Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ensenyament. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ensenyament. Mostrar tots els missatges

diumenge, 23 de setembre del 2007

Els llibres de la nostra escola

L'Editorial Ara Llibres, amb la col·laboració de la Biblioteca de Catalunya, treu una col·lecció de llibres de l'escola catalana d'inicis del segle XX. «Els llibres de la nostra escola» és una col·lecció setmanal que es troba als quioscs, al costat de totes aquelles col·leccions de vídeos, DVD, pel·lícules, capsetes, nines, cotxes, bonsais, rellotges, muntables i un llarg etcètera.

Són 50 llibres de diverses matèries, com ara gramàtica, aritmètica, natura, història o moral, escollits d'entre els manuals de més qualitat pedagògica i artística, dels pedagogs i escriptors de més renom de la tradició catalana. Per exemple, Rosa Sensat, Alexandre Galí, Lola Anglada, Àngel Guimerà o Joan Maragall, amb il·lustracions de Josep Obiols, Xavier Nogués, Josep Vinyals o Antoni Clavé i reproducció de les obres de l'Editorial Pedagògica o de l'Ed. Dalmau Carles.
“Volem recuperar la història del nostre país i recuperar els millors llibres de la nostra escola. Teníem els millors pedagogs i els millors mètodes d’ensenyament d’Europa, i les millors escoles i els millors mestres; teníem les millors editorials i els millors llibres de text”.
L'Enciclopèdia escolar catalana, del 1931, de Dalmau Carles, Pla, editors, és el volum del primer lliurament d'aquesta col·lecció. Una enciclopèdia escolar de primer i segon grau amb coneixements miscel·lanis. Sens dubte una bona obra de reforç o de consulta, complementària als manuals de cada una de les matèries impartides.

Al costat d'aquesta col·lecció, imprescindible pel seu valor sentimental, històric i pedagògic, no em vull estar de recomanar-vos de llegir un llibre, d'Ara Llibres també, que ens ofereix una visió històrica de l'escola catalana i dels mestres de primers de segle: Els mestres de la República, de Raimon Portell i Salomó Marquès (2006).

Després de llegir aquest llibre, podrem entendre noms com Pere Vila, Dolors Monserdà, Marta Mata, Francesc Ferrer i Guardia, Lluís Vives, Alexandre Galí, Pau Vila, Artur Martorell, Ignasi Iglésias i noms d'altres mecenes, pedagogs, mestres o polítics de l'època que van possibilitar el ressorgiment i brillantor d'una escola nova i moderna adaptada als nous temps.

Hi ha un article molt interessant publicat a «Ausa», del Patronat d'Estudis Osonencs, sobre L'impuls de l'educació durant la Segona República: l'ensenyament públic a Osona (1931-1936).

Com diu Josep González-Agápito “Aquests llibres escolars no sols evoquen com era l’escola del ‘temps dels nostres avis’ Són un mirall dels valors, els costums, les ideologies i la manera d’entendre la vida dominants de l’època. Aquesta col·lecció de manuals escolars en català mostra els esforços per modernitzar el país, regenerar la societat i prendre consciència de la pròpia identitat cultural i política que es visqué a les escoles del primer terç del segle XX. Són també una vindicació del nostre dret a ser.”

Interessants també de recomanar, les Exposicions sobre la recuperació de la memòria històrica del llibre escolar a Catalunya, exposició itinerant per les comarques de Lleida organitzada per l’Associació per a la Recerca Pedagògica de les Terres de Ponent, amb dibuixos fets expressament per a l'ocasió de Pilarin Bayés.

Ah!, i no us oblideu de passar per la 56a. Fira del llibre d'casió antic i modern de Barcelona, al Passeig de Gràcia (per sota d'Aragó) des del 21 de setembre al 7 d'octubre, organitzada pel Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya.

dimecres, 5 de setembre del 2007

Quan l'excepció esdevé la regla

Comença el nou curs polític (com l'escolar o el familiar), després del parèntesi de les vacances estivals amb uns visos de semblança amb el curs anterior que no permeten ser gaire optimista. Sobretot quan l'extraordinari esdevé ordinari en la presa de decisions de l'òrgan decissori més important del municipi: El Ple.

Ahir, 4 de setembre, hi va haver, com ordinàriament es podria pressuposar, un nou Ple extraordinari per desestimar el recurs de reposició presentat per MxV-ERC contra l'augment de la taxa de l'escola bressol.

Ens n'assabentem pel web de l'Ajuntament? Nooooo. Ho hem d'anar a cercar el nou gabinet de premsa del bipartit de Vallromanes. L'únic lloc on actualment s'informa de les coses que es fan i es desfan al poble. Amb puntualitat britànica: el mateix dia del Ple.

Ho llegeixo avui dimecres, 5 de setembre, a través de les notícies de Vallès Oriental.com, el diari digital del Vallès Oriental. I per a més inri, l'hora del Ple extraordinari (un més, és clar) era a les 8 hores del matí. Extraordinarietat matinal contra l'ordinarietat capvespral.

Diu l'article, sobre l'extraordinari punt únic del ple extraordinari (faig un extracte):
Des que l’any 2001 va començar a funcionar l’escola bressol municipal, l’Ajuntament ha fet pública la seva voluntat que el cost de l’escola bressol es reparteixi a parts iguals (el 33%) entre la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament i les famílies. En canvi, el curs 2006 ha acabat amb una aportació del 24% de l’Ajuntament, contra el 33,5% que han aportat les famílies i el 42,5% de la Generalitat de Catalunya. Amb l’increment que es va aprovar ahir, l’Ajuntament rebaixarà una mica més encara la seva aportació anual, i les famílies l’augmentaran, fet que contravé aquella voluntat de les administracions de garantir l’equilibri econòmic de les tres parts en un servei que és una necessitat social i familiar que permet les famílies compaginar la vida laboral i la cura dels més petits.
I segueix:
Els arguments que aporta l’Ajuntament per desestimar el recurs presentat per MxV-E es basen tan sols en la legalitat d’augmentar una taxa si el cost del servei és superior als ingressos que generen. El grup municipal considera que si bé aquest argument seria plenament vàlid per parlar de serveis en què l’Ajuntament fa de mer intermediari per contractar i gestionar (recollida d’escombraries, per exemple), no es pot utilitzar per un servei social i bàsic com és el de l’escola bressol, que demana d’un compromís ferm de l’administració local.
Segueixo pensant que no porta enlloc la tossuderia de mantenir trimestrals els plens ordinaris i després convocar cada dos per tres plens extraordinaris. Donaria una mica més de normalitat al poble que els plens ordinaris fossin mensuals i rarament se n'haurien de convocar d'extraordinaris. Només apunto la idea.

Sobre el tema de l'escola bressol, si és cert el compromís del 33% tripartit entre pares, Generalitat i Ajuntament, aquesta puja ens allunya d'aquesta fita.

És clar que pots justificar la puja i vestir-la com vulguis, però és una càrrega més sobre les famílies amb fills, aquelles famílies que precissament volem "premiar" i ajudar a sufragar la càrrega que els suposen els fills que tant es troben a faltar en aquesta societat nostra tan avançada. Polítiques socials.

Perquè, mira, entenc que serveis que puguin resultar deficitaris els haguem de pagar (fins a un cert punt, és clar), com els més de 60 euros que costa l'abonament trimestral de la piscina, que ja és una bona clatellada (mireu què costa als pobles del voltant i us en fareu creus!). Però l'escola bressol és un servei imprescindible per a les famílies amb nens petits i ja sense la puja representa una bona picossada dels ingressos familiars.

I llavors resulta que el que t'estan donant per una banda per incentivar que tinguem fills, ens ho esgarrapen per altres bandes. És com repartir subvencions i que després això et gravi a Hisenda.
O treure liquiditat de les famílies perquè es puguin pagar les puges dels sous de l'Ajuntament.

divendres, 8 de juny del 2007

No entenc, tampoc...

... que aquest any l'escola acabi un dijous i l'any vinent un dimecres, si no coincideix amb finals de mes, ni final de setmana i en la majoria d'escoles (privades o concertades, majoritàriament) et cobren el mes sencer.
...
Que el col·lectiu de mestres tinguin tanta màniga ampla i tants beneficis, quan hi ha moltes altres feines amb unes condicions més penoses i estressants que la seva. Els seus beneficis són insolidaris amb la resta de treballadors, amb les famílies i amb la resta de gent que té titulacions equiparables (o superiors) a la seva. A més beneficis, menys vocació... i menys qualitat.


«Ho puc dir més alt i més fort, però no més clar»