La mort i el refranyer

La festivitat de Tots Sants va estretament vinculada al cicle vida-mort a través de reminiscències antigues del cicle de la terra: després de l'abundor de les collites de l'estiu, ve el repòs, la mort aparent de la natura.

Hi ha altres llocs on expliquen l'origen de la festa i les diferents representacions. Jo em vull cenyir al que explica el refranyer sobre la mort.

Hi heu pensat mai, així en fred, sobre la relació entre el refranyer i la mort? En parla? En quins termes? No vaig gaire errat si aposto que la primera impressió que tenim és que hi ha pocs refranys sobre la mort. Almenys, així ho apuntaven inicialment en un programa de ràdio on m'han convidat a parlar del refranyer i el tema de la mort. «Una trucada curta, que tampoc hi deu haver gaire cosa al refranyer sobre la mort!»

Impressions. Però cal confirmar-les. I què millor que fer una cerca a la meva base de dades per la paraula 'mort' o apartats de llibres referits a la mort? Resultat: més de 4.500 resultats. Quina feinada! I una contradicció absoluta amb la intuïció que teníem.

Espurgo, redueixo coincidències, elimino duplicitats i em quedo amb 1.500 refranys sobre la mort. Joan Amades, al seu llibre La mort. Costums i creences, en té recollits pocs més de 150. Multiplico per deu el cabal del llibre i ho afegeixo al meu refranyer temàtic.

Seria impossible en un escrit parlar d'aquests 1.500 refranys. I per tant faré només una aproximació als més emblemàtics, a algunes curiositats i a temàtiques generals detectades en aquesta exploració.

La mort va molt lligada a la vellesa. És llei de vida! Ja se sap que De vell ningú no passa. Pensem en exhaurir la vida i fer-nos vells. I que morin els joves abans que els vells se'ns fa estrany (i ho trobem injust!):

• El jove pot morir aviat, però el vell no pot viure gaire
• El vell pot morir, però el jove pot no envellir 
• De joves, ne moren molts però de vells, no n'escapa cap

No cal deixar-ho tot per quan hàgim mort. No en sabem el moment. Sabem a on naixem i no a on morirem.

I de vegades quan volem redreçar una situació, ja fem tard:

• Quan fou mort (o Després de mort), el combregaren
• Després de mort Pasqual, li posaren l'orinal

La mort iguala tothom. No hi ha pobres ni rics davant del moment final i ningú s'emporta res del aconseguit en aquesta vida: De la mort ningú s'escapa, encara que sigui Papa o Tant hi va el rei com el papa com aquell que no té capa.

Potser per això el refranyer no té cap delicadesa en comparar els homes més influents i poderosos amb els animals més bruts i aprofitats: Al rei i al porc, l'afaiten després de mort.

També hi ha força refranys que fan referència al fet que les persones no canvien i d'alguna manera el seu comportament o caràcter ve determinat des del moment de néixer:

• Això ho deixarà amb la mortalla
• El que a la pila es pren, a la mortalla es deixa
• El que es pren en els bolquers, en la mortalla es deixa
• El que s'aprèn a la capella, es deixa a la mortalla
• El que s'aprèn des del bres (o en els draps, o en la bolcada), se deixa amb la mortalla
• Geni i figura fins a la sepultura 

Hi ha també molta superstició al voltant de la mort. Mireu sinó:

• Bodes maials, bodes mortals
• Casa nova sepultura de la mort
• Donar sal a les ovelles en divendres, és la mort de tot el ramat
• El porró damunt la taula, sempre apunta al qui s'ha de morir primer
• Enterro en dijous, una altra mort vol
• Foc follet a la vora, la mort a la porta (Respon a la creença que la presència del foc follet al cim de les orelles del bestiar és mal averany)
• Pic d’aranya, la mortalla; pic d’escurçó, la extremaunció; pic de xaveta, la taüteta
• Sàlvia a l’hort espanta la mort
• Tretze a taula, al cap de l'any un de mort

També hi van molt vinculats els metges i els seus errors o limitacions:

• A mal de mort, no hi valen metges
• A mal mortal, cap metge hi val
• Contra la mort, no hi ha res fort, i no hi valen metges
• Del mal de la mort, metges no en curen
• El metge guareix de malalties, però no de la mort; així com el retir preserva de la indigència, però no de la pobresa
• Les errades dels metges, la terra les cobreix
• Malalt de morir, no hi valen metges
• Massa metges, mort segura
• Per al mal de la mort no hi ha metge savi

Pel que fa a la fraseologia. Hi ha força locucions i frases fetes amb la mort com a tema central o de comparació. Vegem-ne i expliquem-ne algunes:

• A mata-degolla: A sang i foc, a degolla
• A mort: A totes
• Anar a buscar la mort: Ser lent (amb ironia)
• Anar a matar la llúdriga: Emprendre grans coses
• Burlar se del mort i de qui el vetlla: Riure's de tot i de tothom
• Callar com un mort: No dir res
• Carregar-li el mort: Donar-li la culpa
• Combregar-lo un cop mort: Trigar massa a prendre una decisió
• De mala mort: Molt pobre, misèrrim
• De mort: Extraordinari
• Entre la vida i la mort: En gran perill de morir
• Estar mort de... (gana, fred, por, son, etc.): Tenir molta...
• Fer el mort: Restar completament immòbil
• Morir com a rates (o com mosques): En gran quantitat
• Morir com un gos: Sol, sense companyia
• Morir-se de ganes: Tenir un desig molt fort
• Pesar com un mort: Pesar molt
• Ser un mort de gana (o de fam): Un pobre miserable
• Ser una mosca morta: Persona que té un posat inofensiu, però que no ho és tant

No voldria acabar sense fer esment d'aquella dita que alleugereix la responsabilitat del qui fineix: Vés-te'n Anton, que el que es queda ja es compon. O aquella altra tan valenciana que fa Diu el mort al degollat qui t'ha fet eixe forat?, que es diu al·ludint a un qui manifesta estranyesa d'una cosa de què ell mateix pateix, o que recrimina un defecte que ell també té.

Per Sant Miquel la calor torna a baixar del cel

O també diem:

Calor per Sant Miquel, calor del cel
Les calors de Sant Miquel porten riquesa del cel
Passat Sant Miquel torna a baixar calor del cel
Per Sant Miqueló, torna a fer calor

... Però ja s'acaba.

Passat l'estiuet de Sant Miquel (29 de setembre), haurem d'esperar l'estiuet de Sant Martí, al novembre, per tornar a gaudir d'uns quants dies de temperatures benèvoles.

Bon temps que permet una bona Festa Major a Vallromanes!

Al refranyer, Sant Miquel és dels sants més venerats i consultats. Més refranys sobre Sant Miquel:

1. A la novena de Sant Miquel , lo que no hi vindrà no tindrà mel
2. A Sant Miquel s'ensenyen les dents
3. A Sant Miquel si les eres verdegen, compra ovelles i ven lo blat
4. Aire de port «antes» de Sant Miquel, el pagès torna a mirar el cel
5. Al davant i va l'estel, i al darrera, Sant Miquel, que duu la verema del cel
6. Amoretes de Cap d'Any, per Sant Miquel afany
7. Amoretes de gener, per Sant Miquel bolquer
8. Boires a Sant Miquel, tot l'any mirarem lo cel
9. Calor per Sant Miquel, calor del cel
10. Caritat per Sant Miquel, qui no paga no va al cel
11. Cremar un ciri a Sant Miquel i un altre al diable
12. Cull ton fruit per Sant Miquel, tant si és madur com si és verd
13. De la Mare de Déu d'agost a Sant Miquel, pluja, queda't l cel
14. De Sant Joan a Sant Miquel, mesos tres, i de Sant Miquel a Nadal hi ha la quarta part de l'any
15. De Sant Joan a Sant Miquel, ni dona ni peix ni mel
16. De Sant Joan a Sant Miquel, ni dona, ni vi, ni peix (o ni mel, o ni pèl)
    
17. De Sant Miquel a Nadal, hi ha la quarta part de l'any
18. De Sant Miquel a Nadal, l'amfós és peix reial
19. De Sant Miquel a Nadal, regna el nero pel roquissal
20. De Sant Miquel a Sant Miquel, els pastors venen els anyells
21. De Sant Miquel a Sant Miquel, es cull de tot i no queda res
22. De Sant Miquel a Sant Miquel, fa una mateixa mar i un mateix cel
23. De Sant Miquel a Sant Miquel, ni rosari ni muller
24. De Sant Miquel a Tots Sants, cigronets (núvols petits) a grapats
25. De Sant Miquel a Tots Sants, nuvolades de mal pas
26. De Sant Miquel primer a Sant Miquel segon, jo fóra pastor de tot el món. I de Sant Miquel segon a sant Miquel primer, de pastor jo no en vull fer
27. Del mateix fust són Sant Miquel i el diable
28. Des de la Mare de Déu d'agost a Sant Miquel, no hi ha cap pluja que faci bé
29. Des de Maig a Sant Miquel, pastor d'ovelles vull ser; però de Sant Miquel a Març, que les meni l'amo del ramat
30. Des de Sant Miquel a Sant Marc para la canya per pescar sarg
31. Des de Sant Pere a Sant Miquel tots els culs caguen bé, i de Sant Miquel a Tots Sants caguen, però no tant
32. Des del maig a Sant Miquel de pastor tothom pot fer
33. Després de Sant Miquel, prou aigua del cel
34. El bon filar, de (o des de) Sant Miquel a Nadal
35. El peix blau, per Sant Miquel, s'emporta la gent al cel
36. El que encén un ciri al diable i un altre a Sant Miquel, es queda en pèl
37. Els camps, per Sant Miquel, esperen l'aigua del cel
38. Els ceps, per Sant Miquel, esperen l'aigua del cel
39. Encendre una candela a Sant Miquel i una altra al diable
40. Entre Sant Miquel i Sant Francesc, pren la verema tal com és
41. Es vent que domina es dia de Sant Miquel és es que farà tot l'any
42. Estora la casa per Sant Miquel, abans no baixi el fred del cel
43. Gall de llavor, per Sant Miquel cantador
44. La bona mel, per Sant Miquel
45. La calçada de Sant Miquel fa arribar l'oliver al cel
46. La cavada de Sant Miquel mai no s'ha quedat al cel
47. La fruita collida per Sant Miquel en tot l'any no es podreix
48. La fruita que no es cull per Sant Miquel, se la menja el gel
49. La Mare de Déu d'agost amaga el conill al cau i Sant Miquel l'en trau
50. Les calors de Sant Miquel porten riquesa del cel
51. Les perdiuades per Sant Miquel, quinze dies abans i quinze dies després
52. Les pluges de Sant Miquel mai no es queden al cel
53. Més just que les balances de Sant Miquel
54. Mal temps per Sant Miquel, Déu ens guard d'ell
55. Molts cremen ciris a l'arcàngel Sant Miquel: no se sap si són pel sant o per qui té dessota els peus
56. Nadal i Sant Joan fan dos bocins de l'any; Sant Josep i Sant Miquel fan altre tant
57. No hi ha cap diable que no trobi el seu sant Miquel
58. No totes les pagues cauen per Sant Miquel; també en cauen per Nadal
59. Només de Sant Pere a Sant Miquel sap a mel (el meló)
60. Passat Sant Miquel torna a baixar calor del cel
61. Per l'agost, el conill amaga el cos, i per Sant Miquel torna a treure'l
62. Per Sant Macià, nanses a la mar, i per Sant Miquel, de cara al cel
63. Per Sant Miquel aferreu l'arreu
64. Per Sant Miquel fa grans mudances el cel
65. Per Sant Miquel i Sant Joan, tant mana l'amo com el criat
66. Per Sant Miquel la beguda se'n puja al cel
67. Per Sant Miquel la calor torna a baixar del cel
    
68. Per Sant Miquel la figa és per a l'ocell
69. Per Sant Miquel la llet puja al cel, a l'abril baixa com un riu
70. Per Sant Miquel la terra treballeu
71. Per Sant Miquel les nou hores i el berenar se'n pugen al cel
72. Per Sant Miquel les ovelles baixen del cel
73. Per Sant Miquel ses postres se'n pugen al cel
74. Per Sant Miquel tira el blat al cel (o al sòl)
75. Per Sant Miquel, a la una comenceu
76. Per Sant Miquel, aigua del cel
77. Per Sant Miquel, anirem a Santpedor a comprar un burro i ens farem un tip de cabra
78. Per Sant Miquel, bon temps del cel
79. Per Sant Miquel, corre pel cel; per Sant Lluc, cop de truc; per Sant Benet, el gran patec; per Sant
80. Per Sant Miquel, cresta les abelles i tasta la mel
81. Per Sant Miquel, deixeu la berenada per la treballada
82. Per Sant Miquel, desfeu tot preu
83. Per Sant Miquel, el berenar al cel
84. Per Sant Miquel, el berenar dels pagesos se'n puja al cel
85. Per Sant Miquel, el berenar puja al cel
86. Per Sant Miquel, el berenar se'n puja al cel, i per Sant Macià torna a baixar
87. Per Sant Miquel, el berenar té gust de mel
88. Per Sant Miquel, el bestiar tomba de pèl, i per Sant Macià, torna a tombar
89. Per Sant Miquel, el lli se'n torna al cel
90. Per Sant Miquel, el porc se'n puja al cel (o té gust de mel)
91. Per Sant Miquel, el raïm és com mel (o té gust de mel)
92. Per Sant Miquel, el rossinyol travessa el cel
93. Per Sant Miquel, els pagesos guanyen el cel (o ja han de mirar el cel)
94. Per Sant Miquel, els tres reis dinen al cel
95. Per Sant Miquel, els trons ni són dolents ni són bons
96. Per Sant Miquel, faves i pesols pertot arreu
97. Per Sant Miquel, fustes en terra i boires al cel
98. Per Sant Miquel, la bosqueta fuig lleugera i l'ull de bou al seu darrera
99. Per Sant Miquel, la figa és per a l'ocell
100. Per Sant Miquel, la figa no pel (o no té pèl)
101. Per Sant Miquel, la quarta part de l'any
102. Per Sant Miquel, la terra treballareu
103. Per Sant Miquel, la verema se'n puja al cel, i l'endemà torna a baixar
104. Per Sant Miquel, les ànimes se'n pugen al cel
105. Per Sant Miquel, les figues són mel
106. Per Sant Miquel, les migdiades se'n pugen al cel
107. Per Sant Miquel, no arrendeu
108. Per Sant Miquel, puja el berenar al cel. Per Sant Sebastià, torna a baixar
109. Per Sant Miquel, renova el preu
110. Per Sant Miquel, ses postres se'n pugen al cel
111. Per Sant Miquel, talla el raïm arreu
112. Per Sant Miquel, tira el blat al cel!
113. Per Sant Miquel, tomba el mar i tomba el cel
114. Per Sant Miqueló, muda de pastor
115. Per Sant Miqueló, torna a fer calor
116. Pluja per Sant Miquel, pluja del cel
117. Pluja per Sant Miquel, tres dies endavant, tres dies endarrere, mai no es queda al cel
118. Quan abans de Sant Miquel Arcàngel neva a muntanya, el sementer es fa molt llarg de fer
119. Qui es vol fer ric per Sant Miquel, per Nadal no veu el cel
120. Sant Miquel amarat, mig any assegurat
121. Sant Miquel dels raïms madurs, véns tard i aviat te'ls enduus
122. Sant Miquel gloriós, porta la lloga dels pastors
123. Sant Miquel passat, tant mana l'amo com el criat
124. Sant Miquel puge la berena al cel i a l'endemà la torne a baixar (o i a Sant Macià la torne a baixar, o i la Mare de Déu la torne, o i Sant Marcià la torne)
125. Sant Miquel renova el preu
126. Sant Miquel s'emporta (o s'endu) el berenar al cel, i Sant Macià ens el torna a baixar
127. Sant Miquel, advocat dels llums d'oli
128. Sant Miquel, santa miquelada, en veure figues, bona pedrada
129. Sant Miquelet, el fanalet
130. Sant Miqueló, que faci bona calor
131. Sant Vicenç està en Burriol i Sant Roc en Castelló, Sant Cristòfol en Alcora i Sant Miquel en Moró
132. Santa Margarida és patrona de la Riera; Santa Creu, de Salamó, i Sant Miquel, de Vespella
133. Saps on jeu el diable? Als peus de Sant Miquel
134. Si et cases per Cap d'Any, lluna de mel fins a Sant Miquel
135. i l'alba és bruta per Sant Miquel, tot l'octubre és brut el cel
136. Si l'albada és bruta per Sant Miquel, tot l'octubre és brut el cel
137. Si per Sant Miquel fa calor, collites al bo i millor
138. Si per Sant Miquel no plou, al pagès li entra dol
139. Si per Sant Miquel veus les eres verdejar, ven lo blat i compra bestiar
140. Si Sant Miquel ho vol, cremarà bé el gresol
141. Si sembres faves per Sant Lluc, en carregaràs un ruc; si les sembres per Sant Miquel, seran bones com la mel
142. Si vols bona collita de faves, per Sant Miquel has de sembrar-les
143. Si vols collir moltes faves, per Sant Lluc tens de sembrar-les; i, si les vols collir bé, sembra-les per Sant Miquel
144. Si vols mel, fes-la per Sant Miquel
145. Si vols tenir bona mel, vés a l'arna per Sant Miquel
146. Tant el cànem bo com el dolent, amarat, gramat i espadal per Sant Miquel
147. Tardor verdadera, per Sant Miquel la pluja primera
148. Tota la pluja perduda, per Sant Miquel és vinguda
149. Tramuntana de Sant Miquel, els pagesos tot l'any miren el cel (o octubre sec i serè, o pagès, et faràs bon tip de mirar al cel, o pagesos, guaiteu el cel, o s'emporta l'aigua del cel, o tot l'any miraràs al cel)
150. Vent del port abans de Sant Miquel, el pagès torna a mirar al cel

---

La imatge és el quadre L'arcàngel Miquel, de Guido Reni, i prové del fons de Wikimedia Commons.

Sa lluna és una bruixa que juga amb els níguls i los arruixa

Avui fa quaranta anys que l'home va arribar a la lluna: That's one small step for [a] man, one giant leap for mankind, va dir Neil Armstrong, fent la primera passa, emotiva i emocionada, d'un home damunt el satèl·lit blanc.

Al Refranyer temàtic m'he afegit a l'efemèride publicant tot un seguit de refranys sobre la lluna.


Mira també

Diccitionari - És un petit pas per a l'home, però un salt gegant per a la humanitat.
La Malla - Un petit pas per un home...
Vilaweb - Quaranta anys del 'pas de gegant de la humanitat'.

Dites sobre el foc

El foc és un dels elements cabdals de moltes festes del nostre poble: la Patum, els correfocs, les revetlles, les falles...

Diuen que el descobriment i el domini del foc va suposar una primera revolució en la història de la humanitat.

El foc... el seu perill, l'escalf de les flames, l'eixordidor espetec de la pólvora.. ens hipnotitza i domina.

Foc i foscor, festa i destrucció. El refranyer ens acosta al món del foc des del proverbi, des de l'avís, des de la festa i des de la saviesa popular que recorda com ens és d'imprescindible, però com pot resultar d'aniquilador si no en fem un ús responsable.

Feia dies que no actualitzava el refranyer temàtic. Ara hi trobareu vora 600 parèmies sobre el foc. Bona revetlla!

Projecte pardals 2009

L'altre dia em va arribar, a través de WICCAC, aquesta notícia:

Vols col·laborar amb el projecte PARDALS 2009?

El projecte pardals2009 no és altra cosa que un intent de recopilar totes aquelles expresions populars que tinguin relació amb les aus. És a dir, noms locals, veus onomatopèiques dels ocells, dites i refranys, cançons (cobles, jotes, folies, etc.), contes i llegendes, endevinalles, acudits, embarbussaments i, en definitiva, qualsevol altra cosa que cregueu curiosa o digna de preservar de l'oblit.

Tots sabem que moltes d'aquestes manifestacions de la nostra cultura popular estan en greu perill d'extinció i, que si no fem res per tal d'evitar-ho, es perdran per sempre. Per això, estic treballant en la publicació d'un llibre, que tindrà com a títol: "Les aus en la veu del poble", on inclourem també les vostres aportacions (no oblideu de posar el nom i el poble on ho heu recollit).

No us preocupeu si ara mateix no hi podeu aportar res. És la primera reacció davant d'una proposta com aquesta. No és una tasca fàcil, però tots coneixem persones que estan, o han estat, en contacte amb la natura (pastors, pescadors, caçadors, etc...). Per això us faig la crida, perquè, si voleu formar part d'aquest projecte, amb temps, perseverança i una mica de sort, segur que aconseguireu alguna petita dosi d'aquest gran tresor que és la nostra cultura popular.

Gràcies per la vostra atenció i, si voleu, reenvieu aquest missatge a qui cregueu que li pugui interessar.

Jacint Cerdà Moles. Portell, els Ports

Si hi vols col·laborar amb el llibre, posa't en contacte amb nosaltres al correu pardals2009@yahoo.es

Trobaràs informació més completa en la web http://es.geocities.com/pardals2009

Em vaig posar en contacte amb el Jacint i li vaig oferir de poder-li fer cerques concretes per a noms d'ocells determinats, a veure què en diu el refranyer (a través de la meva base de dades).

Anireu trobant el resultat al Refranyer dels ocells, del Refranyer temàtic.

Paremiologia ideològica

Tot sovint, diversos autors que tracten temes de cultura popular i folklore fan l'exercici d'enfilar un reguizell de dites, frases fetes, refranys o proverbis amb un fil conductor: un mateix tema, una mateixa paraula o una festivitat o data assenyalada.

Els resultats són articles de més o menys llargària, de més o menys alta volada i amb més o menys d'enginy.

Els refranys i les parèmies en general ja es presten a aquestes coses: jugar amb les paraules, jugar amb el sentit de les frases o amb els seus significats.

Fent un símil amb els diccionaris que agrupen el lèxic a partir d'un àmbit temàtic representat sovint per un dibuix, els diccionaris ideològics, aquestes petites peces de cultura popular anirien a engrossir el cabal de la paremiologia ideològica. Facècies enginyoses que ens ajuden a la memorització del nostre cabal paremiològic.

Ho exemplificaré amb un article de Bernat Capó sobre expressions paremiològiques amb la paraula 'figa'.

Figues a l’agost [...] Les primeres que arriben a la nostra taula són les bacores, anomenades també figaflor, que apleguen a la darreria del mes de juny i que donen pas a la primera de les parèmies: Per Sant Joan, bacores, verdes o madures, segures. [...] Quan diem que això són figues d’un altre paner volem dir que la conversa ha pres un altre camí i que allò que escoltem no té res a veure amb el que estàvem parlant. Quan algú vol fer-nos creure una cosa del tot impossible, l’interlocutor respon amb sornegueria: ara plouen figues. De vegades hem pogut escoltar arguments dits amb escassa o nul·la convicció, aleshores serà el moment per parlar de mitja figa, mig raïm. Els xicons, per la seua banda, s’han aprofitat també del fruit per a les seues coses i així, quan volen fer burla d’algun company, mostren el puny amb la punta del dit gros sortint entre l’índex i el del mig, és a dir, que li fan la figa a l’amiguet. I fer la figuereta és posar-se de mans a terra i cames enlaire [...] Fer figa, que utilitzem quan fa fallida qualsevol cosa, i pesar figues, que es diu d’aquell que fa becaines enmig d’una conversa. (1992, 107-108)

Font:

• Bernat Capó (1992): Costumari valencià /1. Coses de poble, Edicions del Bullent, Picanya.
• Joan Borja i Sanz (2007): Les fonts etnopoètiques en l'obra literària de Bernat Capó, dins «L'Aiguadolç. Revista de literatura», núm. 33-34: Dossier: Bernat Capó: Espigolant pel rostoll de les paraules (Any 2007). Pàg. 4.

Voleu jugar a la paremiologia ideològica? Acabo d'obrir article al Refranyer temàtic sobre la figa. Aneu, cerqueu i feu la vostra proposta...

Ah!, per cert! Veig que Capó obvia la metàfora de la figa per l'òrgan sexual femení. Aquí s'obre tot un altre camp ideològic que sovint juga amb la confusió dels termes, com quan el refranyer diu que Dos pardals en una figa no fan lliga o que Este món està perdut per la figa i el canut.