dimarts, 30 de setembre del 2008

Programa 20 - Un polsim de refranys

Un polsim de refranysJa podeu escoltar el vintè programa d'Un polsim de refranys, l'espai de refranys i dites de Ràdio Vallromanes, al 94.2 FM.

Aquest programa correspon al segon dels programes quinzenals del mes de setembre i està dedicat especialment a les dites i refranys referits a l'educació i l'escola, aprofitant que és l'inici del curs escolar. També fem un succint repàs de les marededéus trobades (festivitat del 8 de setembre), comentem un seguit de frases fetes sobre l'educació i fem un repàs temàtic de les dites sobre l'escola. Així mateix, fem una petita incursió en la paremiologia sàvia de la mà del Diccitionari, comentant algunes citacions cèlebres sobre l'educació. Destaquem les de Mark Twain, Miquel Martí i Pol o Pitàgores de Samos, per exemple. Com sempre, tanca el programa la resolució de l'endevinalla del programa anterior i el plantejament d'un nou enigma, perquè ens ajudeu a resoldre'l.

Tot amanit amb bona música de fons: Peter, Paul & Mary interpreten Don't Think Twice it's all Right, Falsterbo Marí, L'estranya joguina, Esquirols, Fent camí i John Denver amb el Rhymes and Reasons, que dóna nom a aquest blog.

Ràdio Vallromanes, 94.2 FMDes del blog del programa, podeu llegir un article referit a cada programa i podeu escoltar-lo amb un reproductor incrustat a l'inici de cada article. També, en la barra lateral dreta, teniu accés a reproduir des del web cada programa o a descarregar-vos-el en format mp3.

Si ho voleu sentir durant la programació en directe de la Ràdio, ho podeu fer els dimarts a les 21.00 h, els dijous a les 10.00 h o els dissabtes a les 18.00 h.



(Escolteu el programa en directe)

dilluns, 29 de setembre del 2008

Lo vistaire

Avui em fa especial il·lusió presentar-vos un blog (ells en diuen bloc) amb el qual m'hi sento vinculat per diversos motius:
  • Perquè parla de llengua catalana.
  • Perquè el fan dos col·laboradors del Diccitionari.
  • Perquè la qualitat i rigorositat el fan ja una eina imprescindible de consulta: Lo vistaire.

Doncs sí, avui us vull fer cinc cèntims d'un blog que pretén recollir i recuperar trets propis del català que es parla a Andorra i a l'Alt Urgell: Lo vistaire. Déu n'hi do!

Ja fa un bon parell de mesos que funciona a tot drap (31 entrades en poc menys de dos mesos) i sorprèn gratament el devessall d'informacions que aboquen en cada article:
  • les fonts consultades (amb citacions ben concretes d'on ha sortit cada informació),
  • exemples d'ús a partir del buidat o consulta d'obres literàries, monografies locals o altres materials específics de la zona tractada,
  • notes aclaridores diverses,
  • imatges que l'acosten a la idea dels diccionaris visuals,
  • la definició del terme, en qualsevol de les accepcions possibles,
  • i la localització geogràfica del lloc on té ús la paraula, mot o expressió concreta.
Tot plegat una informació novedosa a la xarxa, amb un rigor absolut per concretar totes les dades que mouen i un dinamisme que li augura llarga i exitosa vida. Lo vistaire.

Els autors, el Marc i el David, demanen la col·laboració dels lectors, perquè els enviïn mots o fragments de textos on apareguin paraules pròpies del parlar d'aquesta zona i atenen aquestes col·laboracions amb força rapidesa.

Com passa amb el Diccitionari, hi ha el pare de la criatura (el Marc), que generosament l'ha obert a l'edició compartida, en aquest cas amb el David. Tots dos es mouen per la xarxa com peixos a l'aigua i aquest és només un altre dels molts projectes que ja duen a l'esquena, com podeu veure als seus perfils de Blogger.

Si voleu saber el significat de mots com ara eixivern, furro -a, clemàstec, panistre, gaiato o el mateix vistaire que dóna nom al blog us caldrà fer-hi una ullada.

Curiosament o casualment (encara que hi ha qui diu que no existeixen les casualitats) acabo de llegir un llibre de Pep Coll (1996): Viatge al Pirineu fantàstic. Personatges, llegendes i històries màgiques (Barcelona: Columna Edicions. Primera edició en aquest format: 2005. 271 pàg.), ple del ric vocabulari que fa servir l'autor. Els en deixo unes aixarnoles:
Pàg. 19] Gia prodigiosa

Els «cardigassos» de Gia són els protagonistes de la major part d’acudits que es conten arreu de la vall. Aquest malnom els ve d’haver fet pujar un ruc al campanar damunt d’una pila d’espuertas, per menjar-se un cardigàs que creixia al capdamunt. Una facècia, per altra banda, no gaire original atès que s’atribueix a molts altres pobles d’arreu del país. UN altre dia, aconsellats per un foraster, els «cardigassos» van colgar de fem el campanar perquè cresqués com un freixe. Tot i que, segons diuen, un cop regat es va estirar una mica, encara es va quedar baixet i rabassut.

[Pàg. 31-32] Monestir d’Urmella

Més d’una vegada, en entrar en alguna de les habitacions, havien fet supo-supo amb el fantasma del prior del monestir.

[Pàg. 34] Selvaplana i les Ares

Fa molts anys, hi va desaparèixer una criada de casa Betrà d’Abella, segrestada per les bruixes una nit que la xicota anava a la font del poble per omplir una canada d’aigua.

[Pàg. 35] No fa pas gaires anys, un traginer de casa Farré d’Espés de Baix va veure davant de la capella un fabulós ball, no de bruixes sinó d’encantàries. Una d’elles, maca i ben plantada, el va traure a ballar per aquells prats. Al final, la balladora li va confessar: «Aquesta nit has ballat amb la Reina de les Encantàries».

[Pàg. 43-45] Castanesa: moros i encantàries

[Pàg. 44-45] Una mica més avall del congost de Siscarri, prop del barranc que baixa de Castanesa, hi ha el prat de Francés, amb les roques de les Encantàries en un costat. Cada any, la nit de sant Joan aquestes misterioses dones sortien a estendre la bugada per aquelles canteres. A Castanesa sabien que aquella roba era un tresor i més d’una vegada algú havia provat de prendre’ls una peça. En pic s’hi atansava, però, era descobert per les encantàries, les quals en un tancar i obrir d’ulls, plegaven la bugada i es feien fonedisses. Fa molts anys, un hereu de casa Francés muntà aquella nit el seu cavall i galopà com un llamp cap al seu prat. Quan les dones se’n van taleiar ja era massa tard.

De cavall estant, el xicot estirà unes estovalles i se les emportà.

Una encantària li va dir:

Franceset, Franceset:

Pobre mai més no en seràs,

Riquet sí que te’n faràs,

Però amb caldo de gallina no moriràs!

D’aquesta feta casa Francés es convertí en una de les millors de Castanesa. De tant en tant, rentaven les estovalles i les estenien al sol en un balcó obert al capdamunt d’una torre de la casa. Eren tan llargues que els cornals que penjaven gairebé arribaven a l’empedrat del carrer. Tothom quedava bocabadat de tan ben brodades que eren: l’encantària que les havia brodat devia tenir unes mans de plata. De totes formes, l’hereu de Francés, tal com havia amenaçat l’encantària, va morir de forma tràgica. Una vegada, tornant de la fira, quan travessava a gual un barranc, va baixar una rubinada i se’l va emportar aigües avall.

Pàg. 48] El Cristo de la Bassa

Només que els de casa Llargo dallin el prat d’on procedeix la santa imatge, ja fa un ruixell.

[Pàg. 50] La Roca de les Nou Cadolles

Tres quarts d’hora més tard, arribem als Plans i identifiquem, entre altres calcàries semblants però més petites, la Roca de les Nou Cadolles. La pedra, corcada com un formatge gruyère, blanqueja magnífica enmig de la verdor. Les encantàries rentaven la roba en aquestes nou cadolles, que apleguen l’aigua de la pluja, i després l’estenien damunt les boixeres i les roques de la vora.

Els havia promès un cop de mà. I tinc altres fonts per seguir dant-los feina. Felicitats a tots dos i llarga vida a Lo vistaire!!

diumenge, 28 de setembre del 2008

Llum, estrèpit i foc

Un any més, durant la Festa de Sant Miquel de Vallromanes, hem pogut gaudir de l'espectacle de foc que porten cada any els Diables de Montornès. Nèctar del foc, brogit, espeternec i olor de pólvora per arreu. Fum, tro, ombres i siluetes.

Suposo que pel meu passat diabòlic (a les Bruixes de la Salut i al Drac de Gràcia), encara corre per les meves venes l'emoció d'aquest còctel explosiu. El fum de la pólvora, que a estones et fa difícil respirar, el terrabastall dels petards, la sonsònia rítmica dels tabals, el córrer espantadís del seguici dels diables... Tot plegat ens remunta als albors de la civilització. El foc, el tro dominat damunt una maça, les guspires vives que semblen perseguir-te arreu on t'amaguis.

I hi frueixo especialment cada any, acompanyant-hi els meus fills que també observen, cautelosos però emocionats, la cercavila diabòlica.

Aquest any sorpresa de darrer moment: final de trajecte i crema del Casal, des del parc estant.

Callo, que les imatges parlen per elles mateixes.











divendres, 26 de setembre del 2008

Google Translate en català!

Una fantàstica notícia per a la llengua catalana: el traductor de Google ja incorpora el català com a llengua d'entrada i de sortida en els seus parells de llengües del servei de traducció automàtica:


Aquestes eines no són encara fiables 100%, però et permeten un cert acostament a la comprensió d'un text en una llengua que no domines i fins i tot t'orienten sobre una versió inicial en una llengua que coneixes, però que no domines amb fluidesa.

He fet una prova entre el català i el francès i el resultat és millorable i comprovo que el programa s'encalla quan detecta un apòstrof com a llengua d'entrada.

Suposo que, com que és un servei beta, aquestes coses les aniran polint. Ja ens podem fer entendre en danès, polonès, filipí, txec, xinès, grec, hebreu, japonès, coreà, lituà, rus, eslovè, ucranià o vietnamès, entre molts d'altres.

dijous, 25 de setembre del 2008

Diari d'antany. Primeres intencions i primers replantejaments (IV)

Fent càlculs ràpids veig que en mig any he pogut recopilar 14.000 registres en català i uns 3.000 en castellà. No és que sigui una feina molt ràpida, però si segueixo a aquest bon ritme en menys anys dels que creia ja puc començar a tenir alguna cosa amb cara i ulls.

De moment, la primera intenció és fer un bon recull català-castellà castellà-català de refranys equivalents en aquestes dues llengües, amb la possibilitat d'ampliar-ho amb el significat del refrany i amb sinònims. Que jo sàpiga no hi ha res publicat d'això. L'únic una mica semblant és el recull de Balbastre, però sobretot són frases fetes i modismes.

Hauria de refer la base de dades i afegir-hi alguns camps nous que ara no contemplo, com afegir-hi una clau temàtica -semblant a la paraula de recerca que tenia primitivament- i també una clau d'àmbit del refrany, que fins ara vaig afegint a l'explicació o en l'exemple, quan puc

[...] Ai! Ja no em recordava que tenia deures pendents... Tenia apuntat des del dia 2 de gener una mena de lapidari o aforisme per posar a l'inici del llibre de refranys -si algun dia surt-:
Por poco se empieza y a mucho se llega. De moment només el tinc en castellà, però recull molt bé l'esperit de tota aquesta tasca recopiladora que estic fent.

També hauria de tenir present d'apuntar en el pròleg la diferència entre parèmies en general i simples metàfores, que es donen per l'ús normal de la llengua.

(Aquest fragment pertany al meu diari personal, del dilluns, 9 de gener de 1995).

Ara penso que potser en català podríem dir camí començat, mig caminat, o començament volen les coses, o obra (o feina) començada, mig acabada.

Per arribar als gairebé 250.000 refranys catalogats, vaig, durant molts anys, portar una mitjana de buidat de 100 diaris. 100 cada dia era una estona, depèn de la dificultat de l'obra buidada i de les informacions que fornia. I representava 3.000 refranys nous cada mes, 36.000 cada any...

dimecres, 24 de setembre del 2008

Programa 19 - Un polsim de refranys

Un polsim de refranysDesprés de l'aturada dels mesos d'estiu (que revisitarem de totes maneres), ja podeu escoltar el dinovè programa d'Un polsim de refranys, l'espai de refranys i dites de Ràdio Vallromanes, al 94.2 FM.

Aquest programa correspon al primer dels programes quinzenals del mes de setembre i està dedicat especialment a les dites i refranys d'aquest mes, amb l'estructura fixa d'aquests programes sobre els diferents mesos: repàs a les equivalències entre dites catalanes i castellanes, tret del refranyer català-castellà, un repàs del santoral amb indicació dels canvis de signe zodiacals i de la lluna plena i un repàs temàtic de les dites del setembre, agrupades per diferents temes i amb breus comentaris de cada grup. Com sempre, tanca el programa la resolució de l'etimologia plantejada en el programa anterior i el plantejament d'una nova endevinalla, perquè ens ajudeu a resoldre-la.

Tot amanit amb bona música de fons: Peter, Paul & Mary interpreten Blowin in the Wind, Falsterbo Marí, Deixa-ho córrer, ja està bé i Gossos, Tot és fosc.

Ràdio Vallromanes, 94.2 FMDes del blog del programa, podeu llegir un article referit a cada programa i podeu escoltar-lo amb un reproductor incrustat a l'inici de cada article. També, en la barra lateral dreta, teniu accés a reproduir des del web cada programa o a descarregar-vos-el en format mp3.

Si ho voleu sentir durant la programació en directe de la Ràdio, ho podeu fer els dimarts a les 21.00 h, els dijous a les 10.00 h o els dissabtes a les 18.00 h.


(Escolteu el programa en directe)

dimarts, 23 de setembre del 2008

Refranys de tardor

La tardor no sembla la millor època perquè l'imaginari del refranyer voli sense fre. Passem de la bonança estival cap als rigors de l'hivern: és l'avantsala dels freds que s'acosten.

Temps de pluges, de bolets... quan l'esclat multicolor de la primavera s'esllangueix en marrons, ocres i grisos. Marxen els ocells amb els seus cants i el fred s'acosta, amatent.

Però tot i així, cercant, cercant, podem trobar un bon gruix de dites, consells, refranys i sentències tardorals.

  • A la tardor, cauen les fulles a muntó.
  • A la tardor, la foscor fa por.
  • A la tardor, ni fred ni calor.
  • Del setembre a la tardor torna la calor.
  • Estiu que dura, tardor assegura.
  • Estiu sec, tardor molla.
  • La tardor és la primavera de l'hivern.
  • Les pluges d'agost duen la tardor.
  • Pluges d'abril i sol de tardor, fan l'any bo i millor.
  • Quan plou pel setembre, la tardor bé entra.
  • Tardor vertadera, per Sant Miquel la pluja primera.

Els mesos de l'any

Octubre
  • De l'aigua d'octubre i del sol de maig en neix el sembrat.
  • El bolet i el moixernó, de l'octubre és el millor.
  • El bolet neix per l'octubre, però és fill de l'agost.
  • El fred d'octubre mata l'eruga.
  • En arribar l'octubre, l'hivern i l'estiu s'esgarrapen.
  • L'octubre és arribat, la gavina vora el mar.
  • L'octubre fred mata el cuquet.
  • L'octubre mullat, assolellat i fred, fa sortir el bolet.
  • Octubre finit, raïm recollit.
  • Per l'octubre cauen cabells i castanyes i creixen banyes.
  • Per l'octubre, del foc, ni massa lluny ni massa a prop.
  • Per l'octubre, la magrana madura.
  • Quan l'octubre és a la fi tots els ocells d'hivern són aquí.
  • Quan l'octubre és arribat sembra el sègol, l'ordi i el blat.
  • Quan l'octubre va a la fi tords i guatlles són aquí.
  • Si a l'octubre plou el rovelló mou.
  • Si l'octubre mai venia al món, llana no hi hauria.

Novembre
  • Abans de Sant Martí pa i vi, després de l'estiuet fam i fred.
  • De Sant Martí a Sant Andreu, tres setmanes trobareu.
  • Ditxós el més que entra amb panellets i surt amb greixets.
  • Les mosques per Tots Sants mortes o menjades són acabades.
  • Novembre acabat hivern començat.
  • Novembre enllà agafa la manta i no la deixis anar.
  • Novembre és més de castanyes, nous, olives i patates.
  • Novembre i febrer són marit i muller.
  • Pel novembre bones torrades, castanyes i bunyolades.
  • Pel novembre tot el món sembra.
  • Per Tots Sants a Sant Andreu anguiles ens dóna Déu.
  • Per Tots Sants amagar mans.
  • Per Tots Sants capes i mocadors grans.
  • Per Tots Sants castanyes i cargols amb banyes.
  • Per Tots Sants, desa el ventall i treu els guants.
  • Per Tots Sants els camps sembrats i els fruits a casa guardats.
  • Per Tots Sants els camps verds i els coms blancs.
  • Per Tots Sants, neus als alts.
  • Per Tots Sants olives a les mans.
  • Per Tots Sants sembra amb dues mans.
  • Per Tots Sants pluges i vents.
  • Per Tots Sants tots els vins són sans.
  • Pluges perdudes per Tots Sants trobades.
  • Quinze dies abans de Tots Sants i quinze després temps de bon sementer és.
  • Sol pel novembre i abril plujós, estiu calorós.

Desembre
  • Desembre arribat, posa't set capes d'un plegat.
  • Desembre nevat bon any assegurat.
  • El desembre és un vell que fa arrugar la pell.
  • Pel desembre, el fred o el vent fan tremolar el més valent.
  • Pel desembre i pel gener no siguis matiner.
  • Quan al desembre gela i glaça, mariner a casa.



Bibliografia

  • PÀMIES I RIUDOR, Vïctor (2007): Refranyer temàtic [En línia].
  • SABATÉ I RODIÉ, Teresa; CULLA I PERARNAU, Rita (1994): Els mesos de l'any. Ed. Salvatella (Barcelona, 1989 - 3a. edició). Col·lecció «Folklore», núm. 2.
  • SABATÉ I RODIÉ, Teresa; CULLA I PERARNAU, Rita (1995): Ara ve la tardor. Ed. Salvatella (Barcelona). Col·lecció «Folklore», núm. 11.
Nota: Aquest apunt el tenia desat com a esborrany des del 23 d'octubre de 2006, pocs mesos després d'iniciar el blog. Suposo que es va quedar al tinter perquè va perdre actualitat i a 'any segúent no vaig pensar de repescar-lo. Avui comença la tardor i avui sí que veu la llum. Bé, el programo per a demà...

dilluns, 22 de setembre del 2008

Enllaços recomanats v.18.0


Segueixo intentant oferir-vos l'actualitat de la xarxa pel que fa a dominis i nous llocs en català i algunes honroses excepcions que per això, per ser excepcions, també recolliré. Veureu que sovint insisteixo sobre llocs que ja us he presentat en articles individuals: penso que val la pena insistir en aquests recursos. Espero que us resultin útils!

Des del Patronat de la Muntanya de Montserrat, a l'apartat Vol pel parc, podem visitar, a vol d'ocell, la muntanya i el monestir en 3D. És una maqueta que simula la muntanya i difon informació d'interès natural, cultural, històrica i turística.



El joc de Manresa és un joc de preguntes i respostes sobre la ciutat, que també sortirà com a joc de taula a primers de desembre. És una iniciativa de l'Ajuntament, a partir del Projecte Educatiu de la Ciutat.
Cal registrar-s'hi, a partir del 18 de setembre, i el joc en línia començarà l'1 d'octubre. El premi són dos bitllets a Londres.
També en parlen a Directe.cat.


S'ha presentat la versió digitalitzada del Llibre dels Feyts, produïda pel portal Recerca en Acció, una iniciativa de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca i de la Direcció General de Recerca de la Generalitat de Catalunya.
La reproducció del llibre correspon al manuscrit que Celestí Destorrents va acabar de copiar l'any 1343 per encàrrec de Ponç de Copons, abat del monestir. Es tracta del manuscrit més antic que ha arribat fins a nosaltres del llibre del rei En Jaume.

També en parlen Diari d'un llibre vell, Directe.cat o Diari per a tècnics lingüístics, entre d'altres.


Notícies Tecnologia és un nou portal sobre l'actualitat tecnològica de la xarxa en català. Neix el juny de 2008, i és un blog de Wordpress, que permet sindicar-se als continguts, per exemple.



I presentant noves esferes territorials de la catosfera, ara toca el torn a l'Osonosfera, l'agregador dels blogs de la comarca d'Osona. Dinàmica i amb empenta, ja agrupa més de 200 blogs.

dissabte, 20 de setembre del 2008

Excursió a Alella, Vallromanes i Montornès

Us reprodueixo avui la crònica d'una excursió del Centre Excursionista de Catalunya de l'any 1993, recollida al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya de gener-març de 1893 (Volum III).

S'hi reconeixen alguns llocs i s'intueix l'origen etimològic d'uns altres que ens han arribat ja una mica transformats.

Desconec si encara perviu el lloc on varen dinar: casa el Sastre, i hi relaciono les dates de l'excursió amb la festa d'hivern de Vallromanes, dedicada a sant Vicenç, copatró amb sant Miquel.

Els gonfanons (o gamfarons, ganfanons o gonfalons), en castellà gonfalones o pendones, com diu el Diccionari català-castellà-valencià, d'Alcover-Moll (s.v. gamfaró), són 'estendards que en l'edat mitjana s'usaven com a insígnia de guerra; més modernament, bandera que penja d'un pal travesser i que sol esser la insígnia d'una confraria, gremi o altra corporació'.

EXCURSIÓ Á ALELLA, VALLROMANAS Y MONTORNÉS

Lo dia 15 de Janer tingué lloch, ab assistencia del president del CENTRE, D. Francisco de S. Maspons, y els Srs. Delmas, Arabia, Golferichs y Vintró.
Sortiren ab lo segon tren de la línia del litoral, devallant al Masnou, d'hont, seguint sempre riera amunt, feren via á Alella, qual esglesia, que res ofereix digne d'esment, fou visitada.
D'Alella se dirigiren á Vallromanas, passant pel Coll de Font de Sera, punt culminant de la carretera que del Masnou va á Granollers, desde hont se gosa d'un estens panorama de la Costa de Llevant y Baix Vallès.
A l'arribar á Vallromanas, ahont s'esqueya esser la festa major, pugueren disfrutar del típich conjunt qu'oferia la professó, ab sos gonfanons, banderas y creu.
Després de dinar á casa el Sastre, que fan d'hostal, se dirigiren á Montornés, qual esglesia, aixís com la de Vallromanas, fou visitada.
Com lo temps apressava, no fou possible pujar á l'enderrocat Castell de Sant Miquel, del que sols resta en peu un gros frament de la Torre de l'Homenatge, lo qu'els obligà á sortir seguidament envers l'estació de Parets, hont culliren lo derrer tren de la línia de Sant Joan de las Abadessas, qu'els retornà á Barcelona á las set del vespre.



dijous, 18 de setembre del 2008

Premisblocs

Heu sentit a parlar dels Premis Blocs Catalunya? És un certamen que "pretén prestigiar, divulgar i fomentar els blocs en català a la xarxa, essent el referent català en l'escriptura en bloc a tota la xarxa, cobrint així la demanda de molts blocaires, donant més visibilitat al català a Internet, una eina de promoció i innovació que cal promoure", com diuen al mateix web.

Ja s'hi ha obert el període de votacions. Jo hi concorro en dues categories:
Els premis? No sé quins són a hores d'ara. Premis Catalunya? Tampoc ho entenc, quan amb Internet, precisament, hem intentat trencar fronteres i barreres. Catalunya o català? No es poden presentar blogs de les Illes o del País Valencià?

Teniu de temps fins al 30 de setembre. I el lliurament dels premis es farà el divendres 10 d'octubre de 2008, a l'Auditori-Palau de Congressos de Girona.


Vota el
Raons que rimen a Miscel·lània








Diari d'antany. Una tasca multidisciplinar (III)

Unes anotacions sobre l'abast dialectològic del meu recull, relacionat amb els ensenyaments rebuts a la facultat de filologia...

Quant al diccionari -bé, futur diccionari- puc apuntar altres matisacions que se'm van acudint.

Per exemple, a Dialectologia, Àngels Massip apuntava que no hi havia cap diccionari de Frases fetes i modismes que expliqués quin és el domini d'ús de cada frase feta. No se sap si són d'ús restringit, general... Informació que sí que es podria trobar al DCVB d'Alcover-Moll. Jo, la veritat és que ja ho tenia una mica previst, i si ho sé, poso on he sentit la parèmia. Per tant, s'hauria de sobreentendre, en la meva documentació, que si no posa res al respecte, és d'ús general, o com a mínim en català central.

També, meditant al respecte, he arribat a la conclusió que treballar les frases fetes em comporta una tasca multidisciplinar, que beuria de Dialectologia, Lexicografia, Sociolingüística, Ortologia, Ortografia, Català col·loquial...

(Aquest fragment correspon al meu diari personal, al divendres, 11 de novembre de 1994)

dimecres, 17 de setembre del 2008

Entre Pinto y Valdemoro

SABÍEU que Pinto y Valdemoro són dues poblacions de Toledo?

SABÍEU que hi ha una expressió catalana ben nostrada per expressar qualsevol cosa inversemblant succeïda en un lloc ignot o llunyà i que són reputades com a falses o impossibles?

SABÍEU que l'expressió Entre Tots Sants i Manresa es refereix a dos punts geogràfics del Bages ben pròxims i que a València tenen una expressió equivalent?

Al nou blog d'Etimologies paremiològiques trobareu l'explicació a expressions com aquesta i moltes altres que anirem desvelant a poc a poc.

dimarts, 16 de setembre del 2008

Enllaços recomanats v.17.0


Passat el parèntesi obligat de l'estiu, on fer un article una mica dens o amb contingut és com bramar en el desert, seguim amb les versions originals d'enllaços recomanats des del Raons que rimen. Segueixo intentant oferir-vos l'actualitat de la xarxa pel que fa a dominis i nous llocs en català i algunes honroses excepcions que per això, per ser excepcions, també recolliré. Veureu que sovint insisteixo sobre llocs que ja us he presentat en articles individuals: penso que val la pena insistir en aquests recursos. Espero que us resultin útils!

Els blogs de la UAB és el nou espai de blogs pensats per a tota la comunitat universitària. En l'actualitat ja n'hi ha més de 160 i l'entorn es basa en Wordpress.
També en parlen a Cerdanyola.info.


Gaudí: la seva obra. Blog de Josep Maria Alegre amb fotografies espectaculars de l'obra de Gaudí.
Cada escrit és un reguitzell de fotografies de les diferents obres arquitectòniques d'Antoni Gaudí i Cornet.


La Nostra TV és un programa que permet veure els diferents canals de televisions en català gratuïts a través d'Internet. Només cal descarregar un petit programa
També en parlen a Racó Català.


Mecanoscrit.cat és un web dedicat principalment a parlar de ciència-ficció, fantasia i terror. I celebra els seus tres anys a la xarxa.
També en parlen a Racó Català.

Premsa Comarcal Digital: L'Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC) ha presentat un arxiu digital que permet l'accés a un gran nombre de publicacions comarcals. El web incorpora un cercador (per comarca, periodicitat o publicació) i permet la cerca, visualització i descàrrega per pàgines, de forma gratuïta.

En parlen Nació Digital i Vilaweb.

dilluns, 15 de setembre del 2008

Mobilitat a Vallromanes

Vallromanes és un poble petit i tranquil i tots els qui hi vivim vetllem perquè continuï sent així.
I és clar que són aquelles persones que tenen més responsabilitats polítiques o públiques les que més hi poden fer. Sobretot en temes mediambientals, socials i de mobilitat, per posar uns àmbits prou generals i on la feina feta sigui ben visible.

La reflexió ve a tomb per la confirmació d'una impressió que ve de lluny. Que ve de quan vaig arribar al poble ara fa gairebé deu anys.

Llavors arribava a unes cases molt ben situades, vora el centre del poble, davant del Casal, al marge esquerra de la riera, comprades sobre plànol. I és clar, sobre plànol, has de fer un exercici d'abstracció per imaginar com quedarà tot plegat un cop enllestit i acabades les obres.

L'accés a aquestes cases es va fer amb un vial de més de 100 metres, que amaga el desnivell des de la Rambla amb un muret rematat amb una tanca metàl·lica. Doncs bé el llumeneres que ho va dissenyar només va preveure dos accessos als habitatges pels dos caps del carrer. I és clar: què passa amb els qui som just al mig?

Doncs que per anar al Casal, per exemple, que és just davant de casa nostra, hem de desfer, cap a una o altra banda, el tros de carrer i tornar a refer el trajecte per la Rambla... perquè no van preveure de fer un pas a mig carrer, que, a més, donaria continuïtat al carrer que hi ha just darrere del Casal.

És clar que ara som joves i podem grimpar per damunt la tanca per no haver de fer tot aquest viacrucis, però no és això, és clar! Això ens obliga a educar fills grimpadors, que poc després de caminar, aprenguin a escalar la bonica frontera que ens han instal·lat davant de casa. Premi per a l'arquitecte que va dissenyar aquesta obra pública!


Però el colmo ha estat veure com han executat les obres del Casal . Us ho intento explicar, però acompanyo l'escrit amb fotografies que vaig fer tot just l'altre dia, fart d'haver de carretejar el cotxet de la nena a collibè ara sí, ara també, per la deixadesa amb què ens maltracten només posar el peu al carrer.

Sí, ja tenim nou Casal, disseny modern, ben nou de trinca i amb uns accessos que volen salvar el desnivell del terreny: la riera fa baixada, no molt pronunciada, però apreciable, i hi ha accessos a diferents nivells.
Si observeu el disseny dels diferents panys d'escales i rampes, veureu que venint de l'Església, riera amunt, per accedir al bar i a la porta principal del Casal, l'única possibilitat és arribar a la cantonada del carrer de dalt, passar per l'estret ample de vorera que ha quedat, mirant de no topar amb el fanal que resta al mig de la vorera i enfilar la rampa d'accés pel lateral.
Si vas amb algun mitjà de locomoció rodat, no tens altra opció. Cadires de rodes, cotxets elèctrics, cotxets d'infants, carrets, carretons o bicicletes. Tant hi fa.

I és clar, quan l'empresa subministradora d'aigua hi deixa un esvoranc de més d'un metre de profunditat (protegit amb les tanques reglamentàries, això sí) durant més d'un mes (i encara no es preveu quan s'acabarà l'actuació) just a la cruïlla de la riera amb el carrer de dalt del Casal, a tocar de l'escocell d'un dels plataners centenaris, que només deixa una rajola de poc més de 30-40 cm d'amplada de pas, doncs veus que no tens manera d'arribar al Casal de cap manera per aquest passeig/trampa.
Mobilitat a Vallromanes? Proveu un dia de moure-us pel poble amb cadira de rodes o amb un cotxet d'infant i ja me'n direu el què.

A més. No hi ha cap normativa d'acessibilitat i mobilitat en obres noves? Per què gairebé sistemàticament cap vorera de les reformades amb obra nova té l'accés previst per a discapacitats o persones amb mobilitat reduïda? I en canvi sí que ho tenen tots els guals?

Altres execucions públiques fetes darrerament: el sinuós carril bici que esquiva arbres, una rotonda oberta just al punt de cruïlla de la carretera del poble amb la carretera, el parc de Ca l'Agustí o els accessos escolars.

Sempre he pensat que l'enginyeria civil estava pensada per facilitar l'accessibilitat i trobar solucions imaginatives i còmodes a la mobilitat de persones i vehicles. Ja veig que segueixo sent un somiatruites.

Que no n'hi ha per tant? Mireu el reportatge fotogràfic i opineu.

dijous, 11 de setembre del 2008

Diari d'antany. Com va començar tot (II)

Ja no recordava que inicialment tenia previst de fer dos volums de la meva base de dades paremiològica. És clar, ho vaig començar amb dBase IV, i la capacitat del programa i dels ordinadors d'aquell moment feien immanejable fitxers massa voluminosos.

Ara les coses han canviat bastant...

El meu futur diccionari de locucions, frases fetes, refranys i aforismes segueix prenent cos -un cos, per cert, cada vegada més voluminós- i ja porto vora els 3.000 registres.

De moment estic fent una feina de buidat que crec que em pot portar bastant d'anys, perquè tinc moltes coses fent cua, tot esperant poder ser tractades algun dia. I després vindrà la veritable feina, la de sistematització.

Pel volum de l'empresa, sembla clar que hauré de fer dos cossos separats (refranys i aforismes per una banda i frases fetes i modismes per una altra), perquè sinó el volum seria ingent.

També caldrà anar pensant en una introducció on s'expliqui tota la feina que s'ha anat fent al llarg dels anys, que expliqui perquè els he separat en dos volums i què diferencia una cosa d'una altra (o sigui, definicions). També haurà d'haver-hi una bibliografia, on qualsevol pugui trobar d'on he tret tota la informació, on qualsevol pugui saber si tal obra lexicogràfica hi ha estat buidada o no.

En què em baso per diferenciar refrany, aforismes, frase feta i modisme?

Refrany i aforisme ho diferencio per l'origen popular (refrany) o no (aforisme). En l'aforisme, generalment coneixem l'autor. Són les frases atribuïdes a alguna personalitat. El refrany sol rimar i és en vers; recull la saviesa popular.

Entre modisme i frase feta en diferencio la funció que fan dins la frase: un modisme pot ser una part de l'oració (subjecte, complements circumstancials...), sense verb, mentre que la frase feta conté un verb.

(Aquest text correspon a un fragment del meu diari personal, del dilluns, 29 d'agost de 1994).

dimarts, 9 de setembre del 2008

Enllaços recomanats v. 16.0


Passat el parèntesi obligat de l'estiu, on fer un article una mica dens o amb contingut és com bramar en el desert, seguim amb les versions originals d'enllaços recomanats des del Raons que rimen. Segueixo intentant oferir-vos l'actualitat de la xarxa pel que fa a dominis i nous llocs en català i algunes honroses excepcions que per això, per ser excepcions, també recolliré. Veureu que sovint insisteixo sobre llocs que ja us he presentat en articles individuals: penso que val la pena insistir en aquests recursos. Espero que us resultin útils!

No cal dir que si sabeu d'algun lloc que creieu que pugui recomanar des d'aquest espai, em podeu fer arribar un correu i m'ho miraré, sens dubte. Comencem, doncs:

Lo vistaire és un nou blog que ha obert Marc Cortès ─coeditor del Diccitionari i cowebmestre del Reflexions en català─, on recull trets del català que es perd a Andorra i l'Alt Urgell. Rigorós, documentat i amb citació exhaustiva de les fonts utilitzades. És una eina imprescindible per conèixer el lèxic del català del Pirineu.

També en parla Gazophylacium.


Do de llengües és el nou portal de la Comissió de Política Lingüística de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), amb recursos en línia per resoldre dubtes lingüístics, corregir i traduir documents, i aprendre català i altres llengües.

Vist a Tinet - Noves tecnologies.


Clica damunt la imatge per veure el video de Vilaweb.tvSi us plau: parla'm en català! Aquest és el títol de la campanya endegada per la Plataforma per la Llengua perquè els immigrants tinguin més fàcil integrar-se aprenent la llengua del país d'acollida.
En parlava al juny, arran que els Supermercats Bon Preu s'afegissin a la campanya.

Llegit, també, al Diari per a tècnics lingüístics.


Ja es poden consultar els diaris oficials de la Generalitat republicana i de l'exili. Són 2.033 DOGC publicats entre 1931 i 1939 i tres emesos durant l'exili (el juny de 1956 i els mesos de maig i agost de 1977).

Més informació a Vilaweb i al Gencat.


La Fundació Lluís Carulla ha publicat en format PDF les nadales que anualment publica des del 1967. Són publicacions monogràfiques d'alta divulgació sobre un tema relacionat amb la identitat de Catalunya, que surt pels volts de Nadal en format llibre.

Llegit a Vilaweb i al Diari d'un llibre vell.


Referèndum 2008 és una consulta per internet sobre l'autodeterminació de Catalunya. La votació és oberta del 25 de maig al 25 de novembre.

Aquest espai pretén simular un referèndum on poder escollir la relació entre el Principat de Catalunya i l’Estat Espanyol.