Lectures: La Bona Sort, d'Àlex Rovira i Fernando Trías de Bes

Fitxa tècnica

Títol: La Bona Sort
Subtítol: Claus per a la prosperitat
Autors: Àlex Rovira Celma i Fernando Trías de Bes
Any: 2004
Editorial: Empresa Activa (Ed. Urano) (Barcelona)
Edició: Tercera (2004)
Pàgines: 125
ISBN: 84-95787-58-X
Títol original: La Buena Suerte (castellà)

El llibre és una curta llegenda ambientada en temps del mag Merlí. El mag convoca els cavallers del regne i els diu que en set dies creixerà en el bosc encantat un trèvol màgic de quatre fulles que donarà sort ilimitada a qui el trobi.

Només accepten el repte d'anar-lo a cercar els cavallers Nott i Sid. Nott, el cavaller negre és l'arquetipus de la negativitat. Sid, per contra, el cavaller blanc, representa la positivitat i acabarà creant l'ambient que fa possible que el trèvol de la bona sort creixi en un lloc on tothom creia que era impossible de veure-hi créixer un trèvol qualsevol.

Així la història acompanya els dos cavallers, dia a dia, en el bosc encantat. Mentre un, en Nott, cerca la sort fàcil, sense merèixer-la i sense guanyar-se-la, i cada personatge que troba li confirma que és impossible que allà creixi mai un trèvol, l'altre, en Sid, dia a dia hi posa una mica de la seva part per provocar que s'esdevingui el miracle. Així, a poc a poc, crea les circumstàncies necessàries perquè en aquell bosc hi pugui créixer un trèvol de la sort ilimitada.

El llibre és ple de conceptes i consells positius:

- Actua i no posterguis.
- Hi ha alguna cosa que en aparença no fos necessària, però sí imprescindible?
- Perspectiva, distància, tenir l'horitzó a la vista sempre dóna idees útils i impensades.

I també destaca el reforç imprescindible que comporta visualitzar constantment allò que es vol aconseguir.

La lliçó d'aquesta història és que cal provocar les circumstàncies que fan possible que la Bona Sort arribi. Ens ensenya que la sort és la suma d'oportunitat i preparació. Mentre l'oportunitat sempre hi és, la preparació cal que la faci cadascú. Perquè crear Bona Sort és preparar les circumstàncies a l'oportunitat.

En definitiva, una història enginyosa per transmetre la idea que cal crear les cirscumstàncies perquè la Bona Sort aflori. No queda tot a expenses dels designis de l'atzar: cal preparar el terreny perquè la Bona Sort ens visiti.

Finalment, em va sorprendre l'última frase del llibre: «El conte de la Bona Sort mai no arriba a les teves mans per casualitat». I és ben cert. Mireu: fa dos anys que tenia aquest llibre a casa i mai havia trobat el moment de llegir-lo. Fins ara. Us el recomano.

Enllaços

http://www.labonasort.com (redirigeix a la versió castellana del llibre)
http://www.labuenasuerte.com (en castellà)
http://www.alexrovira.com (en castellà)
http://www.empresaactiva.com (en castellà)

Més dura serà la caiguda

L'imperi romà va caure per uns brètols (o eren uns bàrbars?).

El mur de Berlin va caure de vell per donar pas a la nova era de la globalització, que s'avançava uns pocs anys al canvi de segle.

A Vallromanes ha caigut tot un símbol. Ni els brètols, ni el temps. Una ventada forta i el símbol de tot un poble s'ha vinclat, submís en la seva majestuositat.

Mals aires i mals auguris. Segur que no li agrada el que veu: estem canviant els boscos pels totxos. Bon negoci per a uns; mal negoci per al poble. I per al seu símbol, que rondina.

Petroli i beneficis

Ja em perdonareu que volia fer un blog sobretot de temes relacionats amb el meu ofici de lingüista i recopilador de refranys, però l'actualitat de vegades ens sobrepassa i ens obliga a prestar atenció i fer-nos ressó de notícies que clamen al cel.

Llegeixo dues notícies que, home de lletres com sóc, em fan ballar novament el cap:

Máximos históricos para Repsol YPF y Cepsa por el encarecimiento del crudo

Resultados históricos para las dos principales petroleras españolas, Repsol YPF y Cepsa, que han recogido los beneficios del aumento del precio del crudo generado en 2005. Por su parte, Repsol YPF obtuvo el año pasado un beneficio neto de 3.120 millones de euros, cifra que supera en el 29,2% a la registrada en 2004 y que supone un nuevo máximo histórico.

La gasolina subió en 2005 más que en cinco años

2005 fue un mal año para los bolsillos de los conductores y muy bueno para el de las petroleras.
Sólo el año pasado, el litro de la gasolina sin plomo 95 subió más que en los cinco años anteriores juntos.
Entre enero de 2005 y enero de 2006, el litro de este tipo de combustible (utilizado por el 18% de los vehículos) se encareció 14,6 céntimos (un 17% más, mientras que el IPC creció un 3,7%).
Entre enero de 2000 y enero de 2005, el litro subió 9,5 céntimos (un 12%).

Notícies que poden semblar inconnexes i sense relació, atès el tractament que en donaven els mitjans, en el sentit que estaven estudiant què havia provocat aquest increment desorbitant de beneficis.

I jo, que suposo que per això m'he dedicat a les lletres i no pas a l'economia, em pregunto: I tant costa entendre-ho com una relació de causa-efecte?

Em sembla claríssim que si paguem més per la gasolina que ens venen, ells obtinguin majors beneficis. I ja us dic que sóc bastant llec en temes d'economia (per això em costa arribar a final de mes).

Aquesta notícia em recorda altres notícies relacionades amb els enormes beneficis trimestrals de caixes i bancs, per exemple. Jo ho tinc ben clar: tenen aquests beneficis escandalosos, descomptats els escandalosos sous que cobren els capitostos, perquè em roben. A mi, a tu i a tothom: perquè ens estan cobrant de més

I podríem seguir la llista amb altres serveix bàsics o necessaris que s'estan inflant a fer diners a costa de cobrar preus abusius i no ajustats a les despeses que comporten oferir-los. I no vull dir noms.