De pals i de bastons

Acudir a les frases fetes i als refranys és un recurs sovint utilitzat pels periodistes per donar relleu a una idea i poder-la vestir amb certa ironia i bon humor.

És el cas de la frase que ha fet popular Joan Coma, regidor de l'Ajuntament de Vic, quan ha dit que per fer una truita cal trencar abans els ous. I per aquesta metàfora ha hagut d'anar a declarar emmanillat a l'Audiència Nacional a Madrid.

L'endemà, 29 de desembre de 2016, Jofre Llombart, al davantal d'El món a RAC1 feia un enginyós joc amb un reguitzell de frases fetes, que cercava exagerar el llenguatge metafòric amb l'ús de fraseologia popular. El titulava "Muts i a la gàbia". Escoltem-lo:


Per facilitar la comprensió, us enganxo també el text complet:

«Estimat jutge i estimat fiscal: 

Si jutgen una persona per fer servir metàfores i frases fetes, mala peça al teler. Llavors, hem begut oli. De fet, n’hi ha per llogar-hi cadires. Perquè si trencar ous és disparar amb bala, amb allò de xoc de trens s’enfonsa el món. Sé que encara volen remenar les cireres i que no faran ulls grossos si alguns volen partir peres. Com que sempre han tallat el bacallà, això els fa bullir la sang, ja veig que estan que s’enfilen per les parets. 

Però ja ho veureu, entendre-ho és bufar i fer ampolles. N’hi ha uns que volen tocar el dos i a d’altres ja els va bé tenir un ocell a la mà i no cent volant. Bé, també és cert que n’hi ha que neden i guarden la roba. En fi, no els voldria aixafar la guitarra però no poden fer com si sentissin ploure. S’ha de tocar de peus a terra i deixar que qui vulgui fer foc nou com a mínim pugui aixecar la mà. I avall, que fa baixada, perquè, si no, ens pot sortir per un ull de la cara. Això sí, que no ens aixequin la camisa perquè tampoc baixem de l’hort. 

Fins ara els ha anat com anell al dit fer-nos combregar amb rodes de molí però també els dic que voler parar això és posar portes al camp. I vostès el que fan és matar mosques a canonades. I sí, parlant la gent s’entén, però si posen pals a les rodes serem al cap del carrer. Jutjar algú per dir que per fer una truita cal trencar ous és agafar el rave per les fulles. 

Per això no s’estranyin si aquí tothom ha posat el crit al cel. Bé, tothom, no: n’hi ha que encara amaguen el cap sota l’ala però això són figues d’un altre paner. El cas, senyor jutge, senyor fiscal, és que no sé si ho fan per tocar el crostó, per posar la por al cos o simplement per tocar la pera. Suposo que, com que es tracta d’una truita, ho han fet per deixar clar qui té la paella pel mànec. I tot i que allò d’ahir sembla una innocentada, sabem que en el fons volen fer passar tothom per l’adreçador. Doncs sàpiguen que no plegaran veles perquè són del morro fort. 

Senyor jutge, senyor fiscal, no els volia deixar com un drap brut. Només els volia dir que han pixat fora de test.»

D'aquests reguitzells o enfilalls de fraseologia us n'he recollit i presentat diversos. Del d'avui només volia destacar una errada que sovint fem: barrejar pals i bastons.

La distinció és clara: els pals es planten a terra (pal de paller, pal d'una bandera, etc.) i els bastons, no, atès que són trossos de llenya llargs i manejables (bastoners, donar bastonades).

Fixeu-vos que l'única fraseologia referida a pals es refereix al municipi del Baix Empordà. La resta, sempre referida a bastons: Acabar amb un ball de bastons, Posar bastons a les rodes, etc. Perquè ja sabeu que Qui no vol creure amb raons, ha de creure amb bastons.