dimecres, 9 de maig de 2012

aPARAULA'm: Núvol



Núvol. Aquesta és la paraula que he triat per apadrinar. Segur que si s'hagués fet una porra o una votació al blog hagués sortir parèmia, paremiologia o alguna altra paraula d'aquest camp semàntic que dóna sentit a la meva presència a internet.

Però aquest cop he volgut desmarcar-me'n i apadrinar una paraula plena de sentit, polisèmica, actualitzada als temps moderns: el núvol. I l'he triada per diversos motius.

En primer lloc perquè dóna sentit al treball col·laboratiu. Treballem des del núvol, un espai indeterminat a la xarxa que compartim per revisar alhora i compartir un mateix document de treball. Talment com estem fent avui mateix per preparar el llistat definitiu de participants en aquest nou homenatge blogaire.

I en segon lloc per fer-vos conèixer una nova inciativa cultural que acaba de néixer: nuvol.com, una caparrada de Bernat Puigtobella que vol alinear esforços i estratègies per difondre i compartir les inquietuds culturals.

Us reprodueixo el parlament que vaig fer a la festa de presentació de Núvol a Barcelona, a la Biblioteca Jaume Fuster, a plaça Lesseps, el passat mes d'abril. Hi anava convidat com a col·laborador i assessor en l'apartat ludolingüístic, l'Homo Fabra. Per tant, felicitats, Bernat i llarga vida al Núvol!

Quan diem que algú viu als núvols, ens estem referint a una persona esbojarrada, eixelebrada, que no té control en els seus actes i pensaments. En català ho podem dir de moltes maneres i precisament, lligant-ho amb algun dels llibres que se sortejaran avui, del recull de dites sobre el cap, n’hi ha un fotimer de ben expressives: cap boig, cap de fer petar brases, cap de grills, cap desgavellat, cap fluix, cap sense barret, cap verd, capsigrany, testerola, tocat de l’ala, o del cap o del bolet, etc.

Però aquest núvol és diferent. És una talaia. Diu un proverbi xinès: «No desesperis: dels núvols més negres en cau aigua neta i fecunda». És un avís per a navegants: Abans de ploure es fa núvol.

Baixarem del núvol per fer arribar la nostra veu arreu. Una veu diversa, abans dispersa, una pluja intensa, a raig, des de cadascun dels compartiments no estancs d’aquesta iniciativa.

Deixeu-me fer-vos cinc cèntims de l’Homo Fabra, l’apartat sobre llengua, ludolingüística, paremiologia (la ciència que estudia els refranys)... M’hi he compromès amb la participació del Diccitionari, un diccionari de citacions i frases cèlebres mantingut per Marc Cortès, del Pla de Sant Tirs, a l’Alt Urgell; en David Gàlvez, des d’Andorra; en Joan Puigmalet, des del Prat de Llobregat, i un servidor, des de Vallromanes, al Vallès. A la xarxa des del juny de 2007 i amb prop de 3.000 citacions tan diverses com ara quan Víctor Aleixandre diu que «les fronteres mai no són geogràfiques, sinó mentals», o Najat El Hachmi quan diu «Mentre cerco la meva mitja taronja, vaig menjant mandarines» o Lay Lady Lay, una piuladora que al seu Twitter, humorísticament i sobre el tema de la mitja taronja, diu «Si cerques la teva mitja taronja a mi no em miris, que tinc dos melons». Tot hi cap.

Fem, doncs, ploure i tronar des del núvol. Llarga vida al núvol!


Publica un comentari a l'entrada