divendres, 27 de juliol de 2007

Tinc un blog... i si se m'esborra tot?

Totes les persones que utilitzem els serveis en línia del web 2.0 alguna vegada ens hem plantejat: «i si tanca el servidor on estan hostatjades totes les meves dades o es perden per algun error o algun atac?».

Bé, de fet no és gaire diferent que quan tenim les dades en el nostre ordinador i el disc dur esdevé inservible o algun virus ens obliga a reformatar-lo. Qui no ha perdut mai algun document que estava escrivint en el processadors de textos i marxa la llum en el moment més inoportú?

Jo us aconsello tenir el mateix comportament/hàbit que teniu amb la resta de dades informàtiques: fer còpies de seguretat periòdicament que ens permetin recuperar qualsevol dada amb el mínim marge de pèrdua.

I com ho podem fer amb dades que no tenim nosaltres desades? Com fem còpies de seguretat, per exemple d'algun blog de Blogger?

Tenim unes quantes opcions. Jo en faig servir 4 d'alternatives:
  1. Faig còpia en PDF dels articles que m'interessa guardar o referenciar en algun escrit o document. Hi ha el PDF creator, que permet generar fitxers PDF a través de la impressora. Us el podeu descarregar des de la pàgina de Sourcefourge.net.
  2. Faig una còpia en HTML de cada mes del blog, amb l'opció de desa la pàgina web completa (i no només l'HTML). Així, ens genera un directori amb les imatges i altres contingus que desa de la pàgina, a banda de tenir l'adreça HTML que veurem completa des de l'ordinador perquè hi té incurstades les imatges i altres continguts.
  3. BlogBackupOnline ens permet obrir un compte gratuït, amb capacitat d'emmagatzematge per a 50 Mb i fer una còpia diària o cada quan ho programem dels canvis del nostre blog.
  4. Blogger Backup és una eina de l'empresa CodePlex que ens descarreguem en el nostre ordinador i que ens permet fer còpies de seguretat de tots els nostres blogs de Blogger i desa aquests backups en el nostre ordinador, en arxius de format XML. Ho expliquen molt bé des de Blogoff.
En definitiva, tenim tot un plegat d'opcions per poder seguir dipositant la nostra confiança (i dades) en aquests serveis en línia tan pràctics i fàcils d'usar.

I em direu: quin avantatge hi ha en tenir dipositades les dades en un servidor extern? Si confiem en el bon ús de la confidencialitat de les dades que puguin fer aquestes empreses, el gran avantatge rau en el fet que hi podem accedir des de qualsevol lloc on hi hagi connexió a Internet, sense haver d'anar arrossegant còpies i diferents versions amunt i avall, en llapis USB, disquets, correus electrònics o adjunts. I que encara que formatem l'ordinador, canviem d'aparell, actualitzem programes o ens mudem de casa, hi podrem seguir accedint amb la mateixa facilitat i seguretat.

diumenge, 22 de juliol de 2007

Informacions poc contrastades o notícies poc documentades

Llegeixo aquest matí a través del meu lector RSS que «La Biblioteca de la Universidad de Málaga enlaza su web a una página porno». Titular impactant, acusació sense pal·liatius ni interpretacions.


Us reprodueixo tota la notícia sencera i ara n'analitzarem els fets.

Lecciones picantes en la Universidad de Málaga (20MINUTOS.ES. 21.07.2007 - 10:33h)

  • Colocan un enlace a una página porno en la web de la biblioteca.
  • El 'link' daba paso a un portal ilustrado de contenido sexual y pornográfico.
  • La Universidad de Málaga ya lo ha suprimido.

La página web de la biblioteca de la Universidad de Málaga ha sido la plataforma utilizada por algún hacker para promocionar un portal de Internet con alto contenido sexual, según informa El Observador en su página web.

La sección de recursos en Ciencias de la Educación y Psicología albergaba hasta hace pocos días un buscador de contenidos que tenía el curioso nombre de Electric School House.

Se trata de la página de relaciones personales sexuales más grande del mundo

El enlace no dejaba lugar a dudas "ONLY for adults", el cual daba paso a http://swingers-adultfriendfinder.com/, un portal ilustrado con una instantánea en la que aparecían dos varones entre los cuales figura una mujer con rasgos orientales que abría la boca.

Este portal es, ni más ni menos, la página de relaciones personales sexuales más grande del mundo, con más de 19 millones de clientes y servicios de contacto para hombres, mujeres, heterosexuales, homosexuales, parejas y grupos de todos los confines del mundo.

También se anuncia el messenger, blogs, chats a través de los cuales se puede contactar para prácticas sádicas o masoquistas, fetichistas o si lo prefiere, una miscelánea de conjunto.

Bé, com a titular impactant, polèmic i que cerqui notorietat està molt bé. Però el fons és fals i us ho explicaré amb una seqüencia de captures de pantalla.

Abans ens hem de plantejar unes primeres preguntes:

- Qui va incloure aquest enllaç en l'apartat de recursos de la biblioteca?
- Qui ho va fer, volia enllaçar aquesta pàgina de continguts adults o llistava realment un cercador de continguts educatius?
- Ha estat realment hackejada la pàgina de la Universitat de Màlaga?

Bé, espero que la seqüència dels fets, a través del lloc web Internet Archive Wayback Machine, ens ajudin a esclarir la situació i el que ha passat realment. L'Internet Archive Wayback Machine és un immens arxiu que des del 1996 recull imatges dels llocs web existents i en desa una imatge de com estava. Això és molt útil per poder comparar l'evolució d'algun lloc web o per comprovar si n'han canviat els continguts. Hi ha alguns articles, més o menys actuals, que parlen d'aquest arxiu.

El funcionament d'aquest lloc és ben senzill. Des de la pàgina inicial introduïm el domini que volem consultar i ens dóna els resultats que té, ordenats per anys. Així, mirem què ens troba de l'Electric School House:


1. La primera captura apareix el febrer de 1998, i ens diu que el lloc web està en construcció.
2. La primera pàgina visible de l'Electric School House és del 4 de juliol de 1998.
3. Segueix mantenint contingut referit a aquest lloc web, almenys fins al 17 de desembre de 2001, com veureu en la següent captura, encara que el lloc ha canviat significativament del primer lloc inicial.


4. A partir del febrer del 2003, veiem que el domini no ha estat renovat i està en venda. Això pot voler dir que el lloc ha desaparegut, ha tancat o s'han oblidat de renovar el nom del domini. O que l'han canviat per un altre i han deixat aquest lliure.

5. Ja al febrer del 2006, en l'antic nom de l'Electric School House, apareix un lloc de contingut per a adults:



Malhauradament, aquesta pràctica enganyosa és molt habitual. Quan un domini expira, o el seu propietari no recorda a temps de renovar-lo, hi ha empreses que els compren per revendre'ls després a preus molt elevats. Cerquen llocs que tinguin molt trànsit, que estiguin ben posicionats i que saben que algú pagarà per recuperar-los o que poden aprofitar-lo per redirigir les visites que hi van cercant una determinada informació cap a les seves xarxes d'enllaços i de negoci.

No és il·legal, ara per ara. Ètic tampoc ho és, evidentment. I per això, mentre legalment hi hagi el buit que permet aquestes pràctiques enganyoses, cal trobar mecanismes per combatre aquests malfactors cibernètics.

Què ha passat, doncs, realment a la Universitat de Málaga?

Doncs que un bon documentalista va trobar al seu moment un bon recurs per llistar al seu apartat d'enllaços, però la biblioteca de la universitat no té recursos o persones amb coneixements per fer el seguiment d'aquests recursos. I no és el mateix vetllar per una desena d'enllaços que puguis tenir en un blog o en una pàgina personal que quan parlem de centenars o milers d'enllaços, classificats per categories i temes.

Sempre ho he intentat explicar i per això en el seu moment em vaig embrancar en el projecte de l'Open Directory Project: un directori d'enllaços ben fet i mantingut és molt costós i li cal una dedicació immensa d'hores. Això no ho poden sufragar la majoria d'empreses i institucions. I per això cal refiar-se d'iniciatives com Dmoz, un directori mantingut per editors voluntaris d'arreu del món o eines que en milloren i actualitzen les seves prestacions, com ara Llengua.org.

Us he presentat aquests projectes, ODP i Llengua.org, en articles anteriors. Penso que val la pena creure una miqueta en aquests projectes col·laboratius que permeten que la informació d'Internet sigui una mica més endreçada, actual i de qualitat.

dijous, 19 de juliol de 2007

Què passa amb els metges a Catalunya?

Una altra mostra de la manca de previsió i de com es fan les coses. O tornem a fer aquell joc de les notícies contradictòries.

Amb les proves d'accés a la universitat d'aquest curs i la tria dels nostres joves de la carrera universitària que volen fer, veiem que l'oferta no s'adiu pas amb la demanda.

No fa gaire dies la premsa publicava que Catalunya necessita portar metges de l'estranger. Són metges vinguts de llatinoamèrica i Polònia, majoritàriament. Un motiu més d'agermanament del poble català amb el polonès.

Hi ha dèficit de metges. I el tema ve de llarg. I com s'ha arribat a aquesta situació? Doncs per una concatenació de fets, negligències i manca de previsió.

  1. Una, les condicions econòmiques. Si el que diuen els diaris és veritat (que no sempre ho és), cobra més un diplomat (mestre, amb carrera de 3 anys), que un llicenciat (metge, amb carrera de 6 anys, més 4 d'especialització).
  2. Dos, les condicions laborals. Prefereixen marxar a l'estranger, on poden desenvolupar la seva professió en unes condicions més dignes. La petició de 10 minuts per pacient a les consultes dels metges de família és ja una reclamació històrica.
  3. Tres, no hi ha prou places a les universitats. I la nota de tall és elevadíssima. Cosa que provoca que un bon grapat d'universitaris no puguin optar a fer medecina, com seria la seva vocació i il·lusió.
  4. Quatre. I si l'administració diu que no té la vareta màgica per solucionar-ho... Però és clar, Universitats no cal que sigui un departament autònom i el podem tenir en un calaix de sastre que els rebaixa el sostre competencial.
Mala peça al teler, com amb Renfe. Denunciem situacions insostenibles. Trobem els culpables. Cerquem solucions.

dimecres, 18 de juliol de 2007

No entenc...

... que allò que sempre s'havia fet d'intercanviar llibres, música i fins i tot roba, ara estigui perseguit i penalitzat.
... que no ens deixin seguir anant a l'encant. Perquè jo no vull posseir tot el que consumeixo, culturalment. Perquè no m'hi cap a casa, perquè no tornaré a llegir-ho o a escoltar-ho més. Perquè només vull mirar o escoltar un bocinet d'aquella obra.
... on volen anar a parar. Si no hi ha lucre, no hi ha delicte. Ells sí que persegueixen el lucre. Perquè jo sempre he compartit els meus llibres, discos, pel·lícules, amb la família i els amics. A aquest pas, ni les persones que conviuen amb mi a casa podran escoltar el que jo hagi comprat.


«Ho puc dir més alt i més fort, però no més clar»

diumenge, 15 de juliol de 2007

Paremiologia didàctica. Refranys i dites


I avui us presento el cinquè blog que he obert... fins ara. I per què tants blogs, us preguntareu? Doncs per no tenir un calaix de sastre i poder facilitar que cadascú pugui consultar només allò que realment li interessi.

Jo, que mai he estat un exemple de l'ordre, pretenc en el món dels blogs de posar-hi una mica de remei.

Paremiologia catalana. Refranys i dites respon a un repte i a un vell projecte que, com altres materials que ara ofereixo, poden veure finalment la llum.

Un repte perquè comporta aportar el meu granet de sorra a la revista Cultura 21, un projecte del Grup Comunicació 21 que intenta obrir una escletxa cultural a Internet en català. Repte també perquè em demana un sobreesforç al canviar l'entorn Blogger pel que ofereix aquesta revista cultural. I tots els inicis són difícils. Però no hi racanejaré il·lusió ni ganes.


El vell projecte és l'elaboració d'un curs sobre paremiologia, la ciència que estudia els refranys, que el pensava estructurat en una vintena de sessions teoricopràctiques per poder fer des d'algun casal o entitat de caire cultural que volgués oferir-les a un públic força ampli i divers: qualsevol persona que volgués conèixer una mica més de prop el món dels refranys, les dites i els proverbis, on pogués aprendre una mica d'història, conèixer estudiosos de la matèria, veure, tocar i treballar els materials existents... tot d'una manera molt dinàmica i pràctica, amb el lliurament de diverses fitxes elaborades per al curs.

Un vell projecte que ara comença a dotar-se de format i que qualsevol dia pot acabar existint com a curs presencial, també.

Així, article a article, desenvoluparé un ampli temari que apropi i aclareixi la disciplina. Teoria, pràctica, materials i portes que s'obriran per a qui vulgui continuar investigant i coneixent.

La informàtica ha obert un nou horitzó per als estudiosos de la paremiologia, amb la facilitat per a catalogar documentalment les obres, per la facilitat d'indexació i d'ordenació dels materials i perquè podem fer que siguin les màquines les que cerquin la informació que abans havia de trobar la nostra memòria i els nostres ulls.

Paremiologia didàctica és una aproximació al món de les parèmies. Intentaré seguir el temari que exposo en el segon article, Didàctica paremiològica, i espero que l'oportunitat que ens brinda el blog d'intercanvi de parers i comunicació, a través dels comentaris, facin d'aquesta obra una obra col·lectiva, pràctica i útil.

dimarts, 10 de juliol de 2007

Una carta que volia escriure

Hola, Víctor.

Abans que res, deixa'm felicitar-te, avui que fas 6 anys. Et volia fer un regal i dir-te, abans que se m'oblidi, que et vull agrair que siguis com ets, perquè m'has permès ser un home feliç, inquiet i compromès.

Diuen que l'experiència és una bona companya de viatge, però que sempre arriba tard. No t'ho creguis pas. Mira al teu costat: sempre l'has tinguda allà i mai ha deixat d'acompanyar-te. Escolta-la i pregunta-li. I estic segur que sabràs decidir en cada moment allò que calgui fer en cada situació.

I no et preocupis si algun cop l'erres: la vida és plena de segones i terceres oportunitats. Hi ha senderes paral·leles, transversals, més curtes o més llargues, més costerudes o més plaents, que et permetran arribar on sóc jo ara.

No tinc cap dubte que hi arribaràs. T'esperaria, però estic segur que no m'ho perdonaries.

Segueixo el meu camí i et prometo seguir deixant petges i pistes perquè em vagis retrobant periòdicament. Estic segur que quan arribem allà on anem, la vida haurà colmat les nostres il·lusions, ambicions i inquietuds i que riurem molt revivint el camí que hem fet plegats.

T'estimo.

Víctor

diumenge, 8 de juliol de 2007

Cròniques vallromanines

Diumenge de juliol xafogós. Som de vacances i ens aixequem tard. El plaer de no tenir horaris.

Ja no som a temps d'afegir-nos al Mulla't per l'esclerosi múltiple. A més, cada tarda anem a la piscina per fer el curs de natació. I el diumenge, en descansem. Massa gent, a més. Ens agrada més la tranquil·litat.

Així, al matí agafem les bicicletes i recorrem la riera. L'ombra dels seus plataners crea un microclima propi. És el lloc més fresc de Vallromanes a l'estiu, amb aquella brisa que mou i fa tintinejar les fulles que ens aixopluguen del sol.

Riera avall no cal pedalar. La inercia s'encarrega de dur-te a bon port. Només cal vigilar a les cruïlles, fer dringar el timbre perquè els vianants s'apartin de l'espai destinat a les bicicletes, esquivar algun excrement de gos i vigilar amb l'arbre de Can Morera, just al bell mig del recorregut del carril.

Trobem pinyons. Pocs, escadussers ja passat el migdia i amb moltes cames que han fet el mateix recorregut. I en donem compte ràpid. Els piquem àvidament amb aquella pedra que sempre amaguem al peu de la Riera... i que sempre desapareix.

Des d'allà també es veu el forat número 19 del golf. El més gran, el més visible. El més vergonyant.


De tornada, fem una curta aturada en el «magnífic» parc per a la gent gran (sic), plantat al bell mig d'un descampat erm, just a l'epicentre de la solana de juliol. Ai, les promeses electorals d'últim moment mig acomplertes cuita corrents!


Allà m'he endut la sorpresa del dia. Recolzat en un mur hi ha un dels indicadors de nom de carrer que s'utilitzen al poble, molt macos, per cert. Tot em fa pensar que l'han tret perquè està malament i cal corregir-lo. No se m'acut cap altre motiu.


El rètol de pedra fa referència al carrer de Rafael de Casanovas. Jo només conec un Rafael de Casanova, sense la «s» final, conseller en cap l'11 de setembre de 1714, durant la caiguda de Barcelona davant les tropes borbòniques.


De Casanovas, conec el galant venecià, Giacomo Casanovas, que no té res a veure amb l'altre personatge i que potser tampoc ha fet prou mèrits per tenir un carrer dedicat a Vallromanes.


Prengui nota qui n'hagi de fer esmena.

dimecres, 4 de juliol de 2007

Renfe.cat

Ahir, José Luis Rodríguez Zapatero, president del govern espanyol, va sorprendre tothom durant el debat de política general a les Corts prometent el traspàs del servei de Rodalies de Renfe a la Generalitat al gener de 2008.

Fantàstica notícia, només equiparable a la promesa que va fer d'aprovar l'Estatut de Catalunya que sortís del Parlament de Catalunya.

A banda de la credibilitat del senyor Zapatero a l'hora de fer promeses electorals, cal llegir amb deteniment la lletra menuda: traspàs de la gestió, sí; però acompanyada del traspàs de les inversions i rescabalament del dèficit ancestral que anem arrossegant des de fa algunes dècades.

Tan de bo no hagi estat solament una tempesta d'estiu.

dimarts, 3 de juliol de 2007

La societat del benestar

Diuen -i m'ho crec- que vivim a la societat del benestar.
Què vol dir això? Que a mida que tenim cobertes les necessitats més primàries (les fisiològiques i les de seguretat, segons la piràmide de Maslow), podem començar a pensar en cobrir les que resten a la part més alta de la piràmide: les socials, les del Jo i les d'autorealització.

Suposo que és per això que cada vegada la gent gasta més diners en imatge personal, operacions d'estètica i creixement personal. I perquè vivim més anys, també, és clar. Invertim en nosaltres mateixos, en la nostra imatge. Esdevenim més narcisistes, més mirats amb la nostra imatge personal i pública.

Un indicador clar d'aquest procés: els cursos que ofereixen els diferents Departaments de la Generalitat per als seus treballadors:
  1. Inicialment només oferien cursos sobre Administració i serveis i de llengua i ús del català, aplicat a les necessitats d'una Administració amb una llengua pròpia.
  2. Seguidament, i per no perdre el tren de les noves tecnologies, van començar a oferir cursos d'ofimàtica, bàsics i avançats.
  3. Cobertes aquestes necessitats inicials, van començar a aparèixer els cursos sobre riscos laborals i salut laboral.
  4. Amb l'obertura a Europa, tímidament han començat a aparèixer cursos d'idiomes o d'aprofundiment del coneixement d'altres idiomes (bàsicament anglès).
  5. Finalment, des de fa pocs anys, també comencen a oferir la possibilitat de realitzar cursos de creixement personal: qualitat personal, intel·ligència emocional, afrontament de l'estrès...
Ja arribats a aquest punt no ens queda cap dubte que som una Administració oberta a una societat moderna, cosmopolita i benestant.

Hi ha encara força gent reàcia o escèptica per deixar-se seduir per aquestes darreres temàtiques de creixement personal. Potser per por a conèixer-se i no agradar-se? Perquè potser millor no remoure coses que no acabo d'entendre o que em fan patir?

Nosce et ipsum: Coneix-te. El coneixement del món, de l'entorn, de les coses ha de començar per un mateix.

Potser la societat fins fa poc era poc donada a parlar d'afectivitat, de sentiments o d'emocions i a l'escola ens ensenyaven a emmascarar amb conductes i normes l'aflorament del Jo a l'exterior.

Tot això que hem guanyat. I ens queda tan camí per córrer.

diumenge, 1 de juliol de 2007

Diccitionari: Diccionari de citacions i frases cèlebres


Ara que el temps i les obligacions m'ho permeten, he pogut encarar decididament la meva aportació en el camp paremiològic a la xarxa.

És clar que escriure un blog no és el mateix que publicar en paper. Però penso que Internet ens ha facilitat compartir moltes coses. La immediatesa en les consultes, l'actualització constant, la interacció entre l'autor i els lectors, la monitorització a través dels canals RSS, tot plegat li proporcionen uns bonus sobre el format paper que no es poden desestimar. Fins i tot cap la possibilitat de l'autopublicació, dels llibres digitals... En fi, un seguit d'avantatges que no podia deixar passar.

Així, al meu blog personal, aquest on escric ara, on parlo de les meves inquietuds, del meu poble, de la meva llengua, del meu país, de tot una mica, vaja, d'una manera més o menys miscel·lània, s'hi han anat sumant fins a 4 obres més, que, a poc a poc, us aniré presentant.

I com també ho vaig fer primer amb el Refranyer català-castellà i després amb la Biblioteca paremiològica, ara li toca el torn al Diccitionari. Després tocarà parlar de la Paremiologia didàctica, un altre projecte que m'il·lusiona especialment.

Aquest diccionari de citacions i frases cèlebres ja és un projecte antic que vaig iniciar en la meva pàgina personal, amb menys mitjans i coneixements, sens dubte.

Es tracta d'una recopilació de cites cèlebres i proverbis, amb anotació de la font on l'he trobada, d'equivalents idiomàtics si m'ha arribat en una altra llengua que el català i de l'obra o lloc concret on el personatge en qüestió la va dir, si tinc aquestes informacions.

El format blog, com en el refranyer, em permet també etiquetar cada comentari amb el nom de l'autor, la paraula temàtica i un buidat de les paraules clau. Com que Blogger només admet una indexació temàtica, he hagut de fer servir uns codis per diferenciar cada un dels tres apartats temàtics:
  • 00 Per als noms d'autors
  • 11 Per a les paraules temàtiques
  • i a continuació la resta en ordenació alfabètica.
Al menú lateral dret també hi he incorporat un cercador cenyit al Diccitionari només i un apartat amb enllaçosinteressants de reculls de citacions i frases que aniré ampliant a mida que en vagin apareixent de noves.

També acostumo a incorporar un apartat per a les ressenyes que algú fa dels meus blogs. A veure qui s'anima a encetar l'apartat del Diccitionari!