Sempre he sentit a dir ─i crec que és així, sense embuts─ que cal saber trobar el temps per cuidar i mimar les amistats i les relacions diverses que ens presenta i possibilita la vida i que de vegades passen amb mes o menys força.
Allò que ara en diríem
contactes. Que tant pot ser un veí, com un cosí, o una germana, o una excompanya de feina o algú que ens ha convidat a algun acte concret o aquella persona que ens va deixar la seva targeta de visita (o targeta personal) perquè el poguéssim localitzar si es presentava l'ocasió.
Contactes, al capdavall.
Si tenim una mica de temps i una certa capacitat d'
anàlisi,
concreció i
sistematització aquest pot ser el punt de partida del nostre
networking. La nostra
xarxa de contactes.
EL primer cop que vaig sentir a parlar d'aquest terme, va ser quan m'ho va comentar la
Maria Antònia Plaxats, amiga i coach personal i professional, perquè ho apliqués al meu entorn per reactivar els meus contactes. I per a què vull jo una
xarxa de contactes, em diràs? Bé, potser per a moltes coses i per a cap en concret.
Sense anar més lluny, a mi m'agrada mantenir determinades tradicions i fer un escrit als meus coneguts en moments determinats del calendari. Ja sigui
Nadal,
Sant Jordi o ara que ve la revetlla de Sant Joan. Tampoc se n'ha d'abusar, per tal de no caure en la tramesa indiscriminada de correus no desitjats. I sempre hem de donar l'opció que qui vulgui no torni a rebre aquests comunicats.
No sempre hi ha la transacció econòmica o el vessant publicitari en una
xarxa de networking. Tinc uns amics, familiars i coneguts als quals aprecio i estimo de diferents maneres i intensitats i vull que ho sàpiguen, encara que sigui dos, tres o quatre cops a l'any. Com dic, no cal que hi hagi un interès econòmic o comercial al darrere.
És, simplement,
alimentar una relació. Comunicar-los coses que et passen i que són importants per a tu. Coses que et passen i que poden ser importants per a ells. I estàs facilitant que coses que els passin i siguin importants per a ells s'atreveixin a destorbar-te per comunicar-te-les.
No sé, jo penso que les noves tecnologies ens obren un ventall molt ample de possiblitats. No només aïllen, com retreuen sovint a Internet. Encara que, depèn de com les utilitzis, sí que poden arribar-te a aïllar.
Jo puc fer servir el messenger per parlar amb la Maria i quedar un dia per sopar. O puc escriure-li un correu al Lluís per veure'ns i parlar dels nostres projectes. O perquè l'Anna m'avisi que el Miquel està molt malalt. És un mitjà que em permet passar de la virtualitat a la realitat i a l'inrevés: «
dóna'm el correu, que t'enviaré una adreça que t'interessarà».
A mi, especialment, m'agrada enviar determinades notícies que llegeixo a persones molt concretes que penso que els pot interessar aquella informació. Res. Un correu curt. Dues ratlles i un enllaç. «
Mira-t'ho, i ja em diràs».
Això és el
networking. El
networking cassolà, el que et fabriques tu mateix amb els teus contactes. Després, és clar, has de tenir el tacte i la paciència per anar contestant tots aquells correus que t'arriben i que esperen una resposta. Res resulta més decebedor que enviar un correu i no rebre cap resposta. S'haurà perdut? No l'hi haurà arribat? Ha canviat de correu i no m'ha dit res. L'he molestat amb el meu correu? Costa tan poc escriure dues ratlles, encara que només sigui per cortesia.
Després, l'actual web 2.0 ens obre un ventall inesgotable de recursos per a contactes personals, contactes professionals, contactes fugaços, compartir interessos, aficions, gustos. El que us pugueu imaginar i molt més.
Jo n'utilitzo uns quants (amb intensitat i fidelitat ben diferent), que us apunto per si poden fer servei a algú.
- Infonomia: En castellà. Una xarxa d'innovadors amb píndoles imaginatives per a crear i innovar. El meu perfil.
- Neurona: En castellà. Una xarxa de contactes professionals. Amb fòrums i xarxes temàtiques. El meu perfil.
- Estat Propi: per crear consciència nacional.
- Xarxes de blogs: Xarxa de blogs sobiranistes, Catablogs, Bitàcoles.net, Bitácoras.com [ES], Agregax [ES], Technorati [EN]: per donar presència i difusió al que escrius en els teus blogs.
- Xarxes socials: Orkut, Myspace, Xat.cat, i moltíssimes més.
- Compartir enllaços preferits: Mr. Wong, del.icio.us i no us oblideu pas de l'Open Directory Project.
- Compartir i votar notícies: La Tafanera, Menéame [ES] o Remou-me.
- Compartir fotografies: Flickr.
Si voleu informació d'alguna xarxa en especial o en coneixeu alguna que m'he oblidat de fer esment, deixeu-m'ho escrit en un comentari, sius plau, i ho esmenaré.
Reprenc el fil iniciat a primers d'any sobre la disciplina del coaching i sobre com he percebut jo l'evolució d'aquest procés amb el pas del temps.
És clar que quan decideixes un procés de canvi, en positiu, amb uns objectius i unes fites clares, l'ajuda d'un professional és imprescindible i inestimable. I en aquell moment inicio el meu procés de coaching.
