Dijous vinent, 29 de febrer de 2024, a la Sala d'actes del Centre de Formació d'Adults dels Tarongers, de Mataró, a les 19.00 h, impartiré la xerrada "Frases fetes. Diferents maneres de dir les mateixes coses", acte que s'emmarca dins els actes del Dia Internacional de la Llengua Materna.
Raons que rimen
Blog personal de Víctor Pàmies i Riudor. En aquest diari pretenc fer la meva aportació a partir dels següents temes principals: l'actualitat de la llengua catalana; l'actualitat a Vallromanes, el meu poble; les meves lectures; llocs webs d'interès, i la paremiologia. Encara que finalment, acabaré parlant d'aquelles coses que em preocupen o que se m'acuden a cada moment.
dijous, 22 de febrer del 2024
Xerrada "Frases fetes. Diferents maneres de dir les mateixes coses", al Centre de Formació d’Adults dels Tarongers, de Mataró
Dijous vinent, 29 de febrer de 2024, a la Sala d'actes del Centre de Formació d'Adults dels Tarongers, de Mataró, a les 19.00 h, impartiré la xerrada "Frases fetes. Diferents maneres de dir les mateixes coses", acte que s'emmarca dins els actes del Dia Internacional de la Llengua Materna.
dijous, 10 d’agost del 2023
Qüestionaris de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya (AEFC)
El 26 de maig de 2021 escric a Lluís Calvo Calvo, antropòleg i historiador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) preguntant-li per la situació dels qüestionaris de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya (AEFC), unes enquestes que es van fer entre 1915 i 1968 sobre les diverses manifestacions de la cultura tradicional i folklòrica de Catalunya.
Tot aquest fons va passar a la Institució Milà i Fontanals d’Investigació en Humanitats, dependent del CSIC, a través del fons de Tomàs Carreras i Artau, qui, juntament amb el seu germà Joaquim (i d’altres), van dinamitzar i gestionar aquest arxiu. Per ell sé que aquest fons està digitalitzat a SIMURG, Fondos digitalizados del CSIC i em diuen que gairebé hi són totes les fitxes dels qüestionaris.
Aquest arxiu pretenia recollir i sistematitzar, a través de diferents qüestionaris, les diverses manifestacions de la cultura tradicional de Catalunya. Així, una bona part d’aquests qüestionaris eren dedicats a recollir parèmies, adagis, frases fetes, exclamacions, renoms o comparances entre molts d’altres materials folklòrics. En concret, dels 22 qüestionaris, el qüestionari 1, elaborat principalment per Sebastià Farnés, era sobre el fons paremiològic català. Però també el 7 era sobre expressions lingüístiques i poem espigolar moltes expressions en els qüestionaris sobre el cicle de la vida (3, 8, 12 i 14), geografia humana (15), anatomia i medicina populars (16, 19, 20, 21 i 22), fenòmens atmosfèrics (2) o festes religioses, mites i llegendes (11 i 12), entre d’altres.
Els informants són ben diversos i de formació també ben diversificada: capellans de pobles, prohoms de la burgesia i també gent anònima, sense cap formació específica. Això sí, d’entre els col·laboradors hi podem trobar personatges de renom en la història del folklore català, com Joan Amades, Sebastià Farnés, Irene Rocas, Antoni Bulbena, Francesc Camps i Mercadal (de Menorca), etc.
Els estudis d’aquest fons parlen d’uns 22.000 refranys recollits en aquests qüestionaris. Després del buidatge bastant sistemàtic dels qüestionaris que he pogut localitzar a través de cerques documents de catalogació a SIMURG, n’he arribat a extreure gairebé 18.000, de contingut i qualitat molt diversa i variada.
Crec que és un fons molt important, que cal tenir en compte, perquè és una radiografia extensa de l’estat de la llengua i de la fraseologia en una franja de temps molt determinada: principalment les dècades dels anys deu i vint del segle XX.
A partir de l’actualització d’agost de 2023 de la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD), es podran veure els resultats en context d’aquest material amb la resta de fonts buidades en l’eina. A la PCCD, en aquests moments, hi ha gairebé 560.000 registres classificats en vora 58.000 paremiotipus diferents (un paremiotipus és l’expressió figurada que hem pres com a estàndard o principal d’un grapat de variants formals que, en el fons, volen dir el mateix, amb matisos).
Una de les intencions de la PCCD és poder fer aflorar materials inèdits o de difícil consulta com a fonts fraseològiques en contrast amb altres fonts més accessibles.
Aquest no és l’únic fons inèdit que hem incorporat, sinó que, a poc a poc, a mida que els podem anar convertint en registres digitals, apareixen noves fonts en els resultats de les cerques.
Dades de referència de la digitalització de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya:
Localització: Arxiu de la Institució Milà i Fontanals (IMF-CSIC). Barcelona.
Títol: Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya (AEFC).
Signatura: AMF/AEFC.
Dates: 1915-1968.
Extensió: 146 caixes, 2 carpetes i 38 calaixos de fitxes: 24,5 m lineals.
http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/990001411080304201/17/
Joan Amades, 191u: Recull de refranys, cançonetes, dites, etc., entorn el temps.
Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 2. Folklore dels fenòmens afmosfèrichs - AMF/AEFC/0201/0001
http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/990001433520304201/3/
Ariet i Domingo, Antoni, 1926: Refranys.
Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 1. Corpus paremiològic català - AMF/AEFC/0103/0019
http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/990001435010304201/88/
Artigues i Sirvent, Ramon, 1921-22: Adagis.
Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 1. Corpus paremiològic català - AMF/AEFC/0102/0064
Ausellé i Rigau, Joaquim, 1918-19: Dites populars.
Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 1. Corpus paremiològic català - AMF/AEFC/0103/0021
http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1362720
Balcells Mariné, Salvador, 1917-18: Motius i comparances.
Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 6. Qualitats mentals del poble català: trets característics i sancions populars: motius, “àlias”, mals noms, penjaments, vituperis, etc. - AMF/AEFC/0602/0013
http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/990001435020304201/7/
Bosch Comellas, Xavier, 1921-22: Refrans i dites.
Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 1. Corpus paremiològic català - AMF/AEFC/0102/0065
http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/49/
Camí, Modest, 1916-17: Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble.
Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 1. Corpus paremiològic català - AMF/AEFC/0102/0066
http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1361914
Capdevila, Sanç, 1916-17: Termes de comparacions populars usades a S. Marti de Maldà.
Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 7. Qualitats mentals del poble català: comparances populars - AMF/AEFC/0705/0026
http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/990001411360304201/3/
Carreras y Artau, Joaquín, 1917: Algunes respostes al Qüestionari dels fenómens atmosférics.
Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 2. Folklore dels fenòmens afmosfèrichs - AMF/AEFC/0201/0017
http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/990001433940304201/17/
Carreras y Artau, Tomás, 1926: Dites, refranys, crits.
Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 1. Corpus paremiològic català - AMF/AEFC/0103/0029
dimarts, 16 de maig del 2023
L'home del milió de refranys
Ara sí que sí. A les 20.22 del dimarts, 16 de maig de 2023, la meva base de dades de modismes ha arribat al milió de registres. Si fa no fa, uns cinc anys abans del previst.
No són només refranys. No són un milió de refranys diferents. És un recull de fraseologia on hi tenen cabuda locucions, frases fetes, refranys, proverbis, parèmies, citacions, exclamacions, preguntes de rebot, jocs de paraules, onomatopeies, insults, corrandes, endevinalles, palíndroms, embarbussaments... I no només en català, encara que majoritàriament, sí. També tinc un bon recull de dites en castellà (vora unes 100.000), francès, occità, italià, llatí, esperanto, portuguès, anglès, gallec... Totes aquelles llengües que mínimament puc interpretar o reproduir.
Anar pas a pas, com una formigueta, durant més de vint-i-cinc anys, m'ha permès arribar a aquesta xifra astronòmica.
D'aquest milió de registres, 727.000 corresponen a obres completes que serveixen per alimentar directament la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD), que després de l'actualització d'aquest mes de maig, ja té 542.476 fitxes.
També uns 70.000 registres corresponen al refranyer multilingüe que estic alimentant des de fa uns quants anys per poder oferir una altra eina de paremiologia comparada.
Em vaig autoimposar la rutina, a principis de 1990, d'introduir 100 refranys cada dia a la base de dades. No he estat sistemàtic i habitualment he fet més dels 3.000 registres mensuals que això em demanava. Però m'ha servit de mesurador de la capacitat d'aquesta base de dades de fonts. I des del 2019, amb la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD), i amb el meu agraïment etern a Pere Orga, el desenvolupador de Softcatalà, la meva capacitat de buidatge s'ha vist recompensada per la facilitat de gestió i d'anàlisi dels continguts que ja tenia.
I això es veu amb els increments mensuals que està tenint la PCCD des de gener de 2020, quan la vam presentar al públic.
I ara? Doncs a seguir. Cap a l'infinit i cap a garantir la continuïtat d'aquesta tasca que he iniciat. Seguiré sent curós amb les prioritats per decidir quines obres hi buido, per seguir cercant obres d'actualitat, per seguir oferint un ventall representatiu de tots els parlars del català.
Laura Serra, el 21 de febrer de 2023, a l'Ara, ja va avançar l'exclusiva. Ara ja és una realitat.
Seguim.
diumenge, 2 d’abril del 2023
Taller de refranys catalans al Centre Cívic Joan Triadú de Vic
- Lloc: Centre Cívic Joan Triadú de Vic (presencial) (indicacions)
- Durada: 7,5 hores (en 5 sessions d'1,30 hores)
- Dies: 5 dimarts, entre el 18 d'abril i el 16 de maig
- Grups: Dos horaris: de 16.30 a les 18.00 h i de 18.15 a 19.45 h
- Preu: 20 €
- Inscripcions: A partir de dilluns, 3 d'abril, des de l'enllaç d'informació del taller
- Enllaç: https://centrescivics.vic.cat/esdeveniments/dites-i-refranys-catalans/
dijous, 16 de març del 2023
Conferència per a l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Gran d'Osona a l'auditori de l'Atlàntida de Vic
Ahir, 15 de març de 2023, a les 18.00 h, vaig impartir una xerrada per a l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Gran d'Osona a l'auditori de l'Atlàntida de Vic amb el títol La paremiologia catalana: el seu pas de l'oralitat a internet.
I és clar, fa respecte parlar davant d'un auditori de més de 500 persones. Com que era una activitat formativa, i em van comentar que molta gent no coneixia què és la paremiologia, vaig pensar que havia de fer una mica de repàs històric pels orígens d'aquesta disciplina, per les fonts que alimenten el refranyer català i conèixer almenys algunes de les primeres obres i reculls en llengua catalana. Després, va haver-hi temps per acostar-nos a la vitalitat de la llengua figurada a Internet i que poguessin conèixer de primera mà, mòbil en mà, la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD), com fer-hi cerques i com trobar la informació que hi poguessin anar a cercar.
Us deixo amb algunes fotografies de l'acte d'ahir.
divendres, 4 de novembre del 2022
Dites catalanes: Quatre-cents aforismes de Joan Carles i Amat
Edicions Morera ha reeditat els Quatre-cents aforismes catalans de Joan Carles i Amat, en el marc de l’any de la commemoració dels 450 anys del seu naixement
S’ha fixat i actualitzat el text, a partir d’una edició de la segona meitat del segle XVIII, de Girona. Carlos Pizarro ha fet la introducció biogràfica de l’autor monistrolenc i Víctor Pàmies la revisió crítica del text. Surt publicat amb el núm. 12 de la Col·lecció «L’Ermità».
Joan Carles i Amat (1572-1642), metge de Monistrol de Montserrat, entre altres obres, va fer un recull d’aforismes catalans que, des del segle XVII, s’ha reeditat profusament, amb desenes d’edicions de ben diversos punts de Catalunya: Barcelona, Girona, Vic, Cervera, Manresa…
És un breu recull de proverbis catalans (gairebé quatre-cents) de caire moral, presentats en apariats de set síl·labes. Durant molts d’anys va ser el llibre que servia a les escoles catalanes per aprendre de llegir als infants i encara avui molts d’aquests aforismes rimats de Carles i Amat tenen vigència entre nosaltres: En la boca del discret, el que és public, és secret; Ni de broma, ni de veres, amb ton senyor parteixis peres; Deia la vella Perica: «L’espina quan neix, ja pica»; Mira, sempre val més un «té», que dos «et donaré».
S’ha reproduït i seguit l’edició publicada per l’estamper i llibreter Narcís Oliva, de Girona, de la segona meitat del s. XVIII. El cos del llibre conté la reproducció facsimilar d’aquesta edició, al costat de la versió actualitzada i comentada de les dites.
Així mateix, Carlos Pizarro aborda el personatge, s’han reproduït també algunes portades d’edicions històriques de l’obra, Víctor Pàmies ha fet la revisió crítica del text i al final hi ha un recull bibliogràfic força complet. Tot plegat en un llibret de 55 pàgines, ben il·lustrat i amb una edició curosa.
Abordar la reedició d’aquesta obra ha comportat fer alguns descobriments sorprenents, com trobar alguna edició que s’aparta ostensiblement de l’edició canònica original, amb molts més aforismes que els quatre-cents anunciats al títol; o recuperar algunes edicions que no constaven en els repertoris bibliogràfics, o, fins i tot, poder avançar la data de publicació del llibre en més d’una dècada de la data que es prenia com a primera edició, mercès a una introducció datada el 1623.
Fitxa tècnica
Títol: Dites catalanes.Quatre-cents aforismes de Joan Carles i Amat
Autors: Víctor Pàmies i Riudor, Carlos Pizarro Carrasco
Data de publicació: octubre 2022
Idioma: català
Format: 14 x 21cm
Número de pàgines: 56
ISBN: 978-84-23566-5-6
Preu: 12 euros
dimecres, 26 d’octubre del 2022
101 dites il·lustrades per a tothom
Joan Antoja, Anna Maria Matas i Víctor Pàmies presenten les 101 dites il·lustrades per a tothom, que acaba de publicar Cossetània Edicions
El llibre és un recull, a doble pàgina, d’exactament 101 dites catalanes amb l’explicació, sinònims, un exemple d’ús i un rastreig pels orígens de l’expressió, en la banda esquerra, i la il·lustració proposada per Joan Antoja, en la banda dreta.
Joan Antoja i Anna M. Matas són mestres i viuen a Llers (Alt Empordà). Compaginen la seva tasca docent amb la creació i el disseny de materials didàctics. Han publicat més d’una vintena de llibres: Contes infantils, llibres de divulgació, poesia, endevinalles i cultura popular entre d’altres. Aquest és el seu primer llibre destinat al públic adult.
Víctor Pàmies, barceloní que viu a Vallromanes des de fa més de dues dècades, és lingüista, especialitzat en paremiologia i destaca per la divulgació que fa a internet i les xarxes socials d’aquesta disciplina, per exemple amb la darrera eina elaborada amb Softcatalà, la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD), o amb la publicació dels 100 refranys més populars, amb Jordi Palou, també a Cossetània, el 2012.
Les 101 dites il·lustrades per a tothom és un recull de refranys, frases fetes i locucions, en proporció semblant i etiquetades amb un codi de color en cada pàgina que proposa, a partir de les il·lustracions de Joan Antoja, de furgar en els orígens d’aquestes expressions, a banda d’oferir una informació rigorosa i senzilla de l’explicació, possibles casos de sinonímia i un exemple d’ús aclaridor.
Les dites ens connecten amb la tradició de la llengua i la cultura catalanes. Conèixer-les i saber-les usar en qualsevol context comunicatiu ens acosta, doncs, a aquests orígens. S’ha fet una tria meditada i raonada d’expressions que encara són vigents en la llengua actual, però que els cal una empenta per revitalitzar-les. La millor manera és veure d’on provenen, saber què volen dir i deixar-se seduir per la il·lustració que les acompanya i que pretén obrir la possibilitat de joc amb totes elles.
Així, hi trobarem expressions que provenen del nostre llegat cultural cristià (com per exemple, Pagant, sant Pere canta, Plorar com una Magdalena), o del passat grecollatí o de l’entorn europeu on ens trobem (Tots els camins van a Roma, A la tercera va la vençuda) i altres expressions que hem sentit als nostres pares o avis que diem però mai ens havíem preguntat què va propiciar que aparegués aquesta expressió: Anar de vint-i-un botó, Baixar de l’hort, Lligar els gossos amb llonganisses, etc.
També en podem trobar moltes que provenen de la tradició rondallística. Com per exemple Demanar la lluna en un cove. Sabíeu que pot provenir d’una antiga llegenda que s’explica a Sant Feliu de Torelló (Osona) i que ha originat que el malnom dels nadius d’aquest poble sigui el de pescallunes? O que els Quatre gats tenen representació en un restaurant obert als baixos de la Casa Martí, de Barcelona, on es reunien artistes com Rusiñol, Casas i Albéniz, representants de les avantguardes culturals de l’època, que no tenien gaire seguidors inicialment?
El llibre ofereix la possibilitat de jugar a endevinar les dites recollides a partir de la il·lustració que les acompanya. Un cop endevinada, el text explicatiu ens posa en context i segur que hi aprendrem coses que no sabíem. Podreu comprovar que el rigor no està barallat amb la divulgació.
I els autors en tenien moltíssimes més de triades. Segurament podran formar part de números successius de la col·lecció si la seva proposta agrada i convida a continuar-la.
En els pròxims mesos hi ha previstos diversos actes de presentació a Badalona, Figueres, Vallromanes, Girona, Barcelona o Sabadell, entre altres. Seran presentacions que convidaran als participants a jugar amb les imatges i a descobrir els significats i els orígens de moltes expressions del català.
Fitxa tècnica
Autors: Joan Antoja | Anna M. Matas | Víctor Pàmies
Primera edició: Octubre 2022
ISBN: 978-84-1356-221-6
Enquadernació: rústica amb solapes
Mides: 15 x 15 cm
Pàgines: 232
dilluns, 6 de desembre del 2021
El fons paremiològic de Josep Ricart i Matas
diumenge, 7 de març del 2021
El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet
En l'últim apunt del blog us comentava que Joan Torres, un mestre jubilat que viu a Olot, en un comentari a la presentació de la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) a Vilaweb, em posava sobre la pista d'un "Refranero ibicenco", publicat a la revista Ibiza durant les dècades dels quarantes i cinquantes del 1900.
Allò que ens pensàvem que eren un parell o tres de lliuraments, a través de les indagacions d'Isidor Marí, van esdevenir un recull de més de 800 refranys. Són 17 lliuraments, entre el 2 d'abril de 1944 i 1957, de llargària i mida desigual, però que conformen una unitat, ordenada alfabèticament, de 805 refranys (si hi afegim els 42 Refranes marineros apareguts al núm. 23 (gener-febrer de 1947, pàg. 399).
De seguida vam copsar que érem davant un treball amb molt d'interès paremiològic. I vam decidir fer-ne una publicació revisada, comentada i actualitzada. Com diu Isidor Marí en la introducció: «A mesura que intercanviàvem informacions sobre la dificultat de consultar els originals fragmentaris en què va veure la llum aquella col·lecció —el recull més extens fins ara de refranys eivissencs— se’ns feia més i més evident la necessitat de posar-la a disposició del públic d’avui en una edició funcional, ben presentada i amb una informació satisfactòria sobre Antoni Juan Bonet, de qui es tenien escasses referències biogràfiques en aquell moment.»
Es tractava de recollir i agrupar tots els lliuraments fets per Antoni Juan Bonet a la revista Ibiza, fruit de les seves recerques entre 1937 i 1938, com apunten en el darrer lliurament, a l'any 1957. A banda d'aquesta feina recopiladora, volíem facilitar la comprensió i ús d'aquestes peces i per això els vam agrupar en apartats temàtics i vam intentar explicar el sentit amb què s'utilitzava cada refrany. En aquesta estructura interna hi ha les remissions sinonímiques que hem detectat i també es veu amb claredat quins són els refranys mariners que hem adjuntat al recull original, perquè creiem, amb gairebé absoluta certesa, que són obra del mateix autor.
La casualitat va voler fer coincidir aquesta empresa nostra amb els 50 anys de la represa de l'activitat de l'Institut d'Estudis Eivissencs, que de seguida es van mostrar oberts a publicar l'opuscle i fer-ne difusió entre els actes del seu cinquantenari. Tot ha estat facilitats i bona entesa i l'encert d'encarregar a Antoni Marí, "Tirurit" que fes la il·lustració de la coberta i una altra per cadascun dels apartats temàtics del refranyer.
Així, en aquesta obra hi trobareu els estudis introductoris que hem fet Isidor Marí (procés de publicació i procedència dels refranys, algunes dades biogràfiques d'Antoni Juan Bonet i criteris lingüístics de l'edició) i jo mateix (els orígens del refranyer i l'especificitat del recull d'Antoni Juan Bonet), a banda de tot el recull de refranys, classificats d'acord amb el sentit pragmàtic i no pas a partir del mot clau principal, que de vegades té un sentit figurat i un índex alfabètic final.
Fet i fet són 184 pàgines que fan de bon llegir i que ens acosten a la rica tradició paremiològica eivissenca.
Aquesta setmana se n'han fet ressò alguns mitjans de comunicació illencs, com dBalears ("L'IEE publica 'El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet', el recull més extens de refranys eivissencs") o el Nou Diari d'Eivissa i Formentera ("El refranyer eivissenc d’Antoni Juan Bonet: El recull més extens de refrans") o una breu entrevista que em van fer divendres des de COPE Eivissa (no he trobat la manera de poder-vos-la compartir). De ben segur que no seran els únics.
Si esteu interessats en adquirir aquesta obreta, ho podeu fer directament des de la botiga del web de l'Institut d'Estudis Eivissencs, des d'aquest enllaç, pel mòdic preu de 15 €.
dijous, 21 de maig del 2020
Estirant cabdells. Refranero ibicenco de Antonio Juan Bonet (Revista Ibiza, 1944-57)
- A cada gorrí li arriba es seu sant Martí
- Alguna cosa és sobressada que es veu pesada
- Amb ses erbes molles tothom s'hi frega es darrera
- Amb una pedrada matà dos pardals
- Anar de ca'n Mel·lo a ca'n Catel·lo
- Anar tom per hom com en Martí i sa truja
- Badai no ment: Son, gana, mal d'enamorament o festix de qui te present
- Ca de ferrer, son de plats el desperten i no de martells
- De porc i de senyor hi ha que venir-ne de mena
- E-hi ha que ballar segons sa sonada
- E-hi ha veu des dos ulls es que pasta blat; es que compra farina ja no més d'un; i aquell que es pa compra no hi veu de ningun
- En so juny sa faus as puny
- Escudella de muier, una va i s'altra ve; escudella de nora mai arriba d'hora; i escudella de fia no fa via
- Hàbit no fa monja ni missa canonge
- Hi veu de dos uis qui pasta blat; es que compra farina no hi veu sinó d'un; i es que pa compra, de ningun
- Mala eina, mala feina
- Març marçot, es vei s'endu a's clot, i es jove si pot
- Mentre hi ha vida hi ha esperança
- Pare lleu i mare freixura, què serà sa criatura?
- Per quan ploga, val més un paraigua que una pistola
- Quan és mort li canten Credos
- Ramena sa coua es ca, no per tu sinó pes pa que tens en sa ma
- Tal campana, tal campanada
- Tantes va es gerró a sa font, que acaba per deixar-hi s'ansa o es coll
- Val més un gust que cent taronges
- Vols ser jove llarg temps? Abans d'hora fé't vei
diumenge, 16 de febrer del 2020
Crònica de la presentació de la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) a l'Espai Vilaweb
Fotografia de Lluc Pàmies Milian |
Podeu veure el vídeo de l’acte sencer en aquest enllaç.
La Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) és una eina en línia, desenvolupada per Pere Orga, informàtic de Softcatalà, que dona accés obert a la consulta del banc de dades fraseològic de Víctor Pàmies, gestor i mantenidor del fons paremiològic. En aquests moments ja es poden consultar 160.000 fitxes corresponents a més de 10.000 unitats fraseològiques (al programa li diuen paremiotipus) diferents, després de la darrera actualització. L’entorn és responsiu i s’hi pot accedir des de qualsevol dispositiu connectat a internet (mòbil, tauleta o PC).
El programa s’allotja als servidors de Softcatalà, i es presenta sota una llicència Creative Commons Atribució-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional i es redirigeix a un subdomini del web sobre paremiologia catalana de Víctor Pàmies.
Durant l’acte de presentació es van poder mostrar les funcionalitats del programa informàtic, molt còmode i ràpid de consultar des del mòbil, quines opcions de cerca i en quins camps es pot filtrar la informació i quin tipus de fonts s’hi poden trobar documentades. Bàsicament és un recull de fonts orals, en paper i digitals.
Fotografia de Lluc Pàmies Milian |
Al final de l’acte, hi va haver temps perquè els assistents poguessin formular aquelles preguntes que els van semblar oportunes de fer, com per exemple preguntar si hi havia alguna eina semblant (en obert) en altres llengües, si es podia fer algun tipus de filtre “parental” per fer més menjívola la informació a infants o nous parlants de la llengua, també per destacar que tota aquesta informació estigui disponible en obert i a l’accés de qualsevol que la vulgui fer servir...
Fotografia de Lluc Pàmies Milian |
Sobre les millores de la Paremiologia catalana comparada digital, a banda de seguir incorporant noves fonts, es vol fer una classificació temàtica de les parèmies recollides, i també oferir la possibilitat de consultar-les a través de les festivitats del calendari, un mapa de toponímia o els mots claus de cada unitat fraseològica.