La llum del teu somrís

Mai les coses se’ns presenten com volem,

senzilles i transparents,

quan l’impuls irreflexiu del nostre anhel

temorós es fa present.

Però la brillantor encesa dels estels

que a ratxes ens enlluerna

fa valent aquell amor nascut incert

que del somni és llumener.

La claror dels teus ulls

i un petó dolç i sincer

fan possible un deler

que innocent cerca sopluig.

No em preguntis el perquè d’aquell petó

ni perquè el vaig demanar.

Jo em sentia molt feliç al teu costat,

crec que és l’única raó.

I ara veig que la importància de l’amor

resideix en l’harmonia,

resideix en saber viure a cada instant

la presència del company.

La claror dels teus ulls...

En el dolç passar d’uns dies m’has donat

més del que podia esperar

i en el suau lliscar del temps pel meu record

ets un llumener silent

que acarona les follies del meu vers

fent de tot moment tendresa

i arrauleix la fosca densa de la nit

amb la llum del seu somrís.

La claror dels teus ulls...

Per al Dia Mundial de la Poesia, desenterro un poema del 19 de novembre de 1985, dedicat a la Cristina. Un altre dia us penjo la música.

També en parlen a Per a lectura i decoració.