divendres, 2 de novembre de 2007

Refranys de Tots Sants

Com molt bé expliquen a Etnocat.org, la festa de Tots Sants, comuna en diverses tradicions ben diferents i no pas només en la cristiana, es remunten al cicle de la vida i el seguiment del cicle vital durant les diverses estacions de l'any.

A Festes.org, hi ha un apartat especial dedicat a Tots Sants, la festa de difunts, i a la Castanyada, en concret. D'allà he reproduït la imatge que encapçala aquest article. L'article de La Malla, s'inspira en els continguts de Festes.org, però també és molt explicatiu i detallat.

Ens trobem ja en plena tardor, camí de l'hivern rigorós, i «la festa de Tots Sants determina l'inici del cicle de la terra: després de l'abundor i les collites de l'estiu, ve el repòs, la mort aparent de la natura».

Es molt ric el nostre refranyer en referències al pas del temps, a les festivitats del calendari i a diverses tasques dels oficis d'abans. I no ens ha d'estranyar, perquè l'apartat més ampli de la majoria de refranyers és el referit a la meteorologia i el curs de l'any.

Una cerca selectiva de refranys que continguin l'expressió "Tots Sants", em permet obtenir un bon llistat de refranys ben variats i, sovint, contradictoris. Vegem-ne uns quants, en llistat alfabètic:
  1. de Sant Joan a Tots Sants passa el pastor sos afanys
  2. de sant Miquel a Tots Sants, nuvolades de mal pas
  3. de Tots Sants a Advent, molta pluja i poc vent. Però altres diuen, de Tots Sants a l'Advent, ni massa pluja ni massa vent
  4. de Tots Sants a Nadal hi ha dos mesos per igual
  5. de Tots Sants a Nadal justa una passa de gall
  6. de Tots Sants a Nadal, gel i pluja i vendaval. També diuen: de Tots Sants a Nadal, pluja, gel o vent cabal
  7. de Tots Sants a Nadal, l'hivern formal
  8. de Tots Sants a Nadal, o ploure o nevar, tant s'hi val
  9. de Tots Sants a sant Andreu vent o pluja o fred o neu. O també: de Tots Sants a sant Andreu, aigua ens doni Déu
  10. de Tots Sants a sant Andreu, un mes breu, i de sant Andreu a Nadal, no hi ha pas tant
  11. de Tots Sants a sant Martí, onze dies hi comptí, i de sant Martí a Nadal un mes i mig cabal
  12. de Tots Sants a Sant Martí, sembra si vols collir
  13. de Tots Sants enllà, agafa la manta i no la deixis anar
  14. de Tots Sants fins a l'Advent, ni massa pluja ni massa vent
  15. de Tots Sants fins a Nadal, el flequer perd son cabal
  16. des de Sant Pere a Sant Miquel tots els culs caguen bé, i de Sant Miquel a Tots Sants caguen, però no tant
  17. ditxós mes de Déu, que comença amb Tots Sants i acaba amb sant Andreu!
  18. el bon any ha de ploure per tres sants: per Setmana Santa, per les Lledanies i per Tots Sants
  19. el bon favar per Tots Sants s ha de sembrar, i pel Gener s ha de cavar
  20. el raïm penjat fins a Tots Sants s'ha de menjar de dos en dos grans; de Tots Sants enllà, de gra en gra
  21. els mossos es lloguen per sant Joan i es lloguen per Tots Sants
  22. els pecats de Carnaval surten per Tots Sants. O també: les ballades de Carnaval, surten per Tots Sants
  23. entre Tots Sants i la Nativitat, entra l'hivern de veritat
  24. entre Tots Sants i Nadal, ni boires ni mestral. O també: entre Tots Sants i Nadal, ni pluja ni vent no hi val
  25. entre Tots Sants i Nadal, ni vent ni temporal
  26. la bona filanera per Tots Sants comença la vetlla, i la més bona, per santa Magdalena
  27. la dona que de Tots Sants a Nadal no emprèn la fila, tot l'any sospira
  28. les mosques, per Tots Sants, mortes o menjades, són acabades
  29. llaurada per Tots Sants mata la mala herba dels camps
  30. maridatge del Candeler, per Tots Sants bolquer
  31. passats Tots Sants, els dies són germans
  32. per Sant Simó, sembra Ramon, i per Tots Sants, amb dues mans
  33. per Tots Sants abrics i guants
  34. per Tots Sants, amaga el ventall i treu ls guants (gràcies, Margarida)
  35. per Tots Sants castanyes i mocadors grans
  36. per Tots Sants castanyes, per Nadal torrons, per la Pasqua mona i tot l'any bombons
  37. per Tots Sants el fred és al camp, per sant Martí és al camí, per santa Caterina és dintre la cuina
  38. per Tots Sants i pels Morts, si sembres blat, colliràs escardots
  39. per Tots Sants l'arada a casa
  40. per Tots Sants la neu pels alts, i per sant Andreu la neu al peu
  41. per Tots Sants les llebres corren pels camps
  42. per Tots Sants, agafa els pantalons de vellut
  43. per Tots Sants, agafa tords amb quatre mans
  44. per Tots Sants, arboços i glans, llentrisca madura i esclata-sangs, mel i mantega pels estudiants
  45. per Tots Sants, arts a la mar
  46. per Tots Sants, caçador, plega els rams
  47. per Tots Sants, capes i mocadors grans
  48. per Tots Sants, castanyes i cargols amb banyes
  49. per Tots Sants, castanyes i panellets. O també: per Tots Sants, panellets, que a les dones fan fer pets, com em recordava, sense anar més lluny aquest any la meva mare. I encara ens hi faltarien els moniatos.
  50. per Tots Sants, els blats sembrats i els fruits a casa guardats
  51. per Tots Sants, els camps blancs. O també diuen: per Tots Sants, els camps verds i els cims blancs
  52. per Tots Sants, i no més enllà, has de sembrar
  53. per Tots Sants, la clau és pels camps
  54. per Tots Sants, les olives a les mans. O també: per Tots Sants, les olives fan mig oli
  55. per Tots Sants, mortons i glans, cama-seques i esclata-sangs
  56. per Tots Sants, penja les gàbies i caça amb reclams
  57. per Tots Sants, pluges i vents
  58. per Tots Sants, quinze ençà, quinze enllà, la flor de sembrar, i si pot ser els d'aquí no esperis els d'allà
  59. per Tots Sants, sense trigar, treu l'arada a llaurar
  60. per Tots Sants, tots els vins són sans
  61. pluges perdudes, per Tots Sants trobades
  62. qui de Tots Sants a Nadal no fila tot l'any sospira
  63. qui per Tots Sants no té sembrats, perilla quedar enganyat. Però també diuen: qui sembra per Tots Sants, sembra blat i cull escarabats
  64. quinze dies abans de Tots Sants i quinze dies després, temps de bon sementer és
  65. rialles de Carnestoltes, ploralles de Tots Sants
  66. sagnies per Tots Sants, salut per tot l'any
  67. tots Sants el primer, sant Andreu el darrer
  68. tots Sants l'entra, sant Andreu el treu
  69. tots Sants porten les vetlles i sant Josep se les emporta

Hi trobem referències a l'ofici de filar, avisos als pagesos perquè sembrin i cullin els fruits dels arbres, a pescadors i caçadors perquè canviïn les arts de pesca i el sistema de caça...

Ens recorda que antiguament es contractava els mossos del camp per temporades, dos cops l'any: els mossos es lloguen per sant Joan i es lloguen per Tots Sants.

També trobo especialment deliciós, el que ens recorda les llaminadures de les diferents festes anuals: per Tots Sants castanyes, per Nadal torrons, per la Pasqua mona i tot l'any bombons. Ja n'han pres bona nota les pastisseries del gremi!

Trobem molta variació en com s'han transmès i com ens han arribat els refranys. De diversos repertoris, de diverses zones i llocs. Amb errors, dubtes i expressions no ben transmeses. Vegem-ho, per exemple, en el refrany que fa: per Tots Sants, mortons i glans, cama-seques i esclata-sangs. També ens ha arribat:
  • per Tots Sants, murtons i aglans, cames-seques i esclata-sangs
  • per Tots Sants, ni llentrisca (o llentiscle) ni glans
  • per Tots Sants, murtons (o arboces) i aglans, llentrisca madura i esclata-sangs.
El murtó és el fruit comestible de la murta, aromàtic i poc carnós, d’un blau negrenc. La llentrisca o llentiscle, és un arbret o arbust perennifoli de la família de les anacardiàcies, d’olor resinosa, amb les fulles pinnaticompostes coriàcies, les flors verdoses i vermellenques en denses panícules axil·lars i els fruits en petita drupa, de primer vermells i finalment negres, comú a les màquies i garrigues de terra baixa. Els cama-sec i esclata-sang són uns bolets força habituals en el nostre territori i amb multitud de variants i amb moltes variacions de nom, segons les contrades.

Els trobem recollits a Amades, Pons Lluch a Menorca, Josep Pujol a Tarragona o Anna Parés, en repertoris més actuals, entre molts d'altres. Com diu Pons Lluch, al Refranyer menorquí, «es refereixen a productes de la temporada de Tots Sants. Un ús ben habitual d'aquesta dita és per assenyalar que cada època té les seues coses que li són pròpies. Hi ha una cançoneta menorquina que hi fa referència»

L'expressió entre Tots Sants i Manresa és la que prenem com equivalent de l'expressió castellana d'entre Pinto y Valdemoro. En l'article del Refranyer català-castellà us n'ofereixo àmplia informació, bàsicament, extreta de Joan Amades i Gelat (1951a): Refranyer català comentat. Barcelona: Ed. Selecta.

I no voldria acabar sense un refrany de to sarcàstic i transgressor: de la cintura cap a dalt, tots sants; de la cintura cap a vall, tots dimonis.

Mireu també l'apartat de refranys de Tots Sants al refranyer temàtic, que s'anirà actualitzant.

Publica un comentari a l'entrada