dimarts, 6 de gener de 2009

La força dels blogaires

Temps era temps no existia Internet i si volíem saber o estar informats ens havíem de conformar amb els mitjans tradicionals.

Un dia els ordinadors van començar a entrar a les llars. Vam aparcar les màquines d'escriure i vam trobar un nou mitjà que ens oferia noves fonts de lleure, d'informació i de contacte.

La població connectada, però, era minoritària. Molts recelaven d'aquestes noves màquines i de les noves tecnologies. D'altres arribaven ja tard a la revolució digital. I així, uns quants vam esdevenir consumidors d'Internet. Consumidors passius, bàsicament, que passàvem per caixa per tot allò que volguéssim fer o saber.

I un bon dia vam deixar de ser consumidors passius i vam començar a trencar motlles, a oferir allò que sabíem a través de l'anomenada web 2.0. Passem de ser només consumidors a crear i compartir continguts, amb una generositat insultant.

I trontollen els mitjans tradicionals, i trontollen les úniques veus autoritzades fins aleshores. I consumim més cultura que mai, i més oci que mai. I en som part i creem continguts que difícilment serien disponibles, altrament.

I ajudem a fer cert que a Internet hi és tot i que només cal saber-ho trobar.

I ens alimentem els uns als altres, llegint-nos, comentant-nos, recomanant-nos. Hem creat un canal alternatiu d'informació. Qui diu ara el que és notícia i el que no ho és?

Els de sempre? No. Cada cop menys, perquè cada cop hi ha un abisme més gran entre el que ens ofereixen i el que nosaltres realment volem. I ens hem de fer escoltar i hem d'aconseguir que ens acabin oferint allò que realment volem i no pas el que els interessa a ells.

Aquesta és la nostra força. I que fem pinya! Que ho sàpiguen. Que ho sapiguem.

Ara diuen que els blogs són en vies d'extinció, que desapareixeran. No us els cregueu pas!! Digues-li blog, digues-li videoblog o el nom que prengui a mida que apareguin noves plataformes per compartir contingut i coneixements. Som aquí i seguirem sent-hi el temps que calgui i a través dels mitjans que calgui. Digues-li Facebook, digues-li Youtube, o Twitter... o el que vingui demà passat. Serem allà i seguirem fent pinya i trencant motlles.

19 comentaris:

menta fresca ha dit...

noi, jo desprès de sentir-vos a la ràdio i ara llegint el teu escrit, només puc dir amén.
I a seguir fent pinya clar!

Puigmalet ha dit...

Només canviaria un parell de ges. La resta del manifest, impecable.

Carme ha dit...

Jo crec que m'he passat tant i tant a aquest a informació alternativa que ja no m'assabento massa del que no es diu per aquí. Em sembla que no és dolent, però jo no havia sentit a dir a ningú que els blocs desapareixeran... que s'hom creguin! És impossible! Canviaran a millor cad a vegada. Jo crec que els que no hi són, no hi són perquè no saben el que es perden.

He posat alguna c per compensar, no pas per militància, que no la tinc. Preferiria que fos com fos tots ho poséssim igual... però en aquest país tants caps tants barrets.

Arlequí ha dit...

Hola.Mira si internet té força que 200 bloguers o blocaires hem homenatjat a Joan Brossa.

Bon any nou i bones lectures!

Jesús M. Tibau ha dit...

aquest trencament de motlles ja no té marxa enrere

Sergi ha dit...

Espero que ens faràs cinc cèntims d'on podrem trobar aquesta entrevista radiofònica que cita menta fresca.
Comencem aquest any 9 amb molta trempera, oi?
I neu, de moment...
Salut!

zel ha dit...

Voto per això, endavant i empenta! forçablogs!!!!!!

Cèlia ha dit...

Només hi ha una cosa que em manté alerta, la idea del control (el que ens poden arribar a fer), per la resta, tens tota la raó, ESTEM COMPARTINT EL QUE SABEM I AMB TOTAL FELICITAT I GENEROSITAT! I a velocitat real ( o quasi)!

Galderich ha dit...

Ospa, acabo d'arribar i ja dieu que haig de plegar?
Tranquils! Una de les coses que he vist és que el tema es va transformant i com algú ha dit, anirà a millorar.

Assumpta ha dit...

Ostres, espero que els blogs no desapareguin... però, per què haurien de desaparèixier si son nostres i nosaltres no els tanquem? :-)

vpamies ha dit...

Caram, no pensava pas que aquest escrit aixecaria tanta polseguera i provocaria tants comentaris.

Jo també penso que l'escissió és cada vegada més gran, com apuntava a l'escrit, entre mitjans tradicionals i digitals.

És una fractura important, de conseqüències imprevisibles.

El que vull destacar és que som consumidors culturals i digitals i com a tals ens hem de fer respectar.

Com en tot, units tenim força.

Mai podran controlar els blogs. Mai podran controlar la llibertat a Internet, perquè sempre trobarem la manera de saltar-nos les fronteres.

I quina credibilitat tenen els escrits dels blogaires: jo puc respondre dels meus escrits i de les meves fonts.

I és clar que m'atanso amb cautela a tot el que es publica a Interent, de la mateixa manera que malfio del que publiquen els mitjans generalistes o del que diuen a la televisió o a la ràdio.

Jo responc del que escric i treballo perquè la meva credibilitat resulti fiable per als que acudiu a trobar-hi informacions. Sóc jo, independent i independentista. I només parlo per mi, sense pressions i sense deutes.

Els blogs mai desapareixeran: és una eina creativa massa important per deixar-la desaparèixer.

Però ens ho volen fer empassar i en parlen i parlen i parlen. Feu cerques a Internet, feu... No és pas un invent meu, no.

Gràcies a tots per mostrar les vostres inquietuds, per llegir-me i per corregir-me i comentar-me.

Sergi: la entrevista a l'Internauta és penjada al blog Ablogcedari, amb altres notícies aparegudes en altres mitjans de comunicació.

Júlia ha dit...

Això espero, que no se'ls acudeixi controlar el tema als qui, amb tot això, han vist minvar feina i poder.

PUICMALET, NO siGuis DOCBLOCmàtiG, he, he, ke tot és relatiu.

marc ha dit...

El que desapareixeran seran els blogs. Al final s'imposarà el seny i només tindrem blocs, hehe.

El Víctor ja té ganes de muntar un altre sarau com el de l'Abloccedari.

Assumpta ha dit...

Ja ho diu l'himne del Barça... tots units fem força...

Mon ha dit...

El que si s'ha de reconèixer que som un xic "especials" i troben estrany que hi hagi 200 bloggers fent pinya en un homenatge al poeta Brossa (quan les institucions no tenen ni punyetera idea de fer quelcom semblant )Quan fem un joc com el blogaire invisible, o els relats conjunts i es nota el bon rotllo que hi ha entre nosaltres, o simplement ens llegim els uns als altres. Al meu poble hi ha un regidor que ens fot a parir a contra els blogs i els que hi deixen comentaris hi ho fa en una revista local... El que tindria que fer aquest càrrec electe es demanar-nos disculpes, no creieu? ( estic fent un post sobre el tema (malgrat el meu retir provisional) Una abraçada a tots amics i amigues blocaires. Ah! i que la força ens acompany!

Puigmalet ha dit...

Ai, aquesta Júlia... Bravo, Marc!

Júlia ha dit...

Marc, que em provoqueu, uf. Si això passa no s'haurà imposat 'el seny' sinó la 'rauxa dogmàtica i normativa'. De bon rotllo, ep.

Compte, perquè els blocgs estan envaint molts camps intocables i monopolitzats i ja miraran -i miren- de controlar el tema, i ara no és broma.

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Doncs sí, no ho dubtis pas; això serà així encara que el messies Obama volgués el contrari. I cada cop anirà a més. Ara alguns ho gaudireu més que no pas altres; que alguns ja comencem a tenir una certa edat malgrat que no ho sembli.

vpamies ha dit...

Marc, Puigdolentet... l'important no és el nom, sinó la cosa. Jo vaig a l'esència del fenomen, digueu-li com vulgueu.

Júlia, no els facis cas que són polemistes compulsius. Són com els pitjors antitabac: els exfumadors. Estic segur que de joves defensaven blog amb G. :-)

Jordi, millor no creure en messies i anar fent via. I company!!, que et queden anys de corda, encara, que tot just ets al mig segle. Tota una vida per davant!