Dia Mundial de la poesia

M'afegeixo al Dia Mundial de la Poesia amb un poema que ja vaig reproduir al blog el 4 d'abril de 2008. És un poema que vaig escriure al setembre de 2001 i s'inscriu dins un cicle de poemes que vaig fer dedicats al temps.

El temps passa
i al seu redós
s'escola l'estela
del que va ser i ja no serà.

El temps és l'arreplega d'instants.
És un seguit de neguits i delers,
de pauses i sons,
de silencis i asseveracions.

El temps és aquell company
que intangible i insolent
t'acorrala i et guia.

Com sona el temps?
Parla'm, digue'm.
Sempre al meu costat
i no et conec la veu ni l'aroma.

Passa el temps
molt de pressa,
massa de pressa.

Podríem haver estat bons companys,
però això no té importància, veritat?
Tu seguiràs al meu costat
empenyent el meu caminar mandrós
o aturant la meva passa tenaç i decidida.

Nota: Escrit el 2 de setembre de 2001.

Des del 2008 que no m'havia apuntat a la diada!

Un romanço de nassos

Fa temps que cerco un parell d'articles fets amb una corrua de frases fetes encadenades. O altres obres semblants. Jo en recordo dos, un de Ramon Solsona i un altre de Josep Maria Espinàs, ambdós a l'Avui de fa ja força anys.

De moment, com a tast, aquest poema amb locucions sobre el nas de Lo Gaiter del Besòs.

Un romanço de nassos
per al 31 de gener

Si et comunica el nas
que fas olor de tigre;
si parles amb el nas
com les monges a missa;
si tens de ganxo el nas
o dus al nas la firma;
si et raja sang del nas
o sempre t'encostipes;
si més enllà del nas
no veus i t'engalipen;
si t'han passat pel nas
la grossa de la rifa;
si sents pujar pel nas
la xispa de la vida;
si goses treure el nas
on ningú gosaria;
si et topes nas a nas
la cara del dentista;
si n'estàs fins al nas
dels crits de la veïna;
si sols arrufar el nas
quan parlen els ministres;
si tens la mosca al nas
de tant sentir mentides;
si creus tenir bon nas
flairant unes faldilles;
o si amb un pam de nas
et deixa la Maria:
alegra't perquè avui,
avui és el teu dia.

Poema de Lo Gaiter del Besòs, publicat a Sach de gemechs. Ab un prólech del ductó Llémena y una salutació de Lo Cornamussaire de Calldetenes. Barcelona: Llibres de l'Avui, 1989

---

Nota: La imatge l'he vista al blog La closca de la poma.

La llum del teu somrís

Mai les coses se’ns presenten com volem,

senzilles i transparents,

quan l’impuls irreflexiu del nostre anhel

temorós es fa present.

Però la brillantor encesa dels estels

que a ratxes ens enlluerna

fa valent aquell amor nascut incert

que del somni és llumener.

La claror dels teus ulls

i un petó dolç i sincer

fan possible un deler

que innocent cerca sopluig.

No em preguntis el perquè d’aquell petó

ni perquè el vaig demanar.

Jo em sentia molt feliç al teu costat,

crec que és l’única raó.

I ara veig que la importància de l’amor

resideix en l’harmonia,

resideix en saber viure a cada instant

la presència del company.

La claror dels teus ulls...

En el dolç passar d’uns dies m’has donat

més del que podia esperar

i en el suau lliscar del temps pel meu record

ets un llumener silent

que acarona les follies del meu vers

fent de tot moment tendresa

i arrauleix la fosca densa de la nit

amb la llum del seu somrís.

La claror dels teus ulls...

Per al Dia Mundial de la Poesia, desenterro un poema del 19 de novembre de 1985, dedicat a la Cristina. Un altre dia us penjo la música.

També en parlen a Per a lectura i decoració.