dimecres, 10 de juny de 2009

Felicitats, mestre!

Poques vegades els lingüistes som titular de portada. Però els titulars d'ahir i d'avui coincidien:

«Joan Solà,
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes»

Poc puc afegir al que ja han dit a Vilaweb, al 3cat24.cat, a Directe!cat, a La Malla, a l'Avui (i 2), a Cultura 21, a Europa Press, a Catalunya Press, al Diccitionari, al Gazophylacium, al Reflexions en català, al Bloc de Lletres, o a l'Illa dels llibres, entre molts d'altres.

Un reconeixement merescut per a una ment lúcida, per a una veu clara i per a una persona compromesa. Hi ha vida a la lingüística després de Joan Coromines. I aquest present, avui, passa per la figura de Joan Solà.

Vaig tenir Joan Solà de mestre a la universitat. Ell va provocar el cop de timó en els meus estudis i interessos: després de tenir-lo a Història de la filologia vaig saber que girava cap a l'especialització lingüística. També vaig saber que les assignatures calia triar-les per interessos professionals i no pas per passar i aprovar i va plantar la llavor del meu interès per la paremiologia, mostrant-me els antics repertoris de proverbis i refranys.

9 comentaris:

Allau ha dit...

És d'aquelles notícies que et posen content (i n'hi ha tant poques!). Això que dius dels titulars de portada és una exageració per part teva (lamentablement).

Ma-Poc ha dit...

És una gran notícia i un reconeixement més que merescut!

Assumpta ha dit...

Deixant un moment a part el personatge en sí... Què maco l'elogi que fas del mestre!!! :-)

vpamies ha dit...

Són d'aquelles persones que no et deixen indiferent.

Recordo que molts companys no es matriculaven amb el Solà, perquè tenia fama de dur.

I ho era. Més que dur, exigent.

Però jo trobo millor que algú a tercer de carrera et suspengui per l'ús del català que no pas haver de passar la vergonya d'examinar-te de nivell de català quan ja has acabat la llicenciatura.

Guardo els seus apunts com un tresor. Algun dia els desempolsaré i rellegiré.

Puigmalet ha dit...

El que has afegit és molt important: la teva experiència personal. Això val més que les grans paraules.

Assumpta ha dit...

Totalment d'acord amb tu! jo també preferia tenir professors exigents durant la carrera...

Altre cosa és que jo, després, no em matava a estudiar :-) però només d'assistir a classe ja valia la pena.

Per cert, avui he tret de la biblioteca "Mal de llengües" de Jesús Tuson :-))

Anònim ha dit...

Moltes gràcies, Víctor. Aquests bons records són la gratificació més gran i
entranyable que pot rebre un professor. Ja ho veus: un va fent la seva tasca de
cada dia tal com pot, tal com sap, i un dia s'adona que per a molts ha sigut
fructífera. Moltíssimes gràcies. Joan Solà

(Espero que t'arribarà aquesta meva resposta:
jo no sóc cap expert en aquest molt d'internet i no sé si ho he escrit on
tocava i si he clicat on calia.)

vpamies ha dit...

Ha arribat correctament, Joan.

I no saps com agraeixo que hagis tingut el detall d'acostar-te a ca meva: un escrit laudatori amb agraïment del llorejat ja és un petit tresor per al record i la memòria.

Ho desaré al costat dels magnífics records que tinc del meu pas per la Universitat de Barcelona i del bon mestratge que hi vaig rebre.

vpamies ha dit...

Assumpta, Mal de llengües et resultarà una lectura refrescant per aquest estiu.

Arribaràs al final i diràs: Oh!, ja s'ha acabat el llibre?

Però no pateixis, que en Tuson en té molts més que t'enganxaran tant com aquest.