diumenge, 29 d’abril de 2007

Geni i figura fins a la sepultura

No sóc ni he estat mai en l'orbita maragalliana, encara que penso que és una de les figures més significatives i importants de la política catalana de les darreres dècades. Al costat de Jordi Pujol, sens dubte. I tampoc sóc de l'òrbita pujolista.

Pots coincidir o discrepar de les seves idees, Pots, fins i tot, qüestionar-ne les formes. Però Pasqual Maragall transmet bonhomia i honestedat, valentia i genialitat, lucidesa i presència, improvisació i imprevisibilitat.

És d'aquells amb qui sempre tens la impressió que quan tu hi vas, ell ja en torna. És un Guadiana de la política que sap mantenir molt alt el seu crèdit polític i que sap aprofitar les seves desaparicions mediàtiques per tornar amb més força si cap.

D'altra banda penso que mai ha sabut trobar la lleialtat i comprensió dels que l'envoltaven. La solitud del crack, on les seves genialitats queden diluïdes per les errades, incompetència i espifiades de la resta de l'equip, que, en lloc de recolzar-lo i cobrir-li les esquenes, l'aboquen a l'abís.

Maragall ha parlat en els últims dies de les deslleialtats de Zapatero i del PSC. Ha dit allò que tots intuïem, però que li volíem sentir a dir i ha provocat un enrenou semblant al del ja trist i famós tres per cent. Sí, potser el perd la xerrameca, perquè és com una bomba de rellotgeria que no es pot desactivar. I, d'altra banda, ja està unes passes per davant nostre parlant d'un partit demòcrata europeu, que li faci recuperar el somni federalista que entre uns i altres li han manllevat.

Barcelona 92, Ciutadans pel Canvi, president del tripartit, federalisme... La història continua. Geni i figura fins a la sepultura.

PD.: La caricatura és de Joan Vizcarra.

3 comentaris:

itaca2000 ha dit...

Doncs sí, jo també n'estic d'acord. A més va ser l'únic polític que jo sàpiga -deixant aquells que no poden accedir a un govern perquè pertanyen a partits petits- que va advertir que a les presons i a les comissaries hi havien maltractaments. Si molts ja ho sabíem, el temps i les càmeres de vigilància li han acabat donant la raó. Una persona que com a polític no els ha convingut a molts tenint en compte que mai no s'ha callat res, i això en política sabem que no agrada.

Només una vegada a la meva vida he votat al partit socialista, i ho vaig fer únicament a Vallromanes, per certs motius, -i de fet, encara que a la pràctica voto, sóc "abstencionista de cor"- però sempre he tingut una certa estima per aquest personatge, especialment pel fet de dir la seva quan no era "políticament correcte", i també, per tot el que ha fet per potenciar la imatge i la projecció, tant de Barcelona, com de Catalunya, tant quan va ser alcalde de Barcelona com quan va ser president de la Generalitat.

Yoli Lop ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
vpamies ha dit...

He esborrat un comentari de la meva "veïna" Yoli Lop perquè no té res a veure amb l'article en qüestió.

A Raons que rimen no cerco popularitat, ni polèmiques, ni visites a qualsevol preu.

Els comentaris són moderats i si no aporten res a l'article o no són fets amb un to civilitzat (no era aquest el cas), els esborraré.