dijous, 4 de novembre de 2010

Eufemismes i fraseologia sobre el fet de morir-se

I ja, per tancar el tema de la mort, per al mateix programa Tassa i mitja d'IB3, vaig preparar també una llista d'eufemismes i fraseologia referits al fet de morir-se. És un camp molt ric, amb una sinonímia i imatges molt suggeridores i també amb molts eufemismes per no parlar clarament del fet de finir.
En una cerca ràpida, en vaig trobar gairebé una norantena.
Els comparteixo amb vosaltres i us agrairé qualsevol ampliació del llistat amb informacions dels llocs on els heu sentit o fet servir.

  1. Abandonar el cos
  2. Abandonar el món
  3. Acabar a Can Margarit (Castellbisbal) (Finca on està situat el cementiri)
  4. Acabar a la corva (Pla del Penedès)
  5. Acabar a la Doma (Garriga)
  6. Acabar al Ramassà (Granollers)
  7. Acabar al Saiol (Moià) (Nom de la masia del costat del cementiri)
  8. Acabar amb el pijama de fusta
  9. Acabar els alens
  10. Acabar els torrons
  11. Acabar-se la candela
  12. Aclucar els ulls
  13. Adormir-se en el Senyor (o en la pau del Senyor)
  14. Adormir-se en la mort
  15. Anar a Ca l'Encarnat (Granollers) (Els Encarnat era la família que feien d'enterramorts a Granollers)
  16. Anar a Cal Boc (Ripoll)
  17. Anar a Cal Guimerri (Celrà) 
  18. Anar a Cal Montfar (Montblanc) (Antic propietari dels terrenys del cementiri)
  19. Anar a Cal Saio (o darrere cal Saio) (El Prat de Llobregat)
  20. Anar a Cal Tamborino (La Seu d'Urgell) 
  21. Anar a Cal Trencalòs (Badalona) 
  22. Anar a Can Buac (Pont de Molins) (Nom del mas del costat)
  23. Anar a Can Catarra (Alella)
  24. Anar a Can Cirera (Tiana)
  25. Anar a Can Faló (Palau-solità i Plegamans)
  26. Anar a Can Falot (Centelles)
  27. Anar a Can Graells (Sant Cugat del Vallès) 
  28. Anar a Can Gurgui (Canovelles)
  29. Anar a Can Pairot (Besalú)
  30. Anar a Can Pelat (Esquirol)
  31. Anar a Can Roure (Matadepera) (pel taüt, la caixa de fusta)
  32. Anar a Can Torrella (Terrassa)
  33. Anar (o anar-se'n) al clot
  34. Anar a fer malves
  35. Anar (o Dur) (algú) a Gàlim (Olleria) 
  36. Anar a son Tril·lo (nom de l'antic cementiri, a Mallorca)
  37. Anar a veure en trompeta (Ciutadella) (Per l'àngel trompeter del judici final, que hi ha damunt la porta del cementiri)
  38. Anar a l'altre barri
  39. Anar a l'hort de Sinbala (Carcaixent) (Lloc on es troba el cementiri)
  40. Anar a l'ombra dels xiprers
  41. Anar [a parar] al canyet (Esparreguera)
  42. Anar a la carretera de Puigcerdà (La Seu d'Urgell)
  43. Anar a la casa del Pare
  44. Anar a la Malguer (Montblanc) (Partida on es troba el cementiri)
  45. Anar a la vinya del Cigala (Sant Sadurní d'Anoia)
  46. Anar a plegar
  47. Anar a plegar aulives (La Ràpita)
  48. Anar a Son Alegre (Algaida) (El cementiri és en una possessió del mateix nom)
  49. Anar a sopar amb el Pare etern (o amb el pare sant)
  50. Anar a sopar amb sant Pere
  51. Anar a Talló (Bellver de Cerdanya) (Talló és un poblet del costat de Bellver on hi ha el cementiri per a tots els de la batllia)
  52. Anar al camí de Balaguer (Linyola)
  53. Anar al lledoner (Montuïri) (Hi ha un arbre d'aquesta espècie davant del cementiri)
  54. Anar al pati de Can Llobet (Montroig del Camp)
  55. Anar al pot
  56. Anar al ribast (Rupit, Collsacabra)
  57. Anar al sequer
  58. Anar al Serret del Pip (Vilaplana)
  59. Anar al Solei d'en Rap (Plana de Vic) 
  60. Anar al Solell del Barber (Súria)
  61. Anar al sot
  62. Anar (o Dur) als Escles (Gata)
  63. Anar als suros d'en Mas (Maçanet de Cabrenys)
  64. Anar (o Eixir) amb els peus per davant
  65. Anar cap al solei (Súria i Gironella) (El cementiri és en un lloc asolellat)
  66. Anar-se'n
  67. Anar-se'n a can Pistraus
  68. Anar-se'n a can Taps
  69. Anar-se'n a criar malves
  70. Anar-se'n a l'altre barri (o món)
  71. Anar-se'n a l'arxiu
  72. Anar-se'n a la carrera (Beneixama) 
  73. Anar-se'n a la Vinya de Ferreres
  74. Anar-se'n al calaix
  75. Anar-se'n (o Anar) al canyet
  76. Anar-se'n al cel
  77. Anar-se'n al cial de les panses
  78. Anar-se'n (o Anar) al clot
  79. Anar-se'n al garrofer del Crac
  80. Anar-se'n amb els peus per davant
  81. Anar-se'n camí de l'Oret (Eslida)
  82. Anar-se'n del món
  83. Arribar al darrer son
  84. Arribar l'hora
  85. Arribar la darrera hora
  86. Arribar la Magra
  87. Arribar la Seca
  88. Batre els peus
  89. Batre l'ala
  90. Batre les cames
  91. Batre les ferradures
  92. Batre les pernes (Maçanet de Cabrenys)
  93. Cantar el gori-gori
  94. Cantar-li les absoltes (Beneixama)
  95. Carguinyolar-se (Torelló)
  96. Cascar-la
  97. Cloure els ulls [a la llum]
  98. Colltorçar
  99. Cremar en el verd (o en el blau)
  100. Criar malves 
  101. De camí cap amunt i al clot (Òdena)
  102. Deixar de viure
  103. Deixar-hi els ossos
  104. Deixar-hi la pell
  105. Deixar-nos
  106. Desaparèixer de l'escena
  107. Descansar en pau (DEP, del llatí RIP: Requiescat in pace)
  108. Destinar l'hora
  109. Dinyar-la
  110. Deixar-se la pell
  111. Donar de menjar als cucs
  112. Donar (o lliurar, o retre) l'ànima a Déu
  113. Dur-lo a la pedrera (Ròtova) (És al costat del cementiri)
  114. Eixir amb els peus per davant
  115. El darrer sospir
  116. En l'article de la mort (a punt de morir-se)
  117. Estar a punt de lliurar (o entregar) l'ànima a Déu
  118. Estar caput
  119. Estar combregador (estar per morir)
  120. Estar en la darrera fulla ('darrê fulla', o en el darrer badall) (Camp d'Elx)
  121. Estar més sec que un ripi (Algemesí)(Per associació d'idees amb el RIP)
  122. Estirar la pota (o la cama)
  123. Exhalar el darrer (o l'últim sospir)
  124. Exhalar l'ànima (o l'esperit)
  125. Expirar
  126. Fer atots
  127. Fer cap a l'ermita (Bràfim) (N'hi ha una al costat)
  128. Fer coll de figa algú
  129. Fer el bategot
  130. Fer el darrer (o l'últim) badall
  131. Fer el dos de bastos
  132. Fer el pellot (Beneixama)
  133. Fer es darrer alè
  134. Fer es tres alens
  135. Fer ets alems (o es darrers alems)
  136. Fer la clucaina
  137. Fer la [darrera] ganyota
  138. Fer la fel (Gandia)
  139. Fer la fi d'en Cagaelàstics
  140. Fer la fi d'en Pocarroba
  141. Fer l'ànec
  142. Fer la clucaina
  143. Fer la ganyota
  144. Fer la pell
  145. Fer les darreres (o raderes)
  146. Fer l'últim (o el darrer) badall
  147. Fer nyec (entre d'altres llocs, sentida a Rupit, Collsacabra)
  148. Fer un pet com un aglà
  149. Fer-li la crida (Solsona) (Perquè el pregoner municipal anuncia l'enterrament pels carrers)
  150. Fer-se'n la pell
  151. Fer-se'n les calces
  152. Fer-se'n les set pedretes
  153. Fer-se'n l'estella
  154. Finar
  155. L'anada de l'avi
  156. Lliurar l'ànima a Déu
  157. No alçar el cap del coixí (Beneixama)
  158. No ser d'aquest món
  159. Pagar amb la pell
  160. Pagar tribut a la mort
  161. Palmar-la
  162. Passar (o Anar) a l'altra (o a millor) vida
  163. Passar el pont d'esquena (Reus, Baix Camp) (o d'esqueneta) (Lleida)
  164. Passar el portal de la bassa (Torredembarra)
  165. Passar els taps (d'algú) (sentida, entre d'altres llocs, a Torelló, Osona)
  166. Perdre-hi la vida
  167. Perir
  168. Petar
  169. Podrir malves (Tavernes de la Valldigna)
  170. Posar-li un pijama de fusta
  171. Pringar-la
  172. Pujar-se'n al cel
  173. Que molts anys vagi per davant!
  174. Quedar-li dos xolla(d)es (Elx)
  175. Quedar-se fred
  176. Quedar-se sec
  177. Quedar-s'hi
  178. Retre l'ànima a Déu
  179. Rompre's el coll (morir d'accident)
  180. Sortir amb els peus (o les cames) per (o pel) davant
  181. Sucumbir
  182. Tancar els ulls
  183. Tancar els ulls a la llum (o a la llum d'aquest món)
  184. Tenir el peu a l'estrep
  185. Tenir un lloquet a la paret de Cotes (Algemesí)
  186. Tenir (algú) un peu a la fossa (o a la tomba) (estar a punt de morir)
  187. Tindre els dies complits
  188. Tocar les barbes del Pare Etern
  189. Tòrcer (o torçar) el coll 
  190. Tornar a la pols
  191. Tornar la carn a la terra
  192. Tornar-se
  193. Transir
  194. Traspassar
  195. Trobar la mort
  196. Venir la Lletja
  197. Volar al cel

Mira també

  • Ramon Solsona hi dedica un programa monogràfic de les seves Perles cultivades [mp3] a RAC1 l' de novembre de 2011.
  • Màrius Serra fa una piulada al Twitter el 26 de març de 2012 sota l'etiqueta #malacaraquanmorirem

18 comentaris:

Galderich ha dit...

Bona nit i tapa't

vpamies ha dit...

Galderich, tu uses aquesta frase en el sentit de morir-se? O l'uses en el sentit que jo la coneixia de 'exclamació quan una cosa s'ha resolt satisfactòriament' o de 'resignació quan ja s'han exhaurit totes les possibilitats de fer o aconseguir alguna cosa'?

Seria l'equivalent al castellà 'Apaga y vámonos' i hi ha tot un seguit de seqüències que allarguen la dita i en presenten variacions, com ara:

- Bona nit caragols, que he quedat a les fosques
- Bona nit cresol, que la llum sapaga
- Bona nit, Cargol, que per mi ja és vespre
- Bona nit, Viola, que per mi ja és vespre

Altra cosa és l'expressió «Bona nit i bona hora, i bona mort quan sigui l'hora», però que no deixa de ser una manera més o menys divertida i ritmada de desitjar bona nit.

Puigmalet ha dit...

Al Prat en tenim una de local: "anar a cal Saio (o "darrere cal Saio")". Perquè l'antiga (i inexistent) masia de cal Saio era prop del cementiri.

Clidice ha dit...

Al meu poble "anar a parar al canyet", que era on es llençaven les despulles dels animals morts. Ara ja no existeix el canyet, que hi ha un aparcament, però la gent continua dient-ho.

Jordi Dorca ha dit...

Víctor,

T'hi puc afegir això:

-"anar al ribast", pròpia de Rupit, Collsacabra [informació de l'amic Miquel Banús, devers l'any 2000], [observació: la [t] hi és relaxada, però s'hi sol sentir, tal com correspon a aquella zona].

-"fer nyec", també de Rupit, coneguda gràcies a la mateixa persona i per la mateixa època.

-"passar els taps" és, a Torelló, 'enllestir un assumpte, fer-ne via', però també 'morir (enllestint tots els assumptes pendents)'.

-"anar al Solei d'en Rap" és, també, de Torelló i crec que de la Plana de Vic, però no en sé l'origen.

Salutacions!

XeXu ha dit...

Quin mal gust que feu servir Bona nit i tapa't per això! M'ha agradat la llista i venia a veure si hi podia aportar alguna cosa, i quina desagradable sorpresa (per qui no ho sàpiga, és el nom del meu blog!)

Suposo que no servirà, però a casa deien que algú ja cria malves, però no és el fet de morir-se, sinó d'estar mort. Encara que pot ser recent i potser sí que ho aplicaven en el sentit de que acaba de passar, 'aquest ja cria malves'.

Tinc un amic que diu sovint 'traspassar', i una que potser pot servir és que també diu 'tal persona ha faltat'. Els seus orígens són valencians.

Ah, i una que no ve al cas, però que sempre m'ha fet gràcia, quan parla d'algú que és mort diu 'que molts anys vagi per davant', referint-se a que a ell li quedin molts anys de vida encara.

Joan-Carles Martí i Casanova ha dit...

La forma tradicional i ancestral del Camp d'Elx, residual però encara molt viva en el meu entorn familiar més íntim és:

- estar en la darrê fulla.

Ara, estar en la darrê fulla es com estar en el darrê badall, justetet abans de "quedar-se gelat".

Mr. Missis ha dit...

A casa meva sempre he sentit l'expressió "Anar-se'n al canyet".

Segons el DCVB canyet és el lloc a on s'enterraven les bèsties. Prou clar no?

Fins i tot, el mateix diccionari, dóna una segona entrada per a canyet: Sala de l'hospital civil en la qual són exposats els cadàvers de gent desconeguda, perquè el públic els pugui reconèixer.

Sembla raonable que, fins i tot aquesta sala, prengués el nom del canyet del bestiar original.

Josep Lluís ha dit...

A Reus vaig sentir una vegada: "Passar el pont d'esquena", referit al fet de morir-se. Salutacions.

vpamies ha dit...

Quantes dades que no tenia recollides! Moltes gràcies a tots!!

Enteneu perquè he de fer aquestes coses en línia i en els blogs i esperar i desitjar els vostres savis comentaris, com a parlants de la llengua? ;-)

XeXu, que consti que jo he defensat el recte sentit del Bona nit i tapa't!

a peu coix ha dit...

Víctor,

Sobre el "bona nit i tapat". Aquí el feien servir per dir que ja no hi havia res a fer. Exemple: Si algú emmalaltia i sabien que era greu i no se'n sortiria deien: aquest, aviat, bona nit i tapat.
No sé si m'explico.

vpamies ha dit...

Núria, és un sentit pròxim a la mort, doncs. L'avantsala, per dir-ho d'alguna manera. No hi desentona, doncs aquí.

Gràcies per la precisió de l'ús que ens expliques!

Jordi Dorca ha dit...

Víctor,
-"Batre les pernes" 'morir-se' a Maçanet de Cabrenys; ho trobaràs a l'adreça: (http://www.massanetdecabrenys.com/vocabulari.html)
-"carguinyolar-se" 'morir-se' a Torelló (es diu molt).

vpamies ha dit...

Gràcies, Jordi. 'Batre les pernes' deu tenir més extensió, perquè surt al DIEC2.

No està gens malament: 128 maneres de morir. :-)

Manet ha dit...

A Elx també diem "li que(d)en dos xollaes" per referir-nos a que alguna persona li queda poc temps d'alguna cosa. I en molts casos jo l'he sentit dir en relació a la mort. El trobe força bonic ja que una "xolla(d)à" a Elx diem al fet d'anar a la perruqueria i tallar-te els cabells, quan significa segons el DCVB "tallar arran el pèl o la llana", "esquilar" en castellà. A més, d'ací la frase feta típica "qui se xolla, s'estrena" i la resposta "i qui te peluca se retruca". De fet, fins i tot entre castellanoparlant he sentit dir "te has xollao!". En fi, una més per al sac Víctor ;)

vpamies ha dit...

Gràcies, Manet!

Coneixia l'expressió de xollar en el sentit d'esquilar aplicat a anar a cal barber. I és clar, si li queden dos xollaes, senyal que és a punt de desfilar... Segueixo recollint, Manet!

Francesc ha dit...

A Beneixama:

"No alçar (algú) el cap del coixí"

"Anar-se'n (algú) a la carrera"

"Cantar-li (a algú) les absoltes"

A Tavernes de la Valldigna:

"Podrir (algú) malves"

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Gràcies, Francesc. Anem ampliant el repertori!