 |
| Imatge extreta de l'article de Vilaweb de 2005 |
Us poso en antecedents. A l'agost de 2005 Vilaweb, durant el mes d'agost, va publicar un especial sobre blogs de la catosfera: blogs per prendre'n nota. Teòricament eren els blogs tendència del moment.
Al 2009, jo vaig revisar aquells blogs i vaig aportar unes dades sobre perdurabilitat dels blogs. Un 55% dels blogs triats per Vilaweb al 2005 encara s'actualitzaven al 2009 i un 26% més encara eren consultables i en línia, encara que ja aturats o amb una actualització més remota. Déu n'hi do, per estar-se morint els blogs!
I aquell mateix 2009 vaig fer una aposta personal i vaig triar 30 blogs que pensava que a cinc anys vista (agost del 2014) encara podien seguir funcionant.
Primer de tot faré la prova del cotó a la llista de Vilaweb del 2005. I la situació resulta bastant crítica gairebé 10 anys després: 11 blogs són inaccessibles (35,5%), 13 no s'actualitzen des del 2013 (o abans) (42%) i només 7 blogs continuen immutables (22,5%).
I de la meva llista? Comptant que eren blogs una mica més moderns (alguns) o que ja havien perviscut durant uns quants anys, hi ha una mica més de sort i les estadístiques diuen que: només 5 blogs són inaccessibles (16,1%), 4 no s'han actualitzat aquest 2014, però encara són consultables en línia (12,9) i, la resta, 22 blogs, se segueixen actualitzant regularment (71%).
Com podem llegir aquestes dades? Deixeu-me fer unes consideracions que matisin o expliquin les dades estadístiques fredes:
- Els blogs segueixen tenint una bona vitalitat i futur. Se n'ha diversificat el contingut, moltes empreses o entitats han apostat per tenir un espai d'actualitat fàcilment gestionable i n'han obert i els mantenen.
- Els blogs ara han de compartir l'espai a internet amb diverses xarxes socials, que han entrat amb força, que són fàcilment consultables i manejables des de dispositius mòbils i tauletes (abans el tràfic venia gairebé únicament des d'ordinadors de sobretaula i portàtils). I temps. La gent escriu i comparteix molts continguts a través d'aquestes xarxes socials. Són continguts que abans només podíem compartir a través dels blogs (o altres serveis de dubtosa continuïtat). Així passa amb les fotos a Instagram o Pinterest, els vídeos a Youtube o directament al Facebook, escrits directament a les xarxes socials, com ara Twitter o Facebook, que també admeten fotografies i vídeos...
- Als blogs hi continuem trobant informació perdurable, que no és de consum del moment. Per experiència, un 70% de les visites al blog són directes des del cercador Google. Estan ben posicionats i les cerques hi porten trànsit de consultes. Però perquè això passi ha d'haver-hi un gruix d'informació, informació especialitzada i reconeguda.
- Hi ha en català almenys 3 serveis de blogs que es mantenen actius i amb força: Wordpress, Blogspot i els blocs de Vilaweb.
- Molts blogs que no s'han continuat actualitzant segueixen sent consultables perquè són sota el paraigua d'aquests serveis gratuïts (Wordpress i Blogspot). Si l'autor agafa un domini (.com, .cat, .org.) i deixa d'escriure al blog, quan li caduca el domini, ja no l'acostuma a renovar i es perd el contingut.
- L'any 2013, amb el tancament del servei de Google Reader, es va trencar el contacte i seguiment de molts blogs. La majoria de lectors de blogs ho féiem a través dels enllaços de subscripció (RSS). A més, GReader creava automàticament una categoria per als blogs que seguíem, cada cop que ens fèiem seguidors d'un blog determinat. Hi ha hagut un impàs de mesos que molta gent ha deixat de seguir notícies RSS i ha deixat de seguir els blogs, també, és clar.
- Del 2009 cap aquí han desaparegut molts blogs, però també n'han aparegut molts de nous. I de temàtiques ben diverses i diversificades. I com hem vist amb l'estudi molts d'altres s'han mantingut.
- El valor dels blogs que s'han mantingut és que se segueixen actualitzant i que contenen un dipòsit d'informació i de dades molt valuós.
23 comentaris:
Quan vas publicar la teva llista, el meu blog encara no havia complert el mig anyet a la xarxa i, si m'ho haguessin preguntat, no hauria apostat que avui encara seguiria publicat un enigma cada dia. Però han passat més de cinc anys i encara hi som.
S'ha de reconèixer que ja no tinc "l'ànsia blogejadora" dels primers temps i que, comparat amb fa uns anys, aquest món sembla que s'ha apagat força però, com dius, encara van apareixent blogs nous i encara n'hi ha molts que van aguantant malgrat ho facin a un ritme més lent. Tal com estan les coses no posaria la mà al foc per seguir estant per aquí d'aquí a cinc anys, però tampoc l'hi hauria posat cinc anys enrere i mira.
Sobre el 2018 no me la jugo ni per mi, perquè ja n'he vist de tots colors. Ja saps que esperava aquest post després de la irritació que em va causar el de fa cinc anys (cinc anys, està aviat dit, en parlem com si fos ahir). A dia d'avui, et veig més optimista a tu que a mi, potser perquè visc el dia a dia de la catosfera i no sé si tu ho fas. Les estadístiques t'enganyen. Que un blog s'hagi actualitzat aquest 2014 no vol dir que segueixi actiu. És cert que alguns han decidit escriure alguna coseta aquest 2014, i jo encantat, però la continuïtat és prou minsa. Altres de la teva llista, per exemple l'Ara Mateix, continua viu i relativament actiu, es va actualitzar l'altre dia com si volgués sortir en la teva llista en positiu, però tenint en compte que la Zel abans escrivia cada dia de la vida pràcticament, que faci un post cada sis mesos no em sembla activitat. Una baixada de ritme és normal trobo, al final ja no saps ni de què parlar. Però baixada de ritme no és treure el cap de tant en tant dient que sí, que ara sí que torno.
La millor part de deixar el blog obert és que pot anar a temporades. De vegades ens és més difícil dedicar temps a això, però escriure és un plaer i potser arriba un moment en que et ve de gust tornar a escriure cosetes, encara que no comentis 50 blogs cada dia, però deixaràs la teva petja una mica, això està bé. Per això no passa pel meu cap fer que el blog no estigui accessible, o en tot cas, no esborrar-lo. El que hi ha escrit en el meu blog, sí, personal, d'aquells que deies que no tenien massa futur, és mitja vida, per no dir tres quarts.
En realitat, sent justos, m'ho vaig prendre com una cosa personal, però no et faltava raó. Els humans som inconstants, i he vist morir moltíssims blogs. També n'he vist néixer, però sempre ens queda allò d'aferrar-nos als que hi havia quan nosaltres ho vivíem intensament, i quan desapareixen ja no ens sembla el mateix. Així com amb la música, jo he mirat d'adaptar-me als nous temps i seguir amb fruïció les noves incorporacions, i així vaig fent. Penso que la catos està en franca decadència, però que encara té corda per estona. A més, el format continua sent atractiu, i n'hi ha prou que passi alguna desgràcia amb les xarxes perquè la gent s'hi torni a reenganxar.
Sobre que han nascut molts blogs des de 2009, diria que pocs han vingut per quedar-se, i en canvi alguns de 2005 tenen bona salut encara. Molta gent té un blog com a complement d'altres coses, però diferencio entre un blog aparador i un blog per fer xarxa. Per mi és important la interacció amb els blogs que segueixo i amb els comentaristes, i també certa regularitat, perquè acaba sent una teràpia i un exercici. M'agrada escriure i m'agrada debatre, el blog fa aquestes funcions perfectament.
I bé, que ara que ja he arribat a agost 2014 ja puc plegar, era només per tirar-t'ho en cara. No, és broma, naturalment. Aquí seguiré, però ja no me la jugo per ningú, ni per mi mateix, com et deia. Cap aposta.
Com que el meu blog és un projecte a llarg termini estic convençut que el 2018 encara estaré emprenyant.
La vitalitat dels blogs no depèn només del format, sinó de l'ús que l'autor en faci. Bereshit promociona cada apunt a través de les xarxes socials perquè són les xarxes les que mouen la gent per internet.
Bon estiu!
El meu segon blog, i ja en tinc cinc, el vaig començar l'1 de gener del 2009. Actualment faig vacances per primer cop en cinc anys. A mi em sembla que quan tothom hagi plegat de fer blogs jo encara continuaré. No hi ha res que m'agradi tant.
uf qui sap lo ! suposo que amb els blocs és com a la vida , hi ha gent que es cansa o que s'entusiasma, que se'n va i després torna, no goso a fer cap hipòtesi de futur , el meu bloc va néixer el 2009 i segueix viu, el 2018 el veig encara viu però el temps dirà
Estic amb el XeXu: la cosa pinta més malament. L'activitat ha baixat molt, i ja no hi ha aquella connexií de fa 5 anys o més. Ara la majoria d'interaccions les fem (amb la mateixa gent que deixava comentaris) a FB o twitter... Veurem qeu passa d'aquí 5 anys! Jo espero continuar al peu del canó...
La densitat i substància dels vostres comentaris fa que em detingui a contestar-los un a un. M'ajudeu a reflexionar sobre el tema i penso que val la pena obrir el debat.
Abans que res, deixeu-me que rectifiqui la nova data de revisió d'aquestes dades. Al 2019, d'aquí cinc anys i no pas quatre.
McAbeu, potser ningú es pensava seguir amb el blog 5 o 10 anys enllà. Aquest mateix meu, el primer de tots els que he obert sobre refranys, farà a finals de mes 9 anys.
L'ànsia bloguejadora no crec que la mantingui gairebé ningú, perquè hem de repartir el nostre temps amb molts altres espais a la xarxa. Les xarxes socials permeten una interacció directa molt més ràpida i des de qualsevol dispositiu.
Gràcies per ser encara per aquí i fer-nos trencar el cap cada dia amb algun nou enigma.
XeXu, intentem començar amb bon peu? Jo també rectifico i et demano disculpes per menystenir els blogs personals.
Mira, a 5 anys vista (amb l'aparició de les xarxes socials amb milions de persones interactuant-hi) també penso que potser vaig errar una mica la previsió.
Apostava pels blogs compartits i ara he vist que no s'han mantingut, la majoria, tret dels que automatitzen escrits d'altres llocs o algunes comptades excepcions.
També coincideixo amb tu que la catosfera, entesa com l'enteníem abans, està en decadència, però en canvi la societat civil, a través de la xarxa, està més connectada i activa que mai.
Han canviat els llocs, els actors i potser els interessos també. És un tema encetat molt interessant que en podíem parlar. Penso que val la pena reflexionar-hi i ens pot donar eines per reinventar-nos , reciclar-nos o mantenir-nos, més o menys units. M'ho apunto de deures, de debò.
Un altre punt a investigar són nous blogs. Quins apareixen de nous, quines temàtiques tracten... Segur que ens enduríem sorpreses.
Gràcies per continuar reflexionant en veu alta al Bona nit i tapa't (sempre m'ha agradat un blog que fa servir de títol una frase feta!)
Les xarxes socials també han vingut per quedar-se i, ben utilitzades són una eina potentíssima i amb uns recursos il·limitats i encara desconeguts.
Els meus blgos també van venir per quedar-se i si Blogger no tanca, penso que em sobreviuran.
És la meva herència digital. I algun dia hauré de pensar-hi i garantir que tot això no es perdi quan jo me'n cansi.
Jo m'informo molt a través de blogs especialitzats. I hi ha petites joies, com el teu Bereshit. En una nova llista per al 2019 t'hi comptaria, per descomptat (i al XeXu, que no s'enfadi) ;-).
Helena, els blogs, jo sempre he defensat que són un mitjà de comunicació molt potent que permet que qualsevol pugui publicar el que vulgui d'una manera senzilla i amb unes eines de socialització i multimèdia molt sofisticades i potents.
Han col·laborat a universalitzar la informació i donar oportunitat a moltes persones que abans tenien tancats els canals de comunicació de masses.
Són una revolució informativa que jo també penso que han vingut per quedar-se.
Elvira, l'important és tenir coses per explicar i compartir i pensar que allò que escrius pot ser útil per a algú altre.
Tots tenim temporades més lúcides i creatives que altres. Però si hi ha un esperit al darrere, el normal és que, amb intermitències, es vagi mantenint (i reinventant).
Salvador, segur que hem afluixat la nostra activitat als blogs, però fem més coses que mai, relacionades amb allò que vam començar a fer al blog, però a través de ben diversos mitjans i canals. És això?
Jo per exemple, en 9 anys de blog encara no he arribat als 1.000 escrits en aquest blog. Però és que en tinc gairebé una vintena. Alguns amb més de 1.500 entrades. I 3 pàgines al Facebook, i 4 canals de Twitter, i Instagram, i LinkedIn, i Pinterest. I faig tallers presencials, i vaig a ràdios i televisions a explicar coses de refranys. I vull fer ara un butlletí mensual i he engegat un projecte de geolocalització de dites que m'ha portat molts maldecaps per tirar-lo endavant... El que abans només feia als blogs, ara ho faig a través de molts altres diversos canals. Talment com tu. Ets un dels meus exemples a seguir, perquè has sabut especialitzar-te, fer-te un nom en el teu àmbit i innovar. I tinc altres persones on emmirallar-me: Dani Cortijo, d'AltresBarcelones; Màrius Serra... Hi ha molta gent de la qual aprenc cada dia!
El blog Fita és relativament nou comparat amb el que expliques.
El qui hi escriu no s'aventura mai a predir el futur llunyà. Si de cas el més immediat: seguirem.
Jo no surto... snifff
No vas apostar per mi i en tinc un munt d'oberts i bastant actius :-((
En tinc d'individuals, de compartits, de tota mena... En dec tenir que ni coneixes, com aquest, de Lectures que fem amb en MAC i més gent:
http://estemllegint.blogspot.com/
O aquest, en el que, de tant en tant, com si fos a través d'una mirada infantil, explico algun estat d'ànim:
http://elmespetito.blogspot.com.es/
En fi... jo sí penso seguir per aquí, encara que no apostis per mi... el 2018 ens veurem :-)
I tant que comencem i continuem amb bon peu, que a mi m'agrada molt reflexionar, i especialment també d'aquests temes. Ara tinc molta, molta pressa, però prometo tornar quan pugui i contestar com deu mana la teva resposta. El tema és realment molt interessant.
Perdó, el 2019, que veig que has corregit la data.
Xavier, endavant amb el blog, i tant!
Assumpta, no us ho prengueu com a res personal. No recordo si al 2009 escrivies amb tanta fluïdesa com ho has fet els darrers anys.
I havia de tancar una llista de 30 blogs, "només", d'entre els milers (sí, milers) que n'hi ha en català.
Ara que et sé així de tossuda, si hagués de fer una porra guanyadora t'hi apuntaria segur. :-)
A veure si dóna el tema. De moment, pel que sé, la Catosfera segueix viva (uns anys a Granollers i aquest any potser amb canvi de lloc), malgrat ha anat encarant-se cap a altres camins. Hi ha altres esferes encara prou dinàmiques, com ara la Penedesfera, que segueix fent via a partir d'allò que més els identifica: la relació amb el vi. O fins i tot l'Ateneuesfera, una iniciativa nascuda de la mà de Guillem Carbonell i que ja porta disset o divuit trobades des del 2008 amb més d'una seixantena de blogaires que hi han anat passant. I de què hi parlem? De blogs, per descomptat.
I altres iniciatives que segur que apareixeran en el futur.
Ja torno a ser aquí. Fa cinc anys era difícil de preveure l'explosió de les xarxes socials, o potser no tant, però els blogs gaudien de tan bona salut que res semblava poder-los tirar per terra. La immediatesa ha pogut amb les persones, en un món on tot va ràpid. En realitat, un blog t'aporta tot el que t'aporten les xarxes, cadascuna té unes funcions específiques, però en un blog pots escriure molt o poc, pots penjar fotos i pots interactuar, però per alguna raó se li pressuposa una elaboració que no s'exigeix a les xarxes. Naturalment, ara hi ha més gent a internet i l'activitat a la xarxa és altíssima (la catalana molt i molt), però ha derivat en gustos, com, per altra banda, és normal. A la xarxa tot va molt més ràpid, fins i tot les tendències i les modes.
Ara els blogs personals semblen en decadència, però també és que interaccionen menys. Molta gent té blog, però el té per abocar-hi alguna cosa de tant en tant i deixar-lo allà. I ens trobem que dels blogs que abans feien xarxa i interactuaven hi ha hagut moltes baixes. Per contra, hi ha molts blogs promocionals i corporatius, perquè queda bé tenir-los, com espai per compartir amb la 'plebe', però són simples aparadors. Ah, i els blogs compartits segueixen existint, però no funcionen com a tals. A més, pensa els seus defectes. El teu blog pots tenir-lo més o menys actiu o gestionar-lo com vulguis. Si comparteixes un blog amb tres més, només que dos comencin a passar és probable que els altres deixin d'escriure també, encara que en tinguin ganes, o que es dediquin exclusivament als seus projectes personals, que segur que en tenen. És fàcil perdre la il·lusió d'un projecte compartit quan alguns dels participants se'n cansen.
És difícil preveure com estaran les coses al 2019, sobretot perquè segurament algunes modes apareixeran properament i encara no són conegudes. Què serà de Fb i Tw d'aquí a 5 anys? Ara sembla que hagin de ser immortals, però crec que no, la gent se'n cansarà quan surti una cosa diferent, sobretot perquè entre ells cada cop s'assemblen més. La tendència dels blogs sembla que serà a la baixa, però qui sap si per algun motiu es tornaran a posar de moda. Mentre blogger no pensi que no li surt a compte i ens tanqui la paradeta...
Els nous blogs, almenys els personals, em semblen com els antics. No veig que les temàtiques siguin diferents, més enllà de l'adaptació que tenim tots als nous temps. Però he de dir que no m'hi he fixat tant en això i potser tu tens alguna altra impressió que m'agradarà que comparteixis. Abans amb c@ts sempre estava molt pendent de tots els blogs nous que apareixien, ara no tant, però miro, ni que sigui per curiositat, de fer un cop d'ull a qualsevol blog nou que observo. Alguns sembla que sí que han vingut per quedar-se, però ja veurem.
Si és que és tan fàcil fer-me feliç!! :-)
Segueixo el debat que obres, XeXu.
Les xarxes socials han eclosionat en aquests darrers anys. S'hi han apuntat massivament els joves, són adaptables i actualitzables des de qualsevol dispositiu (smartphone, tablet, portàtil, netbook, sobretaula...) i tens una audiència més o menys garantida pels seguidors que tens i les persones que segueixes.
Algunes tasques concretes, com compartir un enllaç o un vídeo, o penjar una fotografia és molt més fàcil de fer en algunes determinades xarxes socials. I no necessiten fer un escrit, penjar-lo al blog... Més directe i efectiu.
Per a mi, però, les xarxes socials segueixen tenint un problema important: la perdutrabilitat, precisament. Intenta cercar una fotografia que vas penjar al Facebook fa dos anys, o quatre, o aquell vídeo que et va agradar d'un amic i que ara no recordes qui el va penjar, però sí que li vas fer un "m'agrada", o aquella piulada on hi havia un enllaç a un article d'un diari... Missió gairebé impossible!
En canvi, els blogs, són indexats per Google i la majoria de cercadors i trobes els escrits que hi h fet l'autor a través d'una cerca, sense haver d'anar a llegir-lo, ni tan sols. O a través dels RSS, també sense moure't de casa.
Decadència. Sí, sens dubte. Almenys de la catosfera tal com l'enteníem i la vivíem. No tenim temps de llegir, escriure, contestar, informar-nos... Potser ho haurem de suplir amb altres propostes imginatives, com per exemple el Roda el món i torna al blog, ideat per la Carme Rosanas.
El C@ts va ser una gran pèrdua. Com altres coses que hem anat deixant pel camí.
Però d'una guspira neix un foc... :)
Amb els anys dediques més temps a unes activitats o altres, i a vegades acabes tornant al principi. Nosaltres som de la vella escola: deu haver-hi nous blocaires amb tantes o més ganes que naltros...
Malgrat els blocs estiguin més o menys actius, si no s'esborren (Ai, Caballé...) aporten un bagatge cultural a Google que sempre farà servei.
Llarga vida als bloCs!
Publica un comentari a l'entrada