divendres, 21 de març de 2008

La llum del teu somrís

Mai les coses se’ns presenten com volem,
senzilles i transparents,
quan l’impuls irreflexiu del nostre anhel
temorós es fa present.
Però la brillantor encesa dels estels
que a ratxes ens enlluerna
fa valent aquell amor nascut incert
que del somni és llumener.

La claror dels teus ulls
i un petó dolç i sincer
fan possible un deler
que innocent cerca sopluig.

No em preguntis el perquè d’aquell petó
ni perquè el vaig demanar.
Jo em sentia molt feliç al teu costat,
crec que és l’única raó.
I ara veig que la importància de l’amor
resideix en l’harmonia,
resideix en saber viure a cada instant
la presència del company.

La claror dels teus ulls...

En el dolç passar d’uns dies m’has donat
més del que podia esperar
i en el suau lliscar del temps pel meu record
ets un llumener silent
que acarona les follies del meu vers
fent de tot moment tendresa
i arrauleix la fosca densa de la nit
amb la llum del seu somrís.

La claror dels teus ulls...

Per al Dia Mundial de la Poesia, desenterro un poema del 19 de novembre de 1985, dedicat a la Cristina. Un altre dia us penjo la música.

També en parlen a Per a lectura i decoració.

4 comentaris:

Margarida ha dit...

A un cor que tan bonic sap mirar,
no li cal aprendre a estimar...


Bonic poema. Gràcies per compartir-lo.
Una abraçada de primavera.

vpamies ha dit...

Gràcies, Margarida.

D'alguna manera havia de captivar la meva xicota, no?

A més, és una cançó. Si m'animo i me'n surto amb les noves tecnologies un altre dia us penjo la interpretació amb música.

marc ha dit...

Eps. Et recordaré el que has dit. Et volem sentir, eh?

Molt maco, el poema!

vpamies ha dit...

Doncs primer hauré de desrovellar la veu. Després desrovellar els dits. després desrovellar la guitarra... desrovellar... i aprendre a fer anar una mica bé la càmera de vídeo i després a penjar-ho tot plegat.

Mooooooolta feina, tot plegat. Tot un repte, sí, senyor.