dimecres, 4 d’abril de 2007

La felicitat dels catalans

Llegeixo a la premsa digital que Joan Saura, el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya, convocarà experts internacionals per avaluar la felicitat dels catalans.

Aquesta iniciativa reprèn actuacions (i calers) del mateix Saura destinades a aquest tema ja durant el primer tripartit, quan va encarregar un infome sobre com calcular la felicitat dels catalans.

El primer que em volta pel cap és saber si les dades d'aquest informe hauran arribat a alguna conclusió que ens faci pensar en una felicitat nostrada, en alguns aspectes intrínsecs al fet de ser catalans. O si ens afegim a la felicitat mediocre de tothom.

Una altra pregunta que també sento aquests dies és qüestionar-nos si és feina dels polítics i entra dins de les seves competències avaluar i incidir d'alguna manera en la nostra felicitat. Molts autors opinen que la política s'ha d'ocupar d'altres coses i que no ha d'envair la nostra intimitat. Jo me'n desmarco, clarament, des del moment que la política i les decisions que prenen els polítics (municipals, estatals o mundials) afecten de ple el meu grau de felicitat i satisfacció. Tan de bo la política ens fes feliços!

I finalment, i encara que no sigui un expert sobre la felicitat dels catalans, sí que sóc un expert sobre la meva felicitat i vull deixar-los uns quants apunts i reflexions a la colla d'experts que ens estudiaran com a cobaies per fer-los el camí una mica més planer:

1. Crec en la tríada tradicional de salut, diners i amor. I que la felicitat és proporcional a la mesura d'aquests indicadors.
2. Si tinc un comptador de felicitat, hi ha coses que l'hi resten enters: problemes, pors, canvis, angoixes, inseguretats...
3. La llibertat ens fa feliços. I cada norma establerta va llimant aquesta llibertat. Per tant, a més normes, menys felicitat.
4. La simplicitat ens ajuda a sentir-nos feliços. Claredat, senzillesa, univocitat...

I algunes reflexions en veu alta sobre coses, decisions i serveis que no em satisfan gens i que, per tant, m'estan traient felicitat: RENFE, el que veig per la televisió, que tot pugi molt per damunt dels sous, que la publicitat em generi necessitats que no tinc, RENFE, la inseguretat, que per tot necessiti cadenats, claus i contrasenyes, RENFE, que si no em trobo bé ningú sàpiga dir-me què em passa, el soroll innecessari, el recel de les persones, que no trobi la casa on m'agradaria viure al preu que puc pagar, la incomunicació, que quan parlo, per més clar que ho faci, no m'entenguin (o no vulguin entendre'm, que encara és pitjor)... I que RENFE funcioni tan malament, per si no ho havia dit encara.
Publica un comentari a l'entrada