Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Antoni Bassas. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Antoni Bassas. Mostrar tots els missatges

dimecres, 16 de juliol del 2008

Veritat o mentida?

Aquest matí, mentre acabava de recollir la cuina i gaudia (ara que sóc de permís de paternitat) per darrers dies del programa de l'Antoni Bassas, he pogut sentir per primera vegada la secció que fa amb l'Adolf Beltran, Veritat o mentida?, on normalment demanen els oients si estan d'acord amb sentències, aforismes o refranys, plens de contingut.

Avui acomiadaven la secció i demanaven als oients i col·laboradors de Catalunya Ràdio algun aforisme que els servís de lema, o que haguessin sentit dir als seus pares o que trobessin especial per algun motiu.

I nosaltres, des del Diccitionari, recopiladors de proverbis, sentències, citacions i frases il·lustres, desconeixíem l'existència d'aquest programa!

Doncs mireu, només avui, que el programa ha durat potser una mica més que de costum, n'he pogut recollir, a dictàfon del Winamp a través de l'ordinador, gairebé 125. Us les reprodueixo tot seguit, perquè les gaudiu com he fet jo, sentint-les en directe i rebobinant el reproductor per poder-les agafar totes.

Curiositats? Penso que guanyen per golejada aclaparadora els proverbis, sense autor conegut i amb un origen que podríem remuntar als nostres avantpassats grecs i romans. Una altra curiositat: també guanyen per golejada els refranys, proverbis i citacions fetes en català, respecte de les castellanes o en d'altres idiomes. Simptomàtic!, quan un dels motors del meu refranyer català-castellà, per exemple, o del diccitionari mateix, era poder fornir referents culturals en català que ja existien, però que la gent havia oblidat o se n'havia tallat la transmissió oral.

Amb il·lusió vana penso: Quants d'aquests aforismes (o parèmies, en general), hauran tingut de font les eines que conformen la paremiosfera?

Apa, us deixo amb el recull de citacions del programa d'avui.
  1. Quan un fa tot el que pot no està obligat a més
  2. Com més hi fas, més hi perds
  3. La gent gran es torna com canalla
  4. El que no vulguis per a tu no ho vulguis per a ningú
  5. Avui és el primer dia de la resta de la meva vida
  6. Qui no està acostumat a bragues, les costures li fan llagues
  7. La mujer que tiene punto y no tiene de que coma, tiene que comerse el punto para que tal punto como
  8. Quan un polític diu que sí, vol dir ja ho veurem. Quan diu ja ho veurem vol dir que no. Si diu no, no és un polític
  9. Tot és difícil abans de ser senzill
  10. Mentre hi hagi burros, hi haurà qui anirà a cavall
  11. La llengua no té ossos, però en trenca de molt grossos
  12. No es pot tenir el vi a la bóta i la dona borratxa
  13. La cara de un niño lo dice todo, sobre todo la parte de la boca
  14. Qui té el cul llogat no seu quan vol (depens d’altri i no ets mai independent)
  15. L’única constant universal és el canvi (Heràclit)
  16. La violència és l’últim recurs de l’incompetent (Isaac Asimov)
  17. Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla
  18. Viu la vida com si avui fos el darrer dia
  19. No hi ha mal que per bé no vingui (sempre s’aprèn de les males coses)
  20. Si té solució per què te’n preocupes i si no té solució per què te’n preocupes (Dalai Lama?)
  21. De porc i de senyor se n’ha de venir de mena
  22. Pa ser puta i no ganar na’, más vale ser mujer honrá
  23. No es pot dir mai d’aquesta aigua no en beuré
  24. Si vols mentir, digues el que sents a dir
  25. No es pot tenir tot en aquest món
  26. Más vale ponerse una vez colorado que ciento amarillo
  27. No intentes engañarte, no podrás
  28. No quieras para los demás lo que no quieras para ti
  29. Donde hay patrón no manda marinero
  30. Quien quiera peces que se moje el culo
  31. Quien bien te quiere te hará llorar
  32. Lo cortés no quita lo valiente
  33. Del amigo ausente, como si fuese presente
  34. El corazón atiende a razones que la razón no entiende (diu que ho va sentir al Cor de la Ciutat)
  35. He trencat el testament que acabo d’escriure. Feia feliç a tanta gent amb ell que tal vegada m’hauria suïcidat per no fer esperar tant
  36. No et fiïs mai de qui et deixa la mà morta quan t’encaixa la mà
  37. El mai i el sempre no existeixen
  38. El llegir et farà perdre l’escriure
  39. Vola alt
  40. Els cansats fan la feina
  41. Gent jove pa tou
  42. Per presumir s’ha de patir
  43. Quants n’hi ha a l’ombra quan el sol tomba (quan el sol tomba ja no escalfa, i els que són a l’ombra vol dir que no hi toquen gaire del que està passant)
  44. No et fiïs mai del que quan es lleva ja té el sou pagat . Equivalent a Músic pagat fa mal so
  45. Qui no vulgui pols que no vagi a l’era
  46. La veritat és com l’oli, sempre acaba surant
  47. La ignorància és molt atrevida
  48. S’atrapa abans a un mentider que a un coix
  49. L’aforisme és com una pedra preciosa. Més valuosa com més rara i que causa plaer només en petites dosis (Herman Hesse)
  50. El treball ens allunya de tres grans mals: l’avorriment, el vici i la pobresa (Voltaire)
  51. L’home que ha comès un error i no l’esmena, comet un altre error (Confuci)
  52. El que s’aprèn mai del tot s’oblida (Sèneca)
  53. Val més conèixer que fer-te conèixer
  54. Viendo la choza se ve el guardián (Si veus com està la cosa ja veus qui la porta)
  55. En aquest món ningú no regala res
  56. La família no ve amb un manual d’instruccions
  57. Mai diguis el que penses sense pensar el que has de dir
  58. Contra l’estupidesa fins i tot els déus lluitaran debades
  59. L’exigència comença per un mateix
  60. Després de les rialles vénen les ploralles
  61. Si tu mal tiene cura, por qué te apuras, y si no tiene cura, por qué te apuras
  62. Carpe diem
  63. Res tan cert com la mentida
  64. Hi ha dos coses en el món que són infinites: l’univers i l’estupidesa humana. I de la primera no n’estic segur (Einstein)
  65. No hi ha millor mirall que la cara d’un amic
  66. Abaixar el cap només serveix perquè te’l tallin millor
  67. És agradable ser important, però més important és ser agradable
  68. Si te enamoras de un casado, no te pongas Rimmel
  69. Tots som iguals, però alguns som més iguals que els altres (Orwell)
  70. Tot està per fer i tot és possible (Miquel Martí i Pol)
  71. Siguis el que siguis o facis el que facis, fes-ho bé
  72. Hi ha un moment per cada cosa i una cosa per cada moment
  73. No hi ha amos, només hi ha esclaus
  74. Qui vol ser ben servit s’ha de fer ell mateix el llit
  75. Mare feinenta fa filla dolenta
  76. Si vols anar ben servit fes-te tu mateix el llit
  77. La paciència és la mare de la ciència
  78. Quan més anem menys valem
  79. Treballa bé per viure millor
  80. No fallem “lo” fàcil
  81. No et riguis dels meus dols, que quan els meus seran vells, els teus seran nous
  82. Sense sacrifici no hi ha benefici
  83. És tan pobre que només té diners
  84. Tal faràs, tal trobaràs
  85. No facis als altres allò que no vulguis per tu
  86. Vivim del passat, passem del present i somniem en el futur
  87. Nadie se enriquece con lo que gana, si no con lo que ahorra
  88. S’ha de tenir un roc a la faixa
  89. S’ha de tenir una poma per a la set
  90. Saber i actuar és no saber res
  91. L’única veritat absoluta és que no hi ha veritats absolutes
  92. Primer és el deure que la devoció
  93. Treballa per viure i no visquis per treballar
  94. No és més valent qui no té por, sinó qui la supera
  95. Si els fills de puta volessin no es veuria mai el sol
  96. Querer es poder
  97. La veritable igualtat és tractar de manera diferent el que és distint
  98. L’home és amo dels seus silencis i esclau de les seves paraules
  99. Cal no penedir-se mai de res
  100. No t’has de refiar ni de ton pare
  101. La ignorància fa la felicitat
  102. Ningú va dir que fos fàcil
  103. Treballa per viure i no visquis per treballar
  104. Pobre del qui entra en la panxa d’un altre
  105. Déu pega amb un bastó que no fa remor
  106. No diguis tot el que saps, no facis més del que puguis, no et creguis tot el que sents, no gastis tot el que tens, el que diu més que el que sap, el que fa més que el que pot (inacabada)
  107. S’atrapa abans a un mentider que a un coix
  108. Com més alt més animal i com més gros més talòs
  109. Qui malpensi que li caigui el cap
  110. Mai tindràs una segona oportunitat per donar una primera impressió
  111. Gaudeix del treball com si haguessis de viure sempre amb ell, però a la vida com si demà fos el darrer dia
  112. Estimar-se a si mateix és l’inici d’una aventura que dura tota la vida (Oscar Wilde)
  113. El camí a totes les coses grans passa pel silenci (Nietzsche)
  114. El bé pot resistir les derrotes, el mal no (Rabindranath Tagore)
  115. Veure el que hi ha davant dels nostres propis ulls requereix un esforç constant (George Orwell)
  116. Un li diu a un altre: mireu aquells ocells i aquells arbres. I l’altre li respon: voleu dir aquells pardals, més enllà de les pruneres (Joan Brossa). (El desig de no perdre el nom de cada cosa)
  117. La desgràcia és ridícula (Simone Weil). La maleur est ridicule
  118. Todos tenemos dentro un sauce (plorar per les desgracies)
  119. Molta roba, tan oc sabó i tan neta que la volen
  120. Si en el món hi ha alguna persona capaç d’heure-se-les tranquil·lament amb un filòsof, un bisbe, un torero, un professor de grec, un ballarí negre, un escriptor famós, una reina de la bellesa, un ministre, un saltimbanqui o un general, sense entendre res de bisbes, ni de filosofia, ni amb toros, ni amb grec, ni amb coreografia, ni amb literatura, ni amb política, ni amb estratègia, aquesta persona, ja en podeu estar segurs, és un periodista (Josep Maria Planes)
  121. Si fos fàcil no ens hi guanyaríem la vida
  122. Cada dia que amanece, el número de tontos crece

dissabte, 28 de juny del 2008

Adéu, Antoni!

Ahir, al punt del migdia, l'Antoni Bassas va aprofitar per acomiadar-se dels Matins de Catalunya Ràdio, després de dirigir-lo amb unes audiències espectaculars durant 14 anys, quan va prendre el relleu d'un altre monstre de la comunicació: Josep Cuní.

Va ser un adéu silenciós i educat, com ell. Sense fer soroll, com tants d'altres que han hagut d'anar desfilant de la ràdio pública per trobar nous horitzons i reptes, com a percentatge ultratjós d'aquella crosta nacionalista...

Curiosament estic treballant en un relat on el Bassas i el seu programa hi tenen un protagonisme força visible.

Us en mostro l'inici, com a tast i homenatge a aquest gran professional a qui desitjo tota la sort del món i que segueixi deixant empremta allà on vagi. Et buscarem, Antoni! (i et sintonitzarem).

Fins fa ben poc no se n'havia ni tan sols adonat. Tenia sospites, sí. Però resultava tan increïble pensar que pogués ser cert, que no se'n sabia avenir!

I ara, endebades, intenta rebobinar enrere en el seu cap confús per acotar el perquè i el quan. És un do sobrevingut en un moment donat a causa d'alguna circumstància ocasional? L'ha tingut sempre i no se n'havia adonat? L'ha anat polint i controlant amb el temps? Preguntes sense resposta com un gran esvoranc en el sostre de la seva memòria.

I mentre aquests dubtes li ocupen el pensament dóna voltes i més voltes al coixí. Ara cap a la dreta, ara cap a l'esquerra. Sent la remor del vent que mou les fulles del bosc proper i l'udol intens i harmònic d'un mussol que sembla sortit d'un conte de bruixes.

─Jan, Jan! Són les set! Amunt que fem tard a la feina!

La Lídia sempre és qui primer sent el despertador cada matí. Li agrada posar-lo deu minutets abans per despertar-se amb placidesa, amb la remor de la ràdio de fons. «─Bon dia! Són les set!». Cada matí la mateixa frase, embolcallada d'un sentiment que transmet als oients. Avui el Bassas està content. No sempre pot començar les notícies del matí amb una bona notícia. Però d'un temps ençà, sembla que una força inexplicable ha pres afecte al seu programa i li porta una bona notícia cada dia per començar el programa.

─L'atur baixa per segon mes consecutiu i la recessió persistent que havia abocat el país a la fallida econòmica s'esvaeix lentament però de manera decidida.

─Jan, Jan! Va, home, que són les set i deu. Després l'entrada a Barcelona es posa impossible i farem tard.

També en parlen:


- Avui: Bassas i Catalunya Ràdio.
- El Periódico: Bassas deixa Catalunya Ràdio després de 14 anys com a líder.
- NacióDigital.cat: Antoni Bassas plega per desacord amb la direcció de Catalunya Ràdio.
- Telenotícies: Antoni Bassas deixa la direcció i presentació d'El Matí de Catalunya Ràdio.
- Vilaweb: Antoni Bassas deixa El Matí de Catalunya Ràdio per discrepàncies amb la direcció.


Nota: La fotografia l'he trobat a Vilaweb.tv.