diumenge, 23 de setembre del 2007

Els llibres de la nostra escola

L'Editorial Ara Llibres, amb la col·laboració de la Biblioteca de Catalunya, treu una col·lecció de llibres de l'escola catalana d'inicis del segle XX. «Els llibres de la nostra escola» és una col·lecció setmanal que es troba als quioscs, al costat de totes aquelles col·leccions de vídeos, DVD, pel·lícules, capsetes, nines, cotxes, bonsais, rellotges, muntables i un llarg etcètera.

Són 50 llibres de diverses matèries, com ara gramàtica, aritmètica, natura, història o moral, escollits d'entre els manuals de més qualitat pedagògica i artística, dels pedagogs i escriptors de més renom de la tradició catalana. Per exemple, Rosa Sensat, Alexandre Galí, Lola Anglada, Àngel Guimerà o Joan Maragall, amb il·lustracions de Josep Obiols, Xavier Nogués, Josep Vinyals o Antoni Clavé i reproducció de les obres de l'Editorial Pedagògica o de l'Ed. Dalmau Carles.
“Volem recuperar la història del nostre país i recuperar els millors llibres de la nostra escola. Teníem els millors pedagogs i els millors mètodes d’ensenyament d’Europa, i les millors escoles i els millors mestres; teníem les millors editorials i els millors llibres de text”.
L'Enciclopèdia escolar catalana, del 1931, de Dalmau Carles, Pla, editors, és el volum del primer lliurament d'aquesta col·lecció. Una enciclopèdia escolar de primer i segon grau amb coneixements miscel·lanis. Sens dubte una bona obra de reforç o de consulta, complementària als manuals de cada una de les matèries impartides.

Al costat d'aquesta col·lecció, imprescindible pel seu valor sentimental, històric i pedagògic, no em vull estar de recomanar-vos de llegir un llibre, d'Ara Llibres també, que ens ofereix una visió històrica de l'escola catalana i dels mestres de primers de segle: Els mestres de la República, de Raimon Portell i Salomó Marquès (2006).

Després de llegir aquest llibre, podrem entendre noms com Pere Vila, Dolors Monserdà, Marta Mata, Francesc Ferrer i Guardia, Lluís Vives, Alexandre Galí, Pau Vila, Artur Martorell, Ignasi Iglésias i noms d'altres mecenes, pedagogs, mestres o polítics de l'època que van possibilitar el ressorgiment i brillantor d'una escola nova i moderna adaptada als nous temps.

Hi ha un article molt interessant publicat a «Ausa», del Patronat d'Estudis Osonencs, sobre L'impuls de l'educació durant la Segona República: l'ensenyament públic a Osona (1931-1936).

Com diu Josep González-Agápito “Aquests llibres escolars no sols evoquen com era l’escola del ‘temps dels nostres avis’ Són un mirall dels valors, els costums, les ideologies i la manera d’entendre la vida dominants de l’època. Aquesta col·lecció de manuals escolars en català mostra els esforços per modernitzar el país, regenerar la societat i prendre consciència de la pròpia identitat cultural i política que es visqué a les escoles del primer terç del segle XX. Són també una vindicació del nostre dret a ser.”

Interessants també de recomanar, les Exposicions sobre la recuperació de la memòria històrica del llibre escolar a Catalunya, exposició itinerant per les comarques de Lleida organitzada per l’Associació per a la Recerca Pedagògica de les Terres de Ponent, amb dibuixos fets expressament per a l'ocasió de Pilarin Bayés.

Ah!, i no us oblideu de passar per la 56a. Fira del llibre d'casió antic i modern de Barcelona, al Passeig de Gràcia (per sota d'Aragó) des del 21 de setembre al 7 d'octubre, organitzada pel Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya.

3 comentaris:

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Home, fas una cita del meu amic en Josep González i Agàpito, catedràtic d'Història de la Pedagogia Catalana de la UB; amic meu des de fa anys i panys. També és cert que no sé res d'ell des de fa un temps. Ara que me l'has recordat, aprofitaré per a enviar-li una salutació per correu electrònic.

Salut company

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Bé, catedràtic d'universitat d'Història de la Pedagogia Catalana i membre de l'Institut d'Estudis Catalans, entre d'altres.

Salutacions

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Doncs aquesta citació l'he treta de la mateixa editorial, on sembla que ell dedica unes paraules a aquesta col·lecció. Per cert, ara veig que és Agápito i no pas Agapito. Ho corregeixo.