dimarts, 6 de setembre de 2005

Paremiologia

Segur que molts dels qui em llegiu és la primera vegada que sentiu aquesta paraula. I què és això de la paremiologia?

Si consultem què en troba el Gran Ull de la Xarxa, que tot ho sap i tot ho troba, doncs 5.000 recurrències a tot el món no estan gens malament (gairebé 600 si ho restringim a l'àmbit catalanoparlant).

I els diccionaris tampoc ens en donen gaire notícia. Vegem, per exemple què en diu l'Enciclopèdia Catalana:

«Estudi dels proverbis, sobretot com a expressió de l'ànima i dels costums populars.»
o l'Alcover-Moll:

«Tractat sobre els proverbis; estudi dels proverbis.»
Ja podeu comprendre que ens resulta altament insuficient i insatisfactori.

De fet, ens hem de remetre a obres de principis del segle XX per trobar informacions d'aquesta disciplina que barreja tradició i filologia.

Recorro a Joan Amades, que en una magna obra de 1951, Folklore de Catalunya. Cançoner, ens acosta als principis d'aquesta disciplina:

«La ciència que estudia les frases consagrades o acceptades per un llarg ús, que contenen una màxima moral, sentència sàvia, reflexió filla de l'experiència, un consell aplicat a un ordre qualsevulla de la vida, un gir i una forma especial d'expressió, de conceptes precisos i determinats, rep el nom de paremiologia. Sota el nom genèric de parèmia són compreses totes les variades formes del refrany en els seus múltiples aspectes. El terme parèmia és de tradició erudita i de divulgació recent. El terme més general usat per a comprendre la diversitat de les formes paremiològiques, és el de refranyer, emprat per la majoria de col•lectors.»


L'embolic rau, ja d'entrada, per la multiplicitat semàntica que acompanya aquestes sentències breus o aquestes petites mostres de l'enginy popular.

Una altra petita mostra d'aquest desgavell. Al Diccionari de la llengua catalana de l'Enciclopèdia Catalana podem trobar:

    • adagi: m 'sentència antiga'.
    • aforisme: '2 lit Proposició concisa, completa i sovint enginyosa que enuncia una forma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la'.
    • dita: 'f 1 Allò que hom diu, especialment sentència, opinió. És una dita popular, Segons una dita dels nostres avis.'
    • frase feta: '1c Expressió com estereotipada, d'ús corrent en la llengua'.
    • idiotisme: 'm ling tret lingüístic característic d'una llengua'.
    • màxima: 'f 2 Sentència que conté un precepte moral o pràctic, expressat en llenguatge breu i reflexiu'.
    • modisme: 'm ling Idiotisme'.
    • proverbi: 'm lit Màxima o sentència moral i didàctica, de caire erudit o popular'.
    • refrany: 'm 1 poèt En l'antiga poesia catalana, i avui especialment, com a mot tècnic, resposta, represa o recoble d'una cançó. 2 Frase sentenciosa divulgada, proverbi'.
    • sentència: 'f 1b Dita breu sobre una veritat d'índole moral, màxima'.

No us espanteu!, que anirem aclarint aquest ampli espectre en comentaris posteriors.

Us recomano, perquè aneu fent boca, un parell de referències sobre aquesta disciplina. Un, de virtual, el número 3 de «El Mirador de Revistes». Un altre, només disponible en paper, la imprescindible Paremiologia catalana comparada, de Sebastià Farnés, enciclopèdia en 8 volums publicada curosament per l'Editorial Columna.

I em permetreu el petit pecat de vanitat de recomanar-vos la meva pròpia pàgina personal, que no s'actualitzava des de l'any 2001, però que quan acabi d'agafar-li el ritme a això de publicar notícies al meu blog espero remodelar i posar al dia.
Publica un comentari a l'entrada