La mort i el refranyer

La festivitat de Tots Sants va estretament vinculada al cicle vida-mort a través de reminiscències antigues del cicle de la terra: després de l'abundor de les collites de l'estiu, ve el repòs, la mort aparent de la natura.

Hi ha altres llocs on expliquen l'origen de la festa i les diferents representacions. Jo em vull cenyir al que explica el refranyer sobre la mort.

Hi heu pensat mai, així en fred, sobre la relació entre el refranyer i la mort? En parla? En quins termes? No vaig gaire errat si aposto que la primera impressió que tenim és que hi ha pocs refranys sobre la mort. Almenys, així ho apuntaven inicialment en un programa de ràdio on m'han convidat a parlar del refranyer i el tema de la mort. «Una trucada curta, que tampoc hi deu haver gaire cosa al refranyer sobre la mort!»

Impressions. Però cal confirmar-les. I què millor que fer una cerca a la meva base de dades per la paraula 'mort' o apartats de llibres referits a la mort? Resultat: més de 4.500 resultats. Quina feinada! I una contradicció absoluta amb la intuïció que teníem.

Espurgo, redueixo coincidències, elimino duplicitats i em quedo amb 1.500 refranys sobre la mort. Joan Amades, al seu llibre La mort. Costums i creences, en té recollits pocs més de 150. Multiplico per deu el cabal del llibre i ho afegeixo al meu refranyer temàtic.

Seria impossible en un escrit parlar d'aquests 1.500 refranys. I per tant faré només una aproximació als més emblemàtics, a algunes curiositats i a temàtiques generals detectades en aquesta exploració.

La mort va molt lligada a la vellesa. És llei de vida! Ja se sap que De vell ningú no passa. Pensem en exhaurir la vida i fer-nos vells. I que morin els joves abans que els vells se'ns fa estrany (i ho trobem injust!):

• El jove pot morir aviat, però el vell no pot viure gaire
• El vell pot morir, però el jove pot no envellir 
• De joves, ne moren molts però de vells, no n'escapa cap

No cal deixar-ho tot per quan hàgim mort. No en sabem el moment. Sabem a on naixem i no a on morirem.

I de vegades quan volem redreçar una situació, ja fem tard:

• Quan fou mort (o Després de mort), el combregaren
• Després de mort Pasqual, li posaren l'orinal

La mort iguala tothom. No hi ha pobres ni rics davant del moment final i ningú s'emporta res del aconseguit en aquesta vida: De la mort ningú s'escapa, encara que sigui Papa o Tant hi va el rei com el papa com aquell que no té capa.

Potser per això el refranyer no té cap delicadesa en comparar els homes més influents i poderosos amb els animals més bruts i aprofitats: Al rei i al porc, l'afaiten després de mort.

També hi ha força refranys que fan referència al fet que les persones no canvien i d'alguna manera el seu comportament o caràcter ve determinat des del moment de néixer:

• Això ho deixarà amb la mortalla
• El que a la pila es pren, a la mortalla es deixa
• El que es pren en els bolquers, en la mortalla es deixa
• El que s'aprèn a la capella, es deixa a la mortalla
• El que s'aprèn des del bres (o en els draps, o en la bolcada), se deixa amb la mortalla
• Geni i figura fins a la sepultura 

Hi ha també molta superstició al voltant de la mort. Mireu sinó:

• Bodes maials, bodes mortals
• Casa nova sepultura de la mort
• Donar sal a les ovelles en divendres, és la mort de tot el ramat
• El porró damunt la taula, sempre apunta al qui s'ha de morir primer
• Enterro en dijous, una altra mort vol
• Foc follet a la vora, la mort a la porta (Respon a la creença que la presència del foc follet al cim de les orelles del bestiar és mal averany)
• Pic d’aranya, la mortalla; pic d’escurçó, la extremaunció; pic de xaveta, la taüteta
• Sàlvia a l’hort espanta la mort
• Tretze a taula, al cap de l'any un de mort

També hi van molt vinculats els metges i els seus errors o limitacions:

• A mal de mort, no hi valen metges
• A mal mortal, cap metge hi val
• Contra la mort, no hi ha res fort, i no hi valen metges
• Del mal de la mort, metges no en curen
• El metge guareix de malalties, però no de la mort; així com el retir preserva de la indigència, però no de la pobresa
• Les errades dels metges, la terra les cobreix
• Malalt de morir, no hi valen metges
• Massa metges, mort segura
• Per al mal de la mort no hi ha metge savi

Pel que fa a la fraseologia. Hi ha força locucions i frases fetes amb la mort com a tema central o de comparació. Vegem-ne i expliquem-ne algunes:

• A mata-degolla: A sang i foc, a degolla
• A mort: A totes
• Anar a buscar la mort: Ser lent (amb ironia)
• Anar a matar la llúdriga: Emprendre grans coses
• Burlar se del mort i de qui el vetlla: Riure's de tot i de tothom
• Callar com un mort: No dir res
• Carregar-li el mort: Donar-li la culpa
• Combregar-lo un cop mort: Trigar massa a prendre una decisió
• De mala mort: Molt pobre, misèrrim
• De mort: Extraordinari
• Entre la vida i la mort: En gran perill de morir
• Estar mort de... (gana, fred, por, son, etc.): Tenir molta...
• Fer el mort: Restar completament immòbil
• Morir com a rates (o com mosques): En gran quantitat
• Morir com un gos: Sol, sense companyia
• Morir-se de ganes: Tenir un desig molt fort
• Pesar com un mort: Pesar molt
• Ser un mort de gana (o de fam): Un pobre miserable
• Ser una mosca morta: Persona que té un posat inofensiu, però que no ho és tant

No voldria acabar sense fer esment d'aquella dita que alleugereix la responsabilitat del qui fineix: Vés-te'n Anton, que el que es queda ja es compon. O aquella altra tan valenciana que fa Diu el mort al degollat qui t'ha fet eixe forat?, que es diu al·ludint a un qui manifesta estranyesa d'una cosa de què ell mateix pateix, o que recrimina un defecte que ell també té.