La Casa de les Llengües

Arran del diàleg celebrat en el Fòrum de les Cultures de Barcelona 2004, «Diversitat lingüística, sostenibilitat i pau», organitzat per Linguapax i amb la participació dels lingüistes Fèlix Martí i Isidor Marí, va néixer el compromís de crear La Casa de les Llengües, proposada en el transcurs del Diàleg pel lingüista David Crystal, sobre una idea que Linguapax fa temps que hi treballa.

Martí i Marí han dit que hauria de ser un centre d’investigació d’envergadura i no un museu de llengua, «que no ens agrada perquè s’hi guarden realitats mortes». Es tractaria d’una «proposta innovadora que ajudi a la convivència entre llengües grans, mitjanes i petites» i que consolidi a Barcelona «La Meca de la diversitat lingüística» com a punt de referència en aquest àmbit.

Per un Acord de Govern d'11 de gener de 2005, es va considerar necessari crear el carrec de director de la Casa de les Llengües, per tal de potenciar i donar impuls al programa de promoció d’aquest organisme dependent del conseller en cap. Antoni Mir, fins aleshores secretari de Política Lingüística, va deixar el càrrec per assumir aquesta nova direcció, integrat inicialment per la Generalitat, el Centre Unesco de Catalunya i la Fundació Fòrum Universal de les Cultures.

L’objectiu d’aquest organisme és esdevenir una seu internacional de les llengües del món, que en permeti l’arxiu i l’estudi, i en faciliti la preservació i l’ús com a vehicle de comunicació, civilització i diàleg, com a patrimoni cultural de la humanitat, i com a dret inalienable de les persones i les comunitats lingüístiques. També vol fer de Catalunya un referent mundial i internacional en diversitat lingüística, multilingüisme i indústria aplicada a les TIC, i d’entre els seus objectius a destacar hi ha el de treballar en xarxa des de qualsevol punt de la Terra.

Posteriorment, per una Resolució de Presidència del 7 d'abril de 2005, es dóna publicitat a l'Acord del Govern de la Generalitat de 22 de març de 2005, sobre la constitució del consorci Casa de les Llengües.

Al DOGC 4425, de 13.7.2005 surt el cessament d'Antoni Mir i Fullana, com a director de la Casa de les Llengües, amb efectes del 30 de juny de 2005.

Gairebé mig any després no se n'ha sabut res més ni hi ha notícies que el consorci tingui una seu fixa (ni no fixa). Serà un altre bon propòsit que no arribarà a bon port?

El nou Consell Social de la Llengua Catalana

El passat 13 d'octubre de 2005, apareixia una notícia del Govern de Catalunya on es comunicava la reunió constituent del "nou" Consell Social de la Llengua Catalana.

Tenint amb compte que també n'existeix un a les Illes Balears (no gaire actiu en l'actual etapa de Mates com a president, pel que podem comprovar) i que Google hi troba més de 500 referències, sembla que ha tingut un paper prou actiu des de la seva constitució el 1991.

I què és això del Consell Social de la Llengua Catalana? Doncs «és un òrgan d'assessorament, consulta i participació social en la política lingüística de la Generalitat de Catalunya. Es va crear mitjançant Decret l'any 1991».

Sembla que el més notori de la reconstitució (ai, quina paraula tan bonica, que desvetlla el somni reconstituent d'una nova Carta Magna!) en són els flamants fitxatges de les noves personalitats que l'integren: el periodista Antoni Bassas; el president del FC Barcelona, Joan Laporta o l'actriu Emma Vilarasau, entre d'altres (i no ens oblidem pas del Jordi Mas, de Softcatalà).

Tant de bo no sigui només marqueting per guanyar portades i segueixi desenvolupant una tasca important i efectiva. Perquè malament anem si el més destacable del nou Consell, com ressalta la mateixa nota del Govern, n'és la representativitat social dels membres que la integren i la paritat de gènereen la seva composició.

D'acord, hem fitxat uns quants cracs. Ara cal integrar-los en la dinàmica de l'equip i fer que destaquin i resolguin els partits.

Lectures comentades

Sóc una persona a qui sempre ha agradat molt de llegir. Molts amics no comprenen què puc arribar a portar dins la meva bossa de mà i l'esquena pateix el meu complex de caragol.

D'ençà que vaig sortir de Barcelona per fruir de la tranquil·la vida de comarques, les lectures en els incòmodes i saturats trens de Rodalia m'acompanyen i fan més planers aquests desplaçaments. La comoditat que et portin. La tranquil·litat de poder destinar el temps del trajecte a aficions més complaents que fer caravana per entrar al Cap i Casal: dormir, escoltar música, sentir la ràdio, fer una ullada a la premsa del dia o, per què no, llegir un bon llibre.

Mitja hora d'anada i mitja de tornada i els pocs minutets del metro amunt i avall; i les esperes respectives en andanes o parades d'autobús. I fins i tot durant els curts desplaçaments per carrers i passadisos. Quan un té un vici agafat, qualsevol lloc és bo per practicar-lo i alimentar-lo.
Comprendreu que pràcticament cada setmana enceti llibre. Depèn, és clar, de la grossària, del cansament acumulat, de l'espessor de la narració o que em captivi la lectura i no pugui deixar-lo per demà.


Sort del Bibliobús que ens permet, sense ocupar més espai de casa i sense un sobrecost afegit, mantenir aquesta fam-devora-pàgines.

El vam descobrir gràcies a l'escola dels nostres nens, que els van habituar a buscar-hi i remenar-hi contes, còmics, pel·lícules de vídeo i DVD, discos de música o revistes i ens hem acabat fent socis tota la família. Cita obligada totes les tardes de divendres per renovar el stock i veure quines novetats ens porten la Montse i el Jordi.

Però al que anava. Les lectures comentades. Regularment us oferiré la meva visió particular dels llibres que llegeixo.
No vull fer ni un treball aprofundit dels diferents autors i lectures, ni repetir allò que ja hagin pogut dir crítics, estudiosos o els propis autors, que segur que en saben molt més que no pas jo.

M'interessa fixar una mica la biografia i obra de l'autor, fer una fitxa del llibre, buscar enllaços que ens acostin al que ja s'ha dit al respecte de cada obra i essencialment voldré recollir fraseologia usada, paraules que m'hagin frapat o obligat a acostar-me al diccionari (un molt bon costum, no us en estigueu pas), alguna pinzellada sobre l'estil i sobre el que m'ha transmès el llibre i hi apuntaré aquelles errades o maltempsades dels follets de la impremta, per si mai es vol fer una nova edició revisada.

Sense ànim d'ofendre ni de semblar tiquis-miquis. Simplement deformació professional. No vull arribar a l'extrem d'un dels personatges de Joc de claus, d'Andreu Martín i Jaume Ribera, que retreu:

─Perdona, però és com si llegissis un llibre amb l’única finalitat de
trobar-hi faltes d’ortografia, o errades d’impremta, o incoherències en el
text.

A punt, doncs unes quantes lectures per passar pel meu sedàs. Aviat el primer lliurament: Baudolino, d'Umberto Eco.

Terminologia. El nom dels núvols

Segueixo la meva introspecció devers la terminologia meteorològica. I feliçment he vist que hi ha vida després del magnífic recull d'Eduard Fonserè. Com sempre, sorprenent, desigual, millor i pitjor. Però, qualitat i de la bona, al capdavall.

D'entrada, és important constatar que la terminologia en català està normalitzada des del 1993, quan el Termcat va difondre aquests termes al seu Full de neologismes núm. 19, on s'acordava fixar com a termes principals les denominacions llatines. Ara mateix no us sabria dir si són accessibles en línia aquests fulls, però podeu accedir al Cercaterm per consultar-los.

L'Organització Meteorològica Mundial (OMM) fixa la terminologia sobre la classificació internacional de núvols. I així, els núvols són classificats segons gèneres, espècies, varietats i complements.

Gèneres de núvols

N'hi ha deu, en funció de la classificació per alçada en el cel: altocúmulus, altostratus, cirrocúmulus, cirrostratus, cirrus, cumulonimbus, cúmulus, nimbostratus, estratus i estratocúmulus. Xavier Varela ens ofereix un gràfic prou complet i clar sobre aquesta classificació.
I per cert, malgrat la vacil·lació que es troba en les diverses pàgines sobre meteorologia en català, el Termcat ha optat per estratus (i no pas *stratus) i per cúmulus (i no pas *cumulus), adaptant al català aquests termes llatins.
Us recomano la pàgina de Joan Ballester per a les pertinents explicacions de cada gènere de núvol, acompanyat d'unes fotografies magnífiques i del símbol corresponent.

Espècies de núvols

Són cadascuna de les catorze subdivisions dels gèneres quan es té en compte la distribució, les dimensions i el procés de formació del núvol: calvus, capillatus, congestus, fibratus, floccus, fractus, humilis, lenticularis, mediocris, nebulosus, spissatus, stratiformis i uncinus. S'han mantingut les denominacions llatines internacionals. Mentre les espècies s'exclouen mútuament, hi ha espècies que poden pertànyer a diferents gèneres. També us aconsello fer una ullada a la classificació i fotografies que ens forneix Joan Ballester, amb aquest fons que ens ajuda tant a posar-nos en matèria.

Varietats i particularitats

Finalment farem un repàs de les diferents varietats i particularitats que poden presentar els núvols. Les varietats (duplicatus, intortus, lacunosus, opacus, perlucidus, radiatus, translucidus, undulatus i vertebratus) són cadascuna de les subdivisions dels gèneres i de les espècies, determinada per la transparència o la distribució dels elements propis del núvol. Mentre que les particularitats o complements (arcus, incus, mamma, pannus, pileus, praecipitatio, tuba, velum i virga) són porcions característiques apendiculars del nucli principal o separades d'ell, que poden formar part del núvol o mostrar-s'hi annexades.
Joan Arús en fa una explicació sistemàtica i concreta. I, com no, Joan Ballester també ens les presenta documentades i fotografiades, perquè no quedi cap bri de dubte.

Curiositats

Parlava al principi de l'article del desequilibri de les diferents fonts trobades i consultades. Desequilibri pel que fa a l'erudició, pel que fa als mitjans emprats, pel que fa als complements i imatges. I també pel que fa al contingut. Però cadascuna excel·lent per ella mateixa.

No per menys erudites em puc estar de recomanar-vos una llambregada ràpida a la magnífica recol·lecció alfabètica de refranys meteorològics que el portal Meteosort recull amb permís de Josep Pujol, de Móra d'Ebre. I també, una curiós recull de creences populars sobre la previsió del temps.

I per acabar de treure aquests núvols de dubte que coronen el nostre caparró després de tanta informació i terminologia empassada pel broc gros, mireu un quadre ben aclaridor pel que fa a les relacions de les diferents classificacions dels núvols.

Enllaços

http://www.geocities.com/joanballester/.../Menu_meteo_cat.htm
http://www.xtec.es/iesnarcisoller/altres/wprofes/nuvols/
http://www.geocities.com/capecanaveral/hangar/3283/
http://www.meteosort.com/
http://www.xtec.es/~fplanas/
http://www.infomet.fcr.es/assaig/assaig.htm