dilluns, 6 de desembre del 2021

El fons paremiològic de Josep Ricart i Matas

Josep Ricart i Matas (Font Wikipedia)

Josep Ricart i Matas (Barcelona, 27 d'octubre 1893 - Barcelona, 24 d'agost de 1978) va ser un violoncel·lista i musicòleg català.

Per a un acostament biogràfic de l'autor us recomano els articles de Bonastre, Francesc «XXV aniversari de la mort del mestre Josep Ricart i Matas». (Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 18, 0, 2004, pàg. 317–322. ISSN: 2340-3802) i Tiñana Mbuña, Àfrica. «3.4. El fons documental Josep Ricart i Matas (1893-1978)». (Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, [en línia], 2019, Vol. 33, p. 279-92. ISSN: 2340-3802).

L'autor va fer deixa de tot el seu fons a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ), de la qual era acadèmic.

El 8 de febrer de 2018, Joan Antoni Solans Huguet (acs) es posava en contacte amb mi, a través d’un correu electrònic, adreçat per l’aleshores presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, perquè valorés part del fons corresponent a aquesta deixa. Havien aparegut alguns llibres de paremiologia antics i unes fitxes «recollides per ell o per la mare, la pianista Carme Matas Aurigemma».

Així, durant el febrer de 2018 vaig poder quedar amb Núria Nus, secretaria del RACBASJ, per veure aquell material manuscrit desat en capses. Recordo que eren tres capses de sabates que contenien, bàsicament:
- Un fitxer de bibliografia paremiològica (molt complet i detallat).
- Un fitxer, ordenat alfabèticament, corresponent al buidatge sistemàtic dels primers 60 anys del Calendari dels pagesos (entre els anys 1861 i 1920, aprox.).
- Un fitxer de papers solts de dites, majoritàriament, sobre poblacions catalanes, sobre meteorologia, etc. També conté extractes de textos d’obres teòriques sobre folklore i paremiologia.
Així a cop d’ull, em va semblar un material inèdit prou interessant, per la sistematicitat de la recopilació, pel volum (vaig valorar que hi podia haver uns quants milers bons de dites allà recollides) i perquè alguns materials no eren gaire coneguts (dites de pobles, escatològiques, etc.).

Posteriorment, interessant-me per l'autor, vaig poder saber que el 1950 havia publicat un Refranero internacional de la música y de la danza (Madrid, CSIC, a través de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya), una obra multilingüe molt completa i rigorosa, fruit del seu interès per la música i per la paremiologia.
 I vaig aconseguir-ne un exemplar a IberLibro, de segona mà, per 24 €. Una petita joia que conté més de 5.000 parèmies sobre música, classificades temàticament en més de catorze llengües (alemany, anglès, castellà, francès, italià, portuguès, etc., i català també). 

Per tant, això ens demostrava que Josep Ricart i Matas tenia un gran interès per la paremiologia i havia confeccionat una obra capdavantera sobre paremiologia musical.

Al març de 2021 reprenem el contacte amb el nou president de l'entitat, el Sr. Josep Muntañola i Thornberg, i acordem digitalitzar el fons i documentar-lo.

I fins aquí puc llegir. 

Només us diré, a més a més, que aquest fons s'està digitalitzant (ho fa el RACBASJ) i jo estic documentant totes aquestes fitxes en una base de dades perquè puguin ser consultades i per poder mostrar resultats a través de la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD). Per al dia de la presentació ja hi apareixeran els primers resultats.

Això és un avançament de l'explicació que faré el proper dimecres, 15 de desembre, a les 19.00 h, a la seu de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ), al Saló d'actes de la Llotja de Mar de Barcelona. Us convido a venir-hi!




diumenge, 7 de març del 2021

El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet


En l'últim apunt del blog us comentava que Joan Torres, un mestre jubilat que viu a Olot, en un comentari a la presentació de la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) a Vilaweb, em posava sobre la pista d'un "Refranero ibicenco", publicat a la revista Ibiza durant les dècades dels quarantes i cinquantes del 1900. 

Allò que ens pensàvem que eren un parell o tres de lliuraments, a través de les indagacions d'Isidor Marí, van esdevenir un recull de més de 800 refranys. Són 17 lliuraments, entre el 2 d'abril de 1944 i 1957, de llargària i mida desigual, però que conformen una unitat, ordenada alfabèticament, de 805 refranys (si hi afegim els 42 Refranes marineros apareguts al núm. 23 (gener-febrer de 1947, pàg. 399).

De seguida vam copsar que érem davant un treball amb molt d'interès paremiològic. I vam decidir fer-ne una publicació revisada, comentada i actualitzada. Com diu Isidor Marí en la introducció: «A mesura que intercanviàvem informacions sobre la dificultat de consultar els originals fragmentaris en què va veure la llum aquella col·lecció —el recull més extens fins ara de refranys eivissencs— se’ns feia més i més evident la necessitat de posar-la a disposició del públic d’avui en una edició funcional, ben presentada i amb una informació satisfactòria sobre Antoni Juan Bonet, de qui es tenien escasses referències biogràfiques en aquell moment.»

Es tractava de recollir i agrupar tots els lliuraments fets per Antoni Juan Bonet a la revista Ibiza, fruit de les seves recerques entre 1937 i 1938, com apunten en el darrer lliurament, a l'any 1957. A banda d'aquesta feina recopiladora, volíem facilitar la comprensió i ús d'aquestes peces i per això els vam agrupar en apartats temàtics i vam intentar explicar el sentit amb què s'utilitzava cada refrany. En aquesta estructura interna hi ha les remissions sinonímiques que hem detectat i també es veu amb claredat quins són els refranys mariners que hem adjuntat al recull original, perquè creiem, amb gairebé absoluta certesa, que són obra del mateix autor.

La casualitat va voler fer coincidir aquesta empresa nostra amb els 50 anys de la represa de l'activitat de l'Institut d'Estudis Eivissencs, que de seguida es van mostrar oberts a publicar l'opuscle i fer-ne difusió entre els actes del seu cinquantenari. Tot ha estat facilitats i bona entesa i l'encert d'encarregar a Antoni Marí, "Tirurit" que fes la il·lustració de la coberta i una altra per cadascun dels apartats temàtics del refranyer.

Així, en aquesta obra hi trobareu els estudis introductoris que hem fet Isidor Marí (procés de publicació i procedència dels refranys, algunes dades biogràfiques d'Antoni Juan Bonet i criteris lingüístics de l'edició) i jo mateix (els orígens del refranyer i l'especificitat del recull d'Antoni Juan Bonet), a banda de tot el recull de refranys, classificats d'acord amb el sentit pragmàtic i no pas a partir del mot clau principal, que de vegades té un sentit figurat i un índex alfabètic final.

Fet i fet són 184 pàgines que fan de bon llegir i que ens acosten a la rica tradició paremiològica eivissenca.

Aquesta setmana se n'han fet ressò alguns mitjans de comunicació illencs, com dBalears ("L'IEE publica 'El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet', el recull més extens de refranys eivissencs") o el Nou Diari d'Eivissa i Formentera ("El refranyer eivissenc d’Antoni Juan Bonet: El recull més extens de refrans") o una breu entrevista que em van fer divendres des de COPE Eivissa (no he trobat la manera de poder-vos-la compartir). De ben segur que no seran els únics.

Si esteu interessats en adquirir aquesta obreta, ho podeu fer directament des de la botiga del web de l'Institut d'Estudis Eivissencs, des d'aquest enllaç, pel mòdic preu de 15 €.