dimarts, 31 de desembre del 2013

Adéu 2013! Hola 2014!


Acaba un any difícil, malastruc per allò del 13 i per la crisi que sembla que s'ha quedat a casa per fer-nos companyia més del que voldríem.
I tot just n'encetem un de ben nou d'aquí a unes hores, amb efemèrides importants i amb horitzons il·lusionants. Il·lusió com a país que vol decidir el seu futur, sense lligams, sense llastres.
I seguirem fent feina, sense remor o amb visibilitat. Us demano que us apunteu alguns noms que seran notícia l'any vinent: refranys més usuals, dites amb suc, 300 dites que faran història, una mà de dites... I continuarem endavant amb el portal de paremiologia, el dites.cat, els tallers presencials (l'any 2012 en vaig fer 2 amb entitats i l'any passat en vaig fer 3 d'intensius organitzats per mi mateix) i el mapa dels refranys dels pobles dels Països Catalans, entre moltes altres coses.
El diumenge 9 de novembre, em reservaré una estona a la tarda, pels volts de les 17:14 per anar a votar SÍ. Votar i reiterar que vull la independència del meu país i vull que siguem lliures per decidir el nostre futur. Ens espera un llarg any ben esperançador. Farem història.

dilluns, 11 de novembre del 2013

Dimecres, 13 de novembre: xerrada al Casal d'Avis de Valldoreix


Aquest dimecres, si sou pel Vallès i us ve de gust de sentir-me parlar sobre refranys, faig una xerrada al Casal d'Avis de Valldoreix, una entitat local menor dependent de Sant Cugat del Vallès, a les 18.00 h.

El títol de la xerrada és Refranys i dites catalanes: origen i actualitat, on faré un tast sobre l'origen dels refranys, eines on trobar-ne i projectes de futur.


El Casal és al carrer Tibidabo, 7 (08197 Valldoreix - Sant Cugat del Vallès), ben a prop de l'estació i de l'Església de Sant Cebrià (una meravella romànica del s. XI).


Tinc vinculació amb Valldoreix per la branca materna: hi tenien torre els avis al carrer del Mas Fuster i hi vam passar molts estius dels anys 60 i 70. I encara hi tinc uns tiets i cosins que hi viuen. Una bona excusa per retrobar-m'hi!

diumenge, 27 d’octubre del 2013

Caps inquiets: Amb Víctor Pàmies i l'Associació Triple Bàsquet

Us penjo els enllaços per veure en diferit el vídeo de Borboleta produccions per al programa Caps inquiets de Vallès Visió.
El trobeu al web de Vallès visió o a la Xarxa de Televisions Locals.
Si el voleu veure directament des d'aquí, l'insereixo en aquest escrit:


Són 15 minuts en els quals parlo de la feina feta, dels estudis, dels projectes i d'aquesta passió que dóna sentit a tot el que faig.

dimecres, 23 d’octubre del 2013

Caps inquiets: Feina començada és mig acabada


Demà, dijous, 24 d'octubre, a les 21.00 h, emeten l'entrevista que Borboleta Produccions em va fer per a Vallès Visió dins el programa Caps inquiets.

Encara que a la promo m'hi veieu "fent el golfo" –per necessitats del guió–, acabaré parlant de refranys (oh!, sorpresa!).

Jo ja he encarregat les crispetes!

dimarts, 17 de setembre del 2013

En todas las familias cuecen habas

Clica en la imatge per anar a l'article

A casa, tant la Cristina com jo intentem tirar endavant una professionalització i una especialització en uns àmbits ben diferents, que podrien semblar distants, però que tot sovint s'entrecreuen i relacionen.

Fruit d'aquesta voluntat d'imbricació, neix aquest article a la revista The Secret, En todas las familias cuecen habas, on volem avançar en un projecte conjunt d'anàlisi dels refranys a través de la biopsicogenealogia i, a l'inrevés: l'aportació que pot fer el refranyer a les explicacions de la biopsicogenealogia.

En un futur, això ha de prendre un cos més extens i la nostra voluntat és poder-ho plasmar en un llibre fet a quatre mans. Però no avancem esdeveniments.

dilluns, 16 de setembre del 2013

T2013003 - Taller intensiu de dites i refranys a Barcelona (5-6 d'octubre de 2013)





Ja són obertes les inscripcions al III taller intensiu de dites i refranys a Barcelona.

És un curs inicial, adreçat a un públic no necessàriament expert que pretén oferir eines on trobar informació relativa a fraseologia catalana, tant en paper com en línia.

Les dades del curs són:

Codi del curs: T2013003
Dates: 5-6 d'octubre de 2013
Horari: 9.30 h a 14.00 h
Lloc: Arquitectura del Éxito (C. del Carme, 38, 3r 2a —entrada per l'Hotel Aneto— 08001 Barcelona)
Places: Entre 12 i 20 persones
Preu: 50 €

És imprescindible emplenar el formulari d'inscripció.

Més informació a Arquitectura del Éxito. Si teniu cap dubte, us podeu posar en contacte amb mi al correu electrònic vpamies@gmail.com.

dimecres, 11 de setembre del 2013

Blog-via cap a la independència


Si tots els pobles fan cadena,
que cada anella digui 'llibertat'.
L'única cadena que es pot aguantar
és la cadena que va de mà en mà.
Manté ben fort la mà a l'arada,
ben fort!

Aquest blog és el número 56 de la cadena de blogs per a la independència. 
Si heu resseguit bé el camí, veniu del Nausica de Carles Mulet i ara hauríeu de seguir cap al Blog de Joan Carles Arbonés, Gimbielard a la lluna.

Recordeu que avui farem història!


dimarts, 30 de juliol del 2013

Tertúlia al programa Punt de Partida, de Vallès Oriental TV

La setmana passada vaig participar en una tertúlia desenfadada i fresca al programa Punt de Partida de Vallès Oriental Televisió, que dirigeix Clara Armengol, amb Marina Martori i Santi Montagud, dos escriptors de la comarca.

D'una temàtica prou banal, com és ara les relacions personals a l'estiu en van sortir tres quarts d'hora de conversa educada i espero que interessant. Que diferent que les tertúlies eixelebrades que acostumen a fer per altres canals de televisió amb molta més audiència (a qualsevol preu).

Us deixo l'enllaç per si us interessa veure'm en un altre format i registre.

dimarts, 16 de juliol del 2013

Vols patrocinar el teu municipi a les dites dels pobles dels Països Catalans?

El mapa de les dites dels pobles dels Països Catalans (paremiologia tòpica) és un projecte cultural, dins l'àmbit dels refranys populars, que vol situar sobre un mapa (aprofitant la tecnologia de Google Maps) tots els refranys referits a pobles dels 1.861 municipis dels Països Catalans.

És un projecte ambiciós i visual que demana una inversió important per elaborar un lloc web integrat, funcional i modern. La part de bolcat de dades avança a bon ritme i ja porto oberts 420 municipis (gairebé un 25% del total)

És per això que ofereixo la possibilitat que qui vulgui hi pugui anunciar el seu negoci o associació, en exclusiva i per un preu gairebé simbòlic (25 € a l'any).

Que rebeu a canvi? Visites de persones que cerquen informació del vostre municipi, visibilitat en un web de caire cultural i el reconeixement per contribuir a la creació i posterior manteniment d'aquest curiós mapa de refranys.

Si voleu apadrinar algun municipi (en exclusiva: només hi haurà un anunci per municipi), feu-me arribar un formulari de sol·licitud i parlem de les condicions.

Si us cal més informació o voleu preguntar res, ho podeu fer als comentaris d'aquest escrit i estaré encantat d'explicar-vos-ho amb més detalls.

I per cert, segueixo sense tenir dites de molts pobles. M'ajudeu a completar el mapa? Hi ha un formulari perquè em feu arribar les que coneixeu. O podeu deixar-les en algun comentari en les fitxes que ja estiguin obertes.


divendres, 5 de juliol del 2013

Quan serà el pròxim taller intensiu?

Fotografia de grup del taller intensiu
de dites i refranys de finals de juny
I el segon grup! Faig una valoració molt positiva d'aquests dos primers tallers intensius, per l'assistència, per la diversitat de perfils de les persones que hi han assistit i perquè han pogut servir i donar respostes a persones que hi venien des d'àmbits formatius ben diversos (lingüistes, traductors, jubilats, estudiants d'altres disciplines...).

Com us he anat dient, la idea és que tinguin continuïtat i, almenys, programar-ne un cada trimestre. Mentre hi hagi prou gent i interès, anirem fent via per aquest camí.

Us penjo les dades de la pròxima convocatòria, per al cap de setmana del 5-6 d'octubre. Si voleu fer reserva, ja ho podeu fer. I si sabeu d'algú que hi pugui estar interessat, us agrairia que li féssiu arribar aquesta informació.

Bon estiu!

Dades bàsiques del taller 3a edició

Dates: Dissabte 5 i diumenge 6 d'octubre de 2013
Horari: de 9.30 h a 14.00 h (9 hores en total)
Lloc: Aula d’Arquitectura del Éxito (C/ del Carme, 38, 3r. 2a. Barcelona)
Preu: 50 euros
Grup reduït (entre 10-20 persones)
Cal matriculació prèvia emplenant el Formulari d’inscripció
Quan l’hagis emplenat, rebràs un correu de confirmació i la indicació per fer la paga i senyal (20 €).

dijous, 20 de juny del 2013

Taller intensiu de dites i refranys a Barcelona (29-30, juny 2013) - T2013002

Fotografia de grup del taller intensiu de dites i refranys de mitjan juny
Acabat el primer taller intensiu de dites i refranys a l'aula d'Arquitectura del Éxito, al carrer del Carme de Barcelona, encara queden places per a la segona edició, que tindrà lloc els dies 29 i 30 de juny.

Us recordo les dades bàsiques del curs i podeu llegir el programa general del curs en apunts anteriors.

Codi del curs: T2013002
Dates: 29-30 de juny de 2013
Horari: 9.30 h a 14.00 h
Lloc: Arquitectura del Éxito (C. del Carme, 38, 3r 2a —entrada per l'Hotel Aneto—  08001 Barcelona)
Places: Entre 12 i 20 (Queden encara 7 places)
Preu: 50 €
Formulari d'inscripció: Empleneu aquest formulari.

Quan empleneu el formulari us demano una bestreta del curs perquè he de reservar l'aula i el nombre de participants és molt reduït i els que heu reservat plaça possiblement deixeu altres persones sense poder-s'hi apuntar. No voldria que el dia del curs hi haguessin vacants i hagués hagut de dir que no a altres persones interessades.

dilluns, 17 de juny del 2013

Conferència sobre refranys a l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore el dijous, 20 de juny de 2013

Aquest dijous vinent, 20 de juny, a les 19.30, als locals de  l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore (AEEF), al carrer d'Avinyó, 19, pral., de Barcelona, faré una xerrada sobre "Refranys, frases fetes i les frases que ens fan i ens desfan". És un acte organitzat per l'Associació Cultural Joan Amades, dins el cicle de conferències Estació Xerrada Amades 2013.

La voluntat és fer una xerrada molt pràctica amb molt de dites i refranys i que els puguem comentar i saber d'on vénen i què volen dir. No hi faltaran pas la puta i la Ramoneta, que acaben de sortir en joc de cartes, retratant el bon fer de la casta política d'avui en dia.

Us hi espero!

dimarts, 7 de maig del 2013

Any Joana Raspall. Taula rodona: Les frases fetes. Les frases que ens fan

El passat dimarts, 30 d'abril de 2013, al Centre Cívic Mas Lluí, de Sant Feliu de Llobregat va tenir lloc la taula rodona "Les frases fetes. Les frases que ens fan", un repàs a l'obra lexicogràfica de Joana Raspall.

Vam participar:
  • M. Luz Retuerta, directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat 
  • Joan Puig Malet, lexicògraf especialista en la parla al Baix Llobregat 
  • Àngels Massip, professora de la UB 
  • Víctor Pàmies, lingüista especialitzat en paremiologia 
  • Manel Martínez, regidor de Cultura, que va fer la introducció i va repartir els torns de paraula.
Joan Puigmalet n'ha fet una crònica al seu blog i hi ha penjat el seu parlament, centrat en les dites del Llobregat.

Joana Raspall no hi va assistir, perquè al matí havia anat a Barcelona a rebre el Premi Serra d'Or de literatura infantil, pel conjunt de la seva obra. Sí que va assistir la seva filla, Imma Cauhé, que porta l'agenda d'aquest Any dedicat al centenari de la seva mare i és la mantenidora del blog Joana Raspall. Ens va desvelar algunes incògnites sobre la doble autoria del Diccionari de locucions i frases fetes.

Us deixo l'esquema del parlament que vaig fer i unes quantes fotografies d'aquell acte.


Taula rodona amb la participació de M. Luz Retuerta, arxivera; Àngels Massip, professora de la UB; Joan Puigmalet, lexicògraf i jo mateix (Màrius Serra, escriptor, va excusar la seva absència).


Voldria inicialment destacar una certa coincidència numèrica: tant Màrius Serra com jo mateix fem aquest maig 50 anys, que sumen els 100 anys que farà Joana Raspall: és pot dir, doncs, que possiblement sóc tot just a la meitat d’una vida de feina.


De Joana Raspall m’agradaria destacar la capacitat per col·laborar i fer obres a quatre mans, cercant en cada àmbit l’especialista que pogués aportar valor a la seva feina. La suma de la feina col·laborativa

  • Diccionari de sinònims, amb Jaume Riera (1972)
  • Diccionari de locucions i frases fetes, amb Joan Martí (1984) Premi Marià Aguiló
  • Diccionari d'homònims i parònims, amb Joan Martí (1988)

En referència al treball amb fitxes: què haguessin pogut fer Raspall, Coromines, Alcover si haguessin disposat de les eines informàtiques que tenim ara: ja no treball de fitxes ni índexs analítics per la possibilitat de reordenació, cerca i filtratge dels materials informatitzats (es veu en algunes millores de primera edició en les successives a El Cangur).

En el repartiment de rols de la taula, hem acordat que a mi em tocava contextualitzar l’obra de Raspall-Martí dins l’àmbit general de la fraseologia.

Les frases fetes i els refranys conformen el pòsit cultural d’una llengua.

Les frases fetes són encara un element creatiu de la llengua. Els refranys, no. Vegem una seqüència d’expressions referides als diners, que han passat de moda o s’han fet irreconeixibles actualment, si parlem de centaus, ral (fer cara de pa de ral), xavos (no tenir ni un xavo), cèntims (fer-ne cinc cèntims d’una cosa), pesseta (salut i pessetes!), duro (explicar sopars de duro, no tenir ni un duro, més fals que un duro sevillano, vendre duros a quatre pessetes) , euro...

Cada llengua té els seus referents per expressar el món i les coses que hi passen. “Les frases que ens fan”.

Vegem, per exemple, els diferents referents per indicar que plou moltíssim en diverses llengües

  • CA - Ploure a bots i barrals
  • ES - Caer chuzos de punta - Llover a cántaros
  • EN - It’s raining cats and dogs (ploure gats i gossos)
  • FR - Tomber des cordes - Pleuvoir à verse - Pleuvoir des hallabardes - Pleuvoir comme vache qui pisse (Caure cordes - Ploure a raig - Ploure alabardes - Ploure com vaca que pixa)
  • PT - Chover a potes (Ploure a pots)

Sobre les traduccions de frases fetes diu Badia i Margarit al pròleg del Diccionari de locucions i frases fetes: «Si traduíem literalment un text de qualsevol llengua, fent-ne mot per mot la versió més acurada, el resultat en fóra un text correcte des del punt de vista gramatical, però ben poca cosa se n’entendria».

Diferència entre locucions, frases fetes i refranys.

Hi ha molts més termes relatius a aquestes peces (proverbis, modismes, dites, apotegmes, exemples, etc.), però les principals recopilacions coincideixen en fer-ne una selecció per la funció que fan en l’oració.

També podem acudir a la definició que hi aporten Badia i Margarit al pròleg («El tret comú a locucions i frases fetes és que sempre es tracta de grups de mots; són conjunts d’índole gramatical o lèxica, que s’oposen a tot allò que en la llengua és expressat mitjançant una sola paraula. [...] Si volem caracteritzar les unes i les altres des d’un punt de vista lingüístic, direm que les locucions acompleixen una funció gramatical (i solen ésser reemplaçables per un mot simple de la mena dels adverbis o de les anomenades partícules, com són les preposicions i les conjuncions), mentre que les frases fetes els pertoca d’exercir una funció lèxica (i correntment poden ésser reduïdes a un verb simple)») o els mateixos autors, Joana Raspall i Joan Martí, en la breu introducció de l’obra («Allò que en remarca la frontera és el valor sintàctic que se’ls atribueix. Així, mentre que la primera [locució] no equival a una oració, en el sentit més comú i tradicional del terme, sinó que funciona com un component seu, la segona [frase feta] correspon a una combinació de subjecte i predicat»).

L’obra de Raspall-Martí no toca els refranys. Hi havia un buit i per això abordo la meva feina digital en aquest àmbit. El primer que comparteixo a internet és el Refranyer català-castellà, perquè entenc que l’apartat de locucions i frases fetes està prou ben cobert fins al moment amb força obres ben representatives.

Com diferenciem aquests termes? Ho podem veure amb un exemple. Per indicar que algú no té feina ni ingressos reconeguts, o més concretament per destacar els defectes de la inconstància, podem fer servir qualsevol de les expressions següents:

  • Sense ofici ni benefici
  • No tenir ofici ni benefici
  • Home de molts oficis, (home de) pocs beneficis
  • Molts oficis, pocs beneficis
  • Qui té ofici, té benefici
  • Val més ofici, que benefici

Locució: Una part de l’oració (substitueix un mot: adjectiu, nom, adverbi...): Sense ofici ni benefici.
Frases feta: Una oració completa, amb un verb que indica acció i un subjecte que l’executa (sovint substitueix un verb). Es pot modificar (passat, futur, singular, plural...): No tenir ofici ni benefici.
Refrany: Sentència completa, inamovible, sovint entre cometes. Home de molts oficis, (home de) pocs beneficis | Molts oficis, pocs beneficis | Qui té ofici, té benefici | Val més ofici, que benefici.

Un cop contextualitzats, pensem en el que hi havia quan Joana Raspall i Joan Martí decideixen fer el seu diccionari. Abans del 1984, què hi havia en l’àmbit de la fraseologia catalana?

Alguns reculls català-castellà (imprescindible per a traductors o per als que havíem estat escolaritzats bàsicament en castellà i necessitàvem referents catalans per aquelles expressions que ja coneixíem en castellà):

  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic
  • Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora (1982). Barcelona: Ed. Diàfora
  • Antoni Ferret (1968): Parleu més bé el català. Barcelona: Editorial Claret. Col. «Pompeu Fabra, 4»

Calia aquesta feina prèvia de situar el català a través de la fraseologia comparada (una crossa). En la introducció els autors ja detecten aquesta necessitat: «Els reculls que coneixem són un llistat i res més, o són molt limitats quantitativament, o pretenen, amb gosadia que no pot assolir la fita plantejada, de presentar les equivalències castellanes. Mancava un inventari força més extens que els habituals que expliqués la significació de les expressions fixades catalanes en la llengua de què són part».

Però calia també una obra que fixés la fraseologia catalana, aquella que, espigolant, podíem trobar en les diverses entrades dels Diccionaris de la llengua. Expressions genuïnes, ben formades i polides.

Què hi trobo a faltar?

  • Com a lingüista, una bona introducció, on s’expliquin els criteris d’ordenació i gestació de l’obra,
  • on s’expliquin les fonts bibliogràfiques que han servit de base,
  • la metodologia interna del diccionari. Haver fet 12 anys abans un diccionari de sinònims, facilita la riquesa d’equivalents d’aquest nou treball,
  • una millor ordenació de la sinonímia i una major consistència entre les remissions internes, i
  • alguna marca per a expressions vulgars, familiars o de registres que no siguin el general o estàndard.

Cal una revisió d’aquesta obra, editada, reeditada, però, que jo en tingui constància, mai ampliada ni revisada

Hi trobem i recuperem expressions i sinonímies imprescindibles per a una llengua rica. Per exemple per indicar que una persona s’ha arruïnat, al diccionari se’ns proposa:

Quedar escurat, amb els sinònims Quedar pelat (empobrir-se), empobrir-se, desdinerar-se, descabalar-se, fer-se pobre (empobrir-se), quedar plomat, quedar en pilotes, ballar de capoll, anar a la misèria, anar a mal borràs, anar de corcoll (encaminar-se a la ruïna, perdre’s), quedar-se amb la camisa a l'esquena, perdre la camisa, quedar-se sense ni cinc, quedar-se al mig del carrer, quedar com un jonc de fulles, aixecar-se amb la bomba (fer fallida), anar de cul per terra (decaure), donar els tres cops de cul (declarar-se insolvent) | Veg. tb. Perdre bous i esquelles i acabar els torrons.

Dins Perdre bous i esquelles (Perdre-ho tot), trobem els sinònims següents: Deixar-hi les dents, sortir perdent, sortir amb les mans al cap, perdre dents i queixals, deixar-hi els ossos, arruïnar-se, empobrir-se, perdre la camisa, fer el negoci de Robert amb les cabres, deixar-hi la camisa, deixar-hi les ungles |  Veg. tb. Quedar escurat

Dins Acabar els torrons (Acabar els diners o els mitjans de fer quelcom), trobem els sinònims següents: Arruïnar-se, desdinerar-se, empobrir-se, quedar-se pelat, eixugar-se la butxaca

Una anàlisi minuciosa demostra alguna inconsistència (per això demano una revisió i actualització):

  • Per exemple Perdre la camisa apareix com a sinònim de Perdre bous i esquelles i Quedar-se sense ni cinc no té entrada pròpia.
  • Quedar-se pelat surt com a sinònim d’Acabar els torrons i Quedar plomat (o en pilotes), com a sinònim de Quedar escurat.

Quan hi ha remissions a altres expressions sinònimes, sovint hauria d’haver-hi camí d’anada i tornada (Acabar els torrons hauria de remetre també, encara que fos amb sinonímia complementària, a Perdre bous i esquelles i Quedar escurat). «Si jo sóc el teu cosí, gairebé segur que tu també seràs el meu cosí», oi?

Fem una mica d’exercici amb aquestes expressions, per veure la complexitat que pot tenir fer un bon diccionari (sobretot que sigui entenedor i usable). I veureu que l’obra de Raspall i Martí en surt ben airosa.

Posem totes les expressions que ens serveixen per indicar el fet d’arruïnar-se en ordre alfabètic (això ara, amb la informàtica és ben senzill de fer!):

  1. Acabar els torrons
  2. Aixecar-se amb la bomba
  3. Anar a la misèria
  4. Anar a mal borràs
  5. Anar de corcoll
  6. Anar de cul per terra
  7. Ballar de capoll
  8. Deixar-hi els ossos
  9. Deixar-hi les dents
  10. Deixar-hi la camisa
  11. Deixar-hi les ungles
  12. Donar els tres cops de cul
  13. Eixugar-se la butxaca
  14. Fer el negoci de Robert amb les cabres
  15. Fer-se pobre
  16. Perdre bous i esquelles
  17. Perdre dents i queixals
  18. Perdre la camisa - Perdre la camisa
  19. Quedar com un jonc de fulles
  20. Quedar en pilotes
  21. Quedar escurat
  22. Quedar pelat
  23. Quedar plomat
  24. Quedar-se al mig del carrer
  25. Quedar-se amb la camisa a l’esquena
  26. Quedar-se pelat
  27. Quedar-se sense ni cinc
  28. Sortir amb les mans al cap
  29. Sortir perdent

Ja hi trobem algunes coses que sobten, oi?

  • Quedar pelat o Quedar-se pelat?
  • Perdre la camisa sota quin terme principal?

I també hi ajudaria una jerarquia alfabètica en els llistats de sinònims.

Millores que proposo per a una obra importantíssima i molt ben feta i que, en part, solventa el Diccionari de sinònims de frases fetes de Teresa Espinal, del 2004 (Barcelona-València: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions - Publicacions de la Universitat de València - Publicacions de l'Abadia de Montserrat). Obra massa tècnica i no sempre fàcil d’usar i de cercar-hi la informació.

Podíem haver trobat més frases equivalents per expressar el fet d’arruïnar-se, com per exemple Anar-se’n a l’aigua, com recull Joan Puigmalet, a Trons a remolar, i altres que encara hi podríem afegir (extretes de la meva base de dades):

  • Anar a menys (GARGALLO GREGORI 2008)
  • Anar a portes (ESPINAL 2004)
  • Anar-se’n a la capta (GALAN 2003)
  • Caure de cul
  • Caure en la misèria
  • Fer els ous en terra (ESPINAL 2004)
  • Quedar-se amb les castanyes a la mà
  • Quedar-se a l’escapça

Però per arribar fins aquí calia que Raspall i Martí fessin aquesta obra, que apareix com un bolet i és una boníssima notícia al seu moment.

Al pròleg, Badia i Margarit carrega contra els mitjans de comunicació, que cerquen la simplificació de la llengua per facilitar la intercomunicació («Si, durant segles, la llengua impresa s’havia constituït en monopoli dins el món de la cultura, ja fa uns decennis que la situació es troba en un agut procés de canvi, pel qual la llengua impresa sofreix els durs embats dels poderosos mitjans audiovisuals. Aquests han provocat un remarcable empobriment de la llengua escrita, agreujat per la necessitat d’universalització de la cultura. En efecte, davant la urgència que aquesta arribi a tot arreu, àdhuc que hi sigui de fàcil traducció, totes les llengües han cercat procediments de simplificació. L’exemple més contundent n’és l’anomenat «basic english». Res de metàfores, res de sinònims, res de frases fetes: una llengua fàcil (fàcil d’aprendre, fàcil de traduir, fàcil d’entendre, fàcil de construir-hi). És una tendència que, ajudada pels poderosos factors d’anivellament de la llengua, condueix que tothom s’expressi de la mateixa manera. I així s’arriba a la «llengua estàndard».»).

No crec que en siguin els únics culpables. Les editorials també poden assumir el seu grau de culpa amb títols escandalosament allunyats de la realitat i absolutament pretensiosos, que únicament cerquen la venda ràpida i enganyosa.

Citaré només dos exemples d’Edicions 62: «Tots els refranys catalans”, d’Anna Parés (un recull de 25.000 refranys, ni més ni menys que els que ja conté el Cançoner de Joan Amades, de 1951) i el text ressaltat a la coberta d’aquest mateix diccionari de locucions i frases fetes: «Aquesta obra no és sols un recull pràcticament exhaustiu de formes expressives...», mentre que els mateixos autors, a la introducció de l’obra diuen absolutament el contrari: «Avancem d’antuvi una consideració potser innecessària: no hem pretès d’ésser exhaustius en la confecció del Diccionari. Qui podria atrevir-se d’ésser-ho!»



Joan Puigmalet i Víctor Pàmies

M. Luz Retuerta, Víctor Pàmies, Manel Martínez, Joan Puigmalet i Àngels Massip

Víctor Pàmies

Imma Cauhé

Víctor Pàmies, Imma Cauhé, Galderich i Joan Puigmalet

Víctor Pàmies i Imma Cauhé

dimarts, 23 d’abril del 2013

Sant Jordi en fotos

Cartell de la Trobada d'Autors Locals i Comarcals

Detall del cartell de la Trobada d'Autors Locals i Comarcals

Fotografia de grup

Els 100 refranys més populars a l'estand de La Gralla de Granollers

Els 100 refranys més populars a l'estand de La Gralla de Granollers

Parlant del llibre amb Esteve Plantada a la Porxada de Granollers
Xavi Moya i Víctor Pàmies durant el programa Actualitat canviant,
en directe des de la plaça de l'Església de Vallromanes

Rosa Pons i Eugènia Oliveras,
dues de les presentadores del programa Actualitat canviant 

Elias Valverde i Maria Cabot,
la tercera presentadora del programa Actualitat canviant

Cristina Milian i Elias Valverde, convidats al programa Actualitat canviant
en directe la Diada de Sant Jordi des de la plaça de l'Església de Vallromanes

Maria Cabot, Rosa Pons i Eugènia Oliveres,
presentadores del programa Actualitat canviant

Entrevista de Vallès Visió

La parada de llibres

Cristina Milian i Víctor Pàmies,
dos autors de la parada de llibres d'autors locals de Vallromanes

Víctor Pàmies i Xavi Moya,
dos autors de la parada de llibres d'autors locals de Vallromanes

Signant llibres dedicats