dijous, 14 de juny de 2007

Pacte d'alcaldia






Avui finalment s'ha desvelat la composició final de l'equip de govern a l'alcaldia de Vallromanes.

Pocs canvis. Res a dir. L'aritmètica política permet aquesta combinació, com també en podia haver permès d'altres de possibles.

Quan arribaven veus de les dificultats per establir ponts de diàleg, hom sabia que s'havia d'escenificar i posar-hi més pa que formatge en les consultes i negociacions entre partits.

Tots temíem aquest desenllaç, però als actors principals (del pacte) no els interessava mostrar les cartes d'entrada i abans calia poder fer visible la impossibilitat del pacte amb la força guanyadora, que, d'altra banda, era qui havia de prendre les regnes de la negociació en haver estat la força més votada.

Per tant, escoltem MxV-ERC, donem allargues i falses esperances, per no fer evident que ja hem pactat, que ja ho tenim coll avall: dos anys jo i dos anys tu. I aquí pau i allà glòria:
14/06/2007 - Nota de Premsa Vallromanes
INDEPENDENTS DE VALLROMANES i CONVERGENCIA i UNIÓ tanquen el pacte a Vallromanes amb el repartiment de l’Alcaldia durant dos anys.
L’actual alcaldessa de CiU, Maria Cabot, tornarà a ser l’alcaldessa de Vallromanes fins el 16 de juny del 2009. A partir d’aquesta data serà rellevada per la candidata d’iVall, Lurdes Prims, que ho serà fins el 2011 i ara serà la primera tinent d’alcalde.
El govern municipal de Vallromanes quedarà format per 6 electes, 3 d’iVall: Lurdes Prims, Mª Antònia Camps i Carles Ortiz, i 3 de CiU: Maria Cabot, Joan B. Hernàndez i Mª Luz Muñoz.
Res canvia, però tampoc res és ja igual. El sedàs de les urnes ha posat moltes coses al seu lloc:
El poble ha parlat i ha creat jerarquia. Una jerarquia que posteriors pactes no respectaran (repeteixo que és una decisió respectable que permet l'actual sistema democràtic), malgrat haver fet gala que els ciutadans no van a votar perquè no volen que després es facin pactes i no serveixi de res haver votat una formació o altra. Les paraules es perden al vent. I les promeses, també: per la boca mor el peix.

Per tant, només queda acceptar aquest resultat i, amb tota la humilitat del món, deixo unes reflexions de la situació que ara s'esdevé:

  • La legislatura és molt llarga.
  • L'actual oposició és més forta, organitzada i entusiasta. Mereix aquest reconeixement i tenir-la en compte.
  • Aquesta oposició porta temps fent feina. I l'han de seguir fent. Perquè es pot fer molta feina des de l'oposició.
  • Demano als governants que vulguin ser-ho de tots els vilatans, sense que soni a tòpic: dels qui els han votat i dels qui volien una opció de canvi.
  • Demano als governants d'aquesta nova legislatura (no pas nous governants) que recapacitin pel que fa a la pluralitat dels mitjans de comunicació a l'abast del poble (Ràdio, revista, web institucional, Plens...) donant cabuda , sense colors ni partidismes, a totes les sensibilitats i persones interessades.

I no desesperar, que tot està per fer i tot és possible (Miquel Martí i Pol).

2 comentaris:

Xavi Moya ha dit...

Com a cap de premsa mai he tancat les portes a ningú que m'hagi de- manat de colaborar, tu mateix ho vas fer durant una época i et continuo convidant a que facis el teu propi programa de ràdio, penso que en la teva especialitat linguística pot aportar moltes coses. A la teva dona també li ho vaig proposar fa temps. Pensa la proposta. Una abraçada.

vpamies ha dit...

Gràcies, Xavi.

Tinc molt bon record del meu pas pel programa «Capvespre» i només he deixat de participar-hi per manca de temps i perquè hi col·laborava en qüestions sobre refranys, que vaig haver de deixar aparcades per manca de temps. Ara que reprenc les meves produccions paremiològiques és possible que pugui tornar-hi algun dia. :-)

D'aquí a portar i pensar un programa, hi ha un salt important. De temps, de preparació i de coneixement del mitjà. Ara per ara infranquejable.

Però quan em referia a "pluralitat", apuntava cap a obrir la ràdio a les diferents forces polítiques del poble.

La resta de programes, ja siguin culturals, esportius o musicals, posem per cas, no han d'anar vinculats a cap color polític, per suposat. I en cap cas han de dependre del color que hi hagi a l'alcaldia.

Salutacions cordials