Ahir vaig publicar la dita 30 de les 300 dites que faran història. Un mes de bagatge i un 10 per cent de camí traçat i fet.
La dita triada d'ahir era: A l'enemic que fuig, pont de plata (o mostra-li la drecera). Sempre he pensat que cal evitar la confrontació fins a l'últim moment. Just fins al moment que el silenci ens pogués fer ser traïdors.
Tenim clara la drecera a seguir i no hem de caure en el parany de les provocacions i de les pors que alimenten els qui volen fer fracassar el procés iniciat pel poble de Catalunya.
Però la nostra força és la nostra unitat i la transversalitat de la proposta, defensada des de baix per una massa ingent de persones de la societat civil. Perquè confiem poc en els nostres polítics, i els hem d'anar empenyent perquè no oblidin el compromís que hem pres.
Ens queda molt camí i queda molta corda per destriar al blog de les 300 dites que faran història.
3 comentaris:
Felicitats per la teva obra, m'encanta.
I tens tota la raó quan diua que la nostra força està en la unitat del poble, i també que cal empènyer els nostres polítics perquè no defalleixin i no ens fallin, perquè hi confiem poc...
Tots junts ho hem d'aconseguir, aquest cop sí-sí i de manera definitiva.
enhorabona! per cert vaig rebre allò dels 500 refranys encara m'hi he de posar tenim temps fins el juny oi?
Gràcies, Salvador i Elfreelang.
Penso que la nostra força rau en nosaltres, en la pinya que fem al carrer i en la decisi´que tinguem. La resta vindrà rodat.
Pel que fa a l'enquesta, Elfreelang, sí, teniu temps fins a Sant Joan, però no us adormiu! Gràcies per participar-hi! :-)
Publica un comentari a l'entrada