Avui la Carme Rosanas, aquesta companya bloguera vallesana que col·lecciona moments ha aconseguit emocionar-me com feia temps que no em passava.No sé si sabré ser prou fidel a la seqüència dels fets i a la magnitud de la seva gesta.
Sabeu que sóc un acèrrim defensor de la participació bloguera i de la col·laboració entre iguals a la catosfera (primus inter pares). Per això comparteixo blogs, participo en iniciatives endegades per altres bloguers i de tant en tant també col·laboro en muntar-ne alguna.
Es tracta de ser una baula d'una cadena finita però tan llarga com calgui.
Bé doncs aquesta xicota de la Nova col·lecció de moments ens ha obsequiat a una seixantena de bloguers amb un dibuix i un poema personalitzat. Ella diu que són micro-regals. Fals. Són uns regals grandiosos i generosos.
No puc imaginar-me el temps que ha dedicat a fer cada un d'aquests micro-regals. Incalculable. Per a mi té un valor inestimable i encara em sento atordit de tanta generositat i gratitud.
Podeu anar a veure el que ha fet la Carme al seu blog de bons desitjos i reprodueixo aquí el meu regal:
Raons que rimen
tot col·leccionant tirallongues de mots,
espigolant amb paciència
tota mena de refranys,
i endreçant-los a poc a poc,
cadascun al seu lloc.
tot col·leccionant tirallongues de mots,
espigolant amb paciència
tota mena de refranys,
i endreçant-los a poc a poc,
cadascun al seu lloc.
Una capseta de tresors m'ha regalat la Carme. L'acullo al meu blog i li dedico un espai ben destacat.
Moltíssimes gràcies, Carme! Què gran, això que has fet avui!
