Refranys geogràfics

També s'anomenen dites tòpiques i són un dels apartats de la paremiologia més recursiu i productiu: són les expressions referides als diferents pobles i persones. N’hi ha de llocs i llogarrets. Pocs pobles se n’escapen.

Suposo que la mateixa condició humana fa que molt sovint aquestes parèmies siguin de caire vexatori o fins i tot insultant. I curiosament, és habitual que trobem la mateixa dita referida a diferents pobles, sobretot en el cas de les dites difamatòries i poc decoroses amb la qualitat de les persones d'algun lloc en concret: s'exporta la dita, tot canviant-ne el nom de procedència. Però també poden servir per cantar les meravelles d’algun lloc, com si d’un eslògan turístic es tractés.

A més, no són un apartat exclusiu dels refranys, perquè sovint es barregen amb corrandes i altres peces musicals populars i tampoc podem descartar la "rima fàcil" o rodolí, que sovint ha fet fortuna i ha originat moltes d'aquestes dites tòpiques.

Finalment, voldria destacar que moltes d'aquestes dites fan referència a personatges més o menys famosos o populars que han fet forrolla en l'imaginari popular i, encara que ara ens resulti gairebé impossible saber qui era aquell personatge, en el seu moment van destacar per alguna qualitat excepcional o per alguna pífia monumental.

He cercat els refranys geogràfics referits als pobles del Vallès (Oriental, preferiblement) i el resultat ha estat prou divers i positiu. Com podreu veure, a més de l'arxifamós Com el Vallès no hi ha res (que podríem acompanyar d'algunes altres sentències, com ara A muntanya són cap-grossos, al Vallès són encantats, i a Sant Feliu de Codines n'hi ha alguns de barrejats, Al Vallès, tot hi és; a Marina tot s'inclina, Boira del Vallès no té malícia, Si Montnegre porta capell, Vallès no et fiïs d'ell, Llenya d'alzina, vi de Mausia, xeixa del Vallès i moltó del Penedès o Trons a Mallorca, aigua del Vallès) són força prolífiques les dites tòpiques sobre pobles vallesans:

. A Arbúcies són gent d'astúcies, a Breda tenen mala art, a Sant Celoni, dimonis, i a Hostalric són cremats.
. A Cardedeu els dentistes engreixeu.
. A Castellar del Vallès, ni dona ni res.
. A Centelles són boniques, a Sant Quirze no ho són tant, a Bertí les morenetes i a Riells la flor del ram.
. A Fogars, putes o lladres.
. A Granollers, el sol hi neix.
. A l'Ametlla del Vallès, s'hi troba bé qui no hi és.
. A la muntanya de Mollet, val més dur capa que barret.
. A la Roca, el sol hi toca; a Granollers, el sol hi neix; Vilanova, la flor nova.
. A Martorelles, carboners (la gent es guanyava la vida fent de boscater o carboner. N'hi havia molts).
. A més a més, no hi ha terra com Granollers ni ciutat com Barcelona.
. A més a més, no hi ha terra com Granollers, i per millor, la de Mataró, i per no haver de fer res, la de Montornès.
. A Mollet ballen amb les calces a la mà.
. A Montbui fan les sopes en una campana (ironia per la grandària de les campanes d'aquesta població).
. A Montmeló, carbassots.
. A Montornès, manlleven coses i no tornen res.
. A Sant Celoni són de la pell del dimoni.
. A Sant Celoni venen oli, a Cardona venen sal, a Sant Feliu el vinagre i a Caldes fan l'enciam.
. A Sant Celoni, venen oli.
. A Terrassa, mala raça; a Sabadell, mala pell, i a Granollers us prenen els diners.
. A Vallromanes, toquen les campanes.
. A Vallromanes, esquelles en lloc de campanes.
. A Vallromanes, romanins, i a la Roca escorxen pins.
. Aiguafreda, aiguafregits.
. Així ballen a Mollet.
. Anem a Sant Cugat del Vallès, que molts en parlen i no saben on és.
. Budallers de Sant Celoni són pitjors que luterans, van ficar foc a l'església per cremar la barba dels sants.
. Cabanyes, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dintre un bosc (o Reixac, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dins un bosc).
. Com el ferrer de Montmeló, que quan tenia ferro no tenia carbó.
. Com el graller de Montornès, que li donaven un sou perquè toqués i cent perquè callés.
. Déu ens lliuri del dimoni i del Ramis de Sant Celoni.
. El poble de Montornès, molts l'anomenen i no saben on és.
. El sastre de Campins, cosia de franc i encara hi posava el fil.
. El tastador de la Garriga, que es bevia el vi i deia que era aigua.
. Els de Campins, dels diables són cosins.
. Els de Riells van a capgirells.
. Fer com la gent de Mollet, que duen la camisa més llarga que el fasset.
. Granollers és el graner del Vallès.
. Granollers és l'esparver del Vallès.
. Les noies de Montmeló porten les mitges al garró.
. Parlant del Vallès, porc i blat i de dona cap.
. Pel camí de Granollers, qui no camina perd els diners.
. Per a no haver de fer res, Montornès.
. Sant Celoni, prop d'Arbúcies, dotze cases, tretze bruixes.
. Sant Celoni, són de la pell del dimoni.
. Sant Celoni, venen oli.
. Santa Eulàlia de Ronçana, voltada de presseguers, els fadrins no fan ballades perquè no tenen diners.
. Si el Vallès fos un ou, el rovell fora a Palou (hi ha un equivalent en francès: si la France éstoit un oeuf, Saintonge en seroit le moyeut) (que tant pot fer referència a la situació geogràfica central, com per destacar-ne la qualitat. Altres refranys, ho canvien per Palau, suposo que referit a Palau-solità i Plegamans).

El Montseny és referència obligada a la comarca i en condiciona ostensiblement l'orografia i la meteorologia. Són constants les referències meteorològiques que el refranyer li dedica, la qual cosa ens fa pensar que, a pagès, sempre l'hi han tingut posat un ull a sobre per preveure quin temps farà:
. El Montseny com més blanqueja més bogeja.
. El Montseny florit (nevat), pluja (o fred) a la Plana de Vic (sembla que per la variació de les condicions climàtiques, avui en dia ja no és cert).
. Mentre vegis neu al Montseny no podis el cep.
. Montseny ferrat, mal temps.
. Montseny tapat, aigua aviat.
. Montseny: per l'abril la múrgula gentil.
. Quan el Montseny fa capell, no et fiïs d'ell (tapat amb núvols).
. Quan el Montseny fuma, aigua segura (ho diuen a Malgrat de Mar, quan de la muntanya surt com un fum de boira).
. Quan el Montseny se serra, pluja en aquesta terra (amb els núvols serrats a la muntanya).
. Quan lo Montseny té caputxa, lo migjorn punxa (vol dir que el vent de migjorn entra amb força).
. Si al Montseny els núvols vénen i se'n van, senyal de mort.
. Si les cabres pasturen al Montseny, plourà (cal canviar cabres per núvols).

I no oblidem què diu el refranyer de les millors muntanyes de Catalunya: Quatre monts té Catalunya, quatre monts sants i sagrats: el Montseny, el Montsant, el Montsec i el Montserrat.

També, com a curiositat, voldria destacar un embarbussament (paraules o frases que fan de mal pronunciar i que se solen proposar com a joc) sobre la Garriga:
En Garrigosa, carregat de garrons, rosega cigarros rebregats, regalats pels esguerrats de la Garriga, quan amb regadores reguen els graons de la grota cigarrera; rebreguen gorres grogues, i roseguen guimbarros i rosegons arrossegats pels toscs reguerots i regueres.

I voldria acabar amb una fòrmula de brindis molt gastada per aquestes llars, que fa referència a tres pobles vallesans i que és paral·lel al castellà Arriba, abajo, al centro y a dentro: Corró d'Amunt, Corró d'Avall, Campins i cap endins.

Salut i fins a la pròxima!