Temps era temps no existia Internet i si volíem saber o estar informats ens havíem de conformar amb els mitjans tradicionals.
Un dia els ordinadors van començar a entrar a les llars. Vam aparcar les màquines d'escriure i vam trobar un nou mitjà que ens oferia noves fonts de lleure, d'informació i de contacte.
La població connectada, però, era minoritària. Molts recelaven d'aquestes noves màquines i de les noves tecnologies. D'altres arribaven ja tard a la revolució digital. I així, uns quants vam esdevenir consumidors d'Internet. Consumidors passius, bàsicament, que passàvem per caixa per tot allò que volguéssim fer o saber.
I un bon dia vam deixar de ser consumidors passius i vam començar a trencar motlles, a oferir allò que sabíem a través de l'anomenada web 2.0. Passem de ser només consumidors a crear i compartir continguts, amb una generositat insultant.
I trontollen els mitjans tradicionals, i trontollen les úniques veus autoritzades fins aleshores. I consumim més cultura que mai, i més oci que mai. I en som part i creem continguts que difícilment serien disponibles, altrament.
I ajudem a fer cert que a Internet hi és tot i que només cal saber-ho trobar.
I ens alimentem els uns als altres, llegint-nos, comentant-nos, recomanant-nos. Hem creat un canal alternatiu d'informació. Qui diu ara el que és notícia i el que no ho és?
Els de sempre? No. Cada cop menys, perquè cada cop hi ha un abisme més gran entre el que ens ofereixen i el que nosaltres realment volem. I ens hem de fer escoltar i hem d'aconseguir que ens acabin oferint allò que realment volem i no pas el que els interessa a ells.
Aquesta és la nostra força. I que fem pinya! Que ho sàpiguen. Que ho sapiguem.
Ara diuen que els blogs són en vies d'extinció, que desapareixeran. No us els cregueu pas!! Digues-li blog, digues-li videoblog o el nom que prengui a mida que apareguin noves plataformes per compartir contingut i coneixements. Som aquí i seguirem sent-hi el temps que calgui i a través dels mitjans que calgui. Digues-li Facebook, digues-li Youtube, o Twitter... o el que vingui demà passat. Serem allà i seguirem fent pinya i trencant motlles.
Blog personal de Víctor Pàmies i Riudor. En aquest diari pretenc fer la meva aportació a partir dels següents temes principals: l'actualitat de la llengua catalana; l'actualitat a Vallromanes, el meu poble; les meves lectures; llocs webs d'interès, i la paremiologia. Encara que finalment, acabaré parlant d'aquelles coses que em preocupen o que se m'acuden a cada moment.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris futur. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris futur. Mostrar tots els missatges
dimarts, 6 de gener del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
