Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En les darreres setmanes, aquest projecte d'enciclopèdia oberta ha estat en boca de tothom per a cantar-ne les excel·lències o per portar-la als tribunals pels seus continguts. Detractors? Defensors? Em recorda una mica aquella dita de la fira i que cadascú en parla segons com l'hi ha anat.

En primer lloc, cal no perdre el nord i convé conèixer en què consisteix aquesta iniciativa pionera a Internet.
La Wikipedia és una enciclopèdia en línia gratuïta, lliure i elaborada de manera voluntària i altruista per internautes d'arreu del món. Neix el 2001 i es pot trobar ja en més de 200 idiomes, amb un volum i rigor prou desigual, però important, sens dubte.

Així, mentre que en anglès hi ha vora 875.000 articles, també la trobem en castellà (amb més de 80.000 articles) i en altres llengües de la península, com ara el català (amb més de 22.000 articles), el portuguès, el gallec, l'euskera, l'aragonès o el bable, per exemple.


El nom li ve del programari usat per bastir-la: el wiki (paraula hawaïana que vol dir “ràpid”) és un document hipertextual creat amb programari lliure i que permet la revisió i reedició dels textos creats per qualsevol persona que hi pugui accedir. Així esdevé una eina molt pràctica per elaborar documents de manera col·lectiva, a través d'un navegador web i amb uns codis de marcatge força simples.

Aquesta simplicitat és l'origen de la seva grandesa i de les seves misèries. Grandesa, perquè s'ha aconseguit oferir un producte digne i rigorós amb l'esforç anònim de molta gent, a partir del voluntarisme de moltes persones.
Misèries, perquè en qualsevol cistell de fruita hi podem trobar una poma podrida.

Gratuïta, voluntària, no professional. Aquestes credencials no li han impedit competir amb les millors i més prestigioses enciclopèdies d'arreu del món. Perquè és molt flexible, exhaustiva en determinades àrees, i rigorosa, en general, pel que fa als continguts que ofereix.

Desigual, incompleta. És clar. És l'handicap que ha de pagar una iniciativa voluntària, sense la recompensa d'una remuneració econòmica i amb el perill que qualsevol eixelebrat hi aboqui les seves neures i limitacions.

Però és clar, cal saber com acostar-s'hi i ponderar o comprovar els continguts que hi trobem.

Quin problema ha tingut la Viquipèdia? Com a editor voluntari de l'Open Directory Project, el directori obert mantingut per editors voluntaris d'arreu del món, del qual ja en vaig parlar en alguna altra ocasió, penso que ambdós projectes pateixen el mateix mal: morir d'èxit. El seu propi èxit és la pitjor notícia per aquests projectes voluntaris, perquè creixen en una mesura superior a l'esforç que li poden dedicar els mantenidors i perquè és converteixen en un negoci rendible i webmestres sense escrúpols s'hi aboquen per treure'n un profit personal i no pas per altruisme o per fer un servei a la comunitat.

L'ODP s'ha hagut d'anar blindant i ha hagut d'anar trobant mecanismes per combatre aquestes possibles corrupteles (que no desvelaré aquí, per suposat) i la Viquipèdia haurà d'acabar trobant els mecanismes d'autocontrol que li permetin créixer sense que això vagi en detriment de la seva credibilitat.

No voldria acabar sense fer esment d'altres iniciatives del mateix segell editorial que la Viquipèdia (totes de Fundació Wikimedia), malgrat algunes encara no tinguin versió catalana:

- Wikimedia Commons,dipòsit central per a imatges, música, sons i vídeos lliures.
- Viccionari, diccionari i tesaure.
- Viquillibres, llibres de text i manuals
- Wikiquote, recopilació de cites i proverbis
- Wikispecies, directori d’espècies
- Wikinews, notícies.

Enllaços d'interès

Wikipedia
Viquipèdia
Llista de wikipedia en diferents idiomes
Open Directory Project
Article de Grup Ambient
Article a «La Malla»