dimecres, 4 d’abril de 2007

La felicitat dels catalans

Llegeixo a la premsa digital que Joan Saura, el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya, convocarà experts internacionals per avaluar la felicitat dels catalans.

Aquesta iniciativa reprèn actuacions (i calers) del mateix Saura destinades a aquest tema ja durant el primer tripartit, quan va encarregar un infome sobre com calcular la felicitat dels catalans.

El primer que em volta pel cap és saber si les dades d'aquest informe hauran arribat a alguna conclusió que ens faci pensar en una felicitat nostrada, en alguns aspectes intrínsecs al fet de ser catalans. O si ens afegim a la felicitat mediocre de tothom.

Una altra pregunta que també sento aquests dies és qüestionar-nos si és feina dels polítics i entra dins de les seves competències avaluar i incidir d'alguna manera en la nostra felicitat. Molts autors opinen que la política s'ha d'ocupar d'altres coses i que no ha d'envair la nostra intimitat. Jo me'n desmarco, clarament, des del moment que la política i les decisions que prenen els polítics (municipals, estatals o mundials) afecten de ple el meu grau de felicitat i satisfacció. Tan de bo la política ens fes feliços!

I finalment, i encara que no sigui un expert sobre la felicitat dels catalans, sí que sóc un expert sobre la meva felicitat i vull deixar-los uns quants apunts i reflexions a la colla d'experts que ens estudiaran com a cobaies per fer-los el camí una mica més planer:

1. Crec en la tríada tradicional de salut, diners i amor. I que la felicitat és proporcional a la mesura d'aquests indicadors.
2. Si tinc un comptador de felicitat, hi ha coses que l'hi resten enters: problemes, pors, canvis, angoixes, inseguretats...
3. La llibertat ens fa feliços. I cada norma establerta va llimant aquesta llibertat. Per tant, a més normes, menys felicitat.
4. La simplicitat ens ajuda a sentir-nos feliços. Claredat, senzillesa, univocitat...

I algunes reflexions en veu alta sobre coses, decisions i serveis que no em satisfan gens i que, per tant, m'estan traient felicitat: RENFE, el que veig per la televisió, que tot pugi molt per damunt dels sous, que la publicitat em generi necessitats que no tinc, RENFE, la inseguretat, que per tot necessiti cadenats, claus i contrasenyes, RENFE, que si no em trobo bé ningú sàpiga dir-me què em passa, el soroll innecessari, el recel de les persones, que no trobi la casa on m'agradaria viure al preu que puc pagar, la incomunicació, que quan parlo, per més clar que ho faci, no m'entenguin (o no vulguin entendre'm, que encara és pitjor)... I que RENFE funcioni tan malament, per si no ho havia dit encara.

2 comentaris:

itaca2000 ha dit...

Ja fa dies que l'havia llegit però tenia pendent de fer un comentari. Com no vull allargar-me, especialment a aquestes hores que me'n vaig a dormir, només haig de dir que estic al cent per cent d'acord amb tu, i que, especialment, estic d'acord que les normes que ens imposen com podria ser la de voler fer-nos més feliços ens creen més infelicitat.

Per suposat que la tríada salut-diners-amor (o amors, vagi vostè a saber) incideixen, sens dubte proporcionalment en el grau de felicitat. Diuen que el diners no fan la felicitat, clar no la fan en aquelles persones que en tenen molt però no en tenen amor (incloc aquí amics -especialment si són sincers i 'veritables', no són estimats o no els estima la seva parella, no tenen relacions sexuals o les que tenen no són satisfactòries, etc.) i, evidentment, quan no hi ha salut, pleguem per molts diners que es tinguin.

La llibertat ens fa feliços (la llibertat en tots els aspectes, ull!, perquè si ets molt lliure en molts aspectes però no en la feina, en casa, etc., pleguem també) per suposat.

I penso que també ens fa feliços el fet de sentir-nos vius i tenir la força per a poder viure-hi, la satisfacció de fer les coses ben fetes i el fet de poder anar amb la cara ben alta perquè t'acompanya la força de fer el que creus que s'ha de fer, el fet que sents que ets sincer amb tu i amb els altres. Reconèixer quan t'has equivocat, rectificar a temps. Ser una persona honrada. Tenir una relació d'autenticitat amb la teva parella, els teus amics, etc. No tenir deutes de cap tipus amb ningú, menys amb els bancs malgrat que la qual cosa redueix la teva felicitat (tema de diners, com bé dius està lligat a la felicitat). Al cap i a la fi, qui planta recull.

Salutacions

vpamies ha dit...

Jordi, gràcies pel teu comentari que aporta moltes coses al que jo apuntava en l'article. I d'això es tracta quan fem comentaris, no?

Ressalto especialment el teu apunt sobre els amics. Sí, els amics són un altre element important de felicitat, encara que sigui poc ponderable i quantificable. Amb això vull dir que no sabria aconsellar si és millor tenir molts amics o pocs, però tenir-ne és imoprtant, és clar.