dijous, 4 de novembre de 2010

Eufemismes i fraseologia sobre el fet de morir-se

I ja, per tancar el tema de la mort, per al mateix programa Tassa i mitja d'IB3, vaig preparar també una llista d'eufemismes i fraseologia referits al fet de morir-se. És un camp molt ric, amb una sinonímia i imatges molt suggeridores i també amb molts eufemismes per no parlar clarament del fet de finir.
En una cerca ràpida, en vaig trobar gairebé una norantena.
Els comparteixo amb vosaltres i us agrairé qualsevol ampliació del llistat amb informacions dels llocs on els heu sentit o fet servir.


  1. Abandonar el cos
  2. Abandonar el món
  3. Acabar a Can Margarit (Castellbisbal) (Finca on està situat el cementiri)
  4. Acabar a la corva (Pla del Penedès)
  5. Acabar a la Doma (Garriga)
  6. Acabar al Ramassà (Granollers)
  7. Acabar al Saiol (Moià) (Nom de la masia del costat del cementiri)
  8. Acabar amb el pijama de fusta
  9. Acabar els alens
  10. Acabar els torrons
  11. Acabar-se la candela
  12. Aclucar els ulls
  13. Acollar (Mallorca)
  14. Adormir-se en el Senyor (o en la pau del Senyor)
  15. Adormir-se en la mort
  16. Anar a Ca l'Encarnat (Granollers) (Els Encarnat era la família que feien d'enterramorts a Granollers)
  17. Anar a Cal Boc (Ripoll)
  18. Anar a Cal Guimerri (Celrà) 
  19. Anar a Cal Montfar (Montblanc) (Antic propietari dels terrenys del cementiri)
  20. Anar a Cal Saio (o darrere cal Saio) (El Prat de Llobregat)
  21. Anar a Cal Tamborino (La Seu d'Urgell) 
  22. Anar a Cal Trencalòs (Badalona) 
  23. Anar a Can Buac (Pont de Molins) (Nom del mas del costat)
  24. Anar a Can Catarra (Alella)
  25. Anar a Can Cirera (Tiana)
  26. Anar a Can Faló (Palau-solità i Plegamans)
  27. Anar a Can Falot (Centelles)
  28. Anar a Can Graells (Sant Cugat del Vallès) 
  29. Anar a Can Gurgui (Canovelles)
  30. Anar a Can Pairot (Besalú)
  31. Anar a Can Pelat (Esquirol)
  32. Anar a Can Roure (Matadepera) (pel taüt, la caixa de fusta)
  33. Anar a Can Torrella (Terrassa)
  34. Anar (o anar-se'n) al clot
  35. Anar a fer malves
  36. Anar (o Dur) (algú) a Gàlim (Olleria) 
  37. Anar a son Tril·lo (nom de l'antic cementiri, a Mallorca)
  38. Anar a veure en trompeta (Ciutadella) (Per l'àngel trompeter del judici final, que hi ha damunt la porta del cementiri)
  39. Anar a l'altre barri
  40. Anar a l'hort de Sinbala (Carcaixent) (Lloc on es troba el cementiri)
  41. Anar a l'ombra dels xiprers
  42. Anar [a parar] al canyet (Esparreguera)
  43. Anar a la carretera de Puigcerdà (La Seu d'Urgell)
  44. Anar a la casa del Pare
  45. Anar a la Malguer (Montblanc) (Partida on es troba el cementiri)
  46. Anar a la vinya del Cigala (Sant Sadurní d'Anoia)
  47. Anar a plegar
  48. Anar a plegar aulives (La Ràpita)
  49. Anar a Son Alegre (Algaida) (El cementiri és en una possessió del mateix nom)
  50. Anar a sopar amb el Pare etern (o amb el pare sant)
  51. Anar a sopar amb sant Pere
  52. Anar a Talló (Bellver de Cerdanya) (Talló és un poblet del costat de Bellver on hi ha el cementiri per a tots els de la batllia)
  53. Anar al camí de Balaguer (Linyola)
  54. Anar al lledoner (Montuïri) (Hi ha un arbre d'aquesta espècie davant del cementiri)
  55. Anar al pati de Can Llobet (Montroig del Camp)
  56. Anar al pot
  57. Anar al ribast (Rupit, Collsacabra)
  58. Anar al sequer
  59. Anar al Serret del Pip (Vilaplana)
  60. Anar al Solei d'en Rap (Plana de Vic) 
  61. Anar al Solell del Barber (Súria)
  62. Anar al sot
  63. Anar al tros de l'era
  64. Anar (o Dur) als Escles (Gata)
  65. Anar als suros d'en Mas (Maçanet de Cabrenys)
  66. Anar (o Eixir) amb els peus per davant
  67. Anar cap al solei (Súria i Gironella) (El cementiri és en un lloc asolellat)
  68. Anar-se'n
  69. Anar-se'n a can Pistraus
  70. Anar-se'n a can Taps
  71. Anar-se'n a criar malves
  72. Anar-se'n a l'altre barri (o món)
  73. Anar-se'n a l'arxiu
  74. Anar-se'n a la carrera (Beneixama) 
  75. Anar-se'n a la fossa
  76. Anar-se'n a la Vinya de Ferreres
  77. Anar-se'n a les Ecles
  78. Anar-se'n al calaix
  79. Anar-se'n (o Anar) al canyet
  80. Anar-se'n al cel
  81. Anar-se'n al cial de les panses
  82. Anar-se'n al cop
  83. Anar-se'n al garrofer de la Tella
  84. Anar-se'n al garrofer del Crac
  85. Anar-se'n al Garrut (Lleida, DCVB)
  86. Anar-se'n amb els peus per davant
  87. Anar-se'n camí de l'Oret (Eslida)
  88. Anar-se'n cap allà
  89. Anar-se'n del món
  90. Arribar al darrer son
  91. Arribar l'hora
  92. Arribar la darrera hora
  93. Arribar la Magra
  94. Arribar la Seca
  95. Batre els peus
  96. Batre l'ala
  97. Batre les cames
  98. Batre les ferradures
  99. Batre les pernes (Maçanet de Cabrenys)
  100. Boquejar (Cat. i Val.)
  101. Cantar el gori-gori
  102. Cantar-li les absoltes (Beneixama)
  103. Carguinyolar-se (Torelló)
  104. Cascar-la
  105. Caure de l'església (Fígols i Alinyà)
  106. Cloure els ulls [a la llum]
  107. Colltorçar
  108. Colltrencar-se
  109. Cremar en el verd (o en el blau)
  110. Criar malves 
  111. De camí cap amunt i al clot (Òdena)
  112. Deixar de viure
  113. Deixar-hi els ossos
  114. Deixar-hi la pell
  115. Deixar-nos
  116. Desaparèixer de l'escena
  117. Descansar en pau (DEP, del llatí RIP: Requiescat in pace)
  118. Destinar l'hora
  119. Dinyar-la
  120. Deixar-se la pell
  121. Donar de menjar als cucs
  122. Donar (o lliurar, o retre) l'ànima a Déu
  123. Dur-lo a la pedrera (Ròtova) (És al costat del cementiri)
  124. Eixir amb els peus per davant
  125. El darrer sospir
  126. En l'article de la mort (a punt de morir-se)
  127. Estar a punt de lliurar (o entregar) l'ànima a Déu
  128. Estar caput
  129. Estar combregador (estar per morir)
  130. Estar en el gori-gori (Xàtiva)
  131. Estar en la darrera fulla ('darrê fulla', o en el darrer badall) (Camp d'Elx)
  132. Estar guardant la llàntia
  133. Estar més sec que un ripi (Algemesí)(Per associació d'idees amb el RIP)
  134. Estirar la pota (o la cama)
  135. Exhalar el darrer (o l'últim sospir)
  136. Exhalar l'ànima (o l'esperit)
  137. Expirar
  138. Fer atots
  139. Fer cap a l'ermita (Bràfim) (N'hi ha una al costat)
  140. Fer cap al tenyidor (Penedès, Torre d'en Barra)
  141. Fer coll de figa algú
  142. Fer el bategot
  143. Fer el darrer (o l'últim) badall
  144. Fer el dos de bastos (Santanyí, DCVB)
  145. Fer el pellot (Beneixama)
  146. Fer es darrer alè
  147. Fer es tres alens
  148. Fer ets alems (o es darrers alems)
  149. Fer flist
  150. Fer la clucaina
  151. Fer la [darrera] ganyota
  152. Fer la fel (Gandia)
  153. Fer la fi d'en Cagaelàstics
  154. Fer la fi d'en Pocarroba
  155. Fer l'ànec
  156. Fer l'ou
  157. Fer la clucaina
  158. Fer la ganyota
  159. Fer la pell
  160. Fer les darreres (o raderes)
  161. Fer l'últim (o el darrer) badall
  162. Fer nyec (entre d'altres llocs, sentida a Rupit, Collsacabra)
  163. Fer un pet com un aglà
  164. Fer-li la crida (Solsona) (Perquè el pregoner municipal anuncia l'enterrament pels carrers)
  165. Fer-se'n el pellot
  166. Fer-se'n l'aresta (Gir., Olot)
  167. Fer-se'n la pell
  168. Fer-se'n la pellissa
  169. Fer-se'n les calces
  170. Fer-se'n les set pedretes
  171. Fer-se'n l'estella
  172. Finar
  173. L'anada de l'avi
  174. La terra el crida
  175. Lliurar l'ànima a Déu
  176. Morir com un ca (sense els darrers sagraments)
  177. No alçar el cap del coixí (Beneixama)
  178. No ser d'aquest món
  179. Pagar amb la pell
  180. Pagar tribut a la mort
  181. Palmar-la
  182. Parar a l'estiba
  183. Passar (o Anar) a l'altra (o a millor) vida
  184. Passar el pont d'esquena (Reus, Baix Camp) (o d'esqueneta) (Lleida)
  185. Passar el portal de la bassa (Torredembarra)
  186. Passar els taps (d'algú) (sentida, entre d'altres llocs, a Torelló, Osona)
  187. Perdre-hi la vida
  188. Perir
  189. Petar
  190. Plegar gàbies (Valls)
  191. Podrir malves (Tavernes de la Valldigna)
  192. Posar-li un pijama de fusta
  193. Pringar-la
  194. Pujar-se'n al cel
  195. Que molts anys vagi per davant!
  196. Quedar-li dos xolla(d)es (Elx)
  197. Quedar-se com un pardalet
  198. Quedar-se fred
  199. Quedar-se sec
  200. Quedar-s'hi
  201. Retre l'ànima a Déu
  202. Rompre's el coll (morir d'accident)
  203. Sortir amb els peus (o les cames) per (o pel) davant
  204. Sucumbir
  205. Tancar els ulls
  206. Tancar els ulls a la llum (o a la llum d'aquest món)
  207. Tenir el peu a l'estrep
  208. Tenir un lloquet a la paret de Cotes (Algemesí)
  209. Tenir (algú) un peu a la fossa (o a la tomba) (estar a punt de morir)
  210. Tenir una cama al fossar
  211. Tindre els dies complits
  212. Tocar les barbes del Pare Etern
  213. Tòrcer (o torçar) el coll 
  214. Tornar a la pols
  215. Tornar la carn a la terra
  216. Tornar-se
  217. Transir
  218. Traspassar
  219. Trobar la mort
  220. Venir la Lletja
  221. Volar al cel

Mira també

  • Ramon Solsona hi dedica un programa monogràfic de les seves Perles cultivades [mp3] a RAC1 l' de novembre de 2011.
  • Màrius Serra fa una piulada al Twitter el 26 de març de 2012 sota l'etiqueta #malacaraquanmorirem

39 comentaris:

Galderich ha dit...

Bona nit i tapa't

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Galderich, tu uses aquesta frase en el sentit de morir-se? O l'uses en el sentit que jo la coneixia de 'exclamació quan una cosa s'ha resolt satisfactòriament' o de 'resignació quan ja s'han exhaurit totes les possibilitats de fer o aconseguir alguna cosa'?

Seria l'equivalent al castellà 'Apaga y vámonos' i hi ha tot un seguit de seqüències que allarguen la dita i en presenten variacions, com ara:

- Bona nit caragols, que he quedat a les fosques
- Bona nit cresol, que la llum sapaga
- Bona nit, Cargol, que per mi ja és vespre
- Bona nit, Viola, que per mi ja és vespre

Altra cosa és l'expressió «Bona nit i bona hora, i bona mort quan sigui l'hora», però que no deixa de ser una manera més o menys divertida i ritmada de desitjar bona nit.

Puigmalet ha dit...

Al Prat en tenim una de local: "anar a cal Saio (o "darrere cal Saio")". Perquè l'antiga (i inexistent) masia de cal Saio era prop del cementiri.

Clidice ha dit...

Al meu poble "anar a parar al canyet", que era on es llençaven les despulles dels animals morts. Ara ja no existeix el canyet, que hi ha un aparcament, però la gent continua dient-ho.

Jordi Dorca ha dit...

Víctor,

T'hi puc afegir això:

-"anar al ribast", pròpia de Rupit, Collsacabra [informació de l'amic Miquel Banús, devers l'any 2000], [observació: la [t] hi és relaxada, però s'hi sol sentir, tal com correspon a aquella zona].

-"fer nyec", també de Rupit, coneguda gràcies a la mateixa persona i per la mateixa època.

-"passar els taps" és, a Torelló, 'enllestir un assumpte, fer-ne via', però també 'morir (enllestint tots els assumptes pendents)'.

-"anar al Solei d'en Rap" és, també, de Torelló i crec que de la Plana de Vic, però no en sé l'origen.

Salutacions!

Sergi ha dit...

Quin mal gust que feu servir Bona nit i tapa't per això! M'ha agradat la llista i venia a veure si hi podia aportar alguna cosa, i quina desagradable sorpresa (per qui no ho sàpiga, és el nom del meu blog!)

Suposo que no servirà, però a casa deien que algú ja cria malves, però no és el fet de morir-se, sinó d'estar mort. Encara que pot ser recent i potser sí que ho aplicaven en el sentit de que acaba de passar, 'aquest ja cria malves'.

Tinc un amic que diu sovint 'traspassar', i una que potser pot servir és que també diu 'tal persona ha faltat'. Els seus orígens són valencians.

Ah, i una que no ve al cas, però que sempre m'ha fet gràcia, quan parla d'algú que és mort diu 'que molts anys vagi per davant', referint-se a que a ell li quedin molts anys de vida encara.

Unknown ha dit...

La forma tradicional i ancestral del Camp d'Elx, residual però encara molt viva en el meu entorn familiar més íntim és:

- estar en la darrê fulla.

Ara, estar en la darrê fulla es com estar en el darrê badall, justetet abans de "quedar-se gelat".

El porquet ha dit...

A casa meva sempre he sentit l'expressió "Anar-se'n al canyet".

Segons el DCVB canyet és el lloc a on s'enterraven les bèsties. Prou clar no?

Fins i tot, el mateix diccionari, dóna una segona entrada per a canyet: Sala de l'hospital civil en la qual són exposats els cadàvers de gent desconeguda, perquè el públic els pugui reconèixer.

Sembla raonable que, fins i tot aquesta sala, prengués el nom del canyet del bestiar original.

Josep Lluís Rodríguez ha dit...

A Reus vaig sentir una vegada: "Passar el pont d'esquena", referit al fet de morir-se. Salutacions.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Quantes dades que no tenia recollides! Moltes gràcies a tots!!

Enteneu perquè he de fer aquestes coses en línia i en els blogs i esperar i desitjar els vostres savis comentaris, com a parlants de la llengua? ;-)

XeXu, que consti que jo he defensat el recte sentit del Bona nit i tapa't!

A peu coix. Núria Sagués ha dit...

Víctor,

Sobre el "bona nit i tapat". Aquí el feien servir per dir que ja no hi havia res a fer. Exemple: Si algú emmalaltia i sabien que era greu i no se'n sortiria deien: aquest, aviat, bona nit i tapat.
No sé si m'explico.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Núria, és un sentit pròxim a la mort, doncs. L'avantsala, per dir-ho d'alguna manera. No hi desentona, doncs aquí.

Gràcies per la precisió de l'ús que ens expliques!

Jordi Dorca ha dit...

Víctor,
-"Batre les pernes" 'morir-se' a Maçanet de Cabrenys; ho trobaràs a l'adreça: (http://www.massanetdecabrenys.com/vocabulari.html)
-"carguinyolar-se" 'morir-se' a Torelló (es diu molt).

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Gràcies, Jordi. 'Batre les pernes' deu tenir més extensió, perquè surt al DIEC2.

No està gens malament: 128 maneres de morir. :-)

Manet ha dit...

A Elx també diem "li que(d)en dos xollaes" per referir-nos a que alguna persona li queda poc temps d'alguna cosa. I en molts casos jo l'he sentit dir en relació a la mort. El trobe força bonic ja que una "xolla(d)à" a Elx diem al fet d'anar a la perruqueria i tallar-te els cabells, quan significa segons el DCVB "tallar arran el pèl o la llana", "esquilar" en castellà. A més, d'ací la frase feta típica "qui se xolla, s'estrena" i la resposta "i qui te peluca se retruca". De fet, fins i tot entre castellanoparlant he sentit dir "te has xollao!". En fi, una més per al sac Víctor ;)

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Gràcies, Manet!

Coneixia l'expressió de xollar en el sentit d'esquilar aplicat a anar a cal barber. I és clar, si li queden dos xollaes, senyal que és a punt de desfilar... Segueixo recollint, Manet!

Francesc ha dit...

A Beneixama:

"No alçar (algú) el cap del coixí"

"Anar-se'n (algú) a la carrera"

"Cantar-li (a algú) les absoltes"

A Tavernes de la Valldigna:

"Podrir (algú) malves"

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Gràcies, Francesc. Anem ampliant el repertori!

pepsi ha dit...

Fer-se'n l'aresta: morir-se Gir., Olot

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Afegit! Moltes gràcies!

pepsi ha dit...

No poder sentir cantar el cucut per la primavera: haver se mort. «Aquest gat sí que no sentirà pas cantar el cucut per la primavera» (Olot).

Rossellonès: Se fer desquitllar, se'n fotre/fúmer el carric (Ceret), se'n fotre/fer/ficar l'esclop, le guetes, fer malves, traspasssar

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Pepsi, podeu revisar/corregir el text que m'heu enviat, que crec que hi ha alguna errada?

«le guetes»
«traspasssar»

Mercès

pep ha dit...

Guetes ve del fr. Guêtres, com l'equivalent sud-català, Polaines. Garramatxa, occitanisme per polaina llarga.

Traspassar o trapassar també s'emprava al Rosselló, com a tot Catalunya.

Altres expressions, sóm fet el buidatge del recull inèdit d'Albert Saisset, publicat com a "Caram! Això me mira" :

Se'n fer les quitlles
Se'n fer la pell
Se'n fer la pellissa
Se'n fer el pellot
Tant hi va lo que xiula com lo que piula
Mor el que xiula i viu el que piula
Aqueix, quan se morirà, li diran pas gaires: « Déu te perdó ! »
Morir com un ca (sense els darrers sagraments)
Morirà amb la boca oberta (avar)
Quan fou mort lo combregaren
Emprés de la mort, lo metge
Aquí hi farà mort i vida
Morta la cuca mort el verí
Viurem fins a la mort
A la mort sempre hi arribarem vius
Ho vol fort i mort (a totes passades)
Fer morir verd (o: fer veure els ulls verds, fer tornar els ulls verds a algú)
colltrencar-se
La terra el crida
Passar pel tap (matar)
Segur com nos cal morir un dia
Caga el rei, caga el Papa,
de la mort ningú s'escapa.
S'acaba de perdre (: és a l'article de la mort)
Mirem de nos penedir antes d'anar fer el gran capbusset dins del clot
Se'n treure amb la pala i l'aixada (deixar-hi la pell)
Fer l'ou (morir)
Ha begut oli
Ni per mal de morir
Ser a tres quarts de llaca (: edat avançada)
Qui és gelós, mori cornut
Tos de gener, alegra el fosser
Espantós com la mort
Enterra sense cantar (: menja molt en silenci)
Emposonar com un rat mort (pudir)
Discret com un mort, com la pedra de la tomba
Estre al clot
Ser dins del clot
Tenir un peu en el clot
Ser a desenou de caputxes (al·lusió a les 20 ploradores d'un enterrament de primera classe)
Tenir una cama al fossar

Acollar: Anar-se'n a l'altre món. «D'aquí a cinquanta anys molts de noltros ja haurem acollat» (Mall.).

pepsi ha dit...

Morir com un poll: morir quietament, sense convulsions ni estertor.

pepsi ha dit...

Esser per En Cotà: estar una bístia vella a punt de morir-se; estar a punt per a esser portada al carnatge (Mall.); cast. estar para buitrera.

pep ha dit...

Plegar gàbies: retirar se d'un negoci, empresa o assumpte; morir-se (Valls)

pepsi ha dit...

BOQUEJAR 3. Fer les bocades de l'agonia, morir-se (Cat. i Val.); cast. dar las boqueadas Rebullen i boquegen d'agonia, Espriu Anys 51.

Andreu Saiz ha dit...

Caure de l'esglesia (fígols,Fígols i Àlinya)
Per que els morts estaven a l'ermita i van ser treslladats a un terreny avall

pepsi ha dit...

Ésser al pot, o Estar en el pot: ser mort, estar enterrat; estar mal agafat, haver perdut, estar indefens. D'ençà d'allò, s'ensopí, envellia, i aviat fou al pot, Espriu Anys 183.

pepsi ha dit...

Anar-se'n al clot DCVB

pepsi ha dit...

Tenir un peu en el clot DCVB

pepsi ha dit...

Fer el dos de basto: morir-se (Santanyí) DCVB

pepsi ha dit...

garrut m. 'fossar, cementiri': «aixo és senyal que me'n aniré al garrut prompte» (64); «qualsevol indiscreció faria anar al garrut lo que tinc pensat» (106). És una denominació particular de la ciutat de Lleida perque el camp on hi ha el fossar pertanyia a un home anomenat de sobrenom lo Garrut (DCVB VI, 211); no ha de resultar estrany aquest ús per part de Chauvell, si tenim en compte la proximitat geografica entre Lleida i el Campell, circumstancia que hauria provocat la propagació d' aquest mot.

http://revistas.iea.es/index.php/ALZ/article/viewFile/127/126

pepsi ha dit...

"Fer cap al tenyidor" (Penedès, Torre d'en Barra)

https://www.raco.cat/index.php/RecullTreballs/article/viewFile/292759/400208

pep ha dit...

Estar (ser?) en el gori-gori: ser mort, al cementiri (Xàtiva)

pep ha dit...

Estar guardant la llàntia: ser mort, Val.

pep ha dit...

"anar al tros de l'era" http://www.valldecapafonts.com/picorandan/documents/qc_07.pdf

pep ha dit...

FLIST Fer flist: morir-se (apareix el mot en la codolada d'En Serrallonga, a. 1634, segons Aguiló Dicc.).

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Més o menys, m'he posat al dia, afegint els que es refereixen al fet concret de morir.

Gràcies, Pep!