Fitxa tècnica
Títol: La Bona Sort
Subtítol: Claus per a la prosperitat
Autors: Àlex Rovira Celma i Fernando Trías de Bes
Any: 2004
Editorial: Empresa Activa (Ed. Urano) (Barcelona)
Edició: Tercera (2004)
Pàgines: 125
ISBN: 84-95787-58-X
Títol original: La Buena Suerte (castellà)
El llibre és una curta llegenda ambientada en temps del mag Merlí. El mag convoca els cavallers del regne i els diu que en set dies creixerà en el bosc encantat un trèvol màgic de quatre fulles que donarà sort ilimitada a qui el trobi.
Només accepten el repte d'anar-lo a cercar els cavallers Nott i Sid. Nott, el cavaller negre és l'arquetipus de la negativitat. Sid, per contra, el cavaller blanc, representa la positivitat i acabarà creant l'ambient que fa possible que el trèvol de la bona sort creixi en un lloc on tothom creia que era impossible de veure-hi créixer un trèvol qualsevol.
Així la història acompanya els dos cavallers, dia a dia, en el bosc encantat. Mentre un, en Nott, cerca la sort fàcil, sense merèixer-la i sense guanyar-se-la, i cada personatge que troba li confirma que és impossible que allà creixi mai un trèvol, l'altre, en Sid, dia a dia hi posa una mica de la seva part per provocar que s'esdevingui el miracle. Així, a poc a poc, crea les circumstàncies necessàries perquè en aquell bosc hi pugui créixer un trèvol de la sort ilimitada.
El llibre és ple de conceptes i consells positius:
- Actua i no posterguis.
- Hi ha alguna cosa que en aparença no fos necessària, però sí imprescindible?
- Perspectiva, distància, tenir l'horitzó a la vista sempre dóna idees útils i impensades.
I també destaca el reforç imprescindible que comporta visualitzar constantment allò que es vol aconseguir.
La lliçó d'aquesta història és que cal provocar les circumstàncies que fan possible que la Bona Sort arribi. Ens ensenya que la sort és la suma d'oportunitat i preparació. Mentre l'oportunitat sempre hi és, la preparació cal que la faci cadascú. Perquè crear Bona Sort és preparar les circumstàncies a l'oportunitat.
En definitiva, una història enginyosa per transmetre la idea que cal crear les cirscumstàncies perquè la Bona Sort aflori. No queda tot a expenses dels designis de l'atzar: cal preparar el terreny perquè la Bona Sort ens visiti.
Finalment, em va sorprendre l'última frase del llibre: «El conte de la Bona Sort mai no arriba a les teves mans per casualitat». I és ben cert. Mireu: fa dos anys que tenia aquest llibre a casa i mai havia trobat el moment de llegir-lo. Fins ara. Us el recomano.
Enllaços
http://www.labonasort.com (redirigeix a la versió castellana del llibre)
http://www.labuenasuerte.com (en castellà)
http://www.alexrovira.com (en castellà)
http://www.empresaactiva.com (en castellà)
3 comentaris:
"El conte de La Bona Sort mai no arriba a les nostres mans per casualitat"... I aixó és degut a que no existeixen les coincidències... Tot passa perquè ha de passar, quan estem preparats perquè passi, o quan veritablement necessitem que passi. Encara que potser al principi no ho entenguem, no cal patir... El temps ens ho acabarà explicant.
Cada un de nosaltres som la causa
de la nostra Bona Sort ;-)
Vaig tenir la Bona Sort de topar-me amb el llibre quan la tinta encara era fresca i la seva lectura va ser tan oportuna, com profitosa la participació en la web de l'Àlex (és una pena que l'espai comú es tanqués fa més d'un any). Me n'alegro molt d'haver creat les circumstàncies adients per començar on vaig començar, i poder estar on estic ara però, sobre tot, de tenir la il·lusió per arribar allà on em porta el cor.
És una bona lectura per començar i per contiunar... "La Brúixola Interior" també de l'Àlex Rovira. Tot i que ambdues obres estan enquadrades en una col·lecció de lectures empresarials, enfocada al creixement personal, laboral i d'equips, be podrien formar part també de la bibliografia recomanada per començar a conèixer el món del "coaching" (acompanyament de persones valuoses) on queda arxivat aquest post.
Bona Sort!
Sempre hem d'escoltar el que ens diu el cor. És un bon company de viatge. :-)
Diu el refranyer: quan el deixeble és a punt, apareix el mestre. És clar que no existeixen les casualitats, sinó que tot són causalitats.
Gràcies per compartir en aquest espai les teves vivències.
Víctor Pàmies
[Raons que rimen]
... Tot són causalitats i tothom està en el lloc que li pertany, en el moment que li toca.
Gràcies per haver creat aquest espai i permetre'ns compartir-lo.
Una abraçada de primavera,
Margarida
Publica un comentari a l'entrada