Suposo que no calen paraules. No tinc paraules per expressar el que sento tenint aquesta criatura a les meves mans.
Avui, les imatges del moment. La gratitud a tots els qui heu col·laborat perquè sigui possible. Ja hi haurà temps de fer balanços.
Ara, toca arremangar-se i començar amb les dedicatòries i la distribució. Gràcies!
Blog personal de Víctor Pàmies i Riudor. En aquest diari pretenc fer la meva aportació a partir dels següents temes principals: l'actualitat de la llengua catalana; l'actualitat a Vallromanes, el meu poble; les meves lectures; llocs webs d'interès, i la paremiologia. Encara que finalment, acabaré parlant d'aquelles coses que em preocupen o que se m'acuden a cada moment.
dimarts, 29 de març del 2011
dilluns, 28 de març del 2011
Avui.. els punts de llibre
Ja va arribant tot a la fi. No m'ho puc creure! Aquesta tarda he anat a buscar els punts de llibre. Com us vaig dir, finalment em vaig decidir per imprimir-los i així acompanyar cada llibre patrocinat amb un punt de llibre fet especialment per a l'ocasió.
Unes quantes fotos del desembalatge:
... i demà els llibres!
Unes quantes fotos del desembalatge:
... i demà els llibres!
diumenge, 27 de març del 2011
Article a Escacc: Amb cara i ulls: el primer llibre en català finançat a través del corwdfunding
Us reprodueixo l'article que vaig fer a Escacc.cat, on explico una mica tot el procés seguit amb el projecte de publicació del meu primer llibre, Amb cara i ulls: diccionari de dites i refranys sobre l'ull. Finalment ha estat el primer llibre finançat a través de crowdfunding en català.
Quan al setembre de l’any passat em contactava Joan Sala per explicar-me què era el crowdfunding i em plantejava la possibilitat de presentar-hi algun projecte relacionat amb els meusquefers paremiològics, em costava força entendre’n el concepte i imaginar-me com hi podia jo col·laborar.
La seva paciència i pedagogia em van permetre endinsar-me en el fascinant món del ‘micromecenatge’ i la seva persistència i passió plantejant la iniciativa em van fer decidir a emprendre l’aventura.
El plantejament és senzill: Verkami és una plataforma que posa en contacte emprenedors de l’àmbit cívic i cultural amb possibles micromecenes, persones que poden estar disposades a aportar petites (o no tant petites) quantitats per donar suport a determinats projectes a canvi de diverses compensacions. La plataforma preveu aportacions des de 5 euros fins a 5.000 i es fan a través d’un sistema segur de transaccions amb targeta de crèdit.
Hi ha algunes normes a tenir en compte: has de valorar el teu projecte amb un pressupost econòmic mínim i tens 40 dies per recollir la totalitat de diners que et calen per executar el projecte.
Jo em vaig plantejar autopublicar un llibre que ja tenia elaborat de feia força anys: un recull d’expressions sobre l’ull amb informacions com ara l’explicació, sinònims, equivalents en altres llengües, l’origen de l’expressió, llocs on es diu i altres curiositats. Era un recull que jo havia elaborat el 1997 i que ara ampliava considerablement amb el cabal de material que havia acumulat amb aquests gairebé quinze anys.
Així tenia el manuscrit d’Amb cara i ulls. Diccionari de dites i refranys sobre l’ull, que recull més de 700 parèmies catalanes sobre l’ull amb equivalències principalment en castellà, però també en anglès, francès o llatí.
Calia preveure el cost de fer un tiratge limitat als mecenes que volguessin el llibre i afegir-hi el cost de fer-los arribar els exemplars. Calia preveure els canals de difusió de la iniciativa (i de captació de mecenes) i avaluar quants mecenes i quants llibres em calien per fer viable el projecte.
Vaig preveure un cost per llibre de 20 euros, amb el compromís de dedicar tots els llibres i facilitar-ne la distribució en mà als mecenes. En mà vol dir lliurament a domicili o en un punt acordat amb cada mecenes, segons els casos, amb un sentit molt imaginatiu i gens restrictiu del terme.
Vaig assessorar-me sobre preus d’edició, vaig preveure les tasques prèvies imprescindibles per lliurar un original a impremta, els terminis de lliurament, el cost de l’embalatge dels originals i de la distribució a través de Correus, etc.
I un altre punt importantíssim: les recompenses dels mecenes. Què els podia oferir jo perquè volguessin posar-hi diners? Bàsicament el llibre. Amb l’esquer d’una edició numerada i exclusiva i amb el compromís de signar i dedicar tots els exemplars compromesos. Aquesta seria la recompensa tipus (20 €) i vaig preveure compensacions digitals (un punt de llibre i un extracte del contingut del llibre en pdf) per aportacions menors i descomptes en l’adquisició de més d’un llibre. Però el programa permet (i recomana) molt diversos tipus de recompenses. Penso que cal ser imaginatiu en aquest aspecte per garantir la bona marxa del projecte.
I finalment vaig poder avaluar el cost total del projecte i ho vaig traduir en el suport mínim que em calia: necessitava com a mínim 200 mecenes que volguessin el llibre.
Amb el projecte elaborat només calia preveure’n la difusió. Des de Verkami no podia comptar amb molts recursos encara en aquell moment, perquè feia tot just dues setmanes que havia sortit en societat i encara no era una plataforma gaire coneguda. Per tant, havia de comptar sobretot amb els meus recursos propis. I vaig abocar tots els esforços en les xarxes socials i en la web 2.0 en la qual tinc un perfil actiu i conegut des de fa força anys, a través dels blogs sobre paremiologia (la ciència que estudia els refranys) i la participació en diverses campanyes i homenatges a personatges il·lustres de la nostra cultura (Joan Brossa, Carles Riba, Joan Amades, Salvador Espriu, Jesús Moncada, Joan Solà…).
Vaig iniciar la campanya entre els seguidors dels meus blogs, amb diversos escrits al meu blog personal, Raons que rimen (amb més de 200 seguidors, més de 300 persones subscrites al canal RSS i amb més de 175.000 visites en poc més de cinc anys de vida), crides des de la meva pàgina sobre paremiologia catalana al Facebook (amb més de 800 seguidors) i el meu perfil personal (amb més de 450 amistats), piulades diverses al Twitter (on tinc uns 400 seguidors), una xarxa de networking personal de vora 200 persones més i el contacte de vora 1.200 persones interessades en el tema a través de l’estudi del Top ten de refranys personals. A banda d’amics, família, coneguts, veïns, companys de feina.
Aquesta ha estat la feina més feixuga. La promoció de la iniciativa i fer arribar amb insistència la crida i les novetats dels projectes a tots aquests possibles seguidors.
Finalment, amb 25 dies, vaig arribar a la xifra màgica que garantia el projecte i he pogut tancar els 40 dies de campanya amb el 120% de fons recollits per fer realitat el llibre. Han estat 201 mecenes i 260 llibres compromesos que espero poder lliurar als mecenes en el termini d’un mes, aproximadament.
M’enorgulleix poder dir que serà el primer llibre en català finançat a través del crowdfunding(micromecenatge) i penso que aquest èxit demostra les veritables possibilitats de Verkamicom a plataforma de finançament de projectes de caire cultural i social que altrament tindrien moltes dificultats en trobar el finançament necessari per fer-los possibles.
dimarts, 22 de març del 2011
Ja arriba!
El llibre s'ha imprès a Bengar Gràfiques, de Granollers, a través de l'Estudi Gràfic Vicenç Prims, de Vallromanes, als quals vull agrair el vídeo, fotografies i que em deixessin gravar material audiovisual del naixement del meu primer llibre.
Presentació de la Xerrada sobre paremiologia a Marata
Aquesta és la presentació que vaig fer servir per a la Xerrada sobre paremiologia que vaig fer en el cicle de xerrades "Trobem-nos i parlem-ne" del Centre Cultural de Marata. Dijous, 17 de març de 2011.
dilluns, 21 de març del 2011
Dia Mundial de la poesia
M'afegeixo al Dia Mundial de la Poesia amb un poema que ja vaig reproduir al blog el 4 d'abril de 2008. És un poema que vaig escriure al setembre de 2001 i s'inscriu dins un cicle de poemes que vaig fer dedicats al temps.
Nota: Escrit el 2 de setembre de 2001.
Des del 2008 que no m'havia apuntat a la diada!
El temps passa
i al seu redós
s'escola l'estela
del que va ser i ja no serà.
El temps és l'arreplega d'instants.
És un seguit de neguits i delers,
de pauses i sons,
de silencis i asseveracions.
El temps és aquell company
que intangible i insolent
t'acorrala i et guia.
Com sona el temps?
Parla'm, digue'm.
Sempre al meu costat
i no et conec la veu ni l'aroma.
Passa el temps
molt de pressa,
massa de pressa.
Podríem haver estat bons companys,
però això no té importància, veritat?
Tu seguiràs al meu costat
empenyent el meu caminar mandrós
o aturant la meva passa tenaç i decidida.
i al seu redós
s'escola l'estela
del que va ser i ja no serà.
El temps és l'arreplega d'instants.
És un seguit de neguits i delers,
de pauses i sons,
de silencis i asseveracions.
El temps és aquell company
que intangible i insolent
t'acorrala i et guia.
Com sona el temps?
Parla'm, digue'm.
Sempre al meu costat
i no et conec la veu ni l'aroma.
Passa el temps
molt de pressa,
massa de pressa.
Podríem haver estat bons companys,
però això no té importància, veritat?
Tu seguiràs al meu costat
empenyent el meu caminar mandrós
o aturant la meva passa tenaç i decidida.
Nota: Escrit el 2 de setembre de 2001.
Des del 2008 que no m'havia apuntat a la diada!
dimecres, 16 de març del 2011
Xerrada al Centre Cultural de Marata: Els refranys: de l'oralitat a Internet
Us recordo que demà, dijous, 17 de març de 2011, a les 21.30, al Centre Cultural de Marata (a les Franqueses del Vallès), dins el cicle anual de conferències "Trobem-nos i parlem-ne", faré una conferència sobre paremiologia: Els refranys: de l'oralitat a Internet.
Com a projectes innovadors a Internet presentaré el mapa de paremiologia tòpica i els resultats (en exclusiva!) del Vallès del Top ten de refranys catalans, l'enquesta d'ús actual dels refranys que vaig fer durant el segon trimestre de l'any passat.
dimarts, 15 de març del 2011
Recull dels Apunts simultanis o jocs de blogs
Finalment m'he decidit a fer un petit recull dels principals homenatges catosfèrics, per tenir-ho tot una mica més endreçadet.
He fet una pàgina del blog, que podreu consultar sempre que vulgueu des de la imatge que he inserit al menú dret del blog, amb un collage de les principals iniciatives.
He fet una pàgina del blog, que podreu consultar sempre que vulgueu des de la imatge que he inserit al menú dret del blog, amb un collage de les principals iniciatives.
diumenge, 6 de març del 2011
1r Premi C@ts a la millor iniciativa blogaire 2010
Els companys dels Premis C@ts cada any preparen dues convocatòries de premis: els premis per categories temàtiques. Al juny es fan les propostes a les diferents categories temàtiques, es voten al setembre i es lliuren a l'octubre.
I al gener demanen propostes a les millors iniciatives blogaires de l'any anterior. Al febrer es voten i al març es concedeixen.
Per aquest any se'n van proposar 14 de diferents (Déu n'hi do!) i sis van passar a la votació final. En concret:
I aquest any he tingut l'honor de rebre el primer premi. El segon premi ha estat, ex-aequo, per a Ferran, per la Trobada blogaire a Berlin i Salvador Macip i Leblansky pel "Dia del blogaire en crisi".
Moltes gràcies a tots els qui m'heu votat (i proposat), però sobretot, gràcies a les 1.205 persones que van participar en el Top ten dels refranys catalans, enviant-me la seva llista de 10 refranys més coneguts.
I al gener demanen propostes a les millors iniciatives blogaires de l'any anterior. Al febrer es voten i al març es concedeixen.
Per aquest any se'n van proposar 14 de diferents (Déu n'hi do!) i sis van passar a la votació final. En concret:
- 1001 MOMENTS de la Carme Rosanas, una convocatòria de micro-relats per celebrar el seu post nº 1001.
- DIA DEL BLOGAIRE EN CRISI de Salvador Macip i deLeblansky, que va demostrar que fins i tot des de la crisi creativa els blogaires poden tenir molt bones idees.
- HI HAVIA UNA VEGADA UN NEN de Ferran i Assumpta, un retorn al passat a través de les nostres fotografies infantils.
- QUÈ ÉS AIXÒ?, LA FOTO MISTERIOSA de l'Assumpta, un joc que ens va enganxar durant tot l'any passat.
- TOP TEN DELS REFRANYS CATALANS d'en Víctor Pàmies, que ens va fer buscar entre tots els 10 refranys més coneguts de tot l'àmbit de parla catalana.
- TROBADA BLOGAIRE A BERLIN d'en Ferran, que va reunir una bona colla de blogaires a la ciutat alemanya.
I aquest any he tingut l'honor de rebre el primer premi. El segon premi ha estat, ex-aequo, per a Ferran, per la Trobada blogaire a Berlin i Salvador Macip i Leblansky pel "Dia del blogaire en crisi".
Moltes gràcies a tots els qui m'heu votat (i proposat), però sobretot, gràcies a les 1.205 persones que van participar en el Top ten dels refranys catalans, enviant-me la seva llista de 10 refranys més coneguts.
dissabte, 5 de març del 2011
Xerrada sobre paremiologia al XVIè Cicle de Conferències "Trobem-nos i parlem-ne" 2011 a Marata
El pròxim dijous, 17 de març de 2011, a les 21.30, al Centre Cultural de Marata (a les Franqueses del Vallès), dins el cicle anual de conferències "Trobem-nos i parlem-ne", faré una conferència sobre paremiologia: Els refranys: de l'oralitat a Internet.
Un repàs a l'origen dels refranys, les seves variants, els principals recopiladors i repertoris, principals iniciatives a Internet i la innovació que ens ofereix la xarxa a través del mapa de paremiologia tòpica i els resultats (en exclusiva!) del Vallès del Top ten de refranys catalans, l'enquesta d'ús actual dels refranys que vaig fer durant el segon trimestre de l'any passat.
És obert a tothom, hi ha un sopar lleuger abans de la xerrada i m'honora que els veïns de Marata hagin pensat en mi per aquest cicle de conferències que fan tants anys i pel qual han passat personatges il·lustres.
Cliqueu sobre la imatge del programa per veure'l detallat des del blog del Centre Cultural de Marata.
Un repàs a l'origen dels refranys, les seves variants, els principals recopiladors i repertoris, principals iniciatives a Internet i la innovació que ens ofereix la xarxa a través del mapa de paremiologia tòpica i els resultats (en exclusiva!) del Vallès del Top ten de refranys catalans, l'enquesta d'ús actual dels refranys que vaig fer durant el segon trimestre de l'any passat.
És obert a tothom, hi ha un sopar lleuger abans de la xerrada i m'honora que els veïns de Marata hagin pensat en mi per aquest cicle de conferències que fan tants anys i pel qual han passat personatges il·lustres.
Cliqueu sobre la imatge del programa per veure'l detallat des del blog del Centre Cultural de Marata.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)