Terminologia. Mil milions de llamps i trons!

En aquests moments que vivim una meteorologia una mica esbojarrada i que els homes dels temps són gairebé les estrelles de la televisió, no està de més recordar quatre termes interessants sobre meteorologia. En especial, vull fer esment d'algunes curiositats sobre els noms dels vents, la Rosa dels vents i les diferències entre alguns termes que de vegades ens porten de corcó i que confonem o intercanviem.

La Rosa dels Vents


Segons ens indica Fonseré, és la representació gràfica, per a un lloc i un període de temps determinat, de la freqüència del vent segons les direccions.
El Termcat ens ofereix una definició una mica més tècnica:

«Diagrama vectorial utilitzat en meteorologia i climatologia per a representar la intensitat i la freqüència dels vents en cada direcció, o d'altres elements meteorològics relacionats amb la intensitat dels vents, en una estació meteorològica.»

Als Països Catalans aquests 8 vents principals són coneguts amb els noms següents:

• tramuntana, el vent del nord,
• gregal, el del nord-est,
• llevant, el de l’est,
• xaloc, el del sud-est,
• migjorn, el del sud,
• llebeig (o garbí), el del sud-oest,
• ponent, el de l’oest i
• mestral el del nord-oest.

Nom dels vents

En la nostra rica tradició meteorològica i en diferents obres divulgatives trobem els diferents noms dels vents, tant classificats per la seva intensitat, com classificats tenint en compte l'orientació i els llocs on bufa.

Així, hi ha vents que no bufen a les nostres contrades, però dels quals n'hem sentit a parlar, com ara dels alisis (vents persistents que bufen del NE en l'hemisferi boreal i del SE en l'austral, des de la faixa tropical anticiclònica cap a l'equador), el bora (que bufa en la regió septentrional de l'Adriàtic), el föhn (vent descendent, calent i sec, que bufa a sotavent d'una serralada, procedent de la regió alpina i de l'Alemanya meridional), el harmattan (vent sec i polsós que bufa del NE durant l'hivern boreal a les costes del Golf de Guinea), el monsó (vent periòdic, d'alternança anual, que bufa del mar cap a la terra durant l'estiu, i de terra cap a mar durant l'hivern), el pampero (nom amb el qual a l'Uruguay i a l'Argentina és designat un temporal de vent del SW, comunament tempestós) o el norte (vent sec i fred del N que bufa en el Golf de Mèxic).

Altres, són noms tradicionals que encara se senten en algunes contrades, com ara el barrufet de vent (vent que, caragolant la pols, la puja a una certa altura), el cerç (vent fred del NW, generalment amb temps serè), el fogony (vent calent que fon la neu), el terral (vent costaner nocturn o de matinada, que bufa de terra cap a mar durant les hores que la temperatura del mar és superior a la de la terra), el torb (ventada durant la qual els remolins del vent aixequen en l'aire la neu del terreny) o el zèfir (brisa suau de ponent amb bon temps calent).

Així, si ens fixem en els vents segons la seva intensitat, l'escala de Beaufort els classifica gradualment amb els següents noms: calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet, vent fresc, vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent i huracà.
I encara hi trobaríem alguns altres noms que manegem més o menys habitualment per a explicar diferents fenòmens atmosfèrics relacionats amb el vent que fa, com ara borrasca (vent fort o temporal acompanyat de pleuja, neu o pedra), brisa (vent de 5 a 9 metres per segon) o marinada (brisa de mar), bufarut (vent fort que bufa de sobte, dura alguns minuts i desapareix també de pressa), calma (absència de vent sensible, que es reconeix en què el fum puja verticalment), grop o gropada (tempestat congriada sobtadament; cop de vent i d'aigua impetuós) o remolí de vent (cop de vent que avança en forma de vòrtex d'eix quasi vertical, de diàmetre generalment petit, però que pot assolir algunes desenes de metres d'alçària, amb força suficient per a aixecar pols i sorra).

De ciclons, tifons, huracans, tornados o mànegues

Segons les fonts consultades hem de distingir entre:

• Cicló (sistema de vent en rotació de caràcter tempestuós).
  
• Huracà (vent violent produït pels ciclons tropicals; més especialment pels del Mar de les Antilles).
  
• Mànega (tromba marina o de llac).
  
• Ratxa (fluctuació, de pocs segons de durada, de la velocitat del vent, deguda a la turbulència de l'aire.
  
• Tempesta o tempestat (forta pertorbació de l'atmosfera, acompanyada de vent, pluja, neu o pedra, i precisament de llamps i trons).
  
• Tifó (nom amb el qual es designen els ciclons tropicals del mar de la Xina).
  
• Tornado (borrasca petita en extensió horitzontal, però molt intensa, en la qual l'aire gira en espiral a velocitats extraordinàriament altes. És un violent remolí semblant a una mànega, però de dimensions majors, amb un diàmetre de l'ordre d'un centenar de metres, o més, on la velocitat del vent pot excedir-hi els 300 km per hora, i la seva velocitat de translació és d'uns 50 km per hora).
  
• Ventada (augment sobtat de la força del vent, de més durada que una ratxa).

Enllaços

http://www.telenoticies.com/especials/huraca/
http://www.bellera.org/molins/vent.htm
http://www.acom.es
http://www.oratgenet.com/
http://tethys.acamet.org/num00/articles/art0003.htm

Si us sembla, un altre dia parlarem de núvols.