Refranys estrafets

Què diferencia un refrany d'un proverbi? I un proverbi d'una citació?

Aquest és un terreny força estudiat i amb uns marges prou apamats i definits. Tot i així, sempre trobem algunes peces que grinyolen, algunes notes que desentonen i que no sabem ben bé dins de quina capseta guardar.

És aquest el cas dels refranys estrafets. O refranys inventats. O neorefranys. O refranys moderns. O versos rimats, simplement.

Què diferencia un dels versos d'Albert Llanas d'un refrany popular? Què diríeu que és El que als altres vegis fer, no ho facis si no et convé? I El rellotge no perdona a qui perd sempre l'estona? I Cada quatre anys es celebren les olimpíades, records de Grècia i esforços per guanyar medalles? I No per molt que es faci de dia em llevo abans?

Doncs tots entrarien dins la categoria de refranys estrafets o moderns. El primer és d'Albert Llanas. El segon, d'Antoni Pi. El tercer, de Miguel Cervero Ruiz. I el quart, d'en Jaume Perich.

Com els refranys populars, n'hi ha d'humorístics, de satírics, d'aire sentenciós o simples pensaments rimats.

La diferència entre els uns i els altres? Que uns es remunten a la tardor dels dies i no en sabem l'autor i els altres són publicats en obres signades, amb autor conegut.

Però la forma, la intenció, el contingut... coincideixen plenament.

Tant coincideixen que qualsevol d'aquestes frases d'autor poden fer fortuna i passar a engrossir l'imaginari popular. La Cultura amb majúscula d'un poble se'l fa seu i llavors ja el que menys importa és qui ho va dir o escriure per primer cop.

És una mica com les etimologies dels refranys. Sabem l'origen dels refranys i les frases proverbials? Ben poques vegades. Perquè se'n perd l'origen o es descontextualitzen d'allò que les va originar. I ben sovint canvia el significat amb el pas del temps.

Ja veieu. Paremiologia popular vs. paremiologia sàvia. Una frontera ben estreta i subtil. Discontínua i no sempre clara.

Quants refranys es va inventar Amades? Quants en va embellir durant la seva feina d'arreplega? Quants n'he inventat jo mateix...?

Contes i llegendes a la vora del foc...

El Diccitionari ja és mil·lenari

L'immobilisme no és cap doctrina filosòfica;
és una actitud física

Miquel Martí i Pol, «Tot l'univers als ulls»,
dins Contes de la vila de R. i altres narracions (1978)

Avui 30 de juliol i després d'un intens mes d'introduir noves citacions, que no hem parat els quatre diccitionaristes!!! (David, Joan, Marc i Víctor ─en rigorós ordre alfabètic, perquè no s'enfadi ningú), finalment avui al migdia, a les 15:46 hora local del Vallès Oriental, hem arribat a la citació que feia 1.000.

Un llarg camí des d'aquell El món és un lloc bonic pel qual val la pena lluitar, d'Ernest Hemingway, de les 00:51 h del 16 de juny de 2007 quan iniciava en solitari la singladura.

Pel camí? Penso que dues decisions ben encertades.

La primera, decidir compartir-lo el febrer d'aquest any. Primer amb en Joan Puigmalet i el Marc Cortès. Ara fa poquet, amb el David Gálvez. Diversitat, diversió, aprendre cada dia, reactivar-te des de bon matí amb l'intercanvi d'idees, de citacions, de comentaris, de correus... No heu compartit mai un blog? Us ho recomano, sobretot si encerteu les persones amb qui compartir-lo. Jo em sento afalagat que tots tres hagin dit que sí sense pensar-s'ho gaire i que m'hagin permès conèixer-los i viure un bocí d'aquesta web 2.0 amb ells.

La segona, arriba avui i encara caldrà fer-ne valoracions. Hem decidit compartir el blog amb tots vosaltres. Amb qui vulgui.

Vèiem que potser els usuaris s'acostaven al blog amb recança, perquè veien les bromes i riures que deixem a gairebé totes les citacions llistades. I ho entenc: quan trobes un cercle tan viu, costa d'entrar-hi i acostar-t'hi.

Volem trencar també aquest cercle i us convidem a tots a què ens feu arribar citacions noves, frases que us agraden, que signifiquen alguna cosa per a vosaltres.

Tot el blog és farcit de referències a altres blogs i llocs on ofereixen de tant en tant alguna citació. Som lectors compulsius i ens agrada navegar per Internet cercant aquella citació que ens falta. I som decorosos amb la citació de les fonts. Noblesa obliga i és una bona manera de fer partícip a gent molt diversa de la nostra iniciativa. De la mateixa manera que usem i citem la Wikipèdia o Enciclopèdia Catalana com a fonts usualment utilitzades per emplenar les dades bibliogràfiques o les imatges que acompanyen les citacions.

Ja ens agradaria trobar un il·lustrador que ens ajudés a vestir el Diccitionari amb imatges pròpies! Llenço la crida... per si algú s'hi anima.

Però com deia, volem anar més enllà i hem obert un formulari perquè ens pugueu enviar d'una manera ràpida i senzilla les citacions que vulgueu. Això dels formularis ja ho he provat amb els refranys i és molt pràctic i fàcil d'utilitzar.

No us espanteu. El formulari té molts camps. Tan de bo els vulgueu emplenar tots! Però amb la citació i l'autor en tenim prou i després ja fem nosaltres la tasca de recerca.

Perquè recordeu que Encara no som allà on anem. Voleu que fem plegats el camí?

A veure com es veu el formulari en aquest escrit i us animo a fer-lo servir tants cops com vulgueu:

Veritat o mentida?

Aquest matí, mentre acabava de recollir la cuina i gaudia (ara que sóc de permís de paternitat) per darrers dies del programa de l'Antoni Bassas, he pogut sentir per primera vegada la secció que fa amb l'Adolf Beltran, Veritat o mentida?, on normalment demanen els oients si estan d'acord amb sentències, aforismes o refranys, plens de contingut.

Avui acomiadaven la secció i demanaven als oients i col·laboradors de Catalunya Ràdio algun aforisme que els servís de lema, o que haguessin sentit dir als seus pares o que trobessin especial per algun motiu.

I nosaltres, des del Diccitionari, recopiladors de proverbis, sentències, citacions i frases il·lustres, desconeixíem l'existència d'aquest programa!

Doncs mireu, només avui, que el programa ha durat potser una mica més que de costum, n'he pogut recollir, a dictàfon del Winamp a través de l'ordinador, gairebé 125. Us les reprodueixo tot seguit, perquè les gaudiu com he fet jo, sentint-les en directe i rebobinant el reproductor per poder-les agafar totes.

Curiositats? Penso que guanyen per golejada aclaparadora els proverbis, sense autor conegut i amb un origen que podríem remuntar als nostres avantpassats grecs i romans. Una altra curiositat: també guanyen per golejada els refranys, proverbis i citacions fetes en català, respecte de les castellanes o en d'altres idiomes. Simptomàtic!, quan un dels motors del meu refranyer català-castellà, per exemple, o del diccitionari mateix, era poder fornir referents culturals en català que ja existien, però que la gent havia oblidat o se n'havia tallat la transmissió oral.

Amb il·lusió vana penso: Quants d'aquests aforismes (o parèmies, en general), hauran tingut de font les eines que conformen la paremiosfera?

Apa, us deixo amb el recull de citacions del programa d'avui.

1. Quan un fa tot el que pot no està obligat a més
2. Com més hi fas, més hi perds
3. La gent gran es torna com canalla
4. El que no vulguis per a tu no ho vulguis per a ningú
5. Avui és el primer dia de la resta de la meva vida
6. Qui no està acostumat a bragues, les costures li fan llagues
7. La mujer que tiene punto y no tiene de que coma, tiene que comerse el punto para que tal punto como
8. Quan un polític diu que sí, vol dir ja ho veurem. Quan diu ja ho veurem vol dir que no. Si diu no, no és un polític
9. Tot és difícil abans de ser senzill
10. Mentre hi hagi burros, hi haurà qui anirà a cavall
11. La llengua no té ossos, però en trenca de molt grossos
12. No es pot tenir el vi a la bóta i la dona borratxa
13. La cara de un niño lo dice todo, sobre todo la parte de la boca
14. Qui té el cul llogat no seu quan vol (depens d’altri i no ets mai independent)
15. L’única constant universal és el canvi (Heràclit)
16. La violència és l’últim recurs de l’incompetent (Isaac Asimov)
17. Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla
18. Viu la vida com si avui fos el darrer dia
19. No hi ha mal que per bé no vingui (sempre s’aprèn de les males coses)
20. Si té solució per què te’n preocupes i si no té solució per què te’n preocupes (Dalai Lama?)
21. De porc i de senyor se n’ha de venir de mena
22. Pa ser puta i no ganar na’, más vale ser mujer honrá
23. No es pot dir mai d’aquesta aigua no en beuré
24. Si vols mentir, digues el que sents a dir
25. No es pot tenir tot en aquest món
26. Más vale ponerse una vez colorado que ciento amarillo
27. No intentes engañarte, no podrás
28. No quieras para los demás lo que no quieras para ti
29. Donde hay patrón no manda marinero
30. Quien quiera peces que se moje el culo
31. Quien bien te quiere te hará llorar
32. Lo cortés no quita lo valiente
33. Del amigo ausente, como si fuese presente
34. El corazón atiende a razones que la razón no entiende (diu que ho va sentir al Cor de la Ciutat)
35. He trencat el testament que acabo d’escriure. Feia feliç a tanta gent amb ell que tal vegada m’hauria suïcidat per no fer esperar tant
36. No et fiïs mai de qui et deixa la mà morta quan t’encaixa la mà
37. El mai i el sempre no existeixen
38. El llegir et farà perdre l’escriure
39. Vola alt
40. Els cansats fan la feina
41. Gent jove pa tou
42. Per presumir s’ha de patir
43. Quants n’hi ha a l’ombra quan el sol tomba (quan el sol tomba ja no escalfa, i els que són a l’ombra vol dir que no hi toquen gaire del que està passant)
44. No et fiïs mai del que quan es lleva ja té el sou pagat . Equivalent a Músic pagat fa mal so
45. Qui no vulgui pols que no vagi a l’era
46. La veritat és com l’oli, sempre acaba surant
47. La ignorància és molt atrevida
48. S’atrapa abans a un mentider que a un coix
49. L’aforisme és com una pedra preciosa. Més valuosa com més rara i que causa plaer només en petites dosis (Herman Hesse)
50. El treball ens allunya de tres grans mals: l’avorriment, el vici i la pobresa (Voltaire)
51. L’home que ha comès un error i no l’esmena, comet un altre error (Confuci)
52. El que s’aprèn mai del tot s’oblida (Sèneca)
53. Val més conèixer que fer-te conèixer
54. Viendo la choza se ve el guardián (Si veus com està la cosa ja veus qui la porta)
55. En aquest món ningú no regala res
56. La família no ve amb un manual d’instruccions
57. Mai diguis el que penses sense pensar el que has de dir
58. Contra l’estupidesa fins i tot els déus lluitaran debades
59. L’exigència comença per un mateix
60. Després de les rialles vénen les ploralles
61. Si tu mal tiene cura, por qué te apuras, y si no tiene cura, por qué te apuras
62. Carpe diem
63. Res tan cert com la mentida
64. Hi ha dos coses en el món que són infinites: l’univers i l’estupidesa humana. I de la primera no n’estic segur (Einstein)
65. No hi ha millor mirall que la cara d’un amic
66. Abaixar el cap només serveix perquè te’l tallin millor
67. És agradable ser important, però més important és ser agradable
68. Si te enamoras de un casado, no te pongas Rimmel
69. Tots som iguals, però alguns som més iguals que els altres (Orwell)
70. Tot està per fer i tot és possible (Miquel Martí i Pol)
71. Siguis el que siguis o facis el que facis, fes-ho bé
72. Hi ha un moment per cada cosa i una cosa per cada moment
73. No hi ha amos, només hi ha esclaus
74. Qui vol ser ben servit s’ha de fer ell mateix el llit
75. Mare feinenta fa filla dolenta
76. Si vols anar ben servit fes-te tu mateix el llit
77. La paciència és la mare de la ciència
78. Quan més anem menys valem
79. Treballa bé per viure millor
80. No fallem “lo” fàcil
81. No et riguis dels meus dols, que quan els meus seran vells, els teus seran nous
82. Sense sacrifici no hi ha benefici
83. És tan pobre que només té diners
84. Tal faràs, tal trobaràs
85. No facis als altres allò que no vulguis per tu
86. Vivim del passat, passem del present i somniem en el futur
87. Nadie se enriquece con lo que gana, si no con lo que ahorra
88. S’ha de tenir un roc a la faixa
89. S’ha de tenir una poma per a la set
90. Saber i actuar és no saber res
91. L’única veritat absoluta és que no hi ha veritats absolutes
92. Primer és el deure que la devoció
93. Treballa per viure i no visquis per treballar
94. No és més valent qui no té por, sinó qui la supera
95. Si els fills de puta volessin no es veuria mai el sol
96. Querer es poder
97. La veritable igualtat és tractar de manera diferent el que és distint
98. L’home és amo dels seus silencis i esclau de les seves paraules
99. Cal no penedir-se mai de res
100. No t’has de refiar ni de ton pare
101. La ignorància fa la felicitat
102. Ningú va dir que fos fàcil
103. Treballa per viure i no visquis per treballar
104. Pobre del qui entra en la panxa d’un altre
105. Déu pega amb un bastó que no fa remor
106. No diguis tot el que saps, no facis més del que puguis, no et creguis tot el que sents, no gastis tot el que tens, el que diu més que el que sap, el que fa més que el que pot (inacabada)
107. S’atrapa abans a un mentider que a un coix
108. Com més alt més animal i com més gros més talòs
109. Qui malpensi que li caigui el cap
110. Mai tindràs una segona oportunitat per donar una primera impressió
111. Gaudeix del treball com si haguessis de viure sempre amb ell, però a la vida com si demà fos el darrer dia
112. Estimar-se a si mateix és l’inici d’una aventura que dura tota la vida (Oscar Wilde)
113. El camí a totes les coses grans passa pel silenci (Nietzsche)
114. El bé pot resistir les derrotes, el mal no (Rabindranath Tagore)
115. Veure el que hi ha davant dels nostres propis ulls requereix un esforç constant (George Orwell)
116. Un li diu a un altre: mireu aquells ocells i aquells arbres. I l’altre li respon: voleu dir aquells pardals, més enllà de les pruneres (Joan Brossa). (El desig de no perdre el nom de cada cosa)
117. La desgràcia és ridícula (Simone Weil). La maleur est ridicule
118. Todos tenemos dentro un sauce (plorar per les desgracies)
119. Molta roba, tan oc sabó i tan neta que la volen
120. Si en el món hi ha alguna persona capaç d’heure-se-les tranquil·lament amb un filòsof, un bisbe, un torero, un professor de grec, un ballarí negre, un escriptor famós, una reina de la bellesa, un ministre, un saltimbanqui o un general, sense entendre res de bisbes, ni de filosofia, ni amb toros, ni amb grec, ni amb coreografia, ni amb literatura, ni amb política, ni amb estratègia, aquesta persona, ja en podeu estar segurs, és un periodista (Josep Maria Planes)
121. Si fos fàcil no ens hi guanyaríem la vida
122. Cada dia que amanece, el número de tontos crece

El refranyer minvant

Si aquests dies veieu que les entrades del refranyer català-castellà desapareixen misteriosament, que minva el seu volum, que decreix, que es fa petit... No patiu!

Estic d'endreça i he iniciat el transvasament de dites i frases fetes cap al nou espai dedicat als modismes més funcionals de la llengua: Dites i frases fetes.

Així, al refranyer català-castellà hi restaran només els proverbis i refranys i al blog Dites i frases fetes , les dites, frases fetes i locucions.

Que quina diferència hi ha entre uns i altres? No pensessiu pas que són el mateix!

La tasca col·laborativa

Llegeixo amb un ampli somriure l'article d'aquest dimecres de Llorenç Valverde, vicerector de tecnologies de la UOC, i a qui vaig conèixer durant el meu pas per Llengua.org, quan ell era el director de la Fndació Observatori per a la Societat de la Informació (FOBSIC).

L'anècdota és que en Llorenç fa servir un proverbi del meu refranyer català-castellà per iniciar el seu article:

En el blog «Refranyer Català-Castellà», Víctor Pàmies escriu que el refrany «Hi veuen més quatre ulls que dos» és molt antic, atès que ja està documentat en treballs del notari Carles Ros que daten de 1736.

Però el seu article va cap a altres bandes i reflexiona sobre la tasca col·laborativa del web social o web 2.0. I m'he permès tornar-li la referència en el Diccitionari, amb l'entrada per a la citació «Hi ha més intel·ligència fora de qualsevol institució que dins». El mateix diccitionari és un reflex d'aquesta tasca col·laborativa: des que l'he compartit amb el Marc i el Puigmalet, la qualitat, el contingut i l'actualització han millorat ostensiblement.

Valverde pensa en aquest refrany per reflexionar sobre el sentit d'aquesta citació: la importància de la tasca col·laborativa, del treball en equip:

Tot plegat, la pensada de buscar referències a aquest refrany a Internet, m'ha vingut quan he començat a pensar en algun referent per al tema d'avui, referent que he trobat a aquest vell refrany que, com tantes d'altres coses, du camí de necessitar un «aggiornamento» gràcies als canvis que Internet i les tecnologies digitals estan propiciant. Ara en diuen xarxes socials, web 2.0, el poder de la comunitat, hi ha més intel·ligència fora de qualsevol institució que dins ... i tot un seguit d'enunciats semblants que indiquen una tendència d'abast mundial, com gairebé tot avui en dia: hi veuen més milions d'ulls que dos, o tenen més idees milions de cervells que un de sol.

I acaba cercant l'actualitat del refrany en la realitat d'ara:

Si en el segle divuit i anteriors, la saviesa popular encunya un refrany que elogia i encoratja la col·laboració a petita escala, la que era possible en aquell moment, valen més quatre que dos, avui aquesta col·laboració pot esdevenir planetària.

Poc puc afegir a les sàvies reflexions de Llorenç Valverde. Però penso que encara poden prendre més relleu si actualitzo una mica la informació que en aquests moments tinc sobre l'esmentat proverbi, perquè en aquests moments estic en disposició d'oferir més informació sobre la dita de referència de l'article.

Les anotacions que tinc al refranyer daten del 1997, quan vaig elaborar un manuscrit amb dites sobre l'ull. I en aquell moment el referent més antic del refrany que coneixia era el de Carles Ros.

No cal dir que les entrades del refranyer català-castellà són en constant revisió i que avui mateix penso afegir tota aquesta informació a la fitxa corresponent. Els avantatges de la publicació en línia: no calen reedicions ni edicions ampliades i corregides.

Noves investigacions en el camp paremiològic m'han permès esbrinar que, com tants d'altres, aquest proverbi és d'arrel llatina. Ho podem intuir quan trobem un mateix refrany en diferents llengües romàniques, encara que també podria tractar-se d'un calc.

En aquest cas, a través del Diccionari de locucions i frases llatines d'Antoni Peris (Barcelona 2001: Enciclopèdia Catalana) el trobem documentat en un recull de proverbis llatins sota el lema «oculi plus vident quam oculus» [Trad.: uns ulls hi veuen més que un de sol].

Per tant, podem dir amb total seguretat que l'activitat col·laborativa ja té reflex documental des de l'antigor clàssica.

El refranyer català-castellà arriba als 1.000 refranys!

Res feia pensar, quan iniciava el Refranyer català-castellà en línia que, en poc més de mig any, arribaria al miler de refranys comentats i documentats. Però així ha estat, en part, gràcies a la bona acollida que ha tingut, que m'ha esperonat a millorar-lo dia a dia; i en part també, perquè finalment m'he pogut retrobar amb la il·lusió amb què vaig iniciar la recollida de refranys i dites ara fa més d'una dècada.

De seguida, des de diferents llocs web i altres blogs us vau anar fent ressò del refranyer. I en vau fer unes ressenyes, tant curioses com elaborades. Així, en parlen a l'Aula d'acollida del CEIP Mare de Déu del Remei, La Caseta Virtual, La Tafanera, Lectura i decoració, Nura Duna - Menorca, On anar, Reporteducació.cat o Xarxanet, entre d'altres. Perdoneu si me'n deixava algun.

També, de seguida, el refranyer comença a aparèixer com a lloc recomanat en els enllaços de molts altres llocs web. I sabeu? Aquest és el veritable valor per a una feina feta a consciència: que et recomanin, que et citin, que t'utilitzin. Així, m'enllacen Álvaro Martínez, Cultura i tradicions, Festes.org, les Fitxes del CDLPV, Francesc Roig, Gabriel Bibiloni, Josep M. Tibau, La segona perifèria, Lexicografia, M. Roman, Malerudeveuret , Monjo.cat, el Multicercador d'Eines de Llengua, Núria Masdéu, Parlacatala.org, Penàguila, Proz.com o Tal com raja, entre molts d'altres que encara no hauré trobat.

I també se'n fan ressò els meus veïns al poble: Josep Maria García Pérez, Espai Vallromanes o Jordi Gomara. Al Raons que rimen, el meu blog més personal, el presento al maig, aviso a l'agost que he arribat als 500 refranys i ara us dic, dos mesos després que he doblat aquesta xifra i arribo als 1.000.

Però la pedra de toc, un moment clau per a la difusió d'aquesta obra va ser al setembre, quan el dia 21, des de l'Agència Catalana de Notícies publiquen l'article sobre l'entrevista que em va fer la Núria Peláez al juliol. De seguida, surt reproduïda a l'Avui, a l'Empordà Digital, a Directe.cat, a Normalització.cat, a El Punt, a Sitges News, al Telenoticies.cat, al Fes-Ho-Cat i en paper, en alguns mitjans de la comarca, com el Línia Vallès o la Revista del Vallès.

Arran d'aquesta notícia, que va acompanyada d'un vídeo de dos minuts i mig, que encara no he pogut veure sencer en condicions, per l'efecte dòmino de les notícies, el refan a primers d'octubre a La Malla, el citen a Catalunya Ràdio, al programa de "En xarxa de Marc Serena", també a La Malla Digital, de COM Ràdio i em fan una entrevista a Ràdio Tiana, que us reprodueixo en aquest article. També ha sortit un article a La Pinya, la revista de l'Ajuntament de Vallromanes.



Sé que això tot just acaba de començar. Em queda feina i hores per polir-lo, ampliar-lo i consolidar-lo. I l'han d'acompanyar altres obres paral·leles, com el Refranero castellano-catalán, un Refranyer temàtic, un recull de dites i frases fetes o el recull d'etimologies dels refranys.

Doneu-me temps i confiança i segur que ho anirem veient tot, un darrere l'altre.

Gràcies a tots per seguir-me visitant.

Paremiologia comparada

Els lingüistes, generalment, quan ens trobem davant d'una paraula o d'una construcció d'origen dubtós, acudim a les gramàtiques i altres obres especialitzades per constatar-ne la seva bondat. És llavors quan podem detectar la introducció de barbarismes per contacte o influència d'altres llengües.

Quan això ens passa en el camp de la paremiologia, no sempre hem de dubtar de la bondat d'alguna construcció, que ens recorda una expressió castellana, per exemple.

El ric cabal del refranyer català i de la majoria de llengües romàniques, per descomptat, té el seu origen en els proverbis de la tradició grega i llatina, transmesa a través dels autors clàssics. Alhora aquells, la van prendre de la tradició oral o de la tradició d'altres cultures anteriors.

Els refranys neixen en el format que tenen per la necessitat de transmetre coneixements de manera oral i que siguin fàcils de recordar. Per això són sentències curtes i amb la musicalitat i rima d'un vers. Cal només recordar que els joglars, per exemple, recitaven llarguíssimes obres en vers, que cantaven. I aquesta música i aquesta rima els ajudaven a memoritzar-les.

Si ens remuntem a l'origen de les llengües romàniques i pensem en mans de qui estava la cultura escrita, tampoc ens semblarà estrany que aquests primers proverbis siguin preferentment amonestatius i alliçonadors. La literatura paremiològica i proverbial permetia la transmissió de coneixement i molts autors dediquen part de la seva obra a la literatura proverbial (Llull, Erasme de Rotterdam o el mateix Miguel de Cervantes).

Per tant són molt nombroses les obres recopiladores de proverbis, sentències i refranys, durant l'edat mitjana, en molt diverses llengües. Tradició que ha restat escrita i de la qual s'han anat alimentant obres posteriors.

Tornem doncs a la paremiologia comparada. Deia que és usual trobar el mateix proverbi expressat de maneres similars en diferents llengües i això no vol pas dir que siguin meres traduccions o adaptacions: ens trobem davant d'un antic proverbi que ens ha arribat a través d'un origen llatí o grec i que s'ha vist plasmat en les llengües que posteriorment derivarien del llatí o d'altres llengües i cultures que es farien ressò de la rica tradició cultural grecollatina.

Aquest origen comú és el que permet l'existència d'una disciplina com la paremiologia comparada o la gramàtica històrica, sense anar més lluny.

I és que la paremiologia comparada tracta d'això: d'estudiar l'origen i evolució d'una dita concreta i com s'ha transmès en altres llengües i cultures.

En principi qualsevol obra paremiològica que compari més d'un idioma s'inscriuria dins aquesta disciplina. Ja siguin diccionaris de refranys bilingües, com el meu refranyer català-castellà, o altres obres que comparin moltes altres llengües.

Dins la tradició catalana, ens podem remuntar a Oleguer Miró que a principis del segle XX escrivia una Aforística mèdica popular catalana, un recull d'un miler de parèmies de temàtica mèdica, publicat a Manresa per la impremta d’Anton Esparbé i acabat d’imprimir el 24 de juliol de 1900, i un altre autor que destaca especialment en aquest camp: Sebastià Farnés Badó (Sant Feliu de Codines 1854 - Barcelona 1934) i la Paremiologia catalana comparada, publicada per Columna el 1992, com una enciclopèdia de 8 volums, cinquanta anys després de la mort de l'autor, que dedicà tota la seva vida a l'arreplega del material per bastir-la.

A l'índex bibliogràfic del refranyer català-castellà també hi trobareu altres referències, no només del català, sinó també d'obres castellanes, a mida que les vagi incorporant al corpus del refranyer.

Acabo l'article amb un exemple de paremiologia comparada, fent un buidat de les entrades del refranyer català-castellà que tenen el seu origen en una sentència llatina. Fixeu-vos que són bàsicament dites sobre l'ull i el cap. Perquè de moment he anat buidant les obres bilingües que ja tenia informatitzades, entre les quals destaca els meus manuscrits En cap cap cap i Amb cara i ulls.

1. al cap de cabells, tothom hi dóna cops de martell - [LL: impubes mullo malas digneris honore] - (ES: quijadas sin barbas no merecen ser honradas).
2. allà on vas, fes com veuràs - [LL: si fueris alibi, vivito sicut ibi (trad. si en un altre lloc aniràs, com allí viuràs)] - (ES: donde fueres, haz lo que vieres) - (IT: quando a Roma vai, fai come vedrai) - (EN: when in Rome do as the Romans do).
3. després de romput el cap es posen cervellera - [LL: demulcere caput quid fit? convicia fundens. Morsibus haud aliter significatur amor] - (ES: después de descalabrado, untarle el casco) -(IT: egli ha fatto como quel Perugino che sabito chi li fu rotto il capo, corse á casa per la celata).
4. el cap li trencaràs, que el cor no podràs - [LL: bracteolam summa ventos in turre notantem, non turrim, ventivis agitare valet] -(ES: el viento que corre, muda la veleta; mas no la torre).
5. en el cap de tot villà, mai en ell raó cabrà - [LL: rustica multantur virgis bene terga colurnis] - (ES: la encina y el villano da la fruta a palos) - (FR: oignez il vous poindra, poignez vilain, il vous oindra).
6. la llum dels ulls és l'alegria de l'ànima - [LL: oculus animi index] - (ES: los ojos son el espejo del alma) - (FR: les yeux sont le miroir de l'âme).
7. la necessitat no té llei - [LL: necessitas caret lege] - (ES: la necesidad tiene cara de hereje).
8. la sort està tirada - [LL: alea jacta est] - (ES: la suerte está echada).
   
9. molts escarmenten en el cap dels altres - [LL: feliciter is capit qui periculo alieno sapit] - (ES: feliz el que escarmienta en cabeza ajena) - (FR: belle doctrine prend en luy qui se chastie par aultruy).
10. on hi entra el cap hi entra el cos - [LL: quo capit intravit, pars caetera corporis intrat] - (ES: en entrando la cabeza, cabrá el cuerpo).
11. quan el cap es pela i treu pèl la seda, senyal de vellesa - [LL: dum caput est rasum, dum serica texta pilosa, et caput et textum deteriora fuint] - (ES: cuando el pelo enrasa y el raso empela, con mal anda la seda).
12. quan el cap fa mal, tots els membres dolen - [LL: si caput dolet, omnia membra languent] - (ES: cuando la cabeza duele, todos los miembros duelen) - (FR: a qui la tête fait mal, souffre par tout le corps) - (IT: quando la testa duole, tutte le membre languono).
13. qui diu que ja sap massa, té el cap de carabassa - [LL: consilium usque, senex, vel prudentissimus, audi] - (ES: aunque seas muy sabio y viejo no desdeñes consejo).
14. qui és sabater que faça sabates - [LL: ne sutor ultra crepidam] - (ES: zapatero a tus zapatos, y déjate de otros tratos) - (FR: cordonnier, borne-toi à la chaussure) - (IT: ciabattino, parla sol del suo mestiere) - (PT: não suba o sapateiro além da chinela) - (EN: cobbler, stick to your last) - (DE: schuster, bleib bei deinen Leisten).
15. qui renta el cap de l'ase, perd lleixiu, temps i sabó - [LL: sapo perit, sapone caput si tergis aselli] - (ES: lavar cabeza de asno, perdimiento de jabón) - (FR: a laver la tête d'un âne, on ne perd que la lescive (ou son temps e son savon)) - (IT: chi lava la testa all'asino, perde il sapone) - (PT: perdida es la lixia en la cabeça del asno).
16. qui tant tiba, fa dos caps - [LL: in manibus pennae gallum captantibus haerent] - (ES: cada el gallo, toma el gallo, quedan las plumas en la mano).
17. tant put un all com cent cabeces - [LL: ob centum libeat plecti, si plector ob unum ossum] [LL: perdita cum vestis sit, sit quoque perdita palla] - (ES: preso por uno, preso por ciento) - (FR: autant vaut bien battu que mal battu).
18. val més fiar-se dels ulls que de les orelles - [LL: oculis magis habenda fides, quan auribus] - (ES: mejor fiarse de los ojos que de los oídos).

Al blog sobre paremiologia didàctica, ho enfoco des d'una perspectiva semblant, però, alhora, diferent i complementària.

500 refranys catalans amb l'equivalent castellà!!

El refranyer català-castellà, amb poc més de tres mesos de vida, ha arribat ja a la xifra dels 500 refranys catalans amb l'equivalència castellana. Són, 500 refranys, 1.180 paraules clau i 40 fonts bibliogràfiques consultades. En aquests moments, el corpus ja ha pres un volum prou considerable per poder resoldre moltes consultes que al respecte es puguin fer.

Sobretot, pretenc fer una obra rigorosa, amb anotació detallada de les fonts bibliogràfiques consultades i amb anotació de cada fragment d'on s'ha extret o qui ha proposat determinada equivalència. A més, l'objectiu és també tenir ressenyades totes aquestes obres consultades i paral·lelament oferir una paremiologia didàctica que us acosti al món dels refranys, els proverbis i les dites.

En aquests moments encara sóc a la primera fase prevista, que és oferir allò que trobo documentat a la meva base de dades, cercant refranys catalans amb equivalents castellans. Quedi clar, doncs, que només estic incorporant fonts bilingües i que en cada article cito com a bibliografia només les fonts que ofereixen alguna equivalència entre català i castellà o entre el català i alguna altra llengua.

Després quedarà furgar en altres obres bilingües que no tinc encara buidades, capbussar-me en la tradició grega i llatina i finalment fer la feina de connexió entre fonts catalanes i castellanes, cercant les equivalències clares que encara ningú havia connectat.

Just dessota de les paraules clau també hi he afegit un apartat d'enllaços recomanats sobre refranys a la xarxa. Només 15 enllaços, però selectes, com podreu comprovar. I hi trobareu també les ressenyes que s'han fet del refranyer.

Les vostres mostres de suport i comentaris m'ajuden a millorar-lo dia a dia i a continuar amb aquesta feinada. Gràcies a tots.

Diccitionari: Diccionari de citacions i frases cèlebres

Ara que el temps i les obligacions m'ho permeten, he pogut encarar decididament la meva aportació en el camp paremiològic a la xarxa.

És clar que escriure un blog no és el mateix que publicar en paper. Però penso que Internet ens ha facilitat compartir moltes coses. La immediatesa en les consultes, l'actualització constant, la interacció entre l'autor i els lectors, la monitorització a través dels canals RSS, tot plegat li proporcionen uns bonus sobre el format paper que no es poden desestimar. Fins i tot cap la possibilitat de l'autopublicació, dels llibres digitals... En fi, un seguit d'avantatges que no podia deixar passar.

Així, al meu blog personal, aquest on escric ara, on parlo de les meves inquietuds, del meu poble, de la meva llengua, del meu país, de tot una mica, vaja, d'una manera més o menys miscel·lània, s'hi han anat sumant fins a 4 obres més, que, a poc a poc, us aniré presentant.

I com també ho vaig fer primer amb el Refranyer català-castellà i després amb la Biblioteca paremiològica, ara li toca el torn al Diccitionari. Després tocarà parlar de la Paremiologia didàctica, un altre projecte que m'il·lusiona especialment.

Aquest diccionari de citacions i frases cèlebres ja és un projecte antic que vaig iniciar en la meva pàgina personal, amb menys mitjans i coneixements, sens dubte.

Es tracta d'una recopilació de cites cèlebres i proverbis, amb anotació de la font on l'he trobada, d'equivalents idiomàtics si m'ha arribat en una altra llengua que el català i de l'obra o lloc concret on el personatge en qüestió la va dir, si tinc aquestes informacions.

El format blog, com en el refranyer, em permet també etiquetar cada comentari amb el nom de l'autor, la paraula temàtica i un buidat de les paraules clau. Com que Blogger només admet una indexació temàtica, he hagut de fer servir uns codis per diferenciar cada un dels tres apartats temàtics:

• 00 Per als noms d'autors
• 11 Per a les paraules temàtiques
• i a continuació la resta en ordenació alfabètica.

Al menú lateral dret també hi he incorporat un cercador cenyit al Diccitionari només i un apartat amb enllaçosinteressants de reculls de citacions i frases que aniré ampliant a mida que en vagin apareixent de noves.

També acostumo a incorporar un apartat per a les ressenyes que algú fa dels meus blogs. A veure qui s'anima a encetar l'apartat del Diccitionari!