dimecres, 22 de febrer del 2006

La xacra de Renfe

Si jo fos l’inepte que dirigeix una empresa com Renfe, ja fa molts anys que hauria plegat. Per dignitat i per ineptitud.

I quan la ineptitud arriba a afectar a milers i milers d’usuaris, llavors això ja hauria de convertir-se en una qüestió política. I què hi diuen els nostres polítics?

Si tenim lleis que permeten multar empreses per no respectar els drets lingüístics dels catalanoparlants, caldrien lleis que multessin la negligència en la gestió dels serveis públics o el lucre excessiu que apliquen certs monopolis en serveis bàsics.

I la mobilitat és un servei bàsic i una qüestió política. I crec que caldrien actuacions valentes en el preu de la gasolina, en el preu dels peatges i en el preu i mal servei dels transports públics.

Perquè, mentre empreses com TMB apliquen mesures correctores per intentar descongestionar l’allau d’usuaris que cada dia fan servir el metro i els autobusos de Barcelona (i no entraré a comparar els ajuts públics que reben els transports públics de Barcelona amb els transports de Madrid, per exemple) i se’ns informa de la compra de nous combois de Metro i de més autobusos per reduir el temps d’espera dels usuaris, ... què fan els caps pensants (perdoneu que usi aquest símbol tan inadequat, perquè els fets ens demostren que el cap no el tenen gaire ben moblat) de Renfe per solucionar els greus problemes de saturació i inseguretat de la xarxa de Rodalia? Res. Res de res.

I pitjor encara: malbaraten els pocs recursos que destinen a modernitzar el servei per reduir el personal de control (menys revisors i més segurates) i per blindar les estacions com si de gàbies es tractés. Aquesta actuació tan galdosa ha comportat un augment de la inseguretat i situacions de risc personal dia sí dia també (i si no arrisqueu-vos a agafar un dels últims trens de la nit en cap de setmana, si teniu la sort d’ensopegar amb l’hora de sortida que hagin decidit per aquell tren, amb baralles, incivisme, fum, agressions i altres episodis de violència injustificable... però cap persona de seguretat).

I qui assumeix el cost social, familiar i laboral de milers de persones aturades en andanes cada dos per tres?

I el cost en la sensibilització de les persones perquè usin el transport públic? Com volen que els usuaris confiem en uns serveis de mobilitat indignes i sovint perillosos? O no són un perill real i tangible les estacions plenes a vessar i sense la infraestructura necessària per contenir aquests allaus de gent, com és el cas de Passeig de Gràcia? O no és un perill real circular en trens plens de gom a gom, amb una capacitat molt per sobre del que marquen les plaques interiors dels vagons?

Pots entendre que passi això en una situació excepcional o per una catàstrofe imprevisible i no desitjada. Però quan això és el pa nostre de cada dia i l’excepcionalitat esdevé rutina... què podem fer els usuaris davant d’aquest abús reiterat i vexatiu?

Sóc usuari del servei de rodalia de Renfe des de fa més de 10 anys. I puc assegurar que no s’ha fet cap actuació en aquests 10 anys per millorar el servei. El nombre d’usuaris s’ha multiplicat exponencialment (i els guanys, és clar), però ni s’ha incrementat la freqüència de pas dels trens, ni la capacitat, ni l’accessibilitat a l’estació. Són 10 anys d’empitjorar el servei, d’apujar abusivament el preu del servei i de veure incrèdul i impotent que ens maltracten, ens menystenen i se’n riuen de nosaltres. Seguim sent cornuts i els paguem el beure.

Coordinar-nos, organitzar-nos i obligar, amb actuacions valentes i decidides, a qui hagi de prendre decisions perquè les prengui. Això és el que cal. Caldria organitzar alguna associació de perjudicats forta. Potser existeix i ho desconec. Però cal fer-hi alguna cosa, això és ben clar. Només conec una iniciativa mataronina i els Txuquis, una plataforma d’usuaris de Renfe de Vilafranca del Penedès.

I que deixin de prendre’ns el pèl!!! Que estem pagant per un servei que no ens ofereixen. Que estem pagant per poder seure i viatjar en unes condicions mínimes de seguretat i comoditat que no es respecten. Que som persones i no pas ramats impersonals que es poden tractar de qualsevol manera

I la puja de l’IPC anual no se’ls oblida mai (a banda que no el sàpiguen calcular i que sempre escombrin unes quantes dècimes cap al seu favor). Però res de comprar més trens, posar més vagons, fer un estudi d’utilització del servei, fer un estudi de satisfacció dels usuaris, vetllar per la seguretat dels usuaris, prendre mesures efectives contra l’incivisme i la violència en tot l’àmbit de Rodalia, facilitar zones d’aparcament perquè els usuaris puguin optar a fer servir el transport públic i deixar aparcat el cotxe particular... Per donar només algunes idees positives i efectives per millorar el servei.

Us convido a fer-los saber el nostre malestar a través del formulari d’atenció al client (que curiosament, el primer cop que hi he intentat accedir, era fora de servei) o a través del Síndic de greuges. I també us animo a transmetre l’efecte crida d’escriure les nostres males experiències amb el transport públic i no callar-nos. En diaris, en blogs personals, fent queixes públiques o donant suport a iniciatives ja existents: que ens sentin, que se sàpiga. QUE HI POSIN REMEI!!!

I deixeu-me acabar amb la pregunta del milió: Per què les corones de rodalies de la ciutat de Barcelona estan més juntes que les corones de rodalies de la ciutat de Madrid, amb la qual cosa el preu per quilòmetre recorregut és ostensiblement més car?


Enllaços

Renfe
TMB
El Síndic de Greuges de Catalunya
Mataró viu
Campanya "Els trens de rodalies són el nostre Metro


Alguns damnificats (qui serà el següent?):

David Poblador - M'ha passat avui
David Poblador - "Seguretat" a Renfe
La trona - Històries de la Renfe
Diari de la kriz_peta - Queixes a Renfe
Calaix de sastre - La Renfe
Pinxitoblog - Bendita Renfe

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Fes com jo, agafa la moto. No es mes segur, hi fa mes fred, pero la frecuencia de pasada es mes bona. No es la millor solució pero t'emprenyas menys..... I a l'estiu es l'hostia...

Anònim ha dit...

I si pot ser doncs millor una SUZUKI GS 500, així ja en seríem tres i només ens faltaria el d'Albacete

Anònim ha dit...

Jo porto la moto tal i com diu la cançó. (el que más larga la tiene más HONDA la mete).

mar ha dit...

jo sóc una usuària nova de renfe (feia mooolts anys que no anava en tren) i per tant, encara no puc queixar-me de res...
però d'això de les corones i del preu ara mateix vaig a fer-ne una demanda..
tot i que la resposta a la pregunta del mil.lió ja la sabem: és el vici d'aquest país veí al qual estem encara incrustats
salutacions, Pàmies

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Companys de dinars, ja us podríeu donar d'alta a Blogger i així sabria qui és cadascú dels tres "usuario anónimo"... Tinc veritables problemes per destriar els dos catalanoparlants del Baix Llubragat.Encara que em sembla que qui fa els comentaris més barroers és "la guapa del negociat". :-)
A veure si m'espantareu la poca clientela que tinc!! :-)

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Mar, tant de bo la teva experiència amb Rodalies de Renfe no sigui tan dolenta com la meva (i la de molts milers d'usuaris diaris). No vull cridar al mal temps... però ja m'explicaràs.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Continuo la meva croada personal contra la incompetència, fatxenderia i despreocupació i he fet arribar una queixa més al nostre honorable president:

Honorable president.

Recordo que fa uns anys, quan éreu alcalde de la ciutat de Barcelona, que en qüestions de mobilitat predicàveu amb l'exemple anant allà on us permetia el protocol en bicicleta o fins i tot en Metro.
En aquells moments jo també vivia a Barcelona i trobava que transmetíeu un missatge clar i efectiu.

Des de fa més de 10 anys he deixat Barcelona per afincar-me en un tranquil poble de la rodalia, al Vallès Oriental: Vallromanes.

però segueixo treballant a Barcelona i a Barcelona hi tinc molts amics i familiars. Per la qual cosa m'hi he de desplaçar sovint.

Seguint el vostre exemple, sempre he intentat anar-hi en transport públic. No només pel cost econòmic que em comportaria fer els desplaçaments en vehicle propi, sinó per motius de sostenibilitat, convicció i comoditat. Pensava.

I dic pensava, perquè la "comoditat" de desplaçar-me a Barcelona en tren s'ha anat deteriorant exponencialment en els darrers 5-10 anys.

S'ha incrementat molt considerablement el nombre d'usuaris dels trens de rodalia de RENFE, mentre el servei s'ha mantingut immòbil i fossilitzat.

Molts més viatgers, un increment de preu desorbitant i un servei cada vegada més deficient, insegur, inestable i imprevisible.

Us convido a que ho proveu algun dia per anar a qualsevol dels diferents actes oficials que el vostre càrrec us demana: agafeu el tren de rodalia en hora punta i sabreu de primera mà el que us estic dient.

És vergonyós i impropi d'un país modern com pretén ser Catalunya disposar dels mitjans de transport públic de què disposa.

I no només això: sovint resulta perillós per a la integritat dels vianants haver d'agafar els trens en les condicions que ens fa viatjar l'empresa Renfe.

Feu alguna cosa. Us ho demano de cor. Abans no sigui tard i haguem de lamentar algun accident evitable.

La meva radiografia de la situació és que s'ha arribat a aquesta situació per incompetència dels gestors de Renfe, per deixadesa i per falta d'inversió.

Falten vagons, falten trens... i ara ens diuen que falten maquinistes!!!!!

No és això la mostra més palpable d'incompetència i ineptitud?

Gràcies per la vostra atenció i felicitats per fornir els ciutadans i ciutadanes de Catalunya d'aquest mitjà de comunicar-se amb vós.

Víctor Pàmies i Riudor
Lingüista i "patidor" de Renfe a diari

Li podeu fer arribar des de la seva pàgina web institucional: http://www.presidentmaragall.cat/president/AppJava/cat/contacte.jsp

Pau ha dit...

Hi ha una tendència a pensar que només existeix el que surt als mitjans de comunicació. Com ara és la RENFE i les incidències que pateix les que surten a la TV, sembla que només existeix aquest problema social. S'hi barregen l'interès del traspàs de la competència en Rodalies, l'interès d'altres serveis d'ocultar els seus problemes -TMB- i la necessitat de trobar notícies per elevar les audiències dels informatius -TV3. És cert que RENFE, un any ençà, pateix més incidències. Moltes d'elles no tenen res a veure amb la inversió realitzada per RENFE, sinó amb que s'està arribant al sostre de la infrastructura d'ADIF. Però quan es diu que calen més túnels a Barcelona, tothom hi posa problemes. Doncs no hi ha possibilitat de millorar. El traspàs, res no millorarà. Ara mateix, per Sants, passen més de 850 trens diaris. FGC -que tots els trens que mou són iguals- o Metro, que té tantes incidències o més que RENFE, no són la panacea. Ahir vaig anar amb autobús. Els caps de setmana arriba tard i està fastigosament ple. Algún se n'ha queixat? Jo sí. Però això surt als mitjans de comunicació?? No. Només interessa la RENFE.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Estic d'acord amb tu que allò que no surt als diaris és com si no passés. Per això ja em sembla bé que ara es parli de RENFE als mitjans.

Fixa't que aquest article ja té més d'un any i mig. És per tant, de bastant abans que comencessin a sovintejar les incidències d'ADIF, l'AVE i la mare que els va parir.

I encara que el metro, els autobusos i els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya no sempre van com un rellotge suís, periòdicament vas sabent que hi inverteixen: ara compren més convois de metro, ara fan anar tots els autobusos amb biocombustible, FGC esdevé el metro del Vallès amb l'increment de trajectes diaris, etc.

Agafar l'autobús, en cap de setmana (i ara en vacances) és un esport de risc, sens dubte. No et trec raó en aquests casos.

Però han de ser queixes diferents, adreçades a qui toqui. Que no ens passi allò de la Transició que la culpa sempre era "del Gobierno".

Gràcies per deixar aquí el teu parer i inquietuds, Pau.