Totes les persones necessitem marcar-nos el nostre rellotge biològic, el cronograma de la nostra vida a partir de les necessitats, els interessos i les prioritats.- Néixer --> tot el que implica sortir del ventre de la mare.
- L'escolarització --> representa abandonar d'una manera sistemàtica i continuada la llar.
- La socialització --> fem els primers amics i establim les primeres relacions.
- La joventut --> ens omplim d'ideals, de bons propòsits i comencem a enfrontar-nos al poder establert.
- L'emancipació --> marxem de la llar familiar per crear la nostra pròpia llar. Sols, amb amics, en parella.
- El món de la parella --> aprendre a pensar en dual, preveure el futur...
- Els fills --> Desplacem la nostra atenció i interessos cap a ajudar a fer-se grans els nostres fills.
Podria continuar la llista, però ja no basant-me en la meva pròpia experiència, sinó en les vivències d'altres persones que ja ho han passat. O en el que he llegit. O en el que em puc imaginar que passarà. A partir d'aquest darrer punt, ja no em puc basar en la meva percepció dels fets, sinó que només puc fer una previsió de futur, puc apuntar cap on voldria que es dirigís la meva vida a partir d'aquest moment.
I és en aquest punt on em trobo actualment.
En comentaris posteriors voldré compartir amb vosaltres com he viscut el meu procés de canvi: de sentir-me només pare, a reprendre el meu camí com a persona individual. Sí, hi ha un seguit de condicionants que encotillen i redirigeixen les nostres decisions i el nostre futur. Però en determinats moments de la nostra vida hem de prendre decisions que conformaran el nostre futur i que condicionaran també els de les persones que ens envolten.
I en aquest procés hi ha tingut una importància cabdal la disciplina del coaching. Per coincidència i oportunitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada