dissabte, 29 de novembre del 2008

Moments musicals: John Denver

John Denver interpreta The Strangest Dream (1971). La seva va ser una pèrdua precipitada, amb només 53 anys i tot una carrera per davant.

Parlar de John Denver, pseudònim de Henry John Deutschendorf, Jr., és fer un repàs a un grapat de cançons que perduraran durant molt de temps, versionades per molts altres artistes: Rhymes and reasons (d'on pren el nom aquest blog), Take me home, country roads, For baby (For Bobbie), City of New Orleans, Leaving on a jetplane, Thank god I’m a country boy, Sweet surrender o aquesta mateixa que us proposo avui.

dimecres, 26 de novembre del 2008

Programa 24 - Un polsim de refranys

Un polsim de refranysJa podeu escoltar el vintiquatrè programa d'Un polsim de refranys, l'espai de refranys i dites de Ràdio Vallromanes, al 94.2 FM.

Aquest programa correspon al segon dels programes quinzenals del mes de novembre i està dedicat a les dites i refranys de Sant Martí. Com sempre, unes equivalències entre refranys catalans i castellans, un repàs de les teories etimològiques sobre l'estiuet i l'arc de Sant Martí i un polsim temàtic de les dites dedicades a aquesta festivitat. Finalment, com sempre, tanca el programa la resolució de la proposta del programa anterior: quin és l'origen de la frase feta Buscar-li tres peus al gat? I plantegem una nova consulta sobre frases fetes: sabeu frases fetes amb els verbs Donar i fer? Feu-nos-les arribar i les comentarem en el pròxim programa.

Tot amanit amb bona música de fons: folk d'aquí i americà, com és costum en aquest programa.

Ràdio Vallromanes, 94.2 FMDes del blog del programa, podeu llegir un article referit a cada programa i podeu escoltar-lo amb un reproductor incrustat a l'inici de cada article. També, en la barra lateral dreta, teniu accés a reproduir des del web cada programa o a descarregar-vos-el en format mp3.

Si ho voleu sentir durant la programació en directe de la Ràdio, ho podeu fer els dimarts a les 21.00 h, els dijous a les 10.00 h o els dissabtes a les 18.00 h.


(Escolteu el programa en directe)

dilluns, 24 de novembre del 2008

Ser bloguer amb tots els ets i uts (i IV)

I això del reciclatge de continguts, de les audiències i dels RSS està molt bé, però encara podem anar més enllà i veure alguns altres elements que poden fer que el nostre blog s'ajusti a l'audiència i respongui a la demanda o a les cerques dels lectors: cal escriure en clau d'atemporalitat i sobre temes que resisteixin el pas del temps i el sedàs de l'actualitat.

Sens dubte hi ha articles que no caduquen, que no són d'actualitat rabiosa i que poden ser llegits, avui, demà, el mes que ve o d'aquí uns anys, sense que perdin interès. Per a aquests no val això que explico, perquè aquests articles perviuen en el temps i sobreviuen de visites a través del cercador, quan algú vol informar-se sobre aquell tema concret.

L'ideal doncs: escriure en clau atemporal i que el que expliquem no perdi interès ni es marceixi amb el pas del temps. No fer escrits efímers, com els d'actualitat i les opinions dels diaris, que a l'endemà ja no tenen cap interès.

Podríem entrar també en l'anàlisi d'altres elements, com ara:
  • Quin pes tenen els cercadors (i Google, en particular) en el nombre de visites que rebem? Aquí cal analitzar percentatge i les cerques amb què arriben els nostres lectors.
  • Feedburner. Crec que ara com ara és l'únic que ens indica quants lectors sindicats tenim. Tot i ser un servei que s'integra prou bé dins Blogger, encara no l'he provat. També tinc deures pendents! Sembla que ofereix moltes dades estadístiques interessants. Ho deixo, doncs, per més endavant, que en parlarem.
Arribats a aquest punt, hi ha webmestres i bloguers que només valoren l'allau de visites, vinguin d'on vinguin i cerquin el que cerquin. Visites, visites... I per això poden intercalar en els seus escrits noms de dones desitjades o paraules que puguin fer pensar als cercadors que allà hi ha determinats continguts (de sexe explícit, per exemple), que sabem que mouen un tràfic considerable a la xarxa.

De veritat creieu que una persona que cerca, posem per cas, imatges de sexe explícit o practicar sexe cibernètic restarà més de 3 segons en el nostre blog? Sí que haurem comptabilitzat una visita, però qualitativament ens és d'alguna utilitat?

Estem generant tràfic fictici enganyant els internautes. I són visites que difícilment tornaran o que no ens aportaran res qualitatiu: ni comentaris, ni enllaços, ni bones crítiques.

Jo cerco usuaris que vinguin i tornin i que se sentin com a casa en els meus blogs. Que em comentin, que em demanin, que m'enllacin, que em referenciïn i que em cataloguin.

El boca-orella de sempre: aquesta és, en definitiva, la clau de l'èxit d'un bon blog. I un bon contingut: original, únic, especialitzat i ben elaborat.

No he volgut pas ser exhaustiu amb aquests quatre articles relacionats amb el fet de ser bloguer. Es pot anar molt més enllà, sens dubte. Em sentiré ben satisfet, però, només que aquestes reflexions us hagin servit per conèixer o per avaluar la tasca que feu.

dijous, 20 de novembre del 2008

Diari d'antany (XII)

El meu futur diccionari ha anat creixent com una bola de neu i sóc ja prop de les 90.000 entrades. És al·lucinant el que ja puc començar a fer amb ell. Qualsevol cerca que faci ara ja comença a donar resultats força sorprenents. I Ja em puc permetre la llibertat de creuar dades i buscar relacions, dependències, etc.

Sense anar més lluny, l'altre dia comentava una companya del curs de Llenguatge administratiu que havia fet l'examen del nivell C de la Junta Permanent de Català i en l'apartat de frases fetes li havien sortit frases fetes referents a ull, i que no en coneixia gairebé cap. Em va sobtar i vaig començar a buscar, amb uns resultats absolutament sorprenents: Més de 500 registres amb ulls, ulleres i ullades i més de 12 planes de WordPerfect amb locucions, frases fetes i refranys extretes d'algun diccionari (Enciclopèdia, català-castellà, DIEC, de locucions i frases fetes de RASPALL-MARTÍ). Això és massa!

Ja tinc bastant delimitats els camps per on començaré a treballar alguna futura publicació: Primerament, un diccionari de refranys català-castellà, ordenat per paraules clau, o ordenats alfabèticament i numerats, amb índex al final de paraules clau. Poden, a més, incloure sinònims i les explicacions dels refranys. Penso que no cal esperar a tenir-ho tot buidat (o el més gros), perquè amb el material que tinc ja puc fer una publicació una mica arregladeta, que sempre admetrà edicions revisades i ampliades (això és màrqueting! S'ha de fer com amb els programes d'ordinador, que apareix una nova versió cada any i així els possibles compradors n'adquireixen una de nova cada any!).

També penso en la possibilitat de publicar un altre diccionari de locucions de tota mena sobre els ocells, amb il·lustracions, i ordenats per ocells alfabèticament. Pot incloure sinònims, explicacions vàries, traducció al castellà, etc.

Un altre tema recurrent seria algun lèxic paremiològic de la construcció (influència del meu lloc de treball, és clar).

I fins i tot em roda pel cap fer-ne un sobre les parts del cos humà (ulls, cap, mans, peus...)

Déu n'hi do, quina mà d'idees!
[Aquest fragment correspon al meu diari personal, del divendres, 22 de novembre de 1996].

En aquest apunt ja s'entreveia un objectiu que va veure la llum el 1997: els meus diccionaris de refranys sobre l'ull (Amb cara i ulls) i sobre el cap (En cap cap cap).

Havien de tenir continuïtat, però, per diverses circumstàncies, van quedar com a manuscrits desats al calaix. La sèrie continuava amb la mà. Qui sap! Potser veuran la llum abans no em penso!

dimecres, 19 de novembre del 2008

Programa 23 - Un polsim de refranys

Un polsim de refranysJa podeu escoltar el vintitresè programa d'Un polsim de refranys, l'espai de refranys i dites de Ràdio Vallromanes, al 94.2 FM.

Aquest programa correspon al primer dels programes quinzenals del mes de novembre i està dedicat a les dites i refranys d'aquest mes tardoral. Unes endevinalles per obrir boca, fem un repàs d'alguns refranys catalans amb els equivalents en castellà del mes de novembre, repassem el santoral i també fem un repàs temàtic de les dites del novembre. Finalment us avanço alguna novetat paremiològica i, com sempre, tanca el programa la resolució de la proposta del programa anterior: refranys que comencin amb l'expressió Més val... o Val més... i plantejament d'una etimologia paremiològica: coneixeu l'expressió buscar tres peus al gat?

Tot amanit amb bona música de fons: Peter, Paul & Mary interpreten Forever young, Ronald Keating & Leann Rimes, The Last Thing On My Mind, Els Pets, Bon dia i Xesco Boix, Si tots els pobls.

Ràdio Vallromanes, 94.2 FMDes del blog del programa, podeu llegir un article referit a cada programa i podeu escoltar-lo amb un reproductor incrustat a l'inici de cada article. També, en la barra lateral dreta, teniu accés a reproduir des del web cada programa o a descarregar-vos-el en format mp3.

Si ho voleu sentir durant la programació en directe de la Ràdio, ho podeu fer els dimarts a les 21.00 h, els dijous a les 10.00 h o els dissabtes a les 18.00 h.



(Escolteu el programa en directe)

dimarts, 18 de novembre del 2008

Actualitat català. Termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat


Avui, dimarts 18 de novembre de 2008, ha sortit publicada una nova resolució de publicació de termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat, que és l'òrgan encarregat de la normalització dels neologismes del lèxic d'especialitat. L’ús del català en els àmbits socioeconòmic, tècnic i cientíic requereix l’elaboració i la difusió dels recursos terminològics que permeten designar i deinir els nous conceptes que es posen en circulació a la nostra societat.

Ho trobareu al DOGC 5260 i la Resolució és VCP/3385/2008, de 4 de novembre, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat.

Us recordo que podeu consultar el DOGC gratuïtament i en línia Només cal que aneu al Gencat.

En aquesta resolució hi trobem 50 termes dels àmbits de l'Economia, Enginyeria i construcció, Esports, Dret, Física, Gastronomia i utillatge de cuina, Genètica, Indumentària, Material d'oficina, Recerca i innovació, Tecnologia i Turisme.

La majoria d'aquests 50 termes són de l'àrea d'esports, dels àmbits del ciclisme i esports de motor, bowling, billar, patinatge sobre gel i hoquei sobre gel, automobilisme i esports de motor.

Destaco, també, per la seva actualitat, els termes referits a l'àmbit econòmic, que ens permetran afrontar la crisi amb correcció lingüística. Així, sabrem diferenciar el capital d'inversió del capital de risc i entendrem termes com la compravenda triangular, els fons de capital de risc o les societats de capital de risc.

En l'àmbit dels esports, distingirem entre les locucions a rebuf (ES a estela o a rebufo) i a roda (ES a rueda). Ambdós volen dir estar situat immediatament darrere d'un vehicle en moviment, però en el cas de la primera, aprofitem el rebuf d'aquest vehicle.

També distingirem diferents modalitats de jocs de billar (billar americà, billar de troneres, cinc bitlles o snooker) i algunes singularitats del lèxic billarístic: llimada, llimar, massé, mosca, retacada o retacar.

I voldria destacar també la incorporació, en l'àmbit del dret, del terme copyleft, com a 'Forma d'explotació dels drets d'una obra en què el titular del copyright autoritza l'ús, la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la modificació d'aquesta obra, amb la condició que qualsevol distribució posterior de possibles còpies o modificacions estigui sotmesa a les mateixes condicions de llicència que l'original'.

Resolucions anteriors:

- DOGC 5181, de 25 de juliol de 2008 - Resolució VPC/2359/2008. Ressenya.
- DOGC 5090, d'13 de març de 2008 - Resolució VCP/696/2008. Ressenya.
- DOGC 5088, d'11 de març de 2008 - Resolució VCP/664/2008. Ressenya.
- DOGC 4976, de 27 de setembre de 2007 - Resolució CLT/2838/2007. Ressenya.
- DOGC 4868, de 24 d'abril de 2007 - Resolució VCP/1147/2007. Ressenya.
- DOGC 4812, d'1 de febrer de 2007. Resolució VCP/184/2007. Ressenya.
- D'anys anteriors.

dilluns, 17 de novembre del 2008

Ser bloguer amb tots els ets i uts (III)

Vèiem en els articles anteriors què ens portava a escriure un blog i quins sistemes teníem per optimitzar al màxim aquesta feina: dèiem, així, que cal reciclar continguts, que cal analitzar l'audiència i optimitzar els esforços ajustant la nostra producció als potencials lectors.

Cada audiència és diferent i calen eines que ens facilitin poder-la estudiar, analitzar i sistematitzar i oferir als lectors allò que volen en el moment que ho poden consumir.

Això encara és més vàlid si els teus lectors són usuaris RSS (i molts dels meus lectors ho sou i ho sé perquè rebo comentaris als pocs minuts de penjar un article) i reben allaus d'actualitzacions: el més possible és que no llegeixin els articles pendents.

Com actuem els lectors d'RSS? Encara que intentis optimitzar l'eina, fàcilment acabes tenint diversos centenars de fonts que s'actualitzen amb periodicitat diversa. Per als blogs és fantàstic, perquè t'estalvia el viacrucis de visitar els teus blogs de referència: quan s'actualitza algun blog ho saps al moment i si té una actualització o dues setmanals, no fa gaire nosa al teu Reader.

Però és clar: quants missatges rebeu en un dia? Més de 1.000? Diversos milers? Us imagineu un parell de dies sense llegir el Reader? L'acumulació de missatges per llegir és una muntanya inabastable. Solució: marcar-los tots com a llegits i aquí pau i allà glòria.

Si les teves actualitzacions arriben en un d'aquests moments d'allau informatiu, estàs condemnat a no ser llegit i a anar a la paperera directament. Cal doncs tenir-ho en compte. I afegim aquest supòsit als casos en què considerava que estàvem treballant per al diable.

dissabte, 15 de novembre del 2008

Declaració de Can Tacó / Turó del Roina, com a bé cultural d'interès nacional, en la categoria de zona arqueològica

En el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya del dimarts, 11 de novembre de 2008 (DOGC 5255), ha sortit publicat l'Acord del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació (ACORD GOV/179/2008), de 28 d'octubre, pel qual es declara bé cultural d'interès nacional, en la categoria de zona arqueològica, a favor de Can Tacó o Turó d'en Roina, en els termes de Montornès del Vallès i Montmeló (Pàg. 82862).

Can Tacó o Turó d'en Roina es troba situat en la confluència dels rius Congost i Mogent, en el Besòs. El perímetre del jaciment és de 190 metres, amb una àrea d'uns 2.700 metres quadrats. Les dades arqueològiques obtingudes fins ara indiquen que aquest jaciment va ser un castellum romà d'època republicana (segles II-I aC.), les construccions del qual s'estructuren en quatre terrasses on s'assenten els diferents àmbits. El jaciment era un punt de control i representació romà situat al costat de la via Hercúlia, a mig camí entre Emporion i Tarraco. La seva ubicació era de gran importància estratègica.

Reprodueixo l'Annex 1, on es detalla la descripció i ubicació del jaciment:
El jaciment de Can Tacó o Turó d'en Roina es troba just a la partió municipal entre els municipis de Montmeló i Montornès del Vallès, al Vallès Oriental. Des dels punts de vista geològic i geogràfic, can Tacó es troba dins de la Depressió Prelitoral, formada per dipòsits quaternaris, entre la serralada Prelitoral, al sud i sud-est, el massís del Montseny, al nord-est, i les muntanyes de Sant Llorenç del Munt fins als cingles de Bertí, al nord i l'oest.

La seva ubicació en un punt elevat fa que aquest establiment gaudeixi d'un gran domini de la plana, encaixada entre els sistemes muntanyosos esmentats, que oscil·len entre els 400 i els 1.000 m.s.n.m. Així mateix, Can Tacó o Turó d'en Roina es troba situat en la confluència dels cursos fluvials del Congost i Mogent, en el Besòs. Aquests rius, juntament amb d'altres afluents com la Riera del Tenes o la Riera de Caldes, contribueixen a la fertilitat de les terres properes a la Depressió Litoral. Per tant, és fàcil comprendre per què el poblament prehistòric d'aquesta zona es va concentrar en les valls i en les planes: perquè eren les úniques aptes per a una població estable que necessitava camps per al conreu i pastures per als ramats.

El perímetre del jaciment és de 190 m, amb una àrea (comptabilitzant només les estructures detectades fins a l'any 2006) d'uns 2.700 m².

Les dades arqueològiques obtingudes fins ara indiquen que aquest paratge hauria estat un castellum romà d'època republicana (segles II-I aC.) de gran importància científica, històrica i patrimonial, les construccions del qual s'estructuren en quatre terrasses on s'assenten els diferents àmbits.

A la part superior i dominant el conjunt es troba la terrassa central. Per l'extrem est, només s'ha constatat l'existència d'una altra terrassa, mentre que per la banda oest es detecten dos nivells, terrassa 1W i 2.

La terrassa central té una amplada de 13,70 m, la terrassa 1W de 5,48 m, la terrassa 1E de 3,33 m i la terrassa 2 de 5,21 m.

Pel que fa a l'estructura d'aquest assentament, cal destacar que es tracta d'un assentament amb una planta planificada i regular.

Així mateix, s'ha de remarcar l'existència de dos cossos constructius amb una orientació diferenciada i que presenten problemes d'interpretació encara no resolts. Tot i així, fins ara s'ha pogut comprovar que tots els vestigis corresponen a una mateixa fase constructiva, que deu la seva morfologia a l'adequació i l'aprofitament total de l'erola del turó.

El Cos I, orientat de nord a sud, presenta un perímetre de 69,76 m, amb una àrea de 300 m² aproximadament, on s'han identificat 7 àmbits de mides diferents. Aquest cos, situat a la part més alta del turó, seria el principal i més important del conjunt, tal i com mostra l'excepcional decoració que s'hi ha conservat. Es tracta d'una decoració feta amb revestiment d'estuc motllurat que reprodueix el tipus característic de les pintures murals romanes del que es coneix com a .primer estil pompeià.. L'escassetat d'aquest tipus de decoració documentada a la Península Ibèrica fa de les restes decoratives trobades a Can Tacó un element singular de l'arqueologia hispànica i són mostra de l'elevada categoria i excepcionalitat de la residència que decoraven. El Cos II, amb una orientació nordoest-sudest, té un perímetre de 180 m i presenta una àrea de 1.700 m², on s'han registrat altres espais ben diferenciats. Cal destacar-ne la porta d'entrada a l'edifici, flanquejada per una torre, que segurament donaria a un pati, al costat est del qual hi hauria habitacions de servei. A més, hem d'afegir la troballa l'estiu del 2007, al cantó sud-oest del conjunt, d'una cisterna (d'uns deu metres de llargada per tres d'amplada), que a través de les teulades de l'edifici recolliria l'aigua de la pluja, garantint l'abastament d'aigua de l'establiment.

El jaciment, situat d'alt d'un turó, era un punt de control i representació romà situat al costat de la via Hercúlea, a mig camí entre Emporion i Tarraco. Es trobava en el punt d'encreuament entre aquella via i el camí natural que, seguint el Congost, porta a l'interior del país. La seva situació era de gran importància estratègica, just al mig del territori dels laietans. Hem de situar el conjunt en el context històric dinàmic i profundament innovador del primer segle de presència romana i relacionar-lo amb la lògica de l'assentament de l'exèrcit romà al país i amb la presència d'un alt comandament militar i polític. Es tracta d'un punt de control i gestió del territori que ens ha ajudar a entendre la romanització del segle II aC. El seu abandonament, a inicis del segle I aC., ja fundades les ciutats romanes no gaire allunyades de Baetulo i d'Iluro, que farien innecessari un centre com Can Tacó en la gestió del territori, assenyala a aquesta interpretació. Un altra element a favor d'aquesta idea és que l'abandonament es realitzà pacíficament tal i com mostra l'escassetat de troballes a l'excavació. No només es van endur el mobiliari i els aixovars de l'establiment, sinó que també es van desmuntar les teulades, segurament per tornar a aprofitar les teules romanes (tegulae i imbrices). Tot i que s'han trobat fragments de teules, el fet que n'hi hagi poques apunta a aquesta hipòtesi.

Per tots aquests motius considerem que les restes trobades al Turó d'en Roina o Can Tacó constitueixen un patrimoni arqueològic de gran interès per la seva cronologia, la seva riquesa en vestigis i la seva representativitat d'un moment clau de la romanització de les terres catalanes.


Mira també



  • Fotografia 1: Vista aèria del jaciment de Can Tacó (Montmeló-Montornès del Vallès) al final de la campanya d’excavacions de l'estiu del 2007. Reproduïda de l'ICAC.
  • Fotografia 2: Vista aèria del jaciment de Can Tacó - Turó d'en Roina. Reproduïda del web de l'Ajuntament de Montornès del Vallès.
  • Fotografia 3: Plànol en PDF del DOGC 5255.

dijous, 13 de novembre del 2008

Diari d'antany (XI)

I la feina del diccionari, cada vegada veig més clar que és una feina sense fi, inabastable. Porto molt bon ritme. I tant. Ja arribo gairebé a les 67.000 parèmies. És la feina que havia de dur feta a l'agost. He buidat obres emblemàtiques ja, com el Cançoner d'Amades, amb més de 20.000 registres. Són ja més de 25 obres buidades i he començat a buidar diccionaris grossos: L'Alcover-Moll, el Diccionari de l'Enciclopèdia... Aviat podria començar a treballar-hi i treure'n profit. Però, com a mínim, vull haver buidat el Diccionari català-valencià-balear d'Alcover-Moll, perquè és una obra important i perquè m'interessa tenir-lo sistematitzat. M'agrada llegir-lo, perquè hi trobo altra informació interessant a nivell de lèxic i terminologia, etc.

Tinc referenciades vora les 500 obres de paremiologia per buidar. Jo en tinc, d'aquestes unes 125 a casa, de les quals n'he buidat unes 25. I espero que no creixi en proporcions geomètriques el primer nombre! Però sí el segon i el tercer.

També m'adono que ara es viu un cert rellançament del tema folklòric i antropològic. Hi ha moltes publicacions de reculls monogràfics, diccionaris específics, treballs de tots els colors. Cada any surten moltes obres noves. Se'n reediten de velles (quanta feina feta descansa dins les pàgines de molts llibres que només ensenyen el llom a les biblioteques!). Trobo, però, que encara hi ha molt camp perquè jo hi pugui intervenir, i més amb tot el material que porto agombolat.

Una altra opció que pensava era fer algun llibre-refranyer sobre ocells, per exemple i demanar la col·laboració a en Ferran sobre la part de documentació dels noms d'ocells, espècies, etc. I dibuixos. Que embelleixen molt els llibres!
Aquest fragment correspon al meu diari personal, del divendres, 26 d'abril de 1996.

dimecres, 12 de novembre del 2008

Els Dijous de l'Òmnium: Maria Mercè Marçal i Miquel Martí i Pol

«A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.» (Maria Mercè Marçal)

«L'immobilisme no és cap doctrina filosòfica: és una actitud física.» (Miquel Martí i Pol)

Els dijous de l'Òmnium


Títol: "Miquel Martí Pol, Maria Mercè Marçal: la poesia com a compromís"

Data: 13 de novembre.

Lloc: Dia: cada dijous. Hora: 19 h. Lloc: Diputació, 276, pral. Barcelona. Entrada lliure.

Aquest any en fa cinc que va morir Miquel Martí i Pol, i deu que va morir Maria Mercè Marçal, dues figures destacades de la poesia catalana contemporània. L'obra de l'un i de l'altra, d'una riquesa i una personalitat inqüestionables, tenen un punt en comú: el seu compromís social i nacional. Dos experts de l'àmbit acadèmic ens parlaran d'aquest compromís i de la importància d'aquestes dues veus poètiques en el nostre panorama literari.

Amb: Laura Borràs, professora de la UOC, i Roger Canadell, professor de la UOC.

dimarts, 11 de novembre del 2008

Paremiologia ideològica

Tot sovint, diversos autors que tracten temes de cultura popular i folklore fan l'exercici d'enfilar un reguizell de dites, frases fetes, refranys o proverbis amb un fil conductor: un mateix tema, una mateixa paraula o una festivitat o data assenyalada.

Els resultats són articles de més o menys llargària, de més o menys alta volada i amb més o menys d'enginy.

Els refranys i les parèmies en general ja es presten a aquestes coses: jugar amb les paraules, jugar amb el sentit de les frases o amb els seus significats.

Fent un símil amb els diccionaris que agrupen el lèxic a partir d'un àmbit temàtic representat sovint per un dibuix, els diccionaris ideològics, aquestes petites peces de cultura popular anirien a engrossir el cabal de la paremiologia ideològica. Facècies enginyoses que ens ajuden a la memorització del nostre cabal paremiològic.

Ho exemplificaré amb un article de Bernat Capó sobre expressions paremiològiques amb la paraula 'figa'.
Figues a l’agost [...] Les primeres que arriben a la nostra taula són les bacores, anomenades també figaflor, que apleguen a la darreria del mes de juny i que donen pas a la primera de les parèmies: Per Sant Joan, bacores, verdes o madures, segures. [...] Quan diem que això són figues d’un altre paner volem dir que la conversa ha pres un altre camí i que allò que escoltem no té res a veure amb el que estàvem parlant. Quan algú vol fer-nos creure una cosa del tot impossible, l’interlocutor respon amb sornegueria: ara plouen figues. De vegades hem pogut escoltar arguments dits amb escassa o nul·la convicció, aleshores serà el moment per parlar de mitja figa, mig raïm. Els xicons, per la seua banda, s’han aprofitat també del fruit per a les seues coses i així, quan volen fer burla d’algun company, mostren el puny amb la punta del dit gros sortint entre l’índex i el del mig, és a dir, que li fan la figa a l’amiguet. I fer la figuereta és posar-se de mans a terra i cames enlaire [...] Fer figa, que utilitzem quan fa fallida qualsevol cosa, i pesar figues, que es diu d’aquell que fa becaines enmig d’una conversa. (1992, 107-108)

Font:
  • Bernat Capó (1992): Costumari valencià /1. Coses de poble, Edicions del Bullent, Picanya.
  • Joan Borja i Sanz (2007): Les fonts etnopoètiques en l'obra literària de Bernat Capó, dins «L'Aiguadolç. Revista de literatura», núm. 33-34: Dossier: Bernat Capó: Espigolant pel rostoll de les paraules (Any 2007). Pàg. 4.
Voleu jugar a la paremiologia ideològica? Acabo d'obrir article al Refranyer temàtic sobre la figa. Aneu, cerqueu i feu la vostra proposta...

Ah!, per cert! Veig que Capó obvia la metàfora de la figa per l'òrgan sexual femení. Aquí s'obre tot un altre camp ideològic que sovint juga amb la confusió dels termes, com quan el refranyer diu que Dos pardals en una figa no fan lliga o que Este món està perdut per la figa i el canut.

dilluns, 10 de novembre del 2008

Ser bloguer amb tots els ets i uts (i II)

Deia en l'antecedent d'aquest escrit que calia reciclar continguts. Ja en vaig parlar i per això us enllaço el que vaig dir en aquell moment, que segueix sent vigent i segueixo pensant el mateix: formats diversos (imatges, textos, píndoles, presentacions, àudios, vídeo) poden conviure amb una mateixa font.

I per tant, quan elaborem material sobre un tema, el podem abordar o desenvolupar en molt diverses plataformes i formats. Diferents i complementaris.

Cal tenir un comptador al blog? Definitivament, . I ha de ser un bon comptador, que ens ofereixi dades estadístiques de qui ens visita, quan ho fa, com arriba, des d'on ho fa i quines pàgines o informacions cerca.

Amb aquestes dades a la mà ens resultarà més fàcil optimitzar els esforços que esmercem en l'escriptura i manteniment del nostre blog. Per tant, hem d'analitzar la nostra audiència i entendre (i respectar) els seus costums.

En concret, cal veure els pics d'audiència (quan ens llegeixen més) horaris. I analitzar les oscil·lacions setmanals pel que fa a les visites del nostre blog. Això vol dir conèixer els nostres lectors per poder acontentar la demanda, dins les nostres possibilitats, i si tenim realment una voluntat de mantenir i premiar la seva fidelitat.

S'han d'analitzar aquestes dades perquè no totes les audiències funcionen de la mateixa manera, com passa, per exemple, amb altres mitjans audiovisuals (televisió, ràdio, mitjans digitals, diaris...). Ni coincideixen els fluxos horaris, ni els ritmes setmanals.

Porto més d'un any intentant analitzar la meva audiència. No és fàcil, ni hi ha una única anàlisi possible. Però crec que puc apuntar unes tendències que es repeteixen cíclicament.

Una bona part dels meus lectors són usuaris vinculats amb l'educació, amb les escoles. És potser un grup d'usuaris dinàmic, amb accés a connexió i que inverteixen unes quantes hores setmanals a remenar per la xarxa. Per tant, durant les vacances escolars, l'audiència baixa (mesos d'estiu i caps de setmana) i connecten bàsicament des de l'escola (o feina) els matins.

Però a les tardes també hi ha un altre segment d'usuaris important i les audiències es tornen a disparar. Poden ser escolars (o mestres) que connecten des de casa o gent que disposa de les hores de tarda/vespre per navegar per Internet. Penso que poden ser dos sectors diferenciats i complementaris, que conviuen perfectament.

Durant la matinada l'audiència cau gairebé a zero: són les hores de son i majoritàriament el meu públic (català) es connecta durant les hores que no dormo i dorm les mateixes hores que jo. Per tant les visites entre les 24.00 h i les 8.00 h del dia següent són mínimes.

Amb aquestes dades a la mà sé quan no és efectiu que faci feina als blogs:
  • mesos de vacances d'estiu (juliol i agost), vacances de Nadal i Setmana Santa.
  • caps de setmana (sobretot des de divendres a la tarda fins diumenge a la tarda).
  • durant les matinades.
És treballar per al diable, perquè ningú et llegirà. O només algun passavolant.

Segueixo en articles subsegüents parlant dels lectors RSS (cada vegada més) i en com són d'efímers els escrits als blogs i a la xarxa en general.

dissabte, 8 de novembre del 2008

Moments musicals: Pop Corn

Sí, les palomitas de maíz van ser el el meu primer single. El Mammy Blue tenia trampa: tinc germans més grans que jo i escoltava la música que ells compraven.

Ara fa poc, per una campanya publicitària es va tornar a posar de moda aquesta melodia. Sentiu-ne l'original de Hot Butter.

dijous, 6 de novembre del 2008

Diari d'antany (X)

Del meu futur diccionari cada vegada n'estic més orgullós. I ell va creixent, a poc a poc, però sense pausa. Ara, quan faig recerques, sempre trobo alguna cosa interessant... M'estic especialitzant en petites monografies sobre temes concrets que em consulten companys, com ara equivalents al castellà, chivato, refranys i dites sobre bruixes... Ja he superat, a més, la barrera psicològica dels cinquanta mil. Déu n'hi do!

Estic rumiant la forma que hauria de tenir el diccionari, i cada vegada estic més convençut que ha d'anar per paraules temàtiques, com l'Alcover-Moll, i no per temes o ordenat alfabèticament, perquè és molt difícil de trobar les coses, llavors. I el que ha de ser més important són les referències internes ben fetes.

Aquest fragment correspon al meu diari personal, del dilluns, 29 de gener de 1996.

dimecres, 5 de novembre del 2008

Sóc bloguer, amb tots els ets i uts (I)

Per què escrivim en un blog? Per a qui escrivim? Quina visibilitat cerquem? Quina audiència tenim?

Són preguntes que en un moment o altre ens hem fet la majoria de bloguers. Sovint comencem a escriure per a nosaltres mateixos, perquè ens agrada o perquè ens ajuda a desfogar-nos. Però quan veiem que hi ha gent que llegeix allò que escrivim, que ho cita en altres articles i que, a més, et comenten el que escrius, llavors aquell espai personal nostre deixa de ser només nostre i passa a ser compartit per una comunitat més o menys àmplia i diversa.

Una cosa sembla clara: a tots ens agrada que ens llegeixin i ens comentin. Si no fos així, no ho penjaríem a la xarxa. Jo tinc molts papers que són només per a mi... i els tinc desats en un calaix de casa. No se m'acudiria pas penjar-los en un blog amb accés obert perquè tothom ho llegís. En això podem estar d'acord, oi?

I en el mateix moment que decideixes escriure un blog i fas una tria de llengua, i de temàtica i de servei d'hostatjament estàs començant a integrar-te en una comunitat més gran, on hi ha moltes persones que fan una cosa semblant a tu i que cerquen amb més o menys intensitat i amb més o menys neguit contactar amb aquests iguals. I ens agrupem per pobles, per llengua, per temàtica, per edats... Qualsevol excusa és bona per integrar-se en aquestes petites esferes que ens ajuden a no sentir-nos tan sols a la xarxa.

I també arriba el dia que posem un comptador al nostre blog, que l'apuntem en algun rànquing, que ens integrem en alguna esfera territorial o temàtica, que participem en alguna iniciativa conjunta o que anem a alguna trobada presencial. Som animals socials i no podem viure isolats.

I quina vida té un blog? L'experiència ens diu que poca. Se n'obren molts cada dia, però se'n tanquen encara més o, pitjor encara, resten com a cadàvers vivents en una xarxa que no fa neteja de llocs abandonats o desactualitzats.

Supervivència! I com aconseguir sobreviure en aquesta teranyina immensa i golafre que s'ho empassa tot sense contemplacions?

Continuaré* aquest apunt, la setmana entrant, amb algunes claus que faig servir per sobreviure amb més de deu blogs actius i amb audiències creixents. Ja us sonarà d'algun altre cop que n'he parlat: reciclar continguts.



*: La meva intenció era poder-ho enllestir amb un sol article, però penso que el tema dóna prou de si per poder-ne parlar una mica més. Per tant... Continuarà...

dimarts, 4 de novembre del 2008

Paremiosfera 250.000

Com a bon home de lletres, no m'agrada viure pendent d'estadístiques i dades numèriques que les pots fer cantar com millor vulguis.

Però avui faré una excepció.

Ja sé que exposar públicament les dades de visites i pàgines vistes dels nostres blogs no deixa de ser un acte d'autocomplaença, però, per altra banda, és un indicador vàlid de la feina feta i la progressió d'una tasca continuada.

No us atabalaré amb percentatges i decimals.


Les xifres rodones són que ahir vaig superar les 250.000 pàgines vistes entre tots els blogs de la paremiosfera i que això vol dir que més de 150.000 visitants han vingut a cercar-hi informacions paremiològiques.

Són dades espectaculars que ni jo mateix m'acabo de creure: més de 15.000 visitants mensuals en aquest darrer mes (vora 30.000 pàgines vistes) i una mitjana de 500 visites cada dia.


Valoracions:
  • Tret del Raons que rimen, el meu primer blog que ja porta més de 3 anys a la xarxa, la resta són relativament nous (un any i mig els més veterans i pocs mesos els darrers en incorporar-se a la xarxa, com ara les Etimologies paremiològiques).
  • Agraeixo els comentaris de suport i que valoreu la rigorositat dels materials que publico.
  • M'honora saber que moltes escoles estan fent servir aquests materials com a eines didàctiques en matèries de llengua.
  • En aquest any i mig de dedicació als blogs he conegut gent fantàstica, he vist com es valorava la feina que faig i m'he adonat que tinc corda per a molts anys.
El meu compromís amb la paremiologia és ferm i sé que a cada article publicat, a cada visita rebuda, sóc més a prop de consolidar-ho dins la xarxa enteranyinada aquesta que és Internet.

dilluns, 3 de novembre del 2008

Enllaços recomanats v.21.0


Un nou lliurament d'Enllaços recomanats. Enllaços diversos i dispersos. Portals, blogs, diaris... De llengua catalana, tecnologia, territorials. Una mica de tot, com sempre.

Si voleu que parli aquí d'alguna novetat que hàgiu trobat o que en sigueu els autors, feu-m'ho saber a través del correu electrònic, o amb un comentari en aquest apunt o qualsevol altre d'enllaços recomanats.

Cibernàrium és l'espai de Barcelona Activa on formar-te i créixer amb Internet. Cursos i activitats gratuïtes actualitzades trimestralment.



L'Institut d'Estudis Catalans ha publicat en línia, amb llicència Creative Commons, un Diccionari de ciències ambientals. EL DCA és un diccionari especialitzat plurilingüe, amb més de 6.680 termes catalans, definits i amb els equivalents respectius en castellà, anglès i francès.

 Racó és un espai de Revistes Catalanes amb Accés Obert. S'hi troben accessibles en format PDF moltíssimes revistes d'abast comarcal o molt especialitzat que, altrament, serien molt difícils de consultar.


 Rei Jaume I. Geografia, fets i memòria és un repàs visual i didàctic per la biografia del rei en Jaume, en commemoració dels 800 anys del seu naixement. Exposició, audiovisuals i material didàctic a l'abast de consulta de tothom.

Paraules.cat és una altra iniciativa de la Xarxa de Mots, en col·laboració amb els Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona. Semblantment a RodaMots, però amb un nivell elemental, qui s'hi subscriu rep cada dia (de dilluns a divendres) un mot o expressió en català, amb la seva explicació i exemples d'ús.

dissabte, 1 de novembre del 2008

Moments musicals - Mammy Blue

Avui m'he despertat una mica melangiós. Recordo que potser va ser dels primers temes que vaig escoltar en anglès, dels primers singles que van entrar a casa. Un altre dia el meu primer single. Feu apostes...