dilluns, 21 de març del 2011

Dia Mundial de la poesia

M'afegeixo al Dia Mundial de la Poesia amb un poema que ja vaig reproduir al blog el 4 d'abril de 2008. És un poema que vaig escriure al setembre de 2001 i s'inscriu dins un cicle de poemes que vaig fer dedicats al temps.


El temps passa
i al seu redós
s'escola l'estela
del que va ser i ja no serà.

El temps és l'arreplega d'instants.
És un seguit de neguits i delers,
de pauses i sons,
de silencis i asseveracions.

El temps és aquell company
que intangible i insolent
t'acorrala i et guia.

Com sona el temps?
Parla'm, digue'm.
Sempre al meu costat
i no et conec la veu ni l'aroma.

Passa el temps
molt de pressa,
massa de pressa.

Podríem haver estat bons companys,
però això no té importància, veritat?
Tu seguiràs al meu costat
empenyent el meu caminar mandrós
o aturant la meva passa tenaç i decidida.



Nota: Escrit el 2 de setembre de 2001.

Des del 2008 que no m'havia apuntat a la diada!

5 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

El temps, sempre al nostre costat, però donant la tabarra... estirant, estirant...

Bon dia de la poesia!

Puigmalet ha dit...

Li estic buscant alguna connexió amb la forma que t'han agafat els versos centrats... Una espècie de copa o ninot o...

montse ha dit...

El temps sense sentiments no té vida.

Sandra D.Roig ha dit...

Un poema preciós.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

O... Què hi has vist, Puigma?

Pren-te el temps que et calgui, eh! ;-)

Gràcies, Carme, Montse i Sandra. No sóc molt donat a la poesia darrerament i he de viure de rendes. :-)