dijous, 31 de gener del 2008

refranys.com

L'any 2001 vaig contractar l'ADSL a casa amb Wanadoo i amb els 100 Mb d'espai personal vaig tenir la pensada de fer-me una pàgina personal on anar publicant i compartint materials propis que pensava que podien tenir interès per a algú altre.

Però és clar, jo no sabia programar i vaig iniciar-me en aquest món amb el Word, desant el document amb hiperenllaços en format htm i creant les pàgines cap on redirigia els usuaris. Creava a mà les barres de menús i els peus de pàgina, amb retorns cap a la pàgina anterior o la inicial.

Aquella pàgina va ser durant molt de temps la meva única pàgina a Internet. Des del 2002, com qui diu va quedar estàtica amb alguns continguts sobre paremiologia. I es va anar mantenint amb algunes visites que provenien dels llocs que m'havien enllaçat.

Bé, no em preocupava gaire, perquè era un tipus de material que no caduca ni cal actualitzar. O sí. Vaja que no passava res si la deixava estàtica.

Amb l'eclosió del fenomen blog, vaig començar un blog personal, el Raons que rimen on parlava d'actualitat de la llengua catalana, de les meves lectures, d'algun tema sobre paremiologia i del meu poble Vallromanes.

A poc a poc, hi començo a escriure de tot, de l'actualitat que em preocupa, hi faig les crítiques a allò que penso que pot millorar... i em plantejo la possibilitat de fer-hi més coses en l'àmbit de la paremiologia.

El primer producte que em ve al cap és un refranyer català-castellà: moltes consultes d'experts en llengua catalana van en aquest sentit i no hi ha res consultable en línia fàcilment. M'hi poso i sé que ha de ser un nou blog, on només hi hagi aquest contingut. És el segon blog.

M'animo i començo a pensar "obres" que tenen una estructura pròpia i que no s'adapten als continguts miscelanis del Raons que rimen. Neix així la Biblioteca paremiològica i el Diccitionari.

Seguidament, des de Cultura 21 obren la possibilitat de col·laborar-hi amb blogs. I hi penso una obra que també duc al cap des de molt temps i posseeixo ja molts materials recollits i elaborats: un curs de paremiologia didàctica. Així, a més, provo nous formats de blog, fora de Blogger, que em sembla el millor de llarg.

A continuació sorgeixen el refranyer temàtic, com a repertori exhaustiu de refranys classificats per temes, i el polsim de refranys, el suport audiovisual i en format blog del programa que faig quinzenalment a Ràdio Vallromanes també sobre refranys i dites.

Calia, però, poder centralitzar tots aquests continguts des d'algun lloc, per dirigir allà les persones interessades en aquest camp i que poguessin tenir accés a tots aquests materials diversos.

I la casualitat i la generositat d'un amic ho han possibilitat: Joan Vilarnau posseïa el domini refranys.com des de feia molt de temps i me l'ha cedit perquè entèn que el meu material pot donar un bon servei a aquest domini.

I ara em trobo practicant amb Wordpress per poder-vos oferir una pàgina una mica més moderna que l'antic Word convertit a htm des d'on pugueu resseguir la meva activitat paremiològica.

I és clar que no és el mateix remetre-us a [refranys punt com] que a [perso punt wanadu amb dues os punt es barra victor punt pamies barra paremiol amb pe majuscula punt acteema] i això qualsevol publicista (o comptador de paraules) us ho pot dir.

Així, doncs, ja no cal que memoritzeu els noms dels blogs, amb blogspot.com, i des de refranys.com teniu tots els blogs llistats a la barra lateral dreta. Ens trobem allà!

dimecres, 30 de gener del 2008

Programa 4 d'Un polsim de refranys

Un polsim de refranysJa podeu escoltar el quart programa d'Un polsim de refranys, l'espai de refranys i dites de Ràdio Vallromanes, al 94.2 FM. És el segon programa del mes de gener i està dedicat a refranys i dites sobre la setmana dels barbuts (que diuen que és la més freda de l'any) i especialment sobre Sant Antoni Abat i la festa dels Tres Tombs.

Ràdio Vallromanes, 94.2 FMDes del blog del programa, podeu llegir un article referit a cada programa i podeu escoltar-lo amb un reproductor incrustat a l'inici de cada article. També, en la barra lateral dreta, teniu accés a reproduir des del web cada programa o a descarregar-vos-el en format mp3 (comprimit en un arxiu zip o sense comprimir).

Si ho voleu sentir durant la programació en directe de la Ràdio, ho podeu fer els dimarts a les 21.00 h, els dijous a les 10.00 h o els dissabtes a les 18.00 h.


(Escolteu el programa en directe)

Crònica de la Catosfera 2008 (I): L'organització

Primeres Jornades de la Catosfera 2008 a GranollersVolia endreçar tots els meus apunts durant les Jornades de la Catosfera 2008, per fer-ne una petita crònica, personal i esbiaixada, sens dubte. Però hauré de posar fil a l'agulla, perquè hi ha un temps per a cada cosa i ara és el temps de parlar del que ha passat aquest cap de setmana passat a Granollers, sense més demora.

Ja veureu que són pinzellades, impressions, sorpreses, coses bones i coses millorables. Prefereixo ser positiu i destacar el que ha tingut de positiu i, encara que crític, no apuntar cap teoria conspirativa ni destructiva, perquè l'esdeveniment no s'ho mereix de cap manera. La Catosfera ha assentat els seus fonaments a Granollers amb una nota molt alta.

Aquests dies s'ha sentit a parlar molt de termes com ara desvirtualització, organització, sobiranisme, influència, associació... Posem també cada cosa al seu lloc i dins el context d'una trobada que ha arreplegat al voltant de 300 persones, una xifra gens mensypreable, però tampoc per poder treure conclusions generalitzadores.

El fet d'estar com a moderador d'una taula m'ha permès conèixer algunes coses del mecanisme de les Jornades i m'ha permès contactar directament amb el cap visible de l'organització, el Marc Vidal. Això ha fet que m'hi impliqués en una mesura més gran que si només hi hagués assistit com a públic.

I m'ha sorprès gratament la vitalitat, empenta i capacitat del Marc Vidal, a qui no coneixia personalment i a qui seguia poc, ho reconec, perquè els seus temes d'interès i els que cerco jo a la xarxa no són sempre coincidents, ni en la temàtica ni en el posicionament quan trobem algun punt de contacte. Però tot i així, ell va confiar en un desconegut que li havien recomanat per aquell debat i jo he pogut conèixer un altre Marc, diferent i més proper al que lidera rànquings i visites.

Sabia, d'entrada, que la idea era bona i, com em diu el Marc, la vaig recolzar des del primer moment, sense embuts. Perquè hi vaig creure i vaig veure que les coses es feien amb rigor.

La part organitzativa ha estat exquisida, malgrat ser la primera edició d'aquest esdeveniment i caure en algun error de previsió que estic segur que es podrà millorar en posteriors edicions. Fent s'aprèn, sens dubte. I els errors (pocs en aquest cas) han de servir d'experiència per millorar.

Avui, en aquest primer apunt de la meva crònica, només faré uns comentaris sobre l'organització per si ho volen considerar o els pot servir d'anàlisi de cara a les pròximes edicions:


El lloc

Ideal. La ciutat, acollidora i experimentada en esdeveniments de noves tecnologies, com va destacar l'alcalde Mayoral. La gent del CTUG, sempre atents i amables, malgrat ser els primers en arribar i els darrers en marxar. Correctes en les formes i el tracte i professionals en el desenvolupament de les seves atribucions. Eren on calia encara que no sempre es fessin visibles d'una manera aclaparadora. Una discreció i savoir fair encomiables. Per als qui no coneixíem el que s'està fent a l'antiga fàbrica Roca Umbert, hem descobert un espai al centre de Granollers magnífic i divers. Les instal·lacions del CTUG també s'han mostrat modernes i adequades, malgrat en algun moment s'hagin trobat desbordats per les peticions d'accés a la xarxa.


L'aforament

La previsió d'aforament inicial era per a 100 persones. De seguida van veure que s'havia d'ampliar la capacitat i van preveure la sala annexa amb la pantalla (fantàstica pensada!) per seguir en directe les taules. Això va permetre ampliar les inscripcions fins a 280, però hi havia 600 peticions.
Jo crec que es podien haver acceptat les 600 inscripcions, perquè en molt pocs casos haguessin coincidit aquestes 600 persones, perquè segur que molts només tenien interès en un dia en concret o en alguna taula molt concreta.
Això s'ha vist amb claredat quan hi havia els canvis de ponents de les taules: les persones d'una taula i les següents no sempre eren coincidents. Diguem que cada taula arrossegava un públic més o menys fidel o interessat.
Tard, en Marc Belzunces avisava de la seva experiència organitzant les Jornades de Softcatalà sobre el català a les noves tecnologies: difícilment assisteix el 50% de les persones inscrites. Té raó.


Els qui s'han quedat fora

Ha deixat un mal sabor de boca en les persones que no han pogut assistir, perquè la capacitat no ho permetia. És cert que molta gent desperta tard, però un esdeveniment així és bo que no tingui números clausos.


L'espai i el temps

Per encabir una capacitat major d'assistents, es podien haver programat taules paral·leles, al mateix temps, però en sales diferents, per diversificar el públic. Després, sempre cabia la possibilitat de recuperar la taula on no podies assistir en vídeo, per veure-la en diferit. Però bé, entenc que aquesta proposta complica l'organització i pot resultar inviable o desaconsellable.

Una altra crítica ha estat el poc temps de què ha disposat cada taula perquè cada ponent fes la seva presentació i després es pogués obrir un torn de paraules entre el públic.
En la majoria de casos, qui ha pagat el preu d'una agenda massa ajustada ha estat el públic que no ha pogut participar del debat.
Les taules es podien haver fet d'una durada superior (hora i mitja) i preveure un temps entre taula i taula per donar temps a desmuntar i muntar, que els assistents puguin acostar-se als ponents per comentar-los impressions i donar temps a sortir la gent d'una taula i acomodar-se els que vénen a la següent.


Networking i el temps catosfèric

Semblava que el temps anava car a la Catosfera. L'agenda era molt intensa, sense gairebé descansos. Això ha provocat esgotament dels assistents i s'ha notat en la darrera jornada, amb menys afluència de públic.
Aquest ritme trepidant ha dificultat una mica el networking entre els assistents, la desvirtualització de molts bloguers amb qui comparties ciberespai i no vas poder ressituar en l'espai físic de Granollers.


La capacitat de la connexió i de la xarxa

Cal un espai registrat per a la Catosfera, que no redirigeixi a espais particulars. Hem de fer que la Catosfera sigui de tots. Sembla clar que el seu lloc ha de ser www.catosfera.cat.

Allà hi ha d'haver espai per guardar la documentació de cada edició i per tenir informació d'actualitat de la Catosfera. Amb l'ample necessari per permetre les descàrregues del material audiovisual i la visualització en línia del que calgui. En definitiva, una pàgina moderna, operativa i d'estètica amable i eficient.

També cal resseguir i documentar tota la blogografia que genera l'esdeveniment. S'ha de fer ressenya de les opinions que suscita, de la literatura que genera i impedir així que l'esclat de la Catosfera a Granollers no hagi estat una pluja d'estiu o un big bang que s'apaga. Com la flama olímpica, cal mantenir-la encesa i vital.

El desplegament de mitjans ha estat un punt fort de l'organització. Veies molta gent amb portàtils amunt i avall, sales annexes on connectar-te per fer cròniques en viu gairebé, llocs on recarregar bateries, el twitter, les PDA, els mòbils... Tot treia fum.


Els materials generats

Cal destacar també tots aquells bloguers que han participat en la perpetuació de la Catosfera amb els seus materials audiovisuals. Cal fer-ne un arxiu. De vídeos, fotos, blogs que en parlen, notícies als diaris tradicionals (ai, els mitjans tradicionals, ja en parlaré en les cròniques subsegüents...), etc.

Les dues càmeres fixes a la sala han permès veure les taules en directe i poder recuperar un vídeo complet de cada una d'elles. Han estat insubstituïbles, però calia més. No dic que necessitem 200 càmeres com en un partit de futbol de primer nivell, però sí alguna altra càmera fixa, per donar una altra perspectiva de la sala i sales mòbils que permetin detalls, entrevistes i punts de vista diferents. I que tot això, després es pugui recuperar i visualitzar d'una manera senzilla en formats d'estàndard obert.

Fins aquí la carcassa. Seguiré amb l'ànima, allò intangible, les idees suscitades. Avui he parlat del continent. Seguiré amb el contingut.

dimarts, 29 de gener del 2008

Catosfera 2008: El vídeo del Combat bloc/blog?

Gràcies al mestratge i assessorament de Marc Belzunces, he pogut penjar el vídeo corresponent al combat entre bloc i blog al Google Videos i us l'ofereixo perquè el pugueu veure des d'aquí mateix.

Tot sembla apuntar que des lloc web oficial de la Catosfera, on es poden descarregar els videos, en format Real Audio, també es podran descarregar en format mp4, i ja ara (des d'avui) podeu descarregar-vos només l'audio en mp3.

Mireu, escolteu... i continuem el debat, si us sembla. Em sap greu no haver disposat de més temps per al torn de paraules durant el diumenge en directe. Érem pocs, però tots teníem coses a dir. El temps a la Catosfera anava molt cercat. Però ara tenim tot el temps del món per seguir-ne parlant.



Combat entre bloc i blog: Primeres reaccions

Ja us podeu descarregar el fitxer del Combat entre bloc o blog, en format Real Audio (rm), a l'espai dels vídeos de les Jornades. Gairebé una hora de vídeo i, compte, amb un pes de descàrrega de 98 Mb.

Tot just l'he pogut descarregar i encara no l'he pogut veure complet. La meva intenció és poder fer alguna cosa semblant a la que ha fet en Marc Belzunces amb la taula sobre Blocs i Nació: oferir-la en un altre format digital que permeti visionar-la des del web. A veure si me'n surto.

Encara estic pendent d'oferir-vos la meva visió de totes les Jornades i la meva anàlisi del Combat, que vaig moderar.

De moment, ja podem trobar les primeres reaccions. Us enllaço algunes opinions que us poden resultar d'interès per avaluar el combat.

- Blogografia recomanada per seguir el combat.
- Presentació, feta pel moderador de la taula, en Slideshare, que va servir de fons durant el combat.
- Video del Combat entre bloc o blog, en format RealAudio (rm).
-Text de la meva presentació meva, com a moderador de la taula.

- 24-1-2008: Audio de Ramon Solsona a «El món a RAC 1» (previ a les Jornades).
- 24-1-2008: Artur J. Tallada, a Tres és companyia, escriu «Comencen les Jornades de la Catosfera».
- 27-1-2008: David Gálvez Casellas, a Cinc cèntims, diu que «Ja sóc una "autoritat"».
-27-1-2008: Ismael, a Catbloc, fa la crònica de «Catosfera: tercer i ultim dia!».
- 27-1-2008: Anna, de Per a lectura i decoració, fa una «Crònica catosfèrica».
- 29-1-2008: Gabriel Bibiloni, al seu blog, també comenta el «Combat a la Catosfera».

diumenge, 27 de gener del 2008

La presentació del combat blocs o blogs?

Encara estic anant i venint de la Catosfera, aquesta nova dimensió bloguera que hem ajudat a crear i definir aquest cap de setmana a Granollers.

El millor de les Jornades? Que ens han fornit de prou material per poder debatre durant una bona temporada. Penso que el millor encara està per arribar, i això que les jornades han estat modèliques i un marc incomparable de debat i presentació d'inquietuds, iniciatives i propostes.

Tots necessitarem dies per pair-ho, analitzar-ho, trillar-ho, revitalitzar-ho i perpetuar-ho. Sense uniformismes, com fins ara: cadascú des de la seva petita tribuna.

La informació és poder? No, la informació és informació, que està allà, que cal compartir i cal saber utilitzar.

Contribueixo a la documentació de les Jornades de la Catosfera penjant aquí el text de la meva presentació com a moderador del combat bloc o blog, per si fa servei a algú o perquè pugui constar al costat de tot el material audiovisual generat aquest cap de setmana.

Després en vindran les conclusions, les anàlisis detallades i l'anar més enllà del que ja estat i del que serà. Seguim desvirtualitzant...


Presentació

Catosfera, Granollers, 27 de gener de 2008

Bon dia a tothom.

Sóc Víctor Pàmies, lingüista, paremiòleg i multibloguer de Vallromanes. Entre d’altres, sóc el creador dels blogs Raons que rimen, el Refranyer català-castellà, el Refranyer temàtic, Un polsim de refranys, la Biblioteca paremiològica, el Diccitionari o la paremiologia didàctica, entre d’altres.

Som a l’últim dia de la Catosfera, on el temps (atmosfèric) de contrastos ha acompanyat un marc incomparable (el físic i el Vidal) per fer-ho possible. I tenim l’honor i la responsabilitat d’iniciar la jornada d’avui amb un debat lingüístic.

Com a preliminar voldria suggerir que, ja que se n’ha parlat tant aquests dies, el Termcat es plantegés la possibilitat i la necessitat d’admetre el terme Catosfera dins l’àmbit de la Internet i les noves tecnologies, per referir-se a la comunitat de parla catalana que es mou per Internet.

Donem inici al combat per discutir la denominació i grafia del terme que ha de definir aquestes «pàgines personals amb apunts cronològics i un format senzill i autoconfigurable», que han estat una de les estrelles del web 2.0, i un dels factors que ha permès la socialització de mitjans i continguts: Aquelles pàgines web que coneixem com a blocs.

M’ha sorprès gratament l’expectació que ha generat aquest combat. Comença a haver-hi una bibliografia o blogografia extensa i n’han parlat en un sentit o un altre en algunes de les taules que ens han precedit, encara que no era el tema que els corresponia.

El que està clar és que la llengua s’ha d’actualitzar constantment per poder donar resposta a la innovació terminològica en tots els àmbits de coneixement. Quan la vitalitat creativa o la capacitat de generar nous coneixements ens ve de l’estranger (i en aquest cas que ens ocupa no hi ha dubtes del paper capdavanter de l’anglès pel que fa als estudis i innovacions informàtiques), les altres llengües han d’anar adaptant i assimilant tot el seguit de nous termes que acompanyen el desenvolupament d’una matèria determinada.

I el que inicialment són clars manlleus sense adaptar, cal aconseguir que formin part del cabal terminològic del nostre idioma amb les adaptacions i recursos propis de la llengua per absorbir els termes estranys al nostre ordenament lingüístic.

Aquesta, sense anar més lluny, és la tasca del Termcat, el centre normalitzador consorciat entre la Generalitat de Catalunya, L’Institut d’Estudis Catalans i el Consorci per a la Normalització Lingüística.

I ja se sap que quan s’ha de prendre decisions en qüestions de llengua, no sempre es fa a gust de tothom. El que a uns plau, a uns altres desagrada.

I és que la llengua no és el resultat d’un procés matemàtic i exacte. El giny de les llengües permet trobar moltes i diverses solucions a una mateixa necessitat comunicativa. Perquè en el fons la llengua té un component convencional molt elevat. I això és el que ens permet inventar noves paraules, noves expressions i fer frases que abans ningú ha dit.

Avui ens asseiem aquí per confrontar, d’una manera incruenta, per descomptat, dos termes per a una mateixa cosa, dues variants homòfones per denominar un mateix terme.

I és que el terme català per designar el que en anglès en diuen blog no ha tingut una implantació fàcil ni planera.

  1. Inicialment va arribar el terme anglès sense intervenció dels mecanismes d’adaptació de la llengua pròpia: weblog.
  2. Per motius d’economia i erosió per l’ús, el mateix anglès l’acaba reduint a blog i és a partir d’aquest terme que arriba a altres llengües que adopten i adapten el terme.
Però l’embolic no és només en català. Mireu què passa, per exemple, en francès o en castellà

  1. En francès, a banda de mantenir el terme en anglès, que sembla que és l’opció majoritària, aposten per fins a 4 opcions diferents: blogue (acabat amb l’e muda francesa) o carnet web (d’on fan carnetier), o fins i tot bloc-notes o bloc amb c.
  2. En castellà han adoptat el terme bitácora, que sembla que està perdent la batalla enfront l’anglicisme blog. [En català també ha tingut una certa difusió el terme bitàcola, aprofitant la metàfora de la navegació, atès que és el 'quadern de navegació dels vaixells', però el poc ús i extensió han fet que el Termcat en desestimés la seva utilització].
En català, inicialment, el Termcat va establir que n’havíem de dir diaris interactius o diaris interactius personals (d’on fins i tot va sorgir el derivat dipaire, per la persona que llegeix o fa dips), i va desestimar la forma bitàcola. Desestimades totes aquestes formes, finalment l’entrellat sembla estar en la forma bloc amb c i bloc amb g.

A la parla no es diferencien aquestes dues solucions, i per això sempre hem d’acabar aclarint si defensem els blocs amb c o els blogs amb g, perquè tot el domini català ensordeix les consonants oclusives en posició final de mot.

Així, d’una banda, El Consell Supervisor del Termcat aprova el terme bloc acabat amb c en una acta del 10 de març de 2005.

D’altra banda, Gabriel Bibiloni, doctor en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i professor de l’àrea de Filologia Catalana de la Universitat de les Illes Balears, ha estat qui m’és arguments ha aportat en defensa d’adoptar la forma blog amb g final.

El combat està servit.

Però decidir-nos per una forma o una altra té tot un seguit de repercussions que avui ens exposaran i defensaran els dos ponents que ara mateix passo a presentar-vos.

Dolors Montes és llicenciada en filolologia catalana i en filologia alemanya per la Universitat de Barcelona. Treballa com a terminòloga al Centre de Terminologia TERMCAT des de fa gairebé 15 anys. Ha treballat a l’Àrea d’Assessorament del Centre (al Servei de Consultes) i actualment exerceix de secretària del Consell Supervisor, l’òrgan que s’encarrega de la fixació de la terminologia en llengua catalana, constituït per membres de l’Institut d’Estudis Catalans i del Termcat i per especialistes diversos.

Xavier Rull és doctor en filologia catalana per la Universitat Rovira i Virgili, on actualment exerceix de professor associat de l’Àrea de Filologia Catalana, amb el diploma de postgrau en correcció de textos orals, per la Universitat de Lleida i Màster en lexicografia per la Universitat Pompeu Fabra. També és tècnic de la Comissió de Toponímia d’Andorra, membre de la Junta de l’Associació dels Amics de la Bressola i va ser col•laborador de l’equip de traducció de Softcatalà.

Us deixo doncs amb ells, que, respectivament, aportaran arguments per defensar un o altre terme en una exposició inicial que tindrà dret a rèplica i contrarèplica abans d’obrir el torn de paraules a tot el públic assistent per fer-los arribar altres propostes o consideracions que potser no han tingut en compte en la seva presentació.


A banda de la presentació, com a mdoerador, havia previst un seguit de preguntes que ens puguessin ajudar a reflexionar sobre el tema o cercar alguna alternativa de consens o transversal. Us les reprodueixo també aquí per si són d'utilitat per a algú.


Preguntes

  1. Un dels arguments esgrimits per defensar blog davant de l’adaptació bloc és en la formació de derivats. Què passa amb els compostos fotolog, vídeolog, flog, audioblog…?
  2. Què passa si, malgrat la recomanació del Termcat, els usuaris es decanten obertament per la forma blog? Què passa si tothom escriu 'blog' malgrat el que diu el Termcat?
  3. Cabria la possibilitat de reconsiderar la formació de derivats amb g, malgrat s’opti per la forma en c. Penso en alternatives similars a GROC - GROGUEJAR, LLAMPEC - LLAMPEGUEJAR, FOC - FOGUEJAR, que en l’estructura profunda tenen el so sonor, però per la posició final de mot la pronúncia (i potser la grafia) l’ensordeix. Amb això, cabria la possibilitat de defensar el bloc amb c final, però els derivats amb g: bloguer, blogaire, bloguenc, bloguesc, blogosfera, blogocosa, blogologia…?
  4. Encara que el terme bitàcola no ha tingut el suport i ús popular suficient per considerar-ne l’adopció, sí que ha tingut una certa presència i remet a una figura metafòrica prou suggeridora del terme. Cabria la possibilitat de considerar-lo, encara que fos, com a sinònim o sinònim no recomanat? Malgrat la univocitat que es cerca en el camp de la terminologia per evitar problemes de comprensió i adequació terminològica, parlem d’un terme amb una extensió més enllà del camp terminològic especialitzat, que potser en recomanaria la possible adopció d’alguns sinònims alternatius.

La presentació audiovisual en pantalla (de fons)

dijous, 24 de gener del 2008

Programa 3 d'Un polsim de refranys

Un polsim de refranysJa podeu escoltar el tercer programa d'Un polsim de refranys, l'espai de refranys i dites de Ràdio Vallromanes, al 94.2 FM. És el primer programa de l'any, i està dedicat a refranys i dites del mes de gener, amb especial menció dels refranys referits a les llunes de gener.

Ràdio Vallromanes, 94.2 FMDes del blog del programa, podeu llegir un article referit a cada programa i podeu escoltar-lo amb un reproductor incrustat a l'inici de cada article. També, en la barra lateral dreta, teniu accés a reproduir des del web cada programa o a descarregar-vos-el en format mp3 (comprimit en un arxiu zip o sense comprimir).

Si ho voleu sentir durant la programació en directe de la Ràdio, ho podeu fer els dimarts a les 21.00 h, els dijous a les 10.00 h o els dissabtes a les 18.00 h.

Catosfera 2008: Prèvia al Combat blog/bloc?

Aquest matí, a «El món a Rac1», el programa dels matins que dirigeix Jordi Basté, a «La paraula del dia», la secció en què col·labora Ramon Solsona, l'han dedicat a la paraula blog.

Ramon Solsona ha fet referència a la taula que tindrà lloc el diumenge a Granollers, a la Catosfera 2008, el Combat blog o bloc?, de la qual sóc el moderador.

I també, i pot servir d'entremès del que diumenge debatrem, ha fet un repàs històric del terme, ha fet una anàlisi comparativa amb el que fan altres idiomes, ha explicat les decisions terminològiques adoptades pel Termcat i ha fet una valoració final de l'extensió i ús del terme i de les afiliacions a un o altre terme des de diferents institucions.

Us podeu descarregar el podcast del programa clicant la imatge de Rac1 d'aquí sota. Són poc més de cinc minuts i un fitxer mp3 de poc més de 3 Mb. No he sabut com afegir-ho amb un reproductor incorporat perquè ho poguéssiu sentir des del blog: a Blogger tenim l'opció de penjar directament imatges i vídeos, però no arxius d'àudio... Tot arribarà!!


dilluns, 21 de gener del 2008

Catosfera 2008: Combat bloc/blog?

El diumenge 27 de gener, a les 10.00 h del matí tindrà lloc el Combat entre els partidaris del bloc i els del blog, en el marc de les Jornades de la Catosfera 2008 que se celebra a Granollers.

La idea d'aquesta taula és presentar d'una manera clara els arguments, no només lingüístics, per adoptar la forma bloc o blog per denominar aquelles pàgines web que en anglès coneixem com weblogs.

Abans que res... què és un weblog? El Termcat ens diu que és una «pàgina web, generalment de caràcter personal o poc institucional, amb una estructura cronològica que s'actualitza regularment i que presenta informació o opinions sobre temes diversos».

També el Termcat ens dóna les principals equivalències en altres idiomes:
ca bloc m
es bitácora
es blog
fr blogue
fr carnet Web
en blog
en weblog
Abans, el mateix Termcat havia adoptat els termes diari interactiu i diari interactiu personal.

Bé, ja veieu que la primera decisió no va ser fàcil, ni va tenir gaire seguiment, com tampoc va fer fortuna l'expressió bitàcola (mentre que veiem que el castellà va adoptar bitácora, d'altra banda).

I tanta dispersió terminològica (weblog, blog, bloc, webloc, bitàcola, diari interactiu, dip, diari interactiu personal, ciberbloc) per a un terme tan estès per la facilitat d'ús i la popularitat dels seus continguts, ens fan apostar per una pau terminològica que permeti fixar-ne una denominació única i universalment acceptada arreu.

Segur que no arribarem a l'abrandament de les discussions de finals del s. XIX i inicis del s. XX entre els partidaris dels plurals en -es i els partidaris dels plurals en -as, però en el debat aportarem arguments per defensar (o rebatre) els termes més comunament estesos: bloc (amb c) o blog (amb g).

Els arguments els exposaran els dos ponents de la taula, el Xavier Rull, doctor en Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, i la Dolors Montes, secretària del Consell Supervisor del Termcat. Un servidor, només exercirà de moderador.

Serà un debat en què ens agradarà escoltar l'opinió dels assistents. No us ho perdeu!

Si voleu anar fent una mica de boca, us recomano algunes lectures, no per exhaurir el tema, però sí per tenir una visió prou ampla del debat:

- 20 Minutos: El término "weblog" cumple diez años. [ES]
- David Gálvez Casellas: Blog, amb g de garrofer.
- Diari per a Tècnics Lingüístics (DTL): Un bloc de raons.
- El País: ¿Y cómo llamamos a esto? Blog. [ES]
- Esborranys solemnes: en contra de la paraula bloc.
- Gabriel Bibiloni: En defensa de la paraula blog.
- Gazophylacium: Bloc o blog o altre mot.
- Hiperbloc de Carles Bellver: El Termcat aprova els Blocs.
- Termcat - La finestra neològica (2005): Bloc
- Vicent Partal: Bloc, ara oficial.
- Viquipèdia: Discussió bloc.

dissabte, 19 de gener del 2008

Pito, pito, colorito...

Pito, pito, colorito,
dónde vas, tú tan bonito,
a la NACIÓN VERDADERA,
Pin, pon, fuera.
Yo me voy
y tú te quedas.
L'inefable friend of Bush sembla que se n'ha fartat d'anar de bolos sent la riota amb el seu anglès de pa sucat amb oli, i ara, l'avi de Don Pelayo, a qui ningú l'hi ha de dir si pot beure o no, abans de conduir, que ell ja controla, des de l'abjecta Fundació que lidera i encotilla amb el seu pensament únic, s'ha bolcat a prendre novament les regnes del seu partit.

Decisions dictatorials inadmisibles en qualsevol partit mínimament democràtic: «Tu, fora. De dos, el meu amic. Diguem que el castellà està perseguit arreu... España és l'única nació i l'español la seva única llengua. Mentides, mentides i més mentides.

Se'n podria fer un llibre amb les mentides que etziba. No seré exhaustiu, perquè el pensament únic m'esgota i m'avorreix sobiranament. Jo dedico un apartat al Diccitionari a aquestes falsedats, amb l'etiqueta d'Atac a la intel·ligència, per blasmar i deixar constància d'aquestes mentides repetides fins a la sacietat.

La penúltima (perquè sempre en dirà alguna altra, encara que sigui amb la boca petita):

- "El PSOE soscava l'única nació verdadera".
- "Ha arribat el moment d'avaluar l'efecte de dècades de polítiques de suposada normalització, i d'aportar les propostes de reforma que aconsellen tant l'experiència passada com el futur que preparen uns nacionalismes radicalitzats, intervencionistes i insensibles a les exigències del respecte a la pluralitat, la igualtat i els drets inderogables de tot ciutadà espanyol".

Sentint-lo parlar, sembla que els opressors hagin estat precisament els oprimits. Respecte a la pluralitat? Quina pluralitat, Josemari? La de poder parlar només español arreu? No trobes que els qui precisament han estat escrupulosament respectuosos amb la pluralitat han estat els que parlen una altra llengua que la comuna i omnipresent llengua castellana?

Us ompliu la boca de drets i deures, però després resulta que els únics que tenen l'obligació de ser bilingües són els qui tenen una llengua pròpia diferent de la castellana. Se us veu el llautó!

Sempre he tingut la convicció que aquest senyor, en la seva imaginació messiànica, tornaria a presentar-se a les eleccions. El salvador de la nació espanyola! Espanya es trenca i et necessita! Temps al temps, ja ho veureu. De moment, ja s'encarrega de recordar-nos la figura de Maura, i la seva presidència intermitent per salvar la pàtria en moments delicats.


dimecres, 16 de gener del 2008

L'evolució del vot a Vallromanes

VallromanesS'acosten un altre cop eleccions. I és que, entre una cosa i una altra, sortim a uns comicis anuals, si fa no fa.

Sempre s'ha dit que les dades d'unes eleccions no són extrapolables a altres eleccions. Diuen que els electors voten determinades opcions polítiques en funció de les eleccions. Vaja que voten diferent aquí, allí o allà. Ras i curt: que en general l'electorat actua de manera diferent si ha de votar a les Eleccions Generals, al Parlament de Catalunya o a les Municipals.

És certa aquesta afirmació? Sí. A les dades em remeto:

clica a sobre per veure la imatge amb més resolució en granD'entrada hi ha partits que no es presenten a tots els comicis. A Vallromanes és paradigmàtic el cas d'Ivall, que només concorren a les eleccions municipals. I això, és clar, fa que hi hagi una variació en els resultats que treuen la resta de formacions polítiques.

Però és que a banda del factor Ivall, que modifica les variables del vot, també veiem que altres formacions tenen unes oscil·lacions, si més no, interessants de remarcar. Què les pot provocar? Ai, las! Segur que si tingués les claus d'aquestes variacions m'estaria guanyant la vida amb una consultoria.

Només puc presentar hipòtesis o possibles causes apuntades a partir de deduccions extretes de les dades estadístiques fredes:

clica a sobre per veure la imatge amb més resolució en gran
Ara apuntaré diferents hipòtesis o factors que poden provocar aquests canvis en els resultats, a partir de l'anàlisi de les dades de les darreres eleccions:

1. Evolució de l'abstenció
Mentre a les generals del 2004 l'abstenció no arriba al 20%, en els altres comicis (més de casa nostra) s'eleva fins a més del 30%. Això pot marcar una tendència de desencís o descontentament o que hi ha una part d'electorat que no es fa seves les eleccions de Catalunya o del municipi. Amb tot, els índexs de participació a Vallromanes són superiors a la mitjana de Catalunya. O simplement, que és la tendència cap a la baixa participació dels darrers anys.

2. Augment del cens
Del 2004 al 2007, el cens ha augmentat de vora 250 persones (sobre un total de 1500). Això significa un agument de vora una cinquena part. Aquest cens nouvingut pot marcar una tendència de canvi en els partits amb representació o pot quedar repartit entre les forces majoritàries, deixant les coses com estaven.

3. Eix dreta/esquerra
A grans trets, i amb una única intenció generalista que en faciliti la lectura, podem inscriure en l'eix dels partits d'esquerra a ERC, PSC i ICV i en l'eix dels partits de dreta a Ivall, CiU i PP. Això deixa les forces de dreta amb 581 - 574 - 524 vots (per al 2004, 2006 i 2007, respectivament) i les forces d'esquerra amb 459 - 330 - 477 vots.
S'observa una clara majoria per als partits de dreta, sobretot en les eleccions al Parlament de Catalunya (+245 vots) i amb un frec a frec més ajustat per a les eleccions municipals (+47). Podem doncs afirmar que, majoritàriament, Vallromanes, vota a la dreta.

4. Eix nacionalista/estatalista
Clarament podem inscriure PSC, ICV i PP en l'eix estatalista. I ERC i CiU en el nacionalista. I Ivall? Sent un partit que només concorre en les eleccions municipals i que neix d'una escissió de CiU, podem considerar també els seus vots en el bàndol nacionalista. Així les coses, els partits nacionalistes treurien 582 - 629 - 811 vots (per al 2004, 2006 i 2007, respectivament) i els partits estatalistes, 458 - 275 - 180 vots. La màxima diferència la trobem en les eleccions municipals (+631), que es veu bastant reduïda a les eleccions generals (+124).

5. Conclusions.
  • No podem aventurar els resultats de les eleccions generals del 9 de març, però sí que es veu una marcada tendència a Vallromanes cap al vot estatalista i de dreta. És per això que és en aquestes eleccions on el PP i PSC treu millors resultats, de llarg i on ICV va perdre quota de vot en pro del vot útil el 2004. Tornarà a passar ara al 2008? Ja ho veurem.
  • CiU treu els millors resultats en les eleccions més pròximes territorialment (Parlament de Catalunya i Municipals), però a les municipals veu fugir molt vot cap a Ivall, potser perquè comparteixen l'espai polític o com a correctiu per la gestió municipal desenvolupada.
  • ERC treu els millors resultats de llarg a les municipals, en la proximitat, on votes més les persones que les sigles, on gairebé dobla els resultats de les anteriors eleccions. Si es manté la tendència a l'alça, podria marcar un punt d'inflexió en l'eix dreta/esquerra a Vallromanes.

dissabte, 12 de gener del 2008

Reflexicografions en catalophilacium

En Marc i en Joan, són dues persones que he conegut a la Xarxa. No ens coneixem en persona, però sovint ens visitem virtualment a Can Blogspot. Jo hi vaig i ells també vénen. Puc dir, sense gaire por d'equivocar-me, que hem iniciat una bona amistat, encara que no ens coneixem.

I això, el conèixer-nos, sé que és qüestió de temps, perquè quan et trobes amb algú interessant no pots deixar-lo passar com si res. I el dia que ens coneguem farem festa grossa. Potser serà per la Catosfera? O per la Trobada de Blocaires del Pirineu? Déu proveirà.

Amb en Marc i en Joan hi estic en deute. No només pel feeling i la sintonia amb què ens hem intercanviat comentaris i correus.

També estic en deute amb el Joan perquè m'ha fet arribar un recull de refranys nord-occidentals que va recollir Blanic el 1917 i que ha reeditat Edicions El Trabucaire de Perpinyà. Rebre, per correu certificat, aquesta joia tan ben enquadernada... Bé no us podeu imaginar la il·lusió amb què vaig rebre aquest regal.

També estic en deute amb en Marc, perquè el llegia abans que tingués blog. Perquè estava subscrit als magnífics butlletins del Servei de Política Lingüística del Govern d'Andorra: els «Flaixos de llengua» que van tancar la paradeta el 2 de juliol de 2007. Els tinc tots, del del número 27, del 9 de novembre de 2005, i em sembla recordar que em van fer arribar amablement els anteriors. I perquè ara m'ha fet arribar, també amb una gran amabilitat, els reculls de citacions i frases cèlebres de l'agenda dels dos anys anteriors de l'SPL, perquè els pugui incorporar al meu Diccitionari.

Ja veieu, dos detalls fets amb il·lusió i rebuts amb agraïment i consideració. No us ha passat mai que no sabeu què regalar a un amic? De vegades, en les coses més petites hi ha el tresor més preuat.

Gràcies, amics i que seguim fent drecera plegats molt de temps!

divendres, 11 de gener del 2008

El soterrament de l'estació de Renfe de Montmeló

Ahir al vespre, tornant a casa amb la magnífica línia 2 de rodalies de Renfe (poseu-hi aquí totes les emoticones imaginables d'ironia fina, fina, fina), ens hem trobat amb el regal de Reis d'enguany: «ADIF informa: a causa de les obres de soterrament de l'Estació, aquest pàrquing romandrà tancat». Indiquen uns altres llocs alternatius per aparcar i no indiquen si el tornaran a obrir ni el temps que restarà tancat.

Ja fa dies que els usuaris que ens coneixem i que anem comentant la jugada ja ens ho imaginàvem: "Què passarà quan comencin les obres de soterrament de la via al seu pas per Montmeló?". No ens ho volem ni imaginar!! Si sense tenir cap motiu aparent, les incidències són contínues i imprevistes, ara que tindran motius no volem ni imaginar-nos quins viacrucis ens pot tocar patir als pacients usuaris del servei públic ferroviari.

Sembla que l'Ajuntament de Montmeló té previst algun mitjà de transport alternatiu per als usuaris del tren.
  • Però aquest pla alternatiu té previst que un molt alt percentatge d'usuaris no som de Montmeló?
  • Han pensat amb els usuaris que ens hi desplacem cada dia des de Vallromanes, Vilanova del Vallès, la Roca del Vallès, Montornès del Vallès, Parets del Vallès o fins i tot des de Lliçà de Vall? Tindrem alternatives de transport?
  • Seguirem podent aparcar en alguna banda per poder fer ús del servei públic?
  • O haurem de triar l'alternativa del transport privat com ja ha fet tanta d'altra gent farta d'arribar tard a la feina dia sí dia també?
I des dels respectius municipis han previst facilitar la mobilitat de la població que viu al Vallès Oriental, però que treballa fora del municipi i de la comarca? Sí, és clar, tenim els magnífics viatges combinats amb l'autobús, que ens comporten més temps de desplaçament, més quilòmetres i més preu, amb un increment exponencial de risc d'avaries o de falles en la interconnexió els diferents mitjans de transport combinats.



Des de Vallromanes, per exemple, ens han posat autocars que ens porten a Granollers. Mitja hora més de trajecte, una zona més per l'autocar i tres zones de tren des de Granollers a Barcelona. I des de Montmeló, que amb cotxe hi arribes en un quart d'hora, pagues dues zones només i en mitja hora ets al centre de Barcelona (si ADIF vol, per suposat!!).

Els diferents governs (d'aquí, d'allà i dels pobles respectius) haurien d'apostar clarament pel transport públic. I això vol dir posar totes les facilitats del món perquè la gent confiï en l'alternativa pública de transport i no pas que no li quedi cap altra alternativa que matinar, fer cues i pagar, amb increments anuals per sobre de l'IPC i un servei tercermundista.

I les notícies sobre mobilitat i transports d'aquests dies no conviden precisament a l'optimisme, quan s'ha ajornat sine die el traspàs de Rodalies de Renfe a la Generalitat per manca d'acord en els terminis i en les inversions.




Mostra un mapa més gran

dimecres, 9 de gener del 2008

Ja som en plena precampanya!!

Ja és una veritable llàstima que els polítics només sàpiguen utilitzar les noves tecnologies i els mitjans audiovisuals per presentar una realitat esbiaixada i mentidera.

Ara sembla que s'ha imposat la moda de fer un vídeo o un DVD de precampanya que si no podem titllar de púrria i mentides, sent molt benevolents, segur que sí que podem dir que només són mitges veritats.

El darrer (que segur que no pas l'últim), el vídeo de precampanya del PP sobre la impossibilitat d'escolarització a Catalunya en castellà.

Ja n'estem tips d'aquest color. Les mateixes mentides a cada campanya. Suposo que els deuen donar uns bons rèdits polítics, perquè si no, no s'entén. La llengua, la sacrosanta Constitució, Espanya es trenca, els immigrants ens ocupen... Juguen amb la por de la gent, amb la xenofòbia i amb l'enfrontament entre pobles. Política irresponsable, sens dubte: mal va, qui no pensa per l'endemà, que diem aquí del pan para hoy, hambre para mañana d'allà...

És mentida que no hi hagi classes en castellà a l'escola de Catalunya. No volíeu bilingüisme? No ens heu exigit de sempre que siguem bilingües? Doncs bilingüisme per a tothom. Nosaltres ja fa molts anys que ho som. Ja va sent hora que aquest deure sigui extensible a tothom. Per deure i per respecte a la terra d'acollida.

L'actual normativa d'escolarització, que avala la Unió Europea i que sovint posen d'exemple d'integració, garanteix que qualsevol alumne, en acabar l'ensenyament obligatori, conegui i domini a la perfecció les dues llengües oficials per igual. I una tercera, si cal.

La llengua que cal defensar és el català, no ho oblidem. La llengua que no té presència en molts sectors socials i comercials és el català i no pas el castellà.

Prou doncs de mentides i d'enfrontaments inventats i tergiversats, que el bilingüisme que ens exigiu als catalans és d'aplicació a tothom. O tots moros, o tots cristians.


Nota: les imatges apunten als llocs on les he trobades.

dissabte, 5 de gener del 2008

Xarxa Tradiblog en marxa!


Fa poc més d'un mes us presentava la iniciativa de crear una xarxa de blogs que parlin sobre tradicions populars dels Països Catalans. La idea neix de Lo Consueta de Reus, i sembla que la idea va prenent forma i va aconseguint adhesions.

D'entrada s'ha creat el portal, amb aquests colors groc i negre tan cridaners que ja estan esdevenint un segell de marca. Bàsicament és un agregador de blogs, però també alguna coseta més com podreu veure si el visiteu. Hi trobareu una llista de les darreres modificacions dels blogs de la xarxa (o sigui l'actualitat més recent) i un llistat alfabètic de tots els blogs amb les darreres cinc entrades de cada un d'ells.

La barra lateral esquerra serveix d'índex del blog i hi ha llistats tots els blogs associats a la xarxa, classificats en 10 temes principals:

* Castellers, valencians, falcons...
* Cultura catalana, llengua...
* Diables, foc, pirotècnia...
* Entremesos, bestiari, gegants...
* Història, arqueologia, museus...
* Mitjans de comunicació...
* Música, sons, concerts...
* Opinió, solidaritat, nació...
* Productes, gastronomia...
* Tradicions, costums, festes...

Per la temàtica que tracto, majoritàriament les meves aportacions es corresponen amb l'apartat de Cultura catalana i llengua, encara que el darrer, el Polsim de refranys, com a programa de ràdio, vingui classificat en l'apartat de Mitjans de comunicació.

Gairebé tots els apartats tenen ja uns quants representants. Queden per estrenar els apartats de Diables, Història i Música, però de ben segur que de seguida hi sortiran bons representants, que qualitat en aquests apartats no en manca!

També en aquesta barra lateral hi ha enllaços a altres materials audiovisuals relacionats amb la temàtica de la cultura popular, com canals de vídeos, grups de fotografies, fotoblogs o altres llocs web. Un bon recull d'enllaços, sens dubte.

Sabeu d'algú que li pugui interessar formar part d'aquesta xarxa? Doneu-l'hi a conèixer perquè pugui triar si en vol formar part. Mireu, sense anar més lluny, estic segur que els companys de reflexions en català o de Biblio goigs en serien uns candidats fantàstics.

dimarts, 1 de gener del 2008

Programa 2 d'Un polsim de refranys

Un polsim de refranysJa podeu escoltar el segon programa d'Un polsim de refranys, l'espai de refranys i dites de Ràdio Vallromanes, al 94.2 FM. És el darrer d'aquest any 2007, i també està dedicat a refranys i dites del mes de desembre.

Ràdio Vallromanes, 94.2 FMDes del blog del programa, podeu llegir un article referit a cada programa i podeu escoltar-lo amb un reproductor incrustat a l'inici de cada article. També, en la barra lateral dreta, teniu accés a reproduir des del web cada programa o a descarregar-vos-el en format mp3 (comprimit en un arxiu zip).

Si ho voleu sentir durant la programació en directe de la Ràdio, ho podeu fer els dimarts a les 21.00 h, els dijous a les 10.00 h o els dissabtes a les 18.00 h.