un mort: Pesar molt
  • Ser un mort de gana (o de fam): Un pobre miserable
  • Ser una mosca morta: Persona que té un posat inofensiu, però que no ho és tant

No voldria acabar sense fer esment d'aquella dita que alleugereix la responsabilitat del qui fineix: Vés-te'n Anton, que el que es queda ja es compon. O aquella altra tan valenciana que fa Diu el mort al degollat qui t'ha fet eixe forat?, que es diu al·ludint a un qui manifesta estranyesa d'una cosa de què ell mateix pateix, o que recrimina un defecte que ell també té.