Qüestió de nombres

Estic d'acord que necessitem herois que omplin el nostre imaginari i que la fita assolida ara fa pocs dies per David Meca (Sabadell, 1974) és digne de lloança i d'admiració. Perquè és clar que s'ha volgut vendre la notícia sobretot per la seva èpica:

El nedador David Meca passarà dilluns per "El Club" per explicar com va aconseguir aguantar les 25 hores i 52 minuts a l'aigua del Mediterrani, a 12 graus, per fer 102 km.

Ara bé. Sóc de l'opinió que ens han volgut vendre un personatge més a prop dels famosets que surten a Salsa Rosa que no pas de l'èpica mitològica en què s'hauria d'encasellar la seva proesa, lligada al "sang, suor i llàgrimes", que intitulava la seva darrera aparició pública d'avui en una televisió (també pública). És clar que quan en David apareix a les televisions amb aquell xandall multicolor, sembla l'hipèrbole d'aquells adolescents que "volen anar vestits de marca". Però és clar, els esponsors i patrocinadors manen i també volen la seva part del pastís. Noblesa obliga.

Però anem al fet que ens ocupa. Deien les notícies:

David Meca s'ha convertit en la primera persona que fa la travessa entre la Península i les Balears nedant sense parar. El nedador de Sabadell ha estat 22 hores i mitja al mar, després que va sortir dimecres de Xàbia, a la Marina Alta, i ha arribat cap a les onze del matí de dijous a Sant Antoni d'Eivissa.

I el David no s'ha cansat de repetir fins a la sacietat la faula de l'aneguet lleig i del milió de braçades que ha hagut de fer en aquestes 26 hores de travessia. I vull deixar ben clar que sento una admiració molt gran pel David Meca i que considero que el que ha fet és una proesa titànica a l'abast de molt poques persones i que segur que porta al darrere un esforç i una dedicació inimaginable. I entenc que ara li toca viure el seu moment de glòria.

Però home..., encara que sóc de lletres... algú s'ha parat a pensar què suposa fer un milió de braçades?

Curiosament fa uns dies li explicava al meu fill de 7 anys, l'Oriol, que mai havia comptat a un milió i, que si ho volgués fer, necessitaria gairebé un mes per fer-ho. Sense dormir, sense menjar, sense beure... i sense parar. I ara pensava: pot en David fer anar els braços 10 vegades més ràpid del que jo compto o hi ha hagut aquí algun error o ball de números?

Som-hi: si dividim el milió de braçades per les 26 hores (fent números rodons) de la travessia, surten 38.462 braçades cada hora. Que són 641 braçades per minut. O sigui: més de 10 braçades per segon. Difícil? Sí. Imposssible? Encara més.

I és que és clar: no ens podem prendre les notícies al peu de la lletra. I en qüestió de números, millor que no ens passi allò que li va passar a un polític que diumenge apareixia a la ràdio dient: En dos palabras: vamos a crear más de un millón de puestos de trabajo en el próximo año.

Bé, la promesa electoral no sé si era fil per randa la mateixa, però veig que els arguments esgrimits no són originals, perquè Gonzalo Martner, professor de la Universitat de Santiago de Xile i subsecretari amb el socialista Lagos, ja feia una promesa semblant en el bloc de la candidata socialista a la presidència xilena:

En dos palabras: soy de los que piensa que los seres humanos somos iguales en dignidad y debemos llegar a serlo en derechos (políticos, sociales, económicos, culturales, ambientales) y en oportunidades de realización de nuestros proyectos de vida.

Ara sí, en dues paraules: im-pressionant!!!!