Refranys meteorològics

Avui plou. Curiosament, el dia que els infants són a vessar d'il·lusió i somnis, plou a Vallromanes: els núvols vessen fines gotetes que il·lusionen els més grans, conscients que vivim temps de sequera i que cada gota val per mil.

Ara, de ciutat estant, mirem el cel, mirem els cims, mirem els núvols o mirem els estels i poca cosa ens diuen. Els mirem bocabadats, per la bellesa que desprenen, però poca cosa més.

Abans, de terra estant, sense meteosats ni informes meteorològics personalitzats, havien de preveure el temps a partir dels pocs indicis que els oferia la naturalesa. Saviesa i llegat. Llegat gairebé perdut que mirarem de recuperar.

El refranyer en va ple de sentències sobre el temps que farà a partir de vestigis o avisos que el poble va aprendre a interpretar dels avis dels seus avis. Cap refranyer temàtic que no vulgui ser una mica complet pot prescindir de l'apartat de refranys meteorològics. I els nostres homes del temps sovint ens els recorden o els recopilen per fer-nos-els arribar i fer una mica més aclaridora o entretinguda l'estona de la previsió meteorològica.

Un grapat de refranys esgarrapats d'ací i d'allà. Tria curta, curta, curta, però selecta:

- A l'estiu, tota cuca viu (El bon temps fa que tot rutlli, encara que a un altre ritme).
- A mi sí que re mi fa si fa sol o no en fa (jugant amb les notes musicals).
- Aigua cau, senyal de pluja (Obvi, com ell sol).
- Cel rogenc, pluja o vent (un clàssic dels més clàssics).
- En temps de fred val més una capa que un barret (un d'abans i que ja queda desfassat, quan ni capa ni barret son atuells habituals en les nostres indumentàries).
- Llevant té una filla casada a ponent, quan ell la va a veure, se'n torna plorant (per això diu el refranyer també que de llevant no podem esperar res de bo...).
- Març marçot, mata a la vella a la vora del foc, i a la jove si pot! (un altre refrany clàssic sobre com n'és de traïdor el mes de març, que de vegades sembla que ja ve la bonança, però encara ha de fer fred intens).
- Per la Candelera, ous a la carrera: si la Candelera plora, el fred és fora. Si la Candelera riu el fred és viu; tant si plora com si riu el fred és viu (Un altre dels refranys clàssics: el temps que farà aquest dia marca l'esdevenidor: seguirà fent fred o vindrà el bon temps).
- Plou poc, però, pel poc que plou, plou prou (Embarbussament amb moltes variants, més curtes i més llargues).
- Quan la formiga treu terra del niu, adoba la gotera i fuig del riu (Sovint els animals que ens envolten preveuen o intueixen el mal temps abans que nosaltres).
- Qui se sopluja sota la fulla, dues vegades es mulla (de sentit comú, però que apliquem poques vegades quan ens agafa pluja fora de casa i sense recer).

Boires, vent, pluja, fred, neu... Al gener, febrer, març, abril... Temps de tardor, canícula d'estiu. Per a tots els gustos. Podeu trobar-ne molts més als principals reculls de refranys:

. Amades, Joan (1951): Cançoner. Ed. Selecta (Barcelona)
. Conca, Maria (1988): Els refranys catalans. Ed. 3i4 (València)
. Díez, Xebe (1995): Los refranes en «El Tiempo». Ed. Pamiela (Pamplona)
. Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorologia i agricultura populars (segona edició revisada pel nét Cels Gomis i Serdañons, editat per Altafulla el 1998). Ed Altafulla (Tarragona).
. Millà i Reig, Lluís (1965): Cinc mil refranys i frases fetes, populars. Ed. Millà (Barcelona)
. Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans. Ed. 62 (Barcelona).

I recomano d'anar seguint altres blocs d'aquesta mateixa temàtica:
. http://ladonadeltemps.blogspot.com/
. http://meteobloc.blocat.com/